indrets, pobles i ciutats dels Països Catalans

El municipi de Baix Pallars, és el més meridional de la comarca del Pallars Subirà. Aquest municipi es creà l'any 1969 per agrupació dels antics termes de Baén, Gerri de la Sal, Montcortès de Pallars i Paremea. Actualment consta d'una població de 451 habitants distribuïts en 28 nuclis, dels quals 14 són habitats tot l'any, 5 s'han convertit en pobles de segona residència i la resta estan totalment deshabitats. El municipi està dividit en tres unitats geogràfiques amb característiques pròpies de la zona de Baén, situada al marge del riu Noguera Pallaresa i oberta cap a l'Alt Urgell; la Vall de la Noguera Pallaresa i el Pla de Corts, que s'estén des del marge dret de la Vall dins l'inici de la Vall Fosca, caracteritzat per les seves terrasses i per la presència del Llac de Montcortès d'origen càrstic. L'actual municipi de Baix Pallars limita al nord amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera , a l'est amb el terme de Noves de Segre (

És popular pel seu entorn natural, la seva església romànica i la seva especialitat en avets de Nadal. Espinelves està situat dins del bosc més gran de Catalunya, a la zona del Montseny - Guilleries, en plena muntanya i prop del mar. És una zona amb fresques arboredes, aigües netes i aires purs i el paisatge, que conjuga totes les tonalitats del verd. La vila, a 750m d'altitud, està situada entre el Coll de Ravell i el Coll del Buch, cobert, de boscos on impera el silenci, la pau i la quietud, els paratges son dignes d'admirar. La primera notícia històrica sobre Espinelves és de l'any 943, època en que hi havia una església i parròquia en funcionament, dedicada a Sant Vicenç i segons sembla, es trobava en una vila o gran explotació rural anomenada Espinelves. El nom d' Espinelves sembla derivar d' Espines albes, és a dir Espines blanques. Espinelves va a cavall de la història de l'església, És un dels poc pobles del romànic que encara conserven  a Catalun

Gósol és un enclavat al sector nord-est de la comarca del Berguedà flanquejat per les comarques de l' Alt Urgell, el Solsonès i el municipi de Saldes. És encerclat per imponents serres que descendeixen de les collades de Teuler i del Verdet, pels cingles de Costafreda i el Coll de la Mola, la Serra del Verd,el Portell de l' Ós, la Gallina Pelada i el Pedraforca.El seu terme municipal té una alçada considerable i un relleu molt accidentat, el que fa que predominin els conreus típics de l'agricultura d'alta muntanya (farratges i patates de llavor), les pastures i els boscos de pi negre, pi roig, avets i roures. El poble situat a 1432 metres d'altitud, és envoltat de farraginars i de pastures, la seva activitat econòmica bàsica és la ramaderia de vaques de carn,complementada amb el turisme. El castell aixecat d'alt d'un turó que domina la vall i l'actual poble, ens parla del seu passat esplendorós. El Gósol vell cresqué a l'entorn del castell gràcie

Gombrèn  forma part de la comarca del Ripollès, a 919 metres d'altitud. El límits del terme municipal són al nord amb Campelles, Planoles i Toses, a l'est amb Campdevànol i Les Llosses, al sud amb Ripoll i Les Llosses i a l'oest amb Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Castellà de N'Hug. Té agregats els nuclis d' Aranyonet i El Cortal. A Gombrèn podrem gaudir del paisatge i la natura a més de poder visitar especialment : Carrers dels porxos , entramat urbà Capella de Nostra Senyora de Lourdes , situada a El Cortal. Capella de Sant Joan de Mata , Temple romànic, situat de camí al Santuari de Montgrony. Castell de Mataplana , El jaciment de Mataplana està situat enmig d'una vall i paisatge ben típic del Ripollès. Té una forta vinculació amb tota la tradició popular que al llarg dels segles han participat fonamentalment en la formació i transmissió de les diferents versions que conformen el mite del Comte Arnau. L'any 1986, a partir de diferents

És un municipi català de la comarca del Conflent, a la Catalunya Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals dins el cantó de Prada. Aquest municipi que compren la Vall de Cadí (amb les valls afluents de la Llipodera i de Jou) al sector nord-oest del massis del Canigó, des del pic de Gasamir, la pica del Canigó i els pics de Tretzevents i Sethomes, fins a prop de Vernet. El nom de la Comuna ve de la presència del castell senyorial homònim, del qual no en resta res més que pocs vestigis prop de l'església de Sant Martí Vell. Una bona part del terme es boscada (bosc i casa forestal de Merialles); al fons de la vall hi ha conreus (principalment pomeres). Hi ha estat tradicional la indústria cistellera (vímet). El poble és sota el monestir del Canigó (al qual pertanyé la jurisdicció senyorial), a la dreta del riu de Cadí. Abans havia pertangut a la jurisdicció de Vernet. A la seva església parroquial de Sant Martí fou traslladat el 1786 el

Colera es un  municipi de l'Alt Empordà, que limita al nord amb Banyuls (Rosselló, Catalunya nord), i amb Portbou a l'Alt Empordà. Hi trobem el Coll de l'alzina, el Coll dels empedrats, el Coll del frare, el Clapes, Puig Castellà i Puig de l' Osatera. Al Sud amb Llançà (Alt Empordà). Hi trobem el Puig Tifell, Puig de les aigües, Coll de Grifeu o Cap de Ras, el Puig de la Coma de Ral. A l'Est amb el Mar Mediterrani. Hi trobem la Punta del frare, la Punta de la Mercè, l'Illa, el Rec de Gallego i Cap Ras. i a l'Oest amb Rabós i Llançà (Alt Empordà). Hi trobem el Puig d'esquers, el Coll de l'Alzina, el Puig Castellà, Mas Partiràs i el Puig del llop. El primer document conegut on apareix el topònim "Colera" és a l'acta de consagració de l'església de Sant Quirze l'any 935, en el lliurament d'uns alons fets pel comte Guspert d' Empúries al cenobi de St Quirze. El topònim colera, prové, possiblement del llatí collis (coll, tu

Els orígens de les poblacions que configuren l’actual municipi de Sant Guim de Freixenet- llevat del nucli central- cal situar-los als volts del segle XI, període en que aquest territori fou ocupat per famílies que procedien del nord i de l’est. Aquesta ocupació del territori cal situar-la en un procés molt més ampli en que té lloc la progressiva expansió de la societat cristiana en direcció a l’oest. Iniciat poc després de la conquesta de Barcelona , la qual es portà a cap l’any 801. La història del nucli central de Sant Guim és molt curta. El poble va néixer a mitjans del segle XIX, quan es va fer la línea de tren que enllaça Barcelona amb Lleida, passant per Manresa. Aquella estació nascuda en mig dels camps i inaugurada al 1860 es va convertir en un centre clau de transport per a la zona. Hi feien cap les càrregues de gra i de palla de poblacions com ara Santa Coloma de Queralt o Igualada. El municipi de Sant Guim està format pels nuclis d’ Altadill, Amorós, El Castell de

Torà es troba a la Vall del Llobregós, en el punt de contacte entre el Solsonès, l’Anoia i la Segarra. Limita al nord-est amb el municipi de Llobera i Pinós (Solsonès), al sud amb un enclavament de la Molsosa (Solsonès), Castellfollit de Riubregós (l’Anoia) i els municipis d’Ivorra, Sant Guim de la Plana a la Segarra i a l’oest amb Massoteres i Biosca a la Segarra. La seu principal del municipi es Torà, afegint-s’hi 8 pobles més que són l’Aguda, Cellers, Claret, Fontanet, Llanera, Puig-redon, Sant Serni i Vallferosa. En total son uns 1360 habitants. Que podem visitar a Torà?, la Torre de Vallferosa, Salomons, el dolmen de Llanera, el cementiri dels nens xics, Llanera, Puig-redon, Sant Serni, Claret, l’Aguda, el monestir de Cellers, Fontanet, Plaça de la Font de Torà. Les festes i tradicions a Torà en són moltes però en destacaré les de més interès, Santa Àgueda, coneguda per “la festa de les dones”, cada any varia la data de la seva celebració. Festa del Brut i la Bruta, C