indrets, pobles i ciutats dels Països Catalans

Port de la Selva  www.catalunya.com  El terme municipal s’estén pel sector septentrional de la península del Cap de Creus, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que, com al terme veí de Cadaqués, formen en contacte amb la mar, una costa rocallosa, en alguns llocs acinglerada. Comprèn la vila del Port de la Selva, cap de municipi, a la riba de llevant de la badia del mateix nom, el petit poble de la Vall de Santa Creu, l’antic poble de Santa Creu de Rodes, amb l’antiga església i santuari de Santa Helena, les ruïnes imposants del monestir de Sant Pere de Rodes i les restes del castell de Sant Salvador de Verdera, a més de nombroses urbanitzacions residencials. La majoria de masos, que havien estat nombrosos, estan deshabitats. Les carenes més altes fan de límit amb els termes veïns. En l’accidentat relleu formen fondes i estretes valls les rieres, els barrancs o còrrecs. La més important és la riera del Port o de Rubiés, que davalla des...

fotografia de  racons.ara.cat Situat a l'extrem nord-occidental de la comarca, als vessants pirinencs limítrofs amb el Vallespir. Comprèn la vila de Maçanet, cap de municipi, els pobles de Tapis, els Vilars i Oliveda, els veïnats d'Arnera, les Salines i les Creus i la caseria de les Mines. Comprèn la capçalera del riu d'Arnera (afluent per l'esquerra de la Muga), que neix prop el puig de Sant Bernabé i del coll de Perilló, i travessa el terme de ponent a llevant. El sector meridional comprèn un petit sector del Rimal, un altre afluent de la Muga. Les carenes pirinenques van des del pic del Canonge, a ponent, fins al pla de la Pastora, a llevant (prop del coll del Llí), i els punts més alts són al nord, el roc de la Campana (1398m), el roc de la Frausa (1446m) i el puig de les Salines (1131m), a l'oest hi ha el pas més accessible, el coll de la Creu del Canonge o del Corral. A l'extrem sud, hi trobem la carena de la serra de Bac-Grillera, que separa les val...

Colera es un  municipi de l'Alt Empordà, que limita al nord amb Banyuls (Rosselló, Catalunya nord), i amb Portbou a l'Alt Empordà. Hi trobem el Coll de l'alzina, el Coll dels empedrats, el Coll del frare, el Clapes, Puig Castellà i Puig de l' Osatera. Al Sud amb Llançà (Alt Empordà). Hi trobem el Puig Tifell, Puig de les aigües, Coll de Grifeu o Cap de Ras, el Puig de la Coma de Ral. A l'Est amb el Mar Mediterrani. Hi trobem la Punta del frare, la Punta de la Mercè, l'Illa, el Rec de Gallego i Cap Ras. i a l'Oest amb Rabós i Llançà (Alt Empordà). Hi trobem el Puig d'esquers, el Coll de l'Alzina, el Puig Castellà, Mas Partiràs i el Puig del llop. El primer document conegut on apareix el topònim "Colera" és a l'acta de consagració de l'església de Sant Quirze l'any 935, en el lliurament d'uns alons fets pel comte Guspert d' Empúries al cenobi de St Quirze. El topònim colera, prové, possiblement del llatí collis (coll, tu...

L’ESCALA L’Escala neix al segle XVI com a barri pescador de Sant Matí d’Empúries, al voltant d’un petit port entre les platges d’Empúries i de Riells. Va passar a ser municipi al segle XVIII. El mar i les platges, es converteixen el eixos primordials de la vida dels vilatans i també dels visitants. Si a l’estiu el mar i les platges són l’eix, l’hivern ens porta llargues passejades, paisatges i vestigis d’altres temps i petits llogarrets fortificats. Els recursos culturals son nombrosos : Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, ruïnes d’una antiga ciutat grega i romana, Museu de l’anxova i de la Sal, Torre de guaita del Pedró i de Montgó, Cementiri marí, Sant Martí d’Empúries (conservat com a poble medieval), El Maram (Centre d’interpretació del peix). L’Escala es coneguda també per la seva gastronomia, sobretot per les Anxoves de l’Escala, conservades amb mètodes ancestrals, es recomanable la visita a una fàbrica d’anxoves. Els plats típics de l’Escala són les Anxoves, el Suque...