Calaf (Anoia)
| fotografia de www.lescortsdebiosca.com |
Història
Els comtes catalans, a partir de l'any 801, després de la conquesta de la ciutat de Barcelona i de diversos intents de portar la frontera al riu Ebre, intenten establir una línia de frontera segura, fins assolir una línia que s'estableix definitivament als rius Llobregat -Cardener. Per la banda musulmana també es fixa una ratlla fronterera a ponent de la cristiana. Per reforçar-la es repoblà el territori amb tribus berbers. A la zona de l'Alta Segarra es conserven dos topònims que s'han identificat com berbers, (Veciana i Calaf).
L'Alta Segarra fou reconquerida pel comte Guifré el Pilós a finals del segle IX. Més endavant en la reconquesta de l'any 942, el comte Sunyer va ocupar la ciutat de Tarragona, la Conca de Barberà i l'Alta Segarra.
El 976, Almansor i el seu fill Abd al-Malik feren incursions continuades contra aquestes terres, que eren arrasades, el que provocà una gran despoblació.
Entre els anys 1010-1015, el comte Borrell i la Comtessa Ermesenda de Carcassona, donaren al bisbe de Vic un territori per poblar que antigament s'anomenava Segarra hi que incloïa els puigs anomenats, Calaf, Calafell i Ferrera, posteriorment el Bisbe encarregà la repoblació a Guillem, que va ser l'encarregat de construir fortificacions als tres puig esmentats i governar-los. Més endavant va passar a ser territori de l'església d'Osona.
L'any 1093 al peu del puig i del recinte fortificat del castell de Calaf, sorgí un nucli de població que es protegia amb una muralla feta de mur de tàpia.
En aquest moment ja es devia celebrar fora muralles un mercat que servia per l' intercanvi de productes entre els habitants de l'Alta Segarra i els d'altres contrades. No obstant no queda documentat fins l'any 1226, quan en el seu testament, Bernat d'en Blanc fa constar que tenia unes cases a la vila de Calaf i unes altres al mercat de Calaf.
Entre els segles XI i XII va sorgir la moneda pròpia de Calaf degut a la necessitat a mercat i s'estengué fins a Manresa. Va desaparèixer perquè les monedes encunyades a la població portaven benefici als vescomtes de Cardona i els de Manresa, això va portar un conflicte amb el bisbe de Vic i finalment va prevaldre la moneda de Vic.
Al 1361-1411 es documenta l'existència de diverses persones que es dedicaven al préstec de diners i se'ls feia constar com a jueves. Sembla ser que la persecució de jueus que es produí a Catalunya no va afectar als jueus que residien a Calaf, però més endavant no es fa cap referència, fent pensar, que els que hi havia es van convertir al cristianisme, van emigrar voluntàriament o van ser expulsats.
La Batalla de Calaf fou una de les batalles de la Guerra Civil Catalana que tingué lloc el 28 de febrer de 1465 entre l'exercit de Pere el Contestable de Portugal, que comandaven Jofre de Rocabertí i Montcada i Bernat Gilabert II de Cruïlles contra els partidaris de Joan el Gran comandats per l'aragonès Fernando de Rebolledo Joan Ramon Folc IV de Cardona i que acabà amb la victòria reial.
Calaf es comença a desenvolupar coma vila a la fi del segle XI, però no és fins el segle XVII que arriba a tenir un relleu important.
Els comtes de Cardona l'afavoriran en moltes ocasions amb privilegis, de manera que es convertirà així en un centre comercial i de mercat.
La vila es va anar formant al voltant del castell, al costat dels murs hi havia l'antiga parròquia de Sant Pere de Calaf la qual havia estat parròquia de la vila fins el segleXIV.
Durant el segle XVIII, la vila es va veure afectada i va patir les conseqüències del Corpus de Sang i la Guerra de Successió, ja que aquests fets dificultaren l'exportaciño de gra, a més va patir moltes vegades els replegaments de les tropes borbòniques i el seu brutal comportament.
Al 1710 un destacament borbònic irlandès atacà el castell on hi havia una guarnició austriacista, hi van calar foc. El 1711 en els enfrontaments de Prats de Rei, la vila acollí el quarter general borbònic del duc de Vendôme, la vila fou ocupada per més de 30000 homes.
Durant el segle XIX també patí les contingències de la Guerra del Francès.
L'any 1833 va ser afectada per la primera Guerra Carlina, l'any 1837 es va produir una càrrega de la cavalleria de Serrano a Calaf, durant la tercera Guerra Carlina, Calaf es va veure entre dos focs ja que una tropa carlina s'hi va refugiar i una brigada de perseguidors va fer nit al campanar de Sant Sebastià i a l'alba va obrir foc contra la població.
Durant la Guerra Civil Espanyola 1936-1939, la parròquia de Sant Jaume va ser saquejada i es van cremar els retaules barrocs que hi havia a l'església.
Durant l'any 1937 segons el llibre "El paper-moneda català" a Calaf es va crear uns bitllets confeccionats en uns fulls de plàstic (nitrocel·lulosa transparent). Aquests bitllets van ser els primers del món en confeccionar-se amb aquest material. El seu valor era en pessetes.
Llocs d'interès
Església parroquial de Sant Jaume, situada en un extrem de la Plaça Gran, d'estil renaixentista però de tradició gòtica, formada per una sola nau coberta amb volta de creuaria que té annexionades capelles laterals obertes entre els contraforts.
La construcció de l'església comença l'any 1603 i s'erigí al mateix lloc on s'havia alçat la capella de Sant Miquel l'any 1356.
Hi podem trobar la cripta, finalitzada l'any 1649, que es troba sota el presbiteri, hi guarda les restes de Santa Calamanda, patrona de Calaf.
Degut al bon preu del blat, primer cultiu d'aquests contorns, els segles XVI i XVII foren pròspers per a la vila de Calaf, al costat de l'església s'inicià el campanar. Però en aquesta època només se n'edificà la primera part, fins a l'alçada de la façana.
La Guerra de Corpus de Sang i posteriorment la Guerra de Successió, aturaren el progrés de Calaf, que reemprén amb força a mitjans del segle XVIII. És llavors que es planteja l'edificació del campanar. Les obres s'aniran duent a terme en diverses tongades i amb modificació dels plans inicials.
No serà fins l'any 1889 que es coronarà l'esvelt campanar, assolint una alada de 56,6 metres i 225 graons.
 |
| fotografia de www.lchr.org |
Convent de Sant Francesc, situat davant l'estació, ocupa el solar de l'antic priorat de Sant Jaume. Els franciscans, establerts a Calaf l'any 1696, el van construir entre el 1715 i 1729, l'església fou acabada entorn l'any 1835.
 |
| fotografia de www.monestirs.cat |
Ermita de Sant Sebastià, situada al turó de Sant Sebastià, construït a finals del segle XVII pels jurats de Calaf en agraïment a la població que s'havia deslliurat de la pesta.
 |
| fotografia de www.lchr.org |
Castell de Calaf, fortificació que es troba a la part alta de Calaf. Aquest emplaçament és un punt estratègic de control perquè es troba entre dues vies de comunicació ja existents en època romana. Té un perímetre poligonal amb angles arrodonits.
Es conserven dos portals a dins el recinte de les muralles que són el de Xuriguera i el de l'Hospital.
Està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
 |
| fotografia de www.laspain.com |
 |
| Muralles fotografia de www.catalunyamedieval.es |
Hospital de Calaf, situat als peus del castell, fundat al segle XIX, primerament, aquesta edificació tenia com a objectiu donar acollida als viatgers que visitaven la zona, més tard, va ser seu de les monges carmelites i posteriorment de les dominiques.Actualment s'ha convertit en el Centre Cívic de Calaf.
 |
| fotografia de www.youtube.com |
Plaça Gran, davant de l'església, en l'antic indret on es feia el mercat de Calaf, es envoltada per edificis construïts sobre porxos uns d'arcs de mig punt i d'altres d'arc rebaixat. Declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2003 per l'interès del seu conjunt històric.
 |
| fotografia de www.pueblosdecataluna.es |
Cases senyorials, al voltant de la plaça Gran i del carrer de San Jaume, es poden observar diverses cases senyorials, casa Servitje, casa Mensa, Cal Nadal, Can Torrescassana, Can Matrícules i la casa Cortadellas o Satorres, notable edifici neoclàssic del segle XVIII, del qual en destaca el pati interior amb columnes estriades.
Altres cases importants són, Can Segarra a l'extrem del carrer Ravalet (on va néixer Laureà Figuerola), la casa pairal Farrera, documentada al segle XI, o la torre situada a la carretera de Solsona amb una típica estructura de casa pairal.
 |
| Jardí de la Casa Bertran fotografia de www.calaf.cat |
Portals de Xuriguera i de l'hospital, al casc antic trobarem els portals de l'Hospital i de Xuriguera, testimonis d'una reedificació dels murs del segle XVI.
 |
| Portal de l'Hospital fotografia de www.catalunyamedieval.es |
 |
| Portal de Xuriguera fotografia de www.calaf.cat |
Fires i Festes
Festa Major i Fira de l'Eix, primer cap de setmana de setembre, a la fira hi ha una mostra de productes artesans i tradicionals dels pobles i comarques per on passa l'Eix Transversal, es celebra conjuntament amb altres pobles i al mateix dia.
 |
| Fira de l'Eix fotografia de anoiadiari.cat |
Pastorets de Calaf, mesos de desembre i de gener, fa gairebé un segle que es representen, una tradició ininterrompuda que va d'avis a nets. Es representen els Pastorets de Josep M Folch i Torres, amb 100 actors en escena, en un escenari de més de 300m quadrats, 18 escenes diferents utilitzant més de 50 grans decorats.
 |
| fotografia de www.viladetora.net |
Santa Calamanda, patrona de Calaf dia 5 de febrer.
 |
| Festa de Santa Calamanda fotografia de www.somsegarra.cat |
Aplec de Sant Sebastià, 1r de Maig.
 |
| Fotografia de anoiadiari.cat |
Desenfolca't, Festival de música tradicional, durant el mes de juny.
 |
| fotografia de anoiadiari.cat |
Mercat de Calaf, cada dissabte des de 1226, conegut arreu per la popular llegenda on Apel·les Mestre és l'autor i protagonista de l'obra.
La Plaça dels Arbres i el Raval de Sant Jaume s'omplen de diversitat de colors i olors amb quasi un centenar de parades de tota classe de productes.
 |
| fotografia de www.altaanoia.info |
 |
| fotografia de anoiadiari.cat |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada