indrets, pobles i ciutats dels Països Catalans

http://www.baixemporda.cat/ A la costa, a la plana d'inundació del Ter i el Daró, al sector de plana empordanesa, entre les muntanyes de Begur al sud i el Montgrí al nord. L'origen del topònim prové precisament del llatí "palus", llacuna, terreny pantanós, estany, que descriu el seu marc geogràfic. Aquestes terres formen un tram de costa baixa i sorrenca, la platja de Pals on abundaven maresmes i aiguamolls que foren en part dessecats i aprofitats per al conreu de l'arròs al segle XIX. També fou dessecat i convertit en terra de conreu l'estany de Pals, que era situat entre la vila de Pals i els llocs de Sant Feliu de Boada i de Fontclara. La part meridional és accidentada pel Quermany, contrafort del massís de Begur, dominat pel Quermany Gros (224m). Aquest sector és cobert de pinedes que, sobretot a les terres properes a la mar serveixen per a fixar les arenes o dunes portades de la platja per la tramuntana. El Turó on s'alça. Pals és també un contr...

Verges fotografia de  http://static.panoramio.com/photos/original/6367999.jpg Municipi de la comarca del Baix Empordà, situat a la riba esquerra del riu Ter. Història A l'època medieval es construeix la part més antiga del poble, la que queda limitada al nord per la Plaça Major, al sud pel carrer del Rec del Molí, a l'est pel carrer Valls i a l'oest per la part final del carrer Bous. De la muralla que encerclava tot aquest nucli en queden magnífiques mostres, sobretot a la Plaça Major, on hi ha una porta d'entrada i dues torres, una de quadrada (S XIII-XIV) i l'altre de circular (SXV-XVI).  Dins el murallat hi trobem l'església, restes de l'antic castell (SXII), que ocupava el lloc on actualment es troba l'ajuntament., la placeta que es troba al davant i els carrer de Ribossà o el de l'església, que conduïen a la porta oest de la muralla i que són mostres supervivents de la vila medieval.  L' únic vestigi que queda del castell, es ...