Seva (Osona)
 |
| http://astrogea.org/foed/seva.htm |
el sector oriental del terme s'integra, per les seves característiques orogràfiques, dins les terres dels vessants occidentals de les guilleries i el Montseny. Aquestes terres són les més elevades de tot el municipi, s'assoleixen els 1100m a la serra del Pla de les Fonts, al límit amb viladrau, o altituds per sobre de la mitjana de la Plana a la serra de Guaitallops, al límit amb Taradell. A ponent de Seva el relleu s'integra a la Plana. Bona part de les terres de Seva es troben dins el Parc Natural del Montseny. Drena el terme la capçalera del Gurri i els torrents de la Pomereta i de la Serreta. Potencialment hi domina un bosc de roure martinenc, tot hi que hi predominen boscos de pins, alzines i roures.
El municipi a més del poble de Seva, cap administratiu, comprèn els ravals de la Serreta i de Balenyà (que es coneix també per l'Estació de Balenyà o Sant Miquel de Balenyà) i les urbanitzacions de Can Garriga o Perafita, el Muntanyà, el Pinós, la Quadra i els Roures.
ECONOMIA
La major part de la població del municipi treballa en el sector industrial i en el sector dels serveis, però les activitats agràries han mantingut certa importància dins la totalitat de la base econòmica municipal. Pel que fa a l'agricultura, els principals conreus són els cereals (blat, ordi) i el farratge, mentre que la ramaderia se centra especialment en la cria de bestiar porcí, boví i oví.
Sí bé antigament havien estat explotades algunes pedreres i forns de calç i el terme havia tingut una tradició relacionada majoritàriament amb la indústria tèxtil, en l'actualitat una gran part dels treballadors del sector secundari treballa en indústries establertes a Tona o Vic. Al terme destaquen les empreses del sector alimentari.
Se celebra el mercat setmanal el dijous.
Entre els serveis, destaquen les instal·lacions esportives del sector del Muntanyà, on a més es pot trobar allotjament.
EL POBLE
La part més important del terme se centra en la població de Seva a 663m d'altitud, que per la història, les edificacions i els sectors residencials que l'envolten forma un conjunt notable. El nucli antic té cases interessants de pedra amb finestrals de tipus gòtic conopial i altres de més vells, de transició del romànic al gòtic. Són moltes les cases amb portals adovellats i altres elements com llindes, finestres i pedres cantoneres. És remarcable també per la seva història i estructura el gran mas el Prat, de la família Molins, unit pràcticament a la població, els hereus del qual eren batlles nats o batlles de sac de les rendes dels bisbes de Vic al terme de Seva i el Brull.
Bona part de les torres i cases residencials construïdes en un principi entorn el poble i antics barris, constitueixen a hores d'ara, una única unitat. Dins el nucli urbà hi ha comprès el barri del Serradal.
ALTRES INDRETS DEL TERME
Balenyà, la Serreta, l'Aclau de Seva i el Muntanyà
El raval de Balenyà, a ponent del terme, és conegut també com l'Estació de Balenyà per tal com s'originà entorn l'estació de ferrocarril , o Sant Miquel de Balenyà, ja que la seva església parroquial està dedicada a sant Miquel dels Sants. Era un nucli copartit amb els termes de Balenyà, el Brull, malla i Seva, però el 1995 va passar íntegrament a aquest darrer municipi. Entre aquest raval i el poble de Seva es troba el raval de la Serreta.
L'enclavament anomenat l'Aclau de Seva, entre els municipis del Brull, Balenyà, Centelles i Aiguafreda, és un sector que per qüestions jurisdiccionals restà integrat a l'antic domini de la baronia del Brull. Té límit a l'antic camí ral de Vic a Barcelona. Com a fites històriques d'aquest enclavament hi ha l'antiga vila rural i propietat del Muntanyà, documentada l'any 1045 i transformada més tard en una gran masia, amb clàssic afegits d'una galeria, masoveria i d'una capella independent, dedicada a la Degollació de Sant Joan Baptista, al segle XVIII. Els hereus del mas conserven l'antic cognom i una extraordinària col·lecció documental que es remunta al principi del segle XI. Dintre l'heretat del Muntanyà, s'ha creat la urbanització del mateix no, amb sectors esportius i restaurant. Aquesta urbanització comunica amb la del Pinós, situada a la vall del congost. El Muntanyà va serr escollida subseu olímpica per una de les proves d'hípica dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Les Masies i Caseries
L'extrem est del terme, que limita amb Taradell i Viladrau, va formar segles enrere la quadra de Terrassola, separada civilment de la jurisdicció del Brull i de Seva i que no fou incorporada fins el 1840. La quadra de Terrassola era de domini civil dels prepòsits de gener de la seu de Vic, i criminal dels veguers d'Osona, i algun temps de la casa dels Cabrera. Es va originar a l'entorn d'una antigadomus o casa forta, dita de Vilanova, de la qual amb prou feina en resten els fonaments. la seva demarcació incloïa diversos masos, entre els quals en destaquen la Rovira i sobrevia, Terrers de Terrassolam el Virgili o el Vilardell. El mas Sobrevia té al costat una torre o casal modernista, obra de JM Puig i Cadafalch.
A la part de migdia, en destaquen els masos Serrabardina, l'Albareda i Figueroles. Aquest darrer, situat cap a l'antic domini de Valldoriola, fou cedit a Ripoll el 1010; és un gran casal gòtic, modificat segles més tard, amb finestrals del segle XV i amb una torre de defensa potser del segle XVI, que tenia una capella a la seva base. Darrera la masia, en un pujolet, hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser, construïda cap el 1590. Els amos del mas posseeixen documentació que es remunta al segle XIII. No molt lluny d'aquest mas hi hagué la capella de Sant Genís de Valldoriola, documentada el 1237, gairebé només es coneix l'emplaçament.
El sector de ponent del terme, té també notables masies, algunes d'aquestes amb finestrals de tipus conopial, com les del Riquer i Pibatlle, o altres com el mas Cendra, amb galeries. El mas Pibatlle rebé el nom de l'ofici de batlles del terme exercit pels seus hereus. El Riquer ha estat ampliat amb una nova construcció residencial de pedra.
Al sector més proper als Hostalets de Balenyà hi ha l'antiga casa o vila rural de Vallossera, coneguda amb el nom de Valle Orsaria des del 898. És un gran casal vuitcentista amb una capella annexa dedicada a la Sagrada Família.
La part meridional de l'enclavament de l'clau de Seva, ha estat unit sempre a la parròquia de Sant Martí i ara de la Concepció d'Aiguafreda. S'hi destaca l'antigadomus o popularment castell d'Esparraguera, que ja era documentat el 1201. 1fou habitat pels antics cavallers cognomenats Esparraguera i després Vilanova, castlans menors del castell de Centelles. Del vell casal resten els quatre murs fins a l'alçada d'un primer pis, que revelen que era un casal d'època de la fi del romànic, de bona pedra i amb una situació estratègica. L'actual masoveria d'Esparraguera es va edificar als peus del vell casal o castell, a l'indret de l'antiga capella de Santa Fe d'Esparraguera, i en va aprofitar una part dels murs. Per la seva proximitat al gran mas del Fitor, és conegut també popularment per castell de Fitor.
El terme inclou també el mas de Can Basses. l'Hostal d'en Pinós (un antic hostal de camí ral), el mas Can Garriga del Solei, la capella de Santa Madrona, edificada al segle XVIII, i el mas de Perafita; aquest mas, ara molt transformat, va rebre el nom del mehir o "pedrafita" de davant de la capella. És una gran pedra, monument prehistòric, una mica inclinada a causa de les excavacions que es van fer al voltant. Sota el mas de Perafita, dintre de la finca de can Garriga del Solei s'hi ha fet una urbanització.
