Espinelves (Osona)
És popular pel seu entorn natural, la seva església romànica i la seva especialitat en avets de Nadal. Espinelves està situat dins del bosc més gran de Catalunya, a la zona del Montseny - Guilleries, en plena muntanya i prop del mar. És una zona amb fresques arboredes, aigües netes i aires purs i el paisatge, que conjuga totes les tonalitats del verd.
La vila, a 750m d'altitud, està situada entre el Coll de Ravell i el Coll del Buch, cobert, de boscos on impera el silenci, la pau i la quietud, els paratges son dignes d'admirar.
La primera notícia històrica sobre Espinelves és de l'any 943, època en que hi havia una església i parròquia en funcionament, dedicada a Sant Vicenç i segons sembla, es trobava en una vila o gran explotació rural anomenada Espinelves.
El nom d' Espinelves sembla derivar d' Espines albes, és a dir Espines blanques.
Espinelves va a cavall de la història de l'església, És un dels poc pobles del romànic que encara conserven a Catalunya, i on hi podem trobar peces úniques de l'art d'aquella època i en un perfecte estat de conservació.
La silueta del campanar de l'església romànica dóna una fisonomia inconfusible al poble, que enfilat a l'esquerra de la riera se'ns presenta petit i acollidor. La localitat ha guardat amb cura un aspecte net i agradable, amb les cases d'estructura de pedra, els carrers pavimentats amb lloses i les edificacions més modernes, que harmonitzen amb el conjunt. La història d' Espinelves gira al voltant de la seva església : Sant Vicenç d' Espinelves, original del s. XI-XII, fou ampliada amb una segona nau i absis al s. XVII.
A l'interior conserva el portal primitiu, traslladat en part a la nau afegida al s. XII. L'actual portal presenta un àbac treballat, dos capitells amb figura humana i fulles i dos absis amb arcuacions. Cal destacar el seu magnífic campanar de planta quadrada, de tres pisos, amb finestres bessones i capitells trapezoïdals i també la Verge, del s. XV, dedicada al Roser.
El retaule de l'anomenat Mestre d' Espinelves és actualment al Museu Episcopal de Vic. Fa pocs anys fou objecte d'una acurada restauració.
Els primitius termes parroquials estaven adscrits o assignats a un dels grans termes dels castells amb que es va repartir el país en el moment de la seva restauració pel comte Guifré el Pilós, a partir de l'any 879. El terme d' Espinelves estava adscrit al territori del castell de Sant Llorenç i després, al de Meda. Un document de l'any 1133, es diu que s'edificarà al Puig de Castellar d' Espinelves una fortalesa amb el seu castell i vivenda, que el cavaller Bertran de Merola, amb la seva muller Beatriu i els seus fills varen cedir a Pere Udalard de Sentfores.
Es tractava d'un castell secundari, sotmès al de Meda, però que comptava amb drets propis i edificacions, de les que ha quedat rastres.
Durant molts segles, Espinelves ha estat un terme evidentment rural. Coneixem les notícies més antigues sobre els masos, gràcies a la documentació de Sant Llorenç del Munt. Els priors de Sant Llorens posseïen l'any 1337 varis masos a Espinelves. Es pot dir que el Prior de Sant Llorenç passà a ésser el senyor efectiu del terme. Segons un foratge del s. XIV, en aquests temps en ple desdoblament, la parròquia d' Espinelves tenia 11 families, totes elles de domini eclesiàstic.
En canvi, la jurisdicció de la justícia del lloc va passar a mans dels vescomtes de Cabrera, creats comtes d' Osona l'any 1356.
A finals del s. XV Espinelves s'havia unit a Sant Sadurní d' Osomort i els dos llocs formaven una sola batllia.
L'Arbreda de Masjoan A mig kilòmetre del poble, al costat de la carretera que porta a l' Eix Transversal, es troba la concentració d'arbres monumentals més gran de Catalunya. Podreu trobar 58 espècies diferents de coníferes, algunes de les quals superen els 40m d'alçada, com l'avet més alt del país, amb 43m. També destaquem un conjunt de sequoies, la més alta de les quals mesura 44m. té un diàmetre de 201cm. Set d'aquests exemplars han rebut la catalogació d'arbre monumental per part de la Generalitat de Catalunya.
Masjoan és una masia del s. XII on la família Masferrer hi resideix des de 1710. L'arborètum de Masjoan fou creat principalment per Marià Masferrer Rierola (1856-1923), eminent naturalista i botànic que va estudiar profundament la fauna i flora de les Guilleries. El nebot de Marià Masferrer, Jesús Masferrer Torrent (1928-2006) va promoure la introducció de coníferes com l'avet Dougles i l'avet Masjoan (Abies Masjoanis), que va descobrir ell mateix.
Fira de l'avet d'Espinelves (cap de setmana del pont de la Immaculada), Sens dubte, Espinelves esdevé en aquestes dates el centre de Catalunya, pel que fa a la producció i venda d'arbres de Nadal, on s'hi exposen les diferents varietats d'avet que s'hi conreen, sobretot l' avet Masjoans i la Picea Excelsa.
Espinelves es converteix per uns dies, per paisatge, història, tradició, patrimoni, bellesa, en un marc incomparable on s'expressa de la forma més genuïna tota la màgia del Nadal.
També hi podrem trobar parades d'artesans que mostres moltes vegades oficis que es van perdent.
Durant els dies que dura la fira de l'avet, podrem gaudir d'exposicions, espectacles teatrals al carrer, animació infantil, cercaviles, xarangues, tancats amb animals domèstics i una complerta mostra d'art i oficis i productes de la terra.
fotografia extreta
http://www.masjoan.com/ca/wp-content/uploads/2012/10/BAS8905.jpg
La vila, a 750m d'altitud, està situada entre el Coll de Ravell i el Coll del Buch, cobert, de boscos on impera el silenci, la pau i la quietud, els paratges son dignes d'admirar.
La primera notícia històrica sobre Espinelves és de l'any 943, època en que hi havia una església i parròquia en funcionament, dedicada a Sant Vicenç i segons sembla, es trobava en una vila o gran explotació rural anomenada Espinelves.
El nom d' Espinelves sembla derivar d' Espines albes, és a dir Espines blanques.
Espinelves va a cavall de la història de l'església, És un dels poc pobles del romànic que encara conserven a Catalunya, i on hi podem trobar peces úniques de l'art d'aquella època i en un perfecte estat de conservació.
La silueta del campanar de l'església romànica dóna una fisonomia inconfusible al poble, que enfilat a l'esquerra de la riera se'ns presenta petit i acollidor. La localitat ha guardat amb cura un aspecte net i agradable, amb les cases d'estructura de pedra, els carrers pavimentats amb lloses i les edificacions més modernes, que harmonitzen amb el conjunt. La història d' Espinelves gira al voltant de la seva església : Sant Vicenç d' Espinelves, original del s. XI-XII, fou ampliada amb una segona nau i absis al s. XVII.
A l'interior conserva el portal primitiu, traslladat en part a la nau afegida al s. XII. L'actual portal presenta un àbac treballat, dos capitells amb figura humana i fulles i dos absis amb arcuacions. Cal destacar el seu magnífic campanar de planta quadrada, de tres pisos, amb finestres bessones i capitells trapezoïdals i també la Verge, del s. XV, dedicada al Roser.
El retaule de l'anomenat Mestre d' Espinelves és actualment al Museu Episcopal de Vic. Fa pocs anys fou objecte d'una acurada restauració.
Els primitius termes parroquials estaven adscrits o assignats a un dels grans termes dels castells amb que es va repartir el país en el moment de la seva restauració pel comte Guifré el Pilós, a partir de l'any 879. El terme d' Espinelves estava adscrit al territori del castell de Sant Llorenç i després, al de Meda. Un document de l'any 1133, es diu que s'edificarà al Puig de Castellar d' Espinelves una fortalesa amb el seu castell i vivenda, que el cavaller Bertran de Merola, amb la seva muller Beatriu i els seus fills varen cedir a Pere Udalard de Sentfores.
Es tractava d'un castell secundari, sotmès al de Meda, però que comptava amb drets propis i edificacions, de les que ha quedat rastres.
Durant molts segles, Espinelves ha estat un terme evidentment rural. Coneixem les notícies més antigues sobre els masos, gràcies a la documentació de Sant Llorenç del Munt. Els priors de Sant Llorens posseïen l'any 1337 varis masos a Espinelves. Es pot dir que el Prior de Sant Llorenç passà a ésser el senyor efectiu del terme. Segons un foratge del s. XIV, en aquests temps en ple desdoblament, la parròquia d' Espinelves tenia 11 families, totes elles de domini eclesiàstic.
En canvi, la jurisdicció de la justícia del lloc va passar a mans dels vescomtes de Cabrera, creats comtes d' Osona l'any 1356.
A finals del s. XV Espinelves s'havia unit a Sant Sadurní d' Osomort i els dos llocs formaven una sola batllia.
L'Arbreda de Masjoan A mig kilòmetre del poble, al costat de la carretera que porta a l' Eix Transversal, es troba la concentració d'arbres monumentals més gran de Catalunya. Podreu trobar 58 espècies diferents de coníferes, algunes de les quals superen els 40m d'alçada, com l'avet més alt del país, amb 43m. També destaquem un conjunt de sequoies, la més alta de les quals mesura 44m. té un diàmetre de 201cm. Set d'aquests exemplars han rebut la catalogació d'arbre monumental per part de la Generalitat de Catalunya.
Masjoan és una masia del s. XII on la família Masferrer hi resideix des de 1710. L'arborètum de Masjoan fou creat principalment per Marià Masferrer Rierola (1856-1923), eminent naturalista i botànic que va estudiar profundament la fauna i flora de les Guilleries. El nebot de Marià Masferrer, Jesús Masferrer Torrent (1928-2006) va promoure la introducció de coníferes com l'avet Dougles i l'avet Masjoan (Abies Masjoanis), que va descobrir ell mateix.
Fira de l'avet d'Espinelves (cap de setmana del pont de la Immaculada), Sens dubte, Espinelves esdevé en aquestes dates el centre de Catalunya, pel que fa a la producció i venda d'arbres de Nadal, on s'hi exposen les diferents varietats d'avet que s'hi conreen, sobretot l' avet Masjoans i la Picea Excelsa.
Espinelves es converteix per uns dies, per paisatge, història, tradició, patrimoni, bellesa, en un marc incomparable on s'expressa de la forma més genuïna tota la màgia del Nadal.
També hi podrem trobar parades d'artesans que mostres moltes vegades oficis que es van perdent.
Durant els dies que dura la fira de l'avet, podrem gaudir d'exposicions, espectacles teatrals al carrer, animació infantil, cercaviles, xarangues, tancats amb animals domèstics i una complerta mostra d'art i oficis i productes de la terra.
fotografia extreta
http://www.masjoan.com/ca/wp-content/uploads/2012/10/BAS8905.jpg
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada