Collsuspina (Osona)
El terme de Collsuspina ubicat a la comarca d’Osona, es un municipi integrat físicament a la comarca natural del Moianès. S’estén al llarg de la serra que tanca per ponent la plana de Vic, limita al nord amb el municipi de Muntanyola, al nord-est i est amb Tona, al sud-est amb Balenyà, al sud amb Castellcir i a l’oest amb Moià.
Es un terme essencialment muntanyós. El port de la Pollosa (920 metres) és l’únic pas entre el Moianès i Osona.
Per la seva altitud i pluviositat més alta que la resta del Moianès, es un terme força ric amb aigua i amb notables plans i comellars per als conreus. El terme és solcat per petits torrents, com el d’Armadans i d’en Picanyol, de la Gidera o de les Umbertes i de Santa Coloma o Fontscalents, que vessen les aigües a la Riera de Marfà o Golanda.
El terme de Collsuspina, a prop de Sant Cugat de Gavadons, hi ha un vèrtex hidrogràfic en el que convergeixen les conques dels rius Ter, Besós i Llobregat.
Les primeres passes del Ter reben el nom de Sant Cugat, per a més endavant esdevenir el Gurri. Les del Llobregat son conegudes coma Torrent de l’Espina o de Santa Coloma i més lluny Riera de Calders, mentre que el Besós, quan es infant, es diu Torrent de Güells i quan és una mica més gran el Congost.
Collsuspina es ric en troballes arqueològiques i restes de tombes i d’habitatges que revelen que ja era poblat a l’època neolítica. Algunes de les troballes arqueològiques es troben exposades al Museu Episcopal de Vic.
La importància del terme com a via de pas és confirmada per la primitiva via romana de l’època preconsular documentada entre el 124 i el 125 aC. per dos mil•liaris romans, l’un aparegut prop del vilar de Tona i l’altre a Can Vendrell (Santa Eulàlia de Ronçana). Un tercer mil•liari aparegué posteriorment a Vilageriu de Tona, el qual acabà de confirmar el traçat d’aquesta via romana, que coincideix en una bona part amb la Strata Francisca de Vic a Manresa documentada a Collsuspina i Moià des dels volts de l’any 1050.
El nom de Collsuspina li ve el mas de l’Espina, antics propietaris de bona part de la contrada. El poblet va formar-se al peu del collet de la Pollosa un indret planer i suau.
El terme de Collsuspina es va formar de la fusió de dos antics trossos dels vells termes i parròquies osonenques de Tona i Balenyà. Ambdós termes tenien com a límit l’antic camí ral que va donar origen al poble i coincidien al mig del poble actual, on un pou i una creu que es troben encara al mig del carrer principal limiten aquesta situació.
Festes : 1er de maig Aplec de Sant Cugat de Gavadons, 1er diumenge de maig Aplec de la Sardana, 1r cap de setmana d’agost Festa Major, últim diumenge d’agost Concert de Sant Cugat de Gavadons, 1er diumenge de setembre Trobada de Puntaires.
Es un terme essencialment muntanyós. El port de la Pollosa (920 metres) és l’únic pas entre el Moianès i Osona. Per la seva altitud i pluviositat més alta que la resta del Moianès, es un terme força ric amb aigua i amb notables plans i comellars per als conreus. El terme és solcat per petits torrents, com el d’Armadans i d’en Picanyol, de la Gidera o de les Umbertes i de Santa Coloma o Fontscalents, que vessen les aigües a la Riera de Marfà o Golanda.
El terme de Collsuspina, a prop de Sant Cugat de Gavadons, hi ha un vèrtex hidrogràfic en el que convergeixen les conques dels rius Ter, Besós i Llobregat.
Les primeres passes del Ter reben el nom de Sant Cugat, per a més endavant esdevenir el Gurri. Les del Llobregat son conegudes coma Torrent de l’Espina o de Santa Coloma i més lluny Riera de Calders, mentre que el Besós, quan es infant, es diu Torrent de Güells i quan és una mica més gran el Congost.
Collsuspina es ric en troballes arqueològiques i restes de tombes i d’habitatges que revelen que ja era poblat a l’època neolítica. Algunes de les troballes arqueològiques es troben exposades al Museu Episcopal de Vic.
La importància del terme com a via de pas és confirmada per la primitiva via romana de l’època preconsular documentada entre el 124 i el 125 aC. per dos mil•liaris romans, l’un aparegut prop del vilar de Tona i l’altre a Can Vendrell (Santa Eulàlia de Ronçana). Un tercer mil•liari aparegué posteriorment a Vilageriu de Tona, el qual acabà de confirmar el traçat d’aquesta via romana, que coincideix en una bona part amb la Strata Francisca de Vic a Manresa documentada a Collsuspina i Moià des dels volts de l’any 1050.
El nom de Collsuspina li ve el mas de l’Espina, antics propietaris de bona part de la contrada. El poblet va formar-se al peu del collet de la Pollosa un indret planer i suau.
El terme de Collsuspina es va formar de la fusió de dos antics trossos dels vells termes i parròquies osonenques de Tona i Balenyà. Ambdós termes tenien com a límit l’antic camí ral que va donar origen al poble i coincidien al mig del poble actual, on un pou i una creu que es troben encara al mig del carrer principal limiten aquesta situació.
Festes : 1er de maig Aplec de Sant Cugat de Gavadons, 1er diumenge de maig Aplec de la Sardana, 1r cap de setmana d’agost Festa Major, últim diumenge d’agost Concert de Sant Cugat de Gavadons, 1er diumenge de setembre Trobada de Puntaires.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada