Colera (Alt Empordà)

Colera es un  municipi de l'Alt Empordà, que limita al nord amb Banyuls (Rosselló, Catalunya nord), i amb Portbou a l'Alt Empordà. Hi trobem el Coll de l'alzina, el Coll dels empedrats, el Coll del frare, el Clapes, Puig Castellà i Puig de l' Osatera. Al Sud amb Llançà (Alt Empordà). Hi trobem el Puig Tifell, Puig de les aigües, Coll de Grifeu o Cap de Ras, el Puig de la Coma de Ral. A l'Est amb el Mar Mediterrani. Hi trobem la Punta del frare, la Punta de la Mercè, l'Illa, el Rec de Gallego i Cap Ras. i a l'Oest amb Rabós i Llançà (Alt Empordà). Hi trobem el Puig d'esquers, el Coll de l'Alzina, el Puig Castellà, Mas Partiràs i el Puig del llop.
El primer document conegut on apareix el topònim "Colera" és a l'acta de consagració de l'església de Sant Quirze l'any 935, en el lliurament d'uns alons fets pel comte Guspert d' Empúries al cenobi de St Quirze.
El topònim colera, prové, possiblement del llatí collis (coll, turó). El dia 4 de febrer de 1769, Isidre Ferran Sangenís, pagès de Garriguella i els seus dos germans, Ramon i Josep, van enviar una sol·licitud al Rei Carles III per a la fundació de la nova vila de Colera, de 50 cases amb els corresponents veïns, en terrenys de la seva propietat. El 4 de juliol de 1770, arriba l'autorització del Rei per a la constitució d'un nou poble que es dirà Sant Miquel de Colera. Sembla ser que l' autorització anava acompanyada d'un plànol de com havia de construir-se el poble: on es situaria l'església, l'ajuntament, els canons de defensa etc.
A petició d'uns veïns de Portbou i Molinars, la Diputació de Girona, en data 10 d'abril de 1885 va dictar una ordre on el municipi de St. Miquel de Colera passava a formar part del de Portbou, el dia 23 de maig de 1885, els veïns de Colera en desacord amb aquest ordre, van cremar els arxius de l'ajuntament i l'endemà 24 de maig en sessió plenària celebrada a l'ajuntament de Portbou, es va fer efectiva la capitalitat de Portbou en front de Colera.
La llei signada el 2 de juliol de 1934 pel President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va autoritzar la segregació de Colera del terme municipal de Portbou.
Veta Blanca, paratge La Rovellada: es pot anar en bicicleta a peu o en cotxe, un paratge on es pot gaudir d'unes vistes impressionants.
Pont del ferrocarril, Aquest viaducte te una alçada de 20 mts sobre el nivell de la vall, una longitud de la biga metàl·lica de 187,6 mts. i un pes total de 248.836 kg. i està dividit en cinc trams, dos de 31 mts i 3 de 41,04 mts.
Molinars, Castell-mas en ruïnes i molí d'aigua del segle XVII.
L'Arbre de la Plaça, l'any 1898, el sr. Pere Homs Guanter, alcalde del barri de Colera (2n districte de Portbou), va procedir a la plantada d'un arbre plataner centenari que presideix la plaça de Pi i Margall, juntament amb 13 arbres més a les cantonades de la plaça, que més tard es van haver que arrencar perquè obstaculitzaven el pas de carros i carretons.
Ermita de Sant Miquel, església romànica del segle XII-XIII, d'una nau amb absis semicircular.
Els canons, l'any 1770 els germans Bonaventura Sangenís, cofundadors del poble, van ordenar la redacció d'un projecte per a la construcció d'una torre de defensa al cim del promontori del Cap de Lladró, sobre l'actual port, finalment sembla ser que per problemes econòmics no es va poder construir la torre i en el seu lloc es troben dos canons, un d'ells amb la inscripció "ano 1789 nº 163".
Dolmens de Puig d'Esquers, Hi ha un dolmen sencer a Mas Partiràs i dos restes al Pla dels Capellans, de l'època neolítica.
Art Parc, conjunt escultòric de l'artista Joan Padern, de l'any 1991, situat a la platja d'en Goixa, davant l'estació de ferrocarrils.
El municipi de Colera gaudeix de sis platges: Cala Rovellada, Platja d'en Goixa o dels morts, Platja Carbassó, Platja de Garbet, platja de les Assutzenes i la platja nudista del Borró.
http://webspobles.ddgi.cat/sites/colera/default.aspx