Castell de Vernet - Sant Martí del Canigó (El Conflent)

És un municipi català de la comarca del Conflent, a la Catalunya Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals dins el cantó de Prada.
Aquest municipi que compren la Vall de Cadí (amb les valls afluents de la Llipodera i de Jou) al sector nord-oest del massis del Canigó, des del pic de Gasamir, la pica del Canigó i els pics de Tretzevents i Sethomes, fins a prop de Vernet.
El nom de la Comuna ve de la presència del castell senyorial homònim, del qual no en resta res més que pocs vestigis prop de l'església de Sant Martí Vell.
Una bona part del terme es boscada (bosc i casa forestal de Merialles); al fons de la vall hi ha conreus (principalment pomeres). Hi ha estat tradicional la indústria cistellera (vímet). El poble és sota el monestir del Canigó (al qual pertanyé la jurisdicció senyorial), a la dreta del riu de Cadí. Abans havia pertangut a la jurisdicció de Vernet. A la seva església parroquial de Sant Martí fou traslladat el 1786 el sepulcre del comte Guifré II de Cerdanya, fet el 1332 en marbre de Vilafranca de Conflent (l'estàtua jacent desaparegué), conservat entre dues tombes.
Sant Martí del Canigó Abadia benedictina, situada en un esperó rocallós de la muntanya del Canigó, a 1055 m d'altura, al vessant de la dreta de la vall del Cadí, damunt el poble de Castell de Vernet.
Fundada entre 1001 i el 1007 pel comte Guifré II de Cerdanya Conflent. La comunitat, dirigida pel monjo Esclua ( que fou constructor de les primeres edificacions) ja residia el 1004. El 1009 el bisbe Oliva d'Elna consagrà l'església dedicada a St. Martí, Santa Maria i St. Miquel. El 1014 Esclua fou consagrat, a petició d'Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà, considerat pels monjos del Canigó com llur pare espiritual. Continuaren les obres i hi hagué una nova consagració de l'església l'any 1026. El 1035 s'hi retirà el comte Guifré i hi morí el 1049, (fou enterrat a la tomba que ell mateix s'havia cavat a la roca, prop del campanar). El Canigó esdevingué un monestir santuari i lloc de pelegrinatge gràcies sobretot a les relíquies de Sant Galderic, patró dels pagesos catalans, que posseïa des del 1014. En aquesta època foren aixecades les principals construccions (cripta, església abacial, campanar). La comunitat començà a decaure al s.XIV. Fou abandonat voluntàriament el 1783. La liquidació dels seus quantiosos béns acabà el 1788 amb la cessió dels banys de Vernet, els objectes de culte foren repartits entre parròquies veïnes, la tomba comtal, traslladada a Castell de Vernet, fou profanada durant la Revolució Francesa. Seguiren anys d'abandonament en que desaparegueren molts elements decoratius. El 1902, el bisbe de Perpinyà Juli Carsalade Du Pont l'adquirí  i n'inicià la reconstrucció, en la qual col·laborà tot Catalunya. La cripta o església inferior correspon a la primitiva obra; és molt simple, de tres naus i dedicada a Santa Maria. L'església superior, dedicada a Sant Martí, correspon, com el campanar, a l'obra consagrada el 1026; és també de tres naus, amb volta a la nau central, columnes monolítiques de fust cilíndric, sense base i amb capitells gairebé  cúbics, decorats amb temes animals i vegetals de factura primitiva,un arc toral de reforç divideix l'àmbit del temple. El campanar massís i de planta quadrada, es romànic de cinc pisos d'alçada, amb finestres als dos pisos superiors. El Claustre inferior era obra del s.XI i el superior del s. XII i XIII tenia capitells de marbre de rica temàtica romànica fou molt modificat en la restauració del s. XX.
El Castell de Vernet situat al nucli del municipi de Vernet. A partir del 885 començà a esmentar-se que era domini comtal i al voltant del qual es desenvolupà posteriorment el terme. La senyoria de Vernet va ser en mans de l'abadia de St. Martí de Canigó fins la Revolució Francesa. El 1654 havia sigut desmantellat per les tropes del príncep de Conti.
Reconstruït al s. XIX incloent peces de St. Martí de Canigó i reformat al s. XX, només conserva de l'antic castell (s.XII-XIII), una torre rectangular molt refeta. Actualment es una residència privada.