Serinyà (Pla de l'Estany)

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0061954.xml

Situat al nord de la comarca, a la vall baixa del riu Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada l'any 1929. A 188 metres d'altitud. 

El terreny és planer, accidentat a ponent pels contraforts més septentrionals de la serra de Rocacorba. Drenen el terme, a part del Ser, el Serinyanell, i la riera de Rodeja, que en són afluents. 

El terme comprèn el poble i cap de municipi de Serinyà, els veïnats de Baió i Casals, els barris de Bosquerós, la Cellera d'Amont i Maixella i les restes de l'antic castell de Taià.

ECONOMIA

Els conreus més estesos són cerealícoles (ordi i blat) i farratges, així com camps de gira-sol. A la poca àrea regada es poden trobar arbres fruiters (pomers i perers) i horta. Hi ha diverses granges, especialment d'avicultura i porcí, i en menor mesura de bovins, ovins i conills. Hi funcionen algunes indústries del ram de l'alimentació i tallers familiars, sí bé el pes del sector secundari al municipi ve donat pel gran nombre de persones que treballa en indústries de la rodalia, sobretot de Banyoles. 

HISTÒRIA

El lloc formà part del comtat de Besalú i l'any 979 el comte i bisbe de Girona Miró II, el va donar, juntament amb el castell de Taià, al monestir de Sant Esteve de Banyoles, que el posseí fins a la fi de l'antic règim. 

Els habitants de Serinyà, com a súbdit de l'abat de Banyoles, eren exempts de pagar tributs al sobirà, privilegi que fou reconegut el 1297 per Jaume II. L'any 1341, el rei Pere d'Aragó dictà unes disposicions perquè els seus oficials de Girona i Besalú s'abstinguessin d'emprendre qualsevol acció de caràcter civil o criminal que anès en perjudici dels vassalls del monestir. 

ALTRES INDRETS DEL TERME

Casals i les Masies

El veïnat de Casals es localitza a la part meridional del terme, vora el límit amb el municipi de Porqueres. 

Disperses pel terme municipal, hi ha una sèrie de masies de gran interès, la de Can Illa, d'origen ben antic, de planta rectangular de tres crugies i coberta de dos vessants, exemple interessant de masia gòtica, amb planta, pis i golfes tancades. Mentre l'interior ha sofert poques modificacions. Té una capella dedicada a la Divina Pastora i es situada a ponent del poble de Serinyà. La de Can Carreres, a l'indret on hi ha les coves paleolítiques, és una obra meritíssima de l'arquitectura popular i donà nom a la urbanització del Mas Carreras. Té una galeria coberta amb columnes de pedra circulars amb capitell i base, hi ha un pou d'interès artístic. 

Can Ferrer de les Torres, del segle XV, conserva finestres gòtiques i les dues terres, l'anomenada negra, dels segles XIII-XIV, i la blanca, posterior. A la torre negre hi ha una capella dedicada a santa Anna, on es conserva una talla que representa la santa amb la Verge en braços, que a la vegada duu el nen Jesús.

Altres masos són Can Antina, Can Malloles, Can Peret del Molí i Ca n'Arborç. 

LLOCS D'INTERÈS

Castell de Taià

S'aixecava damunt un turonet al SE del poble de Serinyà, a l'indret on actualment hi ha el mas de Can Parella, on encara resten alguns murs i la base d'una torre medieval. El castell esmentat l'any 957, en la revolta dels magnats contra el comte Guifré II de Besalú. El comte va ser vençut i mort, però Sunifred, comte de Cerdanya i Miró Bonfill, germans del comte vençut, organitzaren un exèrcit de venjança que derrotà els revoltats. 

El terme del castell comprenia el de Serinyà i la parròquia d'Usall, del municipi de Porqueres. Al segle XII era possessió de la família Oliveres i al segle XIV de la de Caselles. 

Parc de les Coves Prehistòriques

Paratge únic per apropar-se on vivien els caçadors recol·lectors de la prehistòria. Aquest indret el formen diversos abrics o coves oberts en un talús de roca travertí, dels quals, els mes significatius (la cova de l'Arbreda, la cova de Mollet i la cova del Reclau Viver).

Aquest parc és el millor jaciment de l'Europa occidental per conèixer el pas de l'home de Neandertal a l'home modern. 

Les coves del Reclau, van ser ocupades per diferents poblacions des dels inicis del paleolític mitjà fins a l'edat dels metalls. Aquestes coves es van formar per l'alternança de dos processos. Un al qual l'acció de l'aigua de torrents que formaven cascades va dipositar el carbonat de calç que formà el travertí format anteriorment. Durant el Paleolític mitjà van ser habitades primerament pels preneandertals, i posteriorment pels seus successors, els neardentals. Tant uns com altres eren caçadors-recol·lectors nòmades, que es desplaçaven constantment per buscar aliments. 

Les coves van ser habitades en moments de clima més fred que l'actual, que corresponen a les últimes edats glacials. El paisatge era estepari, dominat per gramínies i on els arbres eren poc abundants. A partir del neolític, amb un clima comparable a l'actual, les coves del Reclau es tornen a fer servir, encara que de manera esporàdica. Els humans, que practiquen l'agricultura i la ramaderia i viuen en poblats a l'aire lliure, les utilitzen com a lloc de magatzematge dels cereals, per tancar els ramats o com a refugi puntual. 

Durant el Neolític final, el Calcolític i bona part de l'edat del bronze, les coves es fan servir com a lloc sepulcral, on els enterraments humans s'acompanyen amb diversos objectes funeraris. 
Al Museu Comarcal Arqueològic de Banyoles, s'hi troben una bona mostra d'aquests objectes. 

www.timeout.cat

http://elshumansdeserinya.cat/

http://books965.rssing.com/chan-8166782/all_p24.html

Cova Bora Gran
Un abric refugi de 16 metres d'ample per 10 de profunditat i uns 3 metres d'alçada, considerada un dels conjunts de jaciments prehistòrics més important de Catalunya. La indústria lítica descoberta a la Bora Gran, està realitzada quasi exclusivament sobre un suport de sílex, material que s'hauria importat d'altres contrades, ja que no es troba a la comarca. Els seus habitants fabricaven útils molt diversos, com raspadors per adobar les pells, perforadors, burins per tallar i gravar i, sobretot, una gran quantitat i varietat de formes microlítiques, peces que es muntaven sobre fusta o os.
Les restes òssies d'animal permeten confirmar la presència de mamífers com cérvol, brau, cabra, porc senglar, cavall, isard, llop, guilla. També són importants les restes de pioc, un ocell de grans dimensions i pes, que s'hauria convertit en una de les especialitats de cacera dels habitants de la Bora Gran. 

http://museusdebanyoles.cat/tabid/453/Default.aspx

Església de Sant Andreu 
Fundada l'any 1182, clar exemple d'edifici romànic del segle XII construïda amb una nau central i un absis quasi circular que mostra una bellesa increïble tot i que en temps de les carlinades va estar saquejada durant molt temps i fins i tot va patir un incendi. A l'interior també s'hi poden trobar actualment unes obres de la pintora Aurora Salvadó. 
Caracteritzada també per la seva torre. És accessible des de l'exterior amb una escala de pedra, dalt de tot s'hi troben les campanes. 

http://www.radiobanyoles.cat

Ermita de Sant Miquel Sesvinyes
Construïda al segle XIII, situada a l'exterior del nucli urbà. D'una nau amb volta apuntada que acaba en l'absis semicircular. La pedra que es va fer servir és de tipus sorrenc i molt variada de dimensions. Conjunt monumental típicament rural. 

commons.wikimedia.org

FIRES I FESTES 
Festa Major
Per sant Andreu, patró del poble, se celebra la setmana del 30 de novembre. 

http://gegantsdecatalunya.wixsite.com

Festa del Roser
Segon diumenge de maig. És de les més antigues de Catalunya. Durant la festa els alumnes més petits de la població reciten uns balls en homenatge a la vellesa tal i com marca la tradició. 

http://ampaboragran.blogspot.com.es

Aplec de sant Miquel Sesvinyes
El diumenge més proper al 29 de setembre. 




informació 
https://ca.wikipedia.org/wiki/Seriny%C3%A0
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0061954.xml
http://www.serinya.cat/
http://www.festes.org/directori.php?id=643