HISTÒRIA
Seva va formar part durant l'època medieval i fins al principi del segle XIV una unitat històrica amb el terme del Brull sota la denominació de terme del castell del Brull, i més tard de la baronia de Seva i Brull. A despit d'aquesta submissió aparent, el centre administratiu de tot el terme fou sempre la sagrera de Seva, on radicava la cort o cúria dels temps senyorials. La història jurisdiccional o del domini del terme de Seva és la mateixa que la del Brull, primer pertanyé a la casa vescomtal d'Osona-Cardona i més tard, a la mitra de Vic.
El poble de seva fou, entre els segles XIII i XIV, una sagrera fortificada, voltada de murs i amb portals, que tingué un paper molt destacat en les bandositats del principi del segle XV i, més tard, en la guerra contra Joan II, conclosa en la capitulació de Vic del 8 de juliol de 1472.
LLOCS INTERÈS
Capella de Sant Antoni de Pàdua
Es troba dins del poble de Seva. És una església d'estructura eclèctica en la qual destaca el seu petit campanar blanc d'estructura poligonal, amb un acabament gaudinià. El seu estat actual és fruit d'una prometença i de l'entusiasme del feligrès de Seva. La primera missa a Sant Antoni s'hi va celebrar el 1930 i el 7 de desembre de 1994 la família Parés la va cedir a l'ajuntament.
Capella de Sant Joan de Figarolas
Es troba a poca distància del mas Figarolas, enfilada en un petit serrat al nord. Va ser edificada pel rector de Seva, Mn Joan Figarolas. També s'hi venera sant Marc i per aquest motiu la parròquia del poble hi va en processó per les lledànies, el 25 de març. També s'hi ha venerat recentment la Mare de Déu del Roser. La capella està construïda teòricament entre el 1570 i el 1586, tot i que el seu interior hi ha una inscripció del 1611.
Creu del Carlí
En record del soldat carlí, Fernando Lazuela, mort el 23 d'agost de 1873. La creu està aixecada damunt d'un monticle de pedres i és de ferro forjat i hi ha inscrit el nom del soldat mort. Es desconeix si aquest va ser l'indret exacte on va morir i si va ser col·locada en aquell temps.
Esglèsia de Santa Maria de Balenyà
De nova planta, va ser dissenyada per l'arquitecte diocesà Josep Maria Pericas, però es va anar modificant de tal manera que l'arquitecte no en reconeix l'obra com a seva. És va començar a construir el 1945 i tres anys després ja s'hi deia missa tot i que no es va acabar fins cinc anys després. El bisbe Joan Perelló va inaugurar i beneir el temple el 20 de setembre de 1953. L'església està dedicada a Sant Miquel dels Sants, patró de Vic , per pressió del bisbat i d'algun propietari veí. Els feligresos preferien Sant Jaume, sant al qual es va dedicar la capella lateral més propera del presbiteri, decorada per l'artista Elisa Lagoma. L'església al llarg dels any ha esdevingut al llarg dels anys el centre del poble i on s'hi fan la majoria de festes i celebracions.
Església Romànica de Santa Maria de Seva
Conserva encara de la construcció del segle XII la nau i el campanar tot i la mutilació de finals de segle XVIII i d'altres reformes posteriors. Per la part exterior manté la façana i l'inici del presbiteri del romànic. L'interior es troba totalment arrebossat i es van fer dins la nau capelles laterals o petits compartiments per altars secundaris.
El campanar és l'element romànic més emblemàtic i important de l'església. S'ha conservat per disposició expressa del bisbe Veyan de l'any 1786. Té una base completament quadrada i una alçada de 16,5 metres dividit en sis pisos. Aquest cloquer es fa remarcar pel seu caràcter ferreny i llis, mancat de qualsevol decoració externa i també els arcs i lesenes que caracteritzen el romànic llombard.
Estació de Balenyà
Inaugurada el 8 de juliol de 1875. Formava part de la primera línia de tren de l'Estat que unia Barcelona amb les mines de carbó o hulla d'Ogassa o Sant Joan de les Abadesses. Aquesta línia es va començar l'any 1845. El 1897 es va allargar la carretera de Seva fins a Viladrau, esdevenint l'estació la porta del Montseny tant pel que fa al tràfic de viatgers, productes agrícoles, del bosc o minerals que s'extreien del Montseny. En un primer moment, l'estació tenia el nom Balenya-Tona-Seva-Taradell, els pobles als quals donava servei. el 1957 va suprimir-se el nom de Taradell. Com a anècdota remarcar que l'estació va ser construïda al terme de l'antiga Quadra de l'Aguilar, no del Balenyà històric.
La Quadra de l'Aguilar
Es va crear a un extrem del terme inicial del castell de Tona, entorn d'una fortalesa o castell, el castrum de Aquilaro, documentat des del 1008. Aquest castell es dreçava al cim del descarnat Puig de l'Aguilar, sobre els masos Aguilar i Casanova de l'Aguilar.
La Sagrera de Seva
La primitiva sagrera es va fortificar i envoltar de murs i portals ja al segle XIV. A partir del segle XVI gràcies a la immigració de nois i famílies franceses i l'establiment de fadristerns de masies que es convertien en gent d'ofici: paraires i teixidors, sastres i ferrers... s'inicia una moderna creixença que durarà fins a l'etapa d'industrialització iniciada a fora de Seva ben entrat el segle XIX i després d'un noi estancament recreixerà el segle XX.
Mas Montanyà
El nom de Montanyà és exclusiu i privatiu d'una antiga masia documentada des de 1041 com a vil·la Montannan, la família de la qual ha conservat fins avui el cognom del mas després d'una trentena de generacions ben conegudes. La moderna urbanització d'El Montanyà ha adoptat aquest nom perquè s'estén majoritàriament dins de terres que estaven adscrites al domini d'aquest mas més tardanament (la urbanització pertany al municipi d'Aiguafreda). El mas Montanyà es troba poc abans d'arribar a la urbanització. El conjunt actual del mas es mostra com un gran casal, un dels més notables del municipi. Propera al mas hi ha una capella dedicada a la Degollació de Sant Joan Baptista.
Mas Sobravia
Format per l'antiga masia (damunt el portal hi figura la data 1779) i una casa residencial moderna feta a principis del segle XX. el gran casal de línies modernistes, construït sota el mas antic, entre els anys 1901 i 1905, sota la direcció de l'arquitecte Puig i Cadafalch. Complementa el conjunt una bonica capella dedicada a Cor de Maria, feta el 1905. Barreja solucions modernistes amb detalls romànics a la façana i gòtics al seu interior, coberta i retaule.
Mas Sors o Sorts i la Font dels Sorts
L'origen es remunta al segle XIII i tres segles després es va reedificar o ampliar com hi revela un finestral gòtic d'arc conopial encara existent. Al segle XIX s'incorpora un altre finestral del segle XII procedent de la població i un altre de gòtic de la mateixa procedència. Són característiques les torres octogonals i neoromàniques, de poca alçada, que protegeixen la façana nova a la part de ponent, construïdes el 1878.
Aquí hi trobarem la Font dels Sorts, que fou sempre la principal deu d'aigua on acudia la gent de la població a través del centenari pas i carrer de la Font. Actualment te dues canelles, un escut de la família Casanova-Sorts i l'escrit "reedificada en lo any 1755". Un gran dipòsit o bassa, arranjat el 1891, recull l'aigua sobrant que serveix pel regadiu del jardí i horts del mas.
Els Roures Parc
És un espai que està integrat per tres piscines (una de les quals és amb clor salí), un parc infantil i un camp de vòlei platja. A més a més, es disposa d'un espai de pícnic i servei de restaurant.
FIRES I FESTES
Festa del Bolet de Seva
Hi podem trobar parades de productes autòctons i artesanals del poble. És fa una degustació de bolets, i s'organitzen diferents activitats (exposicions, conferències, concurs de bolets, jocs...)
Festa Major de Seva, Setmana del 15 d'agost.
Festa Major del Montanyà, tercera setmana d'agost.
Sant Antoni de Santa Maria de Balenyà, febrer/març tercera setmana
Festa Major de Santa Maria de Balenyà, Sant Jaume, 25 de juliol.
Festa de la Plaça Cerdà, segona quinzena de setembre.
informació
http://www.seva.cat/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Seva
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0062343.xml
http://www.festacatalunya.cat/poblacions-fitxa_poblacio-0826900000-cat-seva.htm
ECONOMIA
La major part de la població del municipi treballa en el sector industrial i en el sector dels serveis, però les activitats agràries han mantingut certa importància dins la totalitat de la base econòmica municipal. Pel que fa a l'agricultura, els principals conreus són els cereals (blat, ordi) i el farratge, mentre que la ramaderia se centra especialment en la cria de bestiar porcí, boví i oví.
Sí bé antigament havien estat explotades algunes pedreres i forns de calç i el terme havia tingut una tradició relacionada majoritàriament amb la indústria tèxtil, en l'actualitat una gran part dels treballadors del sector secundari treballa en indústries establertes a Tona o Vic. Al terme destaquen les empreses del sector alimentari.
Se celebra el mercat setmanal el dijous.
Entre els serveis, destaquen les instal·lacions esportives del sector del Muntanyà, on a més es pot trobar allotjament.
EL POBLE
La part més important del terme se centra en la població de Seva a 663m d'altitud, que per la història, les edificacions i els sectors residencials que l'envolten forma un conjunt notable. El nucli antic té cases interessants de pedra amb finestrals de tipus gòtic conopial i altres de més vells, de transició del romànic al gòtic. Són moltes les cases amb portals adovellats i altres elements com llindes, finestres i pedres cantoneres. És remarcable també per la seva història i estructura el gran mas el Prat, de la família Molins, unit pràcticament a la població, els hereus del qual eren batlles nats o batlles de sac de les rendes dels bisbes de Vic al terme de Seva i el Brull.
Bona part de les torres i cases residencials construïdes en un principi entorn el poble i antics barris, constitueixen a hores d'ara, una única unitat. Dins el nucli urbà hi ha comprès el barri del Serradal.
ALTRES INDRETS DEL TERME
Balenyà, la Serreta, l'Aclau de Seva i el Muntanyà
El raval de Balenyà, a ponent del terme, és conegut també com l'Estació de Balenyà per tal com s'originà entorn l'estació de ferrocarril , o Sant Miquel de Balenyà, ja que la seva església parroquial està dedicada a sant Miquel dels Sants. Era un nucli copartit amb els termes de Balenyà, el Brull, malla i Seva, però el 1995 va passar íntegrament a aquest darrer municipi. Entre aquest raval i el poble de Seva es troba el raval de la Serreta.
L'enclavament anomenat l'Aclau de Seva, entre els municipis del Brull, Balenyà, Centelles i Aiguafreda, és un sector que per qüestions jurisdiccionals restà integrat a l'antic domini de la baronia del Brull. Té límit a l'antic camí ral de Vic a Barcelona. Com a fites històriques d'aquest enclavament hi ha l'antiga vila rural i propietat del Muntanyà, documentada l'any 1045 i transformada més tard en una gran masia, amb clàssic afegits d'una galeria, masoveria i d'una capella independent, dedicada a la Degollació de Sant Joan Baptista, al segle XVIII. Els hereus del mas conserven l'antic cognom i una extraordinària col·lecció documental que es remunta al principi del segle XI. Dintre l'heretat del Muntanyà, s'ha creat la urbanització del mateix no, amb sectors esportius i restaurant. Aquesta urbanització comunica amb la del Pinós, situada a la vall del congost. El Muntanyà va serr escollida subseu olímpica per una de les proves d'hípica dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Les Masies i Caseries
L'extrem est del terme, que limita amb Taradell i Viladrau, va formar segles enrere la quadra de Terrassola, separada civilment de la jurisdicció del Brull i de Seva i que no fou incorporada fins el 1840. La quadra de Terrassola era de domini civil dels prepòsits de gener de la seu de Vic, i criminal dels veguers d'Osona, i algun temps de la casa dels Cabrera. Es va originar a l'entorn d'una antigadomus o casa forta, dita de Vilanova, de la qual amb prou feina en resten els fonaments. la seva demarcació incloïa diversos masos, entre els quals en destaquen la Rovira i sobrevia, Terrers de Terrassolam el Virgili o el Vilardell. El mas Sobrevia té al costat una torre o casal modernista, obra de JM Puig i Cadafalch.
A la part de migdia, en destaquen els masos Serrabardina, l'Albareda i Figueroles. Aquest darrer, situat cap a l'antic domini de Valldoriola, fou cedit a Ripoll el 1010; és un gran casal gòtic, modificat segles més tard, amb finestrals del segle XV i amb una torre de defensa potser del segle XVI, que tenia una capella a la seva base. Darrera la masia, en un pujolet, hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser, construïda cap el 1590. Els amos del mas posseeixen documentació que es remunta al segle XIII. No molt lluny d'aquest mas hi hagué la capella de Sant Genís de Valldoriola, documentada el 1237, gairebé només es coneix l'emplaçament.
El sector de ponent del terme, té també notables masies, algunes d'aquestes amb finestrals de tipus conopial, com les del Riquer i Pibatlle, o altres com el mas Cendra, amb galeries. El mas Pibatlle rebé el nom de l'ofici de batlles del terme exercit pels seus hereus. El Riquer ha estat ampliat amb una nova construcció residencial de pedra.
Al sector més proper als Hostalets de Balenyà hi ha l'antiga casa o vila rural de Vallossera, coneguda amb el nom de Valle Orsaria des del 898. És un gran casal vuitcentista amb una capella annexa dedicada a la Sagrada Família.
La part meridional de l'enclavament de l'clau de Seva, ha estat unit sempre a la parròquia de Sant Martí i ara de la Concepció d'Aiguafreda. S'hi destaca l'antigadomus o popularment castell d'Esparraguera, que ja era documentat el 1201. 1fou habitat pels antics cavallers cognomenats Esparraguera i després Vilanova, castlans menors del castell de Centelles. Del vell casal resten els quatre murs fins a l'alçada d'un primer pis, que revelen que era un casal d'època de la fi del romànic, de bona pedra i amb una situació estratègica. L'actual masoveria d'Esparraguera es va edificar als peus del vell casal o castell, a l'indret de l'antiga capella de Santa Fe d'Esparraguera, i en va aprofitar una part dels murs. Per la seva proximitat al gran mas del Fitor, és conegut també popularment per castell de Fitor.
El terme inclou també el mas de Can Basses. l'Hostal d'en Pinós (un antic hostal de camí ral), el mas Can Garriga del Solei, la capella de Santa Madrona, edificada al segle XVIII, i el mas de Perafita; aquest mas, ara molt transformat, va rebre el nom del mehir o "pedrafita" de davant de la capella. És una gran pedra, monument prehistòric, una mica inclinada a causa de les excavacions que es van fer al voltant. Sota el mas de Perafita, dintre de la finca de can Garriga del Solei s'hi ha fet una urbanització.
HISTÒRIA
Seva va formar part durant l'època medieval i fins al principi del segle XIV una unitat històrica amb el terme del Brull sota la denominació de terme del castell del Brull, i més tard de la baronia de Seva i Brull. A despit d'aquesta submissió aparent, el centre administratiu de tot el terme fou sempre la sagrera de Seva, on radicava la cort o cúria dels temps senyorials. La història jurisdiccional o del domini del terme de Seva és la mateixa que la del Brull, primer pertanyé a la casa vescomtal d'Osona-Cardona i més tard, a la mitra de Vic.
El poble de seva fou, entre els segles XIII i XIV, una sagrera fortificada, voltada de murs i amb portals, que tingué un paper molt destacat en les bandositats del principi del segle XV i, més tard, en la guerra contra Joan II, conclosa en la capitulació de Vic del 8 de juliol de 1472.
LLOCS INTERÈS
Capella de Sant Antoni de Pàdua
Es troba dins del poble de Seva. És una església d'estructura eclèctica en la qual destaca el seu petit campanar blanc d'estructura poligonal, amb un acabament gaudinià. El seu estat actual és fruit d'una prometença i de l'entusiasme del feligrès de Seva. La primera missa a Sant Antoni s'hi va celebrar el 1930 i el 7 de desembre de 1994 la família Parés la va cedir a l'ajuntament.
 |
| http://calaix.gencat.cat/handle/10687/95586 |
Capella de Sant Joan de Figarolas
Es troba a poca distància del mas Figarolas, enfilada en un petit serrat al nord. Va ser edificada pel rector de Seva, Mn Joan Figarolas. També s'hi venera sant Marc i per aquest motiu la parròquia del poble hi va en processó per les lledànies, el 25 de març. També s'hi ha venerat recentment la Mare de Déu del Roser. La capella està construïda teòricament entre el 1570 i el 1586, tot i que el seu interior hi ha una inscripció del 1611.
 |
| http://carjoel.blogspot.com.es/ |
Creu del Carlí
En record del soldat carlí, Fernando Lazuela, mort el 23 d'agost de 1873. La creu està aixecada damunt d'un monticle de pedres i és de ferro forjat i hi ha inscrit el nom del soldat mort. Es desconeix si aquest va ser l'indret exacte on va morir i si va ser col·locada en aquell temps.
 |
| https://somatemps.me |
Esglèsia de Santa Maria de Balenyà
De nova planta, va ser dissenyada per l'arquitecte diocesà Josep Maria Pericas, però es va anar modificant de tal manera que l'arquitecte no en reconeix l'obra com a seva. És va començar a construir el 1945 i tres anys després ja s'hi deia missa tot i que no es va acabar fins cinc anys després. El bisbe Joan Perelló va inaugurar i beneir el temple el 20 de setembre de 1953. L'església està dedicada a Sant Miquel dels Sants, patró de Vic , per pressió del bisbat i d'algun propietari veí. Els feligresos preferien Sant Jaume, sant al qual es va dedicar la capella lateral més propera del presbiteri, decorada per l'artista Elisa Lagoma. L'església al llarg dels any ha esdevingut al llarg dels anys el centre del poble i on s'hi fan la majoria de festes i celebracions.
 |
| http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/ |
Església Romànica de Santa Maria de Seva
Conserva encara de la construcció del segle XII la nau i el campanar tot i la mutilació de finals de segle XVIII i d'altres reformes posteriors. Per la part exterior manté la façana i l'inici del presbiteri del romànic. L'interior es troba totalment arrebossat i es van fer dins la nau capelles laterals o petits compartiments per altars secundaris.
El campanar és l'element romànic més emblemàtic i important de l'església. S'ha conservat per disposició expressa del bisbe Veyan de l'any 1786. Té una base completament quadrada i una alçada de 16,5 metres dividit en sis pisos. Aquest cloquer es fa remarcar pel seu caràcter ferreny i llis, mancat de qualsevol decoració externa i també els arcs i lesenes que caracteritzen el romànic llombard.
 |
| http://voltadecano.blogspot.com.es/ |
Estació de Balenyà
Inaugurada el 8 de juliol de 1875. Formava part de la primera línia de tren de l'Estat que unia Barcelona amb les mines de carbó o hulla d'Ogassa o Sant Joan de les Abadesses. Aquesta línia es va començar l'any 1845. El 1897 es va allargar la carretera de Seva fins a Viladrau, esdevenint l'estació la porta del Montseny tant pel que fa al tràfic de viatgers, productes agrícoles, del bosc o minerals que s'extreien del Montseny. En un primer moment, l'estació tenia el nom Balenya-Tona-Seva-Taradell, els pobles als quals donava servei. el 1957 va suprimir-se el nom de Taradell. Com a anècdota remarcar que l'estació va ser construïda al terme de l'antiga Quadra de l'Aguilar, no del Balenyà històric.
 |
| http://mapio.net/o/5212078/ |
La Quadra de l'Aguilar
Es va crear a un extrem del terme inicial del castell de Tona, entorn d'una fortalesa o castell, el castrum de Aquilaro, documentat des del 1008. Aquest castell es dreçava al cim del descarnat Puig de l'Aguilar, sobre els masos Aguilar i Casanova de l'Aguilar.
La Sagrera de Seva
La primitiva sagrera es va fortificar i envoltar de murs i portals ja al segle XIV. A partir del segle XVI gràcies a la immigració de nois i famílies franceses i l'establiment de fadristerns de masies que es convertien en gent d'ofici: paraires i teixidors, sastres i ferrers... s'inicia una moderna creixença que durarà fins a l'etapa d'industrialització iniciada a fora de Seva ben entrat el segle XIX i després d'un noi estancament recreixerà el segle XX.
 |
| http://www.osonaturisme.cat/ |
Mas Montanyà
El nom de Montanyà és exclusiu i privatiu d'una antiga masia documentada des de 1041 com a vil·la Montannan, la família de la qual ha conservat fins avui el cognom del mas després d'una trentena de generacions ben conegudes. La moderna urbanització d'El Montanyà ha adoptat aquest nom perquè s'estén majoritàriament dins de terres que estaven adscrites al domini d'aquest mas més tardanament (la urbanització pertany al municipi d'Aiguafreda). El mas Montanyà es troba poc abans d'arribar a la urbanització. El conjunt actual del mas es mostra com un gran casal, un dels més notables del municipi. Propera al mas hi ha una capella dedicada a la Degollació de Sant Joan Baptista.
 |
| http://www.festacatalunya.cat/ |
Mas Sobravia
Format per l'antiga masia (damunt el portal hi figura la data 1779) i una casa residencial moderna feta a principis del segle XX. el gran casal de línies modernistes, construït sota el mas antic, entre els anys 1901 i 1905, sota la direcció de l'arquitecte Puig i Cadafalch. Complementa el conjunt una bonica capella dedicada a Cor de Maria, feta el 1905. Barreja solucions modernistes amb detalls romànics a la façana i gòtics al seu interior, coberta i retaule.
 |
| http://www.germinansgerminabit.org/ |
Mas Sors o Sorts i la Font dels Sorts
L'origen es remunta al segle XIII i tres segles després es va reedificar o ampliar com hi revela un finestral gòtic d'arc conopial encara existent. Al segle XIX s'incorpora un altre finestral del segle XII procedent de la població i un altre de gòtic de la mateixa procedència. Són característiques les torres octogonals i neoromàniques, de poca alçada, que protegeixen la façana nova a la part de ponent, construïdes el 1878.
Aquí hi trobarem la Font dels Sorts, que fou sempre la principal deu d'aigua on acudia la gent de la població a través del centenari pas i carrer de la Font. Actualment te dues canelles, un escut de la família Casanova-Sorts i l'escrit "reedificada en lo any 1755". Un gran dipòsit o bassa, arranjat el 1891, recull l'aigua sobrant que serveix pel regadiu del jardí i horts del mas.
 |
| https://jacintopujol.com |
 |
| https://www.flickr.com/photos/cintet/10838910714 |
Els Roures Parc
És un espai que està integrat per tres piscines (una de les quals és amb clor salí), un parc infantil i un camp de vòlei platja. A més a més, es disposa d'un espai de pícnic i servei de restaurant.
 |
| http://www.seva.cat/ |
FIRES I FESTES
Festa del Bolet de Seva
Hi podem trobar parades de productes autòctons i artesanals del poble. És fa una degustació de bolets, i s'organitzen diferents activitats (exposicions, conferències, concurs de bolets, jocs...)
 |
| http://www.naciodigital.cat/ |
Festa Major de Seva, Setmana del 15 d'agost.
Festa Major del Montanyà, tercera setmana d'agost.
Sant Antoni de Santa Maria de Balenyà, febrer/març tercera setmana
Festa Major de Santa Maria de Balenyà, Sant Jaume, 25 de juliol.
Festa de la Plaça Cerdà, segona quinzena de setembre.
informació
http://www.seva.cat/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Seva
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0062343.xml
http://www.festacatalunya.cat/poblacions-fitxa_poblacio-0826900000-cat-seva.htm
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada