indrets, pobles i ciutats dels Països Catalans

Situat a la Vall del riu Siurana i ubicat als peus de la serralada de Montsant a 343 mts d’altitud, muntanyós amb cases senyorials de grans portalades antigues i d’incalculable valor arquitectònic. És un dels pobles més característiques del Priorat. Poboleda, topònim del llatí que significa bosc de pollancres o d’albers. Ja se’n parlava d’ell cap a l’any 1171. El poble de poboleda fou el lloc originari de la comunitat el 1203 el rei pere els amplià el terme i traslladaren, a les hores la ubicació del monestir, mentre Poboleda restava com una granja agrícola. Segons un document del segle XVII, rebé el nom de Granja de Albes. A Poboleda podràs passejar pels seus carrers i visitar l’església de Sant Pere i la casa dels Frares, seu de l’actual ajuntament. Podrem anar també fins la font del Mingot, Mas de les Pereres, l’ermita de Maria Assumpta i visitar els cellers. En gastronomia podem dir que entre els plats típics destaquen la truita amb suc, l’escarola amb romesco, les perdius amb o

Rupit està situat al centre geogràfic del Collsacabra, emmarcat en un paissatge fet a mida per a ser representat en una postal. Està situat a llevant de la serralada de Cabrera i a l’extrem de la comarca d’Osona. Hi destaquen dues mostres de romànic, Sant Joan de Fàbregues, situada als afores i envoltada d’una extraordinària vista del Collsacabra amb les Guilleries. L’església de Sant Llorenç Dosmunts a Pruit, poble annexat a Rupit i compost de masies disseminades al llarg del seu terme, on també hi ha l’església de Sant Andreu. L’ orígen de Rupit el trobem en el castell que es va construir pels voltants de l’any mil, substituint el de Fàbregues. On es van anar construint cases pels voltants. L’església es va erigir probablement entre els segles XIII i XIV, es dedicada a Sant Miquel Arcàngel. Pruit es ja esmentat l’any 955, quan pertanyia als vescomtes d’Osona. A Rupit hi podem trobar, Art Romànic: Sant Andreu de Pruit, Sant Gil, Sant Joan de Fàbregues, Sant Llorenç Dosmunts,

LES OLUGES Les Oluges és un municipi de la comarca de la Segarra situat a banda i banda de la vall alta de la ribera del Sió. Predomina el conreu de secà gairebé a tot el terme : ordi, civada, oliveres, ametllers i també vinya. La ramaderia i l’avicultura complementes l’economia. El poble està acaronat per el castell d’Oluja que al segle XI formava part de la marca de Berga, dins el comtat de Cerdanya. L ‘any 1433 passar a ser veïnatge de Cervera. Els seus habitants parlen la modalitat del català dita xipella. El municipi de les Oluges el formen a més a més Montfalcó Murallat i Santa Fe. D’Oluja sobirana resten unes parets de casa senyorial, aprofitades per a un estatge superior i una capella romànica que apareixen vers llevant del poble. MONTFALCÓ MURALLAT És una entitat de població del municipi de les Oluges (La Segarra), aturonat damunt la confluència del riu Sió i del seu afluent per l’esquerra, la riera de Vergós. Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta

LA VALL D’EN BAS La Vall d’en Bas a la Garrotxa està formada pels pobles de: Sant Esteve, Els Hostalets, Joanetes, Puigpardines, Sant Privat, El Mayol, la Pinya. La Vall d’en Bas es un indret de gran bellesa paisatgística i d’un patrimoni cultural i artístic impresionant. Els costums, tradicions i llegendes son molt arrelats, començant pel seu propi nom on la paraula Bas podria venir tant del Llatí, del Celta o de l’euskera. Les llegendes de la Vall d’en Bas son vàries, però destaquen especialment 3 : La llegenda d’Estruga Maigarda, la bruixa del Mallol, La Llegenda de Francesc Verntallat, la llegenda del seu cognom i la Llegenda de Sant Simplici. A part de les festes majors de cada poble que conformen la Vall d’en Bas, destacarem la Fira de Sant Nicolau, que es celebra els dies 5 i 6 de desembre. És una fira medieval on tornen els vescomtes de Bas, els Remences, la Bruixa Estruga, els artesans, les danses, la música i els tornejos. La Fira de la Dalla i fira de la Terra que es c

L’ESCALA L’Escala neix al segle XVI com a barri pescador de Sant Matí d’Empúries, al voltant d’un petit port entre les platges d’Empúries i de Riells. Va passar a ser municipi al segle XVIII. El mar i les platges, es converteixen el eixos primordials de la vida dels vilatans i també dels visitants. Si a l’estiu el mar i les platges són l’eix, l’hivern ens porta llargues passejades, paisatges i vestigis d’altres temps i petits llogarrets fortificats. Els recursos culturals son nombrosos : Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, ruïnes d’una antiga ciutat grega i romana, Museu de l’anxova i de la Sal, Torre de guaita del Pedró i de Montgó, Cementiri marí, Sant Martí d’Empúries (conservat com a poble medieval), El Maram (Centre d’interpretació del peix). L’Escala es coneguda també per la seva gastronomia, sobretot per les Anxoves de l’Escala, conservades amb mètodes ancestrals, es recomanable la visita a una fàbrica d’anxoves. Els plats típics de l’Escala són les Anxoves, el Suque

El municipi de Sanaüja es troba situat al nord de la comarca de La Sagarra, a la Vall del riu Llobregós. Presidit pel seu castell Sanaüja es avui una vila d’uns 500 habitants. Resguardar-se sota els porxos de la Plaça o passejar pels seus carrers es viatjar a través del temps. El pont medieval, antigament era el principal accés a la vila. Plaça Major i Centre de la Vila, Sanaüja encara conserva la seva estructura medieval, té el seu centre a la Plaça Major des de la qual s’estenen els carrers fins els límits de la muralla. Dels antics portals d’accés a l’interior del poble ( el de Sant Roc i el dels Escots), en destaca el conegut com “La Portella”, un pas cobert amb una successió d’arcs que constitueix un dels llocs més encisadors de la vila. El Castell, s’imposa damunt el Turó que domina el poble. Els seus orígens es remunten al segle XI. Quan el castell fou convertit en Palau Episcopal l’any 1583, fou ordenat sacerdot de l’església del castell, Sant Josep de Calasanç. D’aquesta è

EL QUERFORADAT El Querforadat, es un petit poblet que pertany al municipi de Cava a la comarca de l’Alt Urgell, sota els peus de la Serra del Cadí. Aquest petit poble es un bon centre d’excursions vers els sectors més septentrionals de les Canals de Baridana, de l’Ordiguer i del Cristall. Al marge dret del riu del Quer, hi ha petites cavitats d’interès espeleològic. L’antic castell de Quer es situat al roquer del poble. Actualment en resten només fragments de murs. Al segle XI, era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passa per donació als Senyors de Pinós (comtes de Guimerà), que per decisió personal s’ auto anomenaren Vescomtes de Querforadat., títols que seguiren usant els seus successors. Durant una de les meves estades, van explicar-me algunes llegendes, la més coneguda per aquelles contrades es la que ens explica que un forat comunicava el castell amb el riu permetent esquivar els setges. Per desanimar als assetjadors, els habitants del poble ensenyaven a diari truites fresque

VILALLONGA DE TER Un altre poble on he passat alguns estius i he fet alguna escapada a l’ hivern, es Vilallonga de Ter (Ripollès). Està situat a la Vall de Camprodon entre Setcases i Llanars i molt a prop de l’ estació d’esquí de Vallter 2000. El municipi està integrat per els poblets de La Roca, Abella i Tregurà (de Dalt i de Baix) a més de Vilallonga. Les “Rutes de Vilallonga: paisatge i cultura”, són itineraris marcats aptes per a tota la família i combinen la natura amb la cultura dels pobles que les integren. Aquestes rutes són : Ruta de les Fonts i del pintor Joan Ponç, Ruta de les cabanyes de pastor, Ruta del canal de Tregurà i la Vall de Catllar, i la ruta del Bac de Vilallonga. Les festes son barrejades amb tradicions de molts anys enrere, que es continuen  conservant amb algun toc de modernitat. Es celebren la Festa Major, la Revetlla de Sant Joan, les Festes de Carrer i les Nits Temàtiques. A Vilallonga també es celebren dues fires d’importància a la Vall de Campr

Municipi situat a la Vall de Llobregós, comarca de l'Anoia, pertanyent a l'Alta Segarra. El poble és medieval i nascut en terres de frontera a redós d'un castell. Antigament hi havia dos camins que travessaven el terme; el camí reial i el camí de la sal. Per aquest darrer passaven els traginers de la sal, presents durant bona part de la història de la població. Tota la vida del terme es centra a la vall excavada del Llobregós, entre els guixos, les sorres i es margues oligocèniques.  La vida del terme es bassa essencialment en l'agricultura, bàsicament dedicada a cereals, i en proporcions insignificants a l'olivera i als fruiters. El regadiu és força reduït. Les terres no conreades són cobertes per boscos, principalment de roure i pi. La ramaderia es representada pel bestiar porcí i l'aviram. En el sector muntanyós hi ha mines de lignit que han estat abandonades. S'havien explotat algunes pedreres i funciona una fàbrica de ciment.  A 482m d&