Les Borges del Camp (Baix Camp)
 |
| http://www.codigopostal.org/borges-del-camp-cp-43350/ |
El municipi comprèn la vila de les Borges del Camp, que n'es el cap i alguna urbanització, com l'anomenada Aires del Camp. Sembla que el primer nucli de població sorgí prop de la riera, a uns 400m del poble actual, durant l'època romana.
La base econòmica tradicional del municipi ha estat l'agricultura. Ja a partir del segle XVII es parla del conreu dels avellaners i als horts es collien cítrics, magranes, codonys i hortalisses. A la primera meitat del segle XIX produïa i comercialitzava avellanes, vi, aiguardent i oli. Malgrat una certa recessió, les terres de conreu ocupen una bona part del terme, compartides pel secà i regadiu (avellaners, oliveres, ametllers, vinyes, garrofers, presseguers, cirerers) i hortalisses.
La ramaderia se centra sobretot en la pràctica de l'avicultura i la cunicultura. A les darreres dècades del segle XX, gran part de la població passà a dedicar-se als sectors secundari i terciari, activitats desenvolupades sobretot a la propera ciutat de Reus.
El 1560 es documenten ja un forn de calç, una ferreria i tres eres, mentre que el 1532 es parlava d'un molí. Malgrat que el sector industrial del terme ha vist desaparèixer les indústries tradicionals, a finals del segle XX rebé un nou impuls amb la creació d'un polígon industrial.
La Vila
A 247m d'altitud, és al peu d'un turó, a l'esquerra de la riera d'Alforja. El conjunt, amb carrers estrets i dues places grans.
Dins el poble cal destacar les cases pairals de Cal Vall, de la qual era fill el cap carlí Maties de Vall i Llaberia i Cal Dasca, del segle XVIII. A l'entorn de l'estació del ferrocarril sorgí modernament el petit de població de l'Estació de les Borges.
HISTÒRIA
Les Borges surten esmentades amb la seva església en la butlla d'Anastasi IV del 1154. Formava part de les terres de la vall d'Alforja cedides el 1158 per Ramon Berenguer IV a Ramon de Gavagou. Seguint les incidències de les senyories de Gavagou i dels Arcs, el 1243, anà a parar al monestir de Bonrepós, al qual el mateix any les adquiriria l'arquebisbe Pere d'Albalat. Des d'aquell moment les Borges formaren part de la baronia o terme episcopal d'Alforja fins a les desamortitzacions del segle XIX.
Fou una de les set localitats iniciadores de la Comuna del Camp. Per ordre de Pere III es bastiren els murs de la vila, en peu encara el 1774. A l'inici de la seva repoblació, l'església parroquial era la de Sant Bartomeu de la Quadra de Tascals, actual santuari de la Mare de Déu de la Riera, compartida amb les Voltes, les Irles, Riudecols i Tascals, ho fou fins el 1384, que edificà el seu primer temple propi en el mateix lloc on hi ha l'actual i on fins aquell moment hi havia hagut l'edifici denominat la Borja Major.
Durant tot el període medieval l'oposició amb Alforja fou constant en l'intent d'obtenir la independència administrativa i s'aguditza sobretot a partir del segle XVI, moment a partir del qual es produïren enfrontaments armats o jurídics com els de 1654. Tot i el descobriment d'una mina d'or i d'altres metalls.
El 1590 i les referències a la importància de les armes o el conreu de la morera per als cucs de seda i les figues seques, el municipi travessà, almenys des del 1612, una constant crisi econòmica fins a la darreria del segle XVIII, incrementada per la guerra dels Segadors i la pesta del 1650-51.
El 1618 es fundà la confraria del Santíssim Sagrament. El 1733 es construïa un nou molí al Mas del Comte i, a conseqüència de l'increment demogràfic, el 1773 es parla del carrer del Raval. Malgrat tot, una sentència del 1766 reconeixia de nou la seva dependència d'Alforja.
El poble fou ocupat pels francesos el 1810 i el 1811 s'amotinà a favor del general Campoverde. El 1822 es produïren al terme topades entre els realistes i els liberals reusencs. La tendència absolutista de l'ajuntament es confirmà quan el poble votà majoritàriament pels carlins en la primera guerra carlina. El 1868 les Borges fou un dels darrers pobles de l'entorn reusenc a construir la seva pròpia junta revolucionària. El 1873 fou ocupat pels carlins i el 1874 esdevingué escenari d'un combat. Ja al segle XX, les Borges va ser bombardejada per l'aviació alemanya a l'octubre de 1938, durant els fets bèl·lics de la guerra civil del 1936-39.
LLOCS D'INTERÈS
Centre històric
Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. El nucli actual està format per carrers desiguals i costers, sobretot cap a la plaça, anomenada "el Replà" les coses són entre-mitgeres, la majoria de planta baixa i dos pisos.
 |
| un carrer de Borges del Camp http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0011376.xml |
Ermita Mare de Déu de la Riera
De planta central, d'estil modernista. A la façana principal presenta una porta alçada sobre una petita escalinata. El conjunt, igual que les tres finestres de la part superior, és emmarcat amb decoració d'obra vista. Al centre dels creuer, l'ermita és coberta amb una cúpula en volta d'aresta, coronada a l'exterior per una creu. Entre la façana nord i oest s'alça un campanar que és encapçalat per un conjunt de rivets d'obra vista.
El conjunt, construït amb pedra, essent el maó usat com a element decoratiu, com es pot veure en la indicació d'obertures a la part alta del campanar.
 |
| https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Borges_del_Camp |
Església Mare de Déu de l'Assumpta
Edifici barroc amb decoració d'esgrafiats a la façana, dibuixant carreus. El portal d'entrada presenta dues columnes decorades a la part baixa del fust i als capitells. Un petit podi inserit en un nínxol sosté una escultura que representa Sant Antoni Abat i Sant Josep.
El coronament de l'església en la façana és lobulat, presentant al lateral dret un campanar octogonal amb llanternó.
L'interior es distribueix en tres naus i creuer cobert amb una cúpula central, en la qual s'obren quatre finestres. És sustentada per quatre grans pilars exempts coronats amb capitells de tipus corinti daurats.
Per la banda interior corona la cúpula una clau de volta representant un sol daurat, envoltat de puttis. A les petxines hi ha la representació dels quatre evangelistes.
La nau principal està coberta amb volta de canó amb llunetes.Les laterals estan cobertes per volta d'aresta amb els nervis resseguits en un color daurat. Les capelles, són poc fondes i abans de la guerra civil hi havia uns retaules de gran valor artístic.El cor es de planta retallada.
 |
| https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_Assumpta_de_les_Borges_del_Camp |
Cal Dasca
Casa de planta baixa, pis i golfes. Té una coberta a dues vessants. A la façana principal, presenta un gran portal adovellat amb un medalló en baix relleu a la clau. Al primer pis té dos balcons i al capdamunt petites finestres de llinda a l'alçada de les golfes. A l'interior la coberta és sustentada amb un embigat de fusta.
 |
| Cal Dasca https://www.omnium.cat/territori/baix-camp?page=8 |
Torre Sans
Edifici aïllat envoltat per un jardí. De planta quadrada, de dos pisos d'altura, amb soterrani. La coberta amb terrassa a la catalana., està rematada exteriorment per una línia de balustres que estan separades per un ràfec de la resta del cos de l'edifici i constitueixen un punt d'interès. També és destacable la torre conoïdal sobre la terrassa, recoberta de trencadís i formada per quatre arcs semicirculars que formen un mirador.
 |
| http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?cat=6&paged=6 |
La creueta
Creu de pedra de tipologia llatina amb braços rectes de secció quadrangular. Reposa damunt una motllura cilíndrica, aixafada, més ample que la columna de suport.
_-_2.jpg/300px-Creu_de_terme_(les_Borges_del_Camp)_-_2.jpg) |
| https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Creueta_(Les_Borges_del_Camp) |
FIRES I FESTES
Festa Major de la Mare de Déu de la Riera
Té el seu origen en el romiatge que celebrava la població des de que va ser trobada la imatge de la Mare de Déu.
Tradicionalment la festa comprèn els dies 7,8,9 i 10 de setembre, als quals s'hi afegeix l'11, Diada Nacional de Catalunya. Però el dia més tradicional i emotiu de la festa per a tots els vilatans, és el dia 7, la vigília, que és en el que es celebra l'acte de l'Arribada.
Tot i que hi ha referències anteriors, des de 1880, els diables amb les seves carretilles han sortit amb regularitat per la Festa Major en honor a la Mare de Déu de la Riera, la nit del 7 de setembre, encapçalant la processó de trasllat de la imatge des de la seva ermita fins a l'església de la població. Aquesta és una de les poques mostres vives de l'antiga manera de fer el ball de diables al Baix Camp i n'és considerada el màxim exponent de la comarca. El Ball de Diables és un dels seus elements principals.
Festa Major de Sant Antoni Abat
També coneguda com a festa major petita i es celebra el tercer dissabte de gener.
Capvuitada de Corpus
De les tres diades pròpies i tradicionals de la vila, és l'única que se'n coneix documentalment la data de la seva fundació i els fets que la motiven. Se celebra cada any els dijous de la vuitada de Corpus, des de fa més de dos-cents anys. L'estiu del 1796 va caure sobre una bona extensió del terme municipal de les Borges del Camp una forta pedregada que va destruir una gran part de la collita. