La Vansa i fórnols (Alt Urgell)
 |
| Fórnols https://voltacadiebtt.wordpress.com/dia-3/ |
 |
| Vall de la Vansa http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0036693.xml |
Una bona part del sector nord del terme es troba integrat al Parc Natural del Cadí Muixaró.
El municipi de la Vansa i Fórnols comprèn, a més del poble de Sorribes de la Vansa, cap de municipi, els pobles de Fórnols, Adraén, Cornellana i Ossera, i les caseries, veïnats o llogarets, alguns ja despoblats, de la Barceloneta, colldarnat, Montargull, Sant Pere de Lavansa, Sisquer, Banyeres, Padrinàs i Sant Julià de Pera. El 1860 hi havia el masos habitats de la Masia del Coll de Creus, la del Janet, la de Jetdragó, la de Patraca, la de l'Esteró i la del Sansó.
ECONOMIA
A mitjan segle XIX les aigües del riu de la Vansa no s'aprofitaven per al reg per causa de l'aspror del terreny; se'n treia profit, això sí, per una farga de ferro que hi havia prop del riu. El cens del 1860, es menciona tres molins fariners, el d'Adraén, el de Cornellana i el de Fórnols.
El terme produïa blat, llegums i patates. Hi havia bones pastures a la serra del Cadí i es criava bestiar de llana, cabrum i bestiar boví i porcí. Es caçaven llebres, conills i perdius. També cal destacar que la Vansa i Fórnols havien estat el principal centre productor de trementina de la comarca.
Tradicionalment, el blat i les patates eren els conreus principals. Els acompanyen algunes lleguminoses com cigrons, les guixes i els fesols, i també el blat de moro. La major part d'aquests conreus s'ha perdut. L'agricultura ha sofert els mateixos canvis que a la resta de la comarca. Els terrenys de vora el riu s'han convertit en regadiu i s'aprofiten tots els prats naturals. És comencen a introduir els cultius biològics i d'herbes medicinals i aromàtiques. La major part de la superfície agrària és ocupada per terreny forestal i per pastures permanents.
La ramaderia ha esdevingut la principal font econòmica, sobretot amb la cria de bestiar oví i de conill, seguida pel boví i alguns caps de bestiar cabrum, porcí i equí.
La riquesa de l'explotació forestal dels boscos comunals ha disminuït molt. Ha beneficiat el terme la nominació de parc natural dels boscos del vessant meridional de la serra de Cadí, com també la seva conseqüència, que s'hi vedés la caça, principalment de l'isard.
L'economia és complementada per alguna iniciativa artesanal, com ara l'elaboració de formatges a Ossera, i també pel sector turístic, que, com en altres zones de muntanya, ha rebut un cert impuls. algunes cases s'han restaurat o reformat com a segona residència.
HISTÒRIA
El topònim de la Vansa és documentat ja en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, que menciona les parròquies de Lavancia.
El territori de la Vansa fou vinculat antigament als comtes d'Urgell. El 1130 Ermengol VI d'Urgell encomanà a Galceran de Pinós l'honor de Vansa, amb les seves forces i castells. Els Pinós en posseïren la senyoria, sota l'alt domini dels comtes d'Urgell primer i dels sobirans posteriorment, fins el 1371, que Pere de Galceran de Pinós vengué la Vansa, al capítol de la catedral d'Urgell, que en tingué jurisdicció fins a l'extinció de l'Antic règim.
al segle XI és documentat el llinatge dels Lavansa, que sembla que era vinculat a la casa de Cerdanya. Així, vers el 1067 Gausbert de Lavansa figurava entre els comdors d'Urgell, que eren homes del comte Ramon Guifré de Cerdanya, en un document pel qual el comte Ermengol III d'Urgell donava garantia a Ramon Berenguer I de Barcelona que procuraria atreure's al bisbe d'Urgell, el comte de Berga i altres homes, entre els quals els susdit Lavansa, en contra del comte de Cerdanya. En un altre document, potser del 1068, consta que el bisbe d'Urgell, Guillem, que era germà del comte de Cerdanya, es compromet envers aquest a reparar els greuges que li haguessin pogut causar Guillem de Lavansa i els seus fill. Finalment, el 1069 Gausbert Guillem de Lavansa i Bernat Isarn de Lavansa subscriuen el jurament de fidelitat prestat pel bisbe Guillem al comte guillem Ramon de Cerdanya.
Els llocs de Fórnols i Cornellana havien pertangut antigament als barons de Pinós, bé que d'aquest darrer lloc, Cornellana, se sap que en realitat pertanyia al bisbe i al capítol de la catedral d'Urgell i que els Pinós ho tenien en feu per aquests. Ja a partir del segle XIV consta que la jurisdicció de Cornellana era dels esmentats bisbe i capítol. En els fogatjaments del segle XVI Fórnols consta també del dit capítol d'Urgell. Andraén, en canvi, pertangué al vescomtat de Castellbó. Pel pariatge de l'any 1278 el comte de Foix, vescomte de Castellbó, havia de lliurar el castell d'Adraén al bisbe i al capítol d'Urgell. Però sembla que aquesta condició no degué ser complerta, perquè el lloc continuà vinculat al vescomtat. Al segle XVI, amb aquest, pervingué a la corona.
ART
El romànic
El monument romànic més interessant és l'església de Sant Julià dels Garrics, actualment sense culte i pendent de restauració. També són d'origen romànic les esglésies de Sant Pere de la Vansa, Sant vicenç de Banyeres i Sant Romà de Sisquer, a més de la capella de Sant Jaume prop de Montargull i les ruïnes de Sant Andreu de Cornellana.
Sant Pere de la Vansa
L'esgésia de Sant Pere de la Vansa es troba documentada per primer cop l'any 1031. L'edifici és d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, el qual presenta característiques d'una època més tardana a la de la resta del temple. La porta, situada a la façana de ponent, és rematada per un arc de mig punt. De la construcció original es conserva només una finestra de doble esqueixada. Damunt la portalada s'aixeca un campanar d'espadanya de dos ulls, amb un afegitó per a una tercera campana. Aquesta església és un clar exemple de l'arquitectura rural del segle XII.
Sant Julià de Garrics
L'església, situada en un indret despoblat al costat del riu Bona, és un edifici d'una nau, una part de la qual està coberta amb volta de canó de perfil semicircular, mentre que la resta és de volta de canó de perfil apuntat amb reforçament de dos arcs torals. L'absis, de planta semicircular, és ornamentat amb arcuacions llombardes, la mateixa decoració que apareix a la façana sud. La porta d'entrada, situada al mur de ponent, es clou amb un arc de mig punt adovellat. Hi ha tres finestres de doble esqueixada, una a l'absis i les altres dues, paredades, al mur de migdia.
LLOCS D'INTERÈS
La Vansa-tuixent
És una estació d'esquí nòrdic, també conegut com a esquí de fons, que es troba al Pla de l'Arp, al vessant de l'Alt Urgell del massís del Port del Comte, dins el municipi de la Vansa i Fórnols i el de Josa i Tuixent. L'estació i les pistes es troben al sud de la serra del Cadí, per això l'accés des de la Seu d'urgell és una mica complicat i amb un traçat sinuós. També s'hi pot accedir des de Solsona i Berga. En la conformació de les pistes d'esquí, els dos municipis queden dividits per un tallafoc.
L'estació va obrir l'any 1978. En un total té 29,7 km de pistes d'esquí de fonsentre, les cotes de 1830 i 2150 m. Estan repartides segons dificultat.
Roc de l'Àliga
És una muntanya de 1591 metres que es troba entre els municipis de la Vansa i Fórnols i de la Ribera d'Urgellet, a la comarca de l'Alt Urgell.
FIRES I FESTES
Festa Major de Sorribes
Primer diumenge d'agost
Festa Major de Sisquer
Segon diumenge d'agost
Festa Major d'Ossera
Tercer diumenge de juny
Festa Major d'Els Garrics
Primer diumenge de setembre
Festa Major de Fórnols
Tercer diumenge de novembre
Festa Major de Cornellana
Darrer diumenge de juny
Festa Major d'Adraén
Segon diumenge de novembre
Aplec Sant Marc (Fórnols)
Se celebra cada any el primer diumenge de maig
informació extreta
http://vansafornols.ddl.net/
https://ca.wikipedia.org
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0036692.xml
 |
| Sorribes https://www.escapadarural.cat |
| Cornellana http://mapio.net/ |
ECONOMIA
A mitjan segle XIX les aigües del riu de la Vansa no s'aprofitaven per al reg per causa de l'aspror del terreny; se'n treia profit, això sí, per una farga de ferro que hi havia prop del riu. El cens del 1860, es menciona tres molins fariners, el d'Adraén, el de Cornellana i el de Fórnols.
El terme produïa blat, llegums i patates. Hi havia bones pastures a la serra del Cadí i es criava bestiar de llana, cabrum i bestiar boví i porcí. Es caçaven llebres, conills i perdius. També cal destacar que la Vansa i Fórnols havien estat el principal centre productor de trementina de la comarca.
Tradicionalment, el blat i les patates eren els conreus principals. Els acompanyen algunes lleguminoses com cigrons, les guixes i els fesols, i també el blat de moro. La major part d'aquests conreus s'ha perdut. L'agricultura ha sofert els mateixos canvis que a la resta de la comarca. Els terrenys de vora el riu s'han convertit en regadiu i s'aprofiten tots els prats naturals. És comencen a introduir els cultius biològics i d'herbes medicinals i aromàtiques. La major part de la superfície agrària és ocupada per terreny forestal i per pastures permanents.
La ramaderia ha esdevingut la principal font econòmica, sobretot amb la cria de bestiar oví i de conill, seguida pel boví i alguns caps de bestiar cabrum, porcí i equí.
La riquesa de l'explotació forestal dels boscos comunals ha disminuït molt. Ha beneficiat el terme la nominació de parc natural dels boscos del vessant meridional de la serra de Cadí, com també la seva conseqüència, que s'hi vedés la caça, principalment de l'isard.
L'economia és complementada per alguna iniciativa artesanal, com ara l'elaboració de formatges a Ossera, i també pel sector turístic, que, com en altres zones de muntanya, ha rebut un cert impuls. algunes cases s'han restaurat o reformat com a segona residència.
HISTÒRIA
El topònim de la Vansa és documentat ja en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, que menciona les parròquies de Lavancia.
El territori de la Vansa fou vinculat antigament als comtes d'Urgell. El 1130 Ermengol VI d'Urgell encomanà a Galceran de Pinós l'honor de Vansa, amb les seves forces i castells. Els Pinós en posseïren la senyoria, sota l'alt domini dels comtes d'Urgell primer i dels sobirans posteriorment, fins el 1371, que Pere de Galceran de Pinós vengué la Vansa, al capítol de la catedral d'Urgell, que en tingué jurisdicció fins a l'extinció de l'Antic règim.
al segle XI és documentat el llinatge dels Lavansa, que sembla que era vinculat a la casa de Cerdanya. Així, vers el 1067 Gausbert de Lavansa figurava entre els comdors d'Urgell, que eren homes del comte Ramon Guifré de Cerdanya, en un document pel qual el comte Ermengol III d'Urgell donava garantia a Ramon Berenguer I de Barcelona que procuraria atreure's al bisbe d'Urgell, el comte de Berga i altres homes, entre els quals els susdit Lavansa, en contra del comte de Cerdanya. En un altre document, potser del 1068, consta que el bisbe d'Urgell, Guillem, que era germà del comte de Cerdanya, es compromet envers aquest a reparar els greuges que li haguessin pogut causar Guillem de Lavansa i els seus fill. Finalment, el 1069 Gausbert Guillem de Lavansa i Bernat Isarn de Lavansa subscriuen el jurament de fidelitat prestat pel bisbe Guillem al comte guillem Ramon de Cerdanya.
Els llocs de Fórnols i Cornellana havien pertangut antigament als barons de Pinós, bé que d'aquest darrer lloc, Cornellana, se sap que en realitat pertanyia al bisbe i al capítol de la catedral d'Urgell i que els Pinós ho tenien en feu per aquests. Ja a partir del segle XIV consta que la jurisdicció de Cornellana era dels esmentats bisbe i capítol. En els fogatjaments del segle XVI Fórnols consta també del dit capítol d'Urgell. Andraén, en canvi, pertangué al vescomtat de Castellbó. Pel pariatge de l'any 1278 el comte de Foix, vescomte de Castellbó, havia de lliurar el castell d'Adraén al bisbe i al capítol d'Urgell. Però sembla que aquesta condició no degué ser complerta, perquè el lloc continuà vinculat al vescomtat. Al segle XVI, amb aquest, pervingué a la corona.
ART
El romànic
El monument romànic més interessant és l'església de Sant Julià dels Garrics, actualment sense culte i pendent de restauració. També són d'origen romànic les esglésies de Sant Pere de la Vansa, Sant vicenç de Banyeres i Sant Romà de Sisquer, a més de la capella de Sant Jaume prop de Montargull i les ruïnes de Sant Andreu de Cornellana.
 |
| Sant Romà de Sisquer https://ca.wikipedia.org |
 |
| Sant Andreu de Cornellana https://commons.wikimedia.org |
Sant Pere de la Vansa
L'esgésia de Sant Pere de la Vansa es troba documentada per primer cop l'any 1031. L'edifici és d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, el qual presenta característiques d'una època més tardana a la de la resta del temple. La porta, situada a la façana de ponent, és rematada per un arc de mig punt. De la construcció original es conserva només una finestra de doble esqueixada. Damunt la portalada s'aixeca un campanar d'espadanya de dos ulls, amb un afegitó per a una tercera campana. Aquesta església és un clar exemple de l'arquitectura rural del segle XII.
 |
| Sant Pere de Vansa http://www.rostoll.cat/ |
Sant Julià de Garrics
L'església, situada en un indret despoblat al costat del riu Bona, és un edifici d'una nau, una part de la qual està coberta amb volta de canó de perfil semicircular, mentre que la resta és de volta de canó de perfil apuntat amb reforçament de dos arcs torals. L'absis, de planta semicircular, és ornamentat amb arcuacions llombardes, la mateixa decoració que apareix a la façana sud. La porta d'entrada, situada al mur de ponent, es clou amb un arc de mig punt adovellat. Hi ha tres finestres de doble esqueixada, una a l'absis i les altres dues, paredades, al mur de migdia.
 |
| Sant julià de Garrics http://vansafornols.ddl.net/ |
 |
| Sant Julià de Garrics http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/ |
LLOCS D'INTERÈS
La Vansa-tuixent
És una estació d'esquí nòrdic, també conegut com a esquí de fons, que es troba al Pla de l'Arp, al vessant de l'Alt Urgell del massís del Port del Comte, dins el municipi de la Vansa i Fórnols i el de Josa i Tuixent. L'estació i les pistes es troben al sud de la serra del Cadí, per això l'accés des de la Seu d'urgell és una mica complicat i amb un traçat sinuós. També s'hi pot accedir des de Solsona i Berga. En la conformació de les pistes d'esquí, els dos municipis queden dividits per un tallafoc.
L'estació va obrir l'any 1978. En un total té 29,7 km de pistes d'esquí de fonsentre, les cotes de 1830 i 2150 m. Estan repartides segons dificultat.
 |
| Estació d'Esquí la Vansa-Tuixent http://www.tuixent-lavansa.com/ |
Roc de l'Àliga
És una muntanya de 1591 metres que es troba entre els municipis de la Vansa i Fórnols i de la Ribera d'Urgellet, a la comarca de l'Alt Urgell.
 |
| Roca de la Pena i Roc de l'Àliga http://placeandsee.com/ |
FIRES I FESTES
Festa Major de Sorribes
Primer diumenge d'agost
Festa Major de Sisquer
Segon diumenge d'agost
Festa Major d'Ossera
Tercer diumenge de juny
Festa Major d'Els Garrics
Primer diumenge de setembre
Festa Major de Fórnols
Tercer diumenge de novembre
Festa Major de Cornellana
Darrer diumenge de juny
Festa Major d'Adraén
Segon diumenge de novembre
Aplec Sant Marc (Fórnols)
Se celebra cada any el primer diumenge de maig
informació extreta
http://vansafornols.ddl.net/
https://ca.wikipedia.org
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0036692.xml
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada