Pals (Baix Empordà)
 |
| http://www.baixemporda.cat/ |
L'origen del topònim prové precisament del llatí "palus", llacuna, terreny pantanós, estany, que descriu el seu marc geogràfic. Aquestes terres formen un tram de costa baixa i sorrenca, la platja de Pals on abundaven maresmes i aiguamolls que foren en part dessecats i aprofitats per al conreu de l'arròs al segle XIX. També fou dessecat i convertit en terra de conreu l'estany de Pals, que era situat entre la vila de Pals i els llocs de Sant Feliu de Boada i de Fontclara.
La part meridional és accidentada pel Quermany, contrafort del massís de Begur, dominat pel Quermany Gros (224m). Aquest sector és cobert de pinedes que, sobretot a les terres properes a la mar serveixen per a fixar les arenes o dunes portades de la platja per la tramuntana. El Turó on s'alça. Pals és també un contrafort d'aquest massís. Entre les nombroses entitats de població que inclou el municipi, destaca la vila de Pals, cap municipal, i el veïnat del Masos de Pals.
ECONOMIA
Tradicionalment agrícola i ramadera, s'ha decantat cap al sector terciari. Els principals conreus de regadiu són hortalisses i arbres fruiters i al secà predominen els cereals (especialment blat de moro) i el farratge. També es conrea arròs, que consta des del segle XV aprofitant els terrenys pantanosos, a la fi del segle XVIII i el començament del XIX era el lloc del Principal amb més producció, després del delta de l'Ebre. Els treballs de dessecació s'iniciaren al segle XIX i el conreu arrosser fou abandonat al llarg del segle XIX. Una nova i important represa fou impulsada per Pere Coll i Rigau, qui reintroduí el conreu de l'arròs als aiguamolls abandonats. La transformació dels aiguamolls en terrenys productius (arrossars i zones de regadiu) es dugué a terme amb l'aprofitament del rec del Molí, que agafa les aigües del Ter i del Daró.
Pel que fa a la ramaderia, principalment es cria bestiar porcí, encara que també hi ha aviram, boví o oví. Al Sud del terme hi ha una zona boscosa, vers el Quermany, amb pins i alzines. El turisme ha afavorit la industrialització del municipi, especialment la creació d'empreses del sector del metall, del de la fusta i alimentàries.
El turisme ha incidit en el municipi principalment des d'un punt de vista residencial, i s'han restaurat masos i cases de la vila com a residències secundàries. A més s'han creat nombroses urbanitzacions entre la platja i la vila, entre les quals la més extensa i poblada es la del Mas Tornasí, que ocupa un turó boscós. Diversos càmpings i establiments hotelers completen l'oferta d'allotjament del terme.
LA VILA DE PALS
És al cim d'un puig poc enlairat (55m d'altitud) sobre la plana.
El barri antic, anomenat el Pedró, manté part del recinte emmurallat i es troba una mica separat de l'eixample modern, que s'estén al llarg de la carretera format tres carrers paral·lels, el barri de Samària. El Pedró és un conjunt monumental realment notable, amb carrers estrets i costeruts on hi ha edificis i detalls arquitectònics de gran interès.
HISTÒRIA
El primer document conegut que fa referència a Pals és un precepte del 889 del rei Odó al monestir de Sant Pau de Fontclara, on es una distància de la vila i el castell, anomenat de Montaspre ("castellarum montis aspero sicut aqua vergit a villa Pals vel ad ipsos staquos"). El 1041 posseïen la senyoria de Pals Gausfred Vidal i la seva muller Quixol, i el 1062 llur fill Bernat Gausfred vengué els seus drets sobre la vila i el castell (amb altres viles veïnes) als comtes Ramon Berenguer i Almodis. El topònim de Pals (etimològicament derivat del terme llatí palus "terreny pantanós"), substituí molt aviat el de Montaspre. El castell fou domini directe dels comtes de Barcelona, però el 1190 el rei Alfons el Cast el concedí a Ramon de Vilademuls i, més endavant, Pere I el Catòlic l'atorga al vescomte Ramon de Turena mentre visqués. El 1230 Jaume I donà Pals a Bernat de Santa Eugènia, senyor de Torroella de Montgrí, com a premi a la seva aportació en la conquesta de Mallorca, i a partir d'aquest moment Plas degué seguir els mateixos canvis de propietat que la baronia de Torroella, fins que retornà a la corona el 1272. Adquirit el 1322 pel bisbe i els canonges de Girona, pocs anys després Jaume II en recuperà el domini i en feu donació a la seva muller Elisenda de Montcada. El 1380 Pere el Cerimoniós cedí vila i castell als barons, per`el 1387 figuren altra vegada com a possessió reial.
El castell sofrí, possiblement a causa dels fets d'armes que assolaren la comarca al segle XV (especialment la guerra contra Joan II), greus desperfectes i era en estat ruïnós el 1478, any en què el mateix Joan II, en una lletra adreçada als consellers de la vila, donà permís per a aprofitar-ne les pedres per a obrar, reparar i cobrir l'església, alhora que ordenava que se salvés la torre mestra (torre de les Hores), no com a fortalesa sinó com a bada o guaita. Aleshores es reformaren també les muralles, obra dels segles XIII-XIV, de les quals consta que havien estat reforçades el 1401.
ALTRES INDRETS DEL TERME
Les masies
Al terme hi ha alguns exemples de masies fortificades dels segles XVI i XVII molt interessants. El mas Roig. Al NE hi a la torre d'en Deri (o d'en Ros), amb una torre de defensa de planta circular i una finestra gotic-renaixentista d'arc conopial a la façana. El mas del Camp dels Anyels és a migdia de l'anterior, i té curioses obertures amb frontó triangular decorat. No gaire lluny hi ha Can Nier, reformada, amb una torre de defensa de la plata quadrada. Can Jofre, al NE del terme, i la Torre Bertran tenen antigues torres, com també la Casa Nova, prop de la platja, i el mas Tamasí, vora el veïnat dels Masos de Pals, cal esmentar finalment el mas de la Font, a la sortida del raval de Samària, on destaquen els ràfecs decorats (pilades de rajoles i teules amb decoracions geomètriques i també galls i creus), molt característics a la comarca i que han estat interpretats com un mitjà de prevenció contra la bruixeria.
Els Masos de Pals
L'agregat de Sant Fruitós, popularment conegut pels Masos de Pals, és situat sobre els darrers vessants del massís del Quermany, entre la vila de Pals i la platja. Veïnat originàriament format per masies disperses, té avui un nucli de cases agrupades que s'estén al llarg de la carretera que porta a la costa.
Entre les troballes arqueològiques que s'han fet dins el terme, destaquen les de Pedró (diverses destrals de pedra polida neolítiques, algunes emprades com a pedres de llamp o talismà contra les tempestes, i també algun vestigi d'època i ibero-romana) i les del Quermany. Al Quermany Gros, al límit amb Regencós, (destrals, ceràmica). Després d'un incendi, el 1973, ha estat fàcil de comprovar la importància d'un jaciment preromà. També hi ha vestigis evidents de poblament antic al Quermany Petit (més proper a Pals), basaments d'habitatges, sitges i possibles molins tallats a la roca. És curiós el fenomen que es produïa a l'estany de Pals, conegut del bruel de Pals, gemec provocat per les aigües en filtrar-se en espais buits, que havia originat llegendes i ha estat tema fins i tot de Sardanes.
LLOCS D'INTERÈS
Església parroquial de Sant Pere
Situada al Pedró, edifici d'una nau, d'estil gòtic i de l'anterior, romànica, bastida probablement al segle XII, hi ha només restes a la façana occidental, incorporades a l'actual frontís. La portalada és d'època barroca, amb frontó abarrocat i una fornícula amb una imatge del sant titular de factura popular, damunt hi ha una rossada gòtica, amb decoració calada. Sobre l'angle NW s'aixeca una torre campanar de planta quadrada amb arcades de mig punt. L'absis és simicircular a l'exterior, amb arcades de mig punt. L'absis és semicircular a l'exterior, amb contraforts i poligonal a l'interior. La volta és de creuaria i la nau és dividida en tres crugies. A la banda del nord hi ha dues capelles laterals (una del segle XVI-XVII i l'altre tardana) d'estil gòtic, com el cor. Sobre la coberta gòtica s'alça, al segle XVII o XVII, un terrabastall com gairebé tots els edificis del Pedró, es de pedra sorrenca. Una gran part del monument és obra de la segona meitat del segle XV (data del permís que Joan II donà el 1478 d'aprofitar les pedres del castell per obrar, reparar i cobrir l'església.
| https://www.flickr.com/photos/montse-poch/1562407662 |
Castell de Pals
Castell termenat del segle IX, només en resta la Torre de les Hores. El castell està documentat l'any 889 en un precepte del rei carolingi Odó, relacionat amb el monestir de Sant Pau de Fontclara, on s'esmenta amb el nom de "Castell de Mont Aspre", l'any 994 els comtes de Barcelona i Girona, Ramon Borrell i Ermessenda, van donar-lo, amb l'església de Sant Pere, al bisbat de Girona.
 |
| http://www.artmedieval.net/castell%20de%20pals.htm |
Torre de les Hores
Destaca damunt les teulades de l'antic nucli amb la seva silueta característica. És un exemplar de torre romànica de fortalesa, de planta primitiva és a la meitat d'alçada de la torre (que té uns 15m) i és d'un sol arc de mig punt. Ha perdut els merlets que degueren coronar-la. El nom prové del petit campanar gòtic de tres pilastres, molt airós, bastit sobre la terrassa superior a fi de convertir la torre en campanar a la fi del segle XV. Una estança del castell és la capella de la casa Pi i Figueres.
 |
| https://ca.wikipedia.org |
Muralla de Pals
Són de les més bén conservades de l'Empordà, daten dels segles XII-XIV, actualment se'n conserven quatre torres (Torre d'en Ramonet, Torre d'en Rom, Torre d'en Xinel·lo i Torre de l'Hospital), totes són d'un mateix tipus, de planta rectangular i obertes de dalt a baix a la cara que dóna a l'interior del recinte, cobertes amb volta de canó o lleugerament apuntada. En tot el perímetre de la muralla, almenys en les zones visitables, s'hi obren nombroses sageteres.
El poble es va anar estenent cap a llevant, ponent i migdia A extramurs, prop de l'angle SE de la muralla, hi ha Cala Pruna, gran casal fortificat dels segles XV-XVI, amb dues torres rectangulars a la banda del migdia, d'origen molt més antic. Al vessant septentrional del Pedró, es destaca el Mas del Puig (segles XVII-XVIII).
En diversos indrets del Pedró (prop de la torre de les Hores), al solar de l'antic castell, a la placeta del Dr. Oliva, a la part alta del carrer Major i en les obres de restauració de Cala Pruna, han aparegut tombes practicades en la roca natural, de forma antropomòrfica, del tipus anomenat olerdolà i d'una datació calculada als segles VIII-IX, corresponents a un cementiri alt medieval.
 |
| http://www.biodiversidadvirtual.org/ |
Bases d'en Coll
Són un sistema de dues basses que constitueixen la desembocadura de Rec del Molí on hi van a parar les aigües dels arrossars de Pals. Formen part de la reserva natural parcial dels Aiguamolls del Baix Ter, dins el Parc Natual del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. Cal destacar-ne la població de tortuguetes.
 |
| http://ca.wikiloc.com/wikiloc/imgServer.do?id=1683649 |
Mirador Josep Pla
Es troba a extramurs i es diu així en honor a l'escriptor de Palafrugell i des d'aquí es pot observar una esplèndida vista panoràmica de la plana empordanesa, amb les illes Medes al fons com a nota paisatgística més rellevant.
 |
| http://thewanderingsblog.com/pals/pals13/ |
Recinte Gòtic
Pals dóna la benvinguda en la distància, just en el moment en que veiem, a l'horitzó, la silueta de la seva muralla abraçant la vila, d'on sobresurten l'església i la majestuosa torre de les Hores, un dels pocs vestigis que es conserven de l'antic castell i emblema del poble.
Passejant pels carrerons empedrats de la vila medieval, tant de dia com de nit i a qualsevol època de l'any, sorprenen els colors ores i daurats reflectits a la pedra sorrenca dels edificis. Hi podem trobar la plaça Major, les tombes visigòtiques, l'església, el castell, la torre de les Hores, la muralla, que s'anirà deixant enrere al llarg del recorregut fins arribar al mirador Josep Pla des d'on es contempla la plana empordanesa presidida pel massís del Montgrí amb les illes Medes al fons.
 |
| http://km369.blogspot.com.es/2012/07/el-poble-medieval-de-pals.html |
 |
| Plaça Major http://www.panoramio.com/photo/80630668 |
 |
| http://daunis-vendrell.net/ |
FIRES I FESTES
Festa petita dels Masos de Pals
mes de gener
Llapis de Sant Jordi i rutes literàries
mes d'abril
Campanya gastronòmica de l'arròs de Pals
mes de Maig
Plantada Tradicional de l'arròs, Campanya Planta't a Pals, Concert de músics de Pals
mes de Juny
Fira de Vins, cava i tast de formatges, Festa Major de Pals, Festa Major de la Platja de Pals
mes d'Agost
Mostra internacional de la cervesa, Festa Major dels Masos de Pals
mes de Setembre
Sega Tradicional de l'arròs
mes d'Octubre
Marxa dels Arrossars
mes de Desembre
informació extreta de
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pals
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0048763.xml
http://www.pals.cat/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada