indrets, pobles i ciutats dels Països Catalans

http://patrimoni.gencat.cat/ Dins el terme municipal del Baix Pallars, és el més meridional de la comarca del Pallars Jussà, el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea, Baén i Montcortés de Pallars. D'ençà d'aquest any, el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars. El municipi està dividit en tres unitats geogràfiques amb característiques pròpies: la zona de Baén, situada al marge del riu Noguera Pallaresa i oberta cap a l'Alt Urgell, la Vall de la Noguera Pallaresa i el Pla de Corts, que s'entén des del marge dret de la vall fins l'inici de la Vall Fosca, caracteritzat per les seves terrasses i per la presència del llac de Montcortès d'origen càrstic. Pla de les Corts http://www.quetiempo.es/ El clima del Baix Pallars, en general, es caracteritza per uns hiverns freds més o menys, sense ésser gèlid i una estius càlids.  Pel que fa a la vegetació, en les zones altes a l'estatge subalpí (1160 - 2000m) hi trobem el bosc de pi negre amb b...

fotografia de  www.feec.cat També escrit antigament Vallferrera o fins i tot Vallfarrera, és una vall que constitueix una de les unitats que formen la sub-comarca de les Valls de Tírvia. Comprèn el terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà. Es coneix des d'antic l'explotació del ferro, en aquesta vall. Des de l'alta edat mitjana està documentada l'existència de fargues. Totes cessaren l'activitat a finals del segle XIX. Hi ha afloraments superficials de mineral de ferro en diversos llocs de la vall com Buiro i Virós i diverses fonts ferruginoses.  El nom de la Vall Ferrera està documentat ja des del segle XI. Vertebren la vall la conca principal de la Noguera de Vall ferrera i la seva subsidiària, la Noguera de Tor. Tot el conjunt és afluent de la Noguera de Cardós, just al capdavall de la vall, de manera que es pot considerar que el riu sencer és dins la vall de la qual pren el seu nom. És una vall d'elevada extensió, de pe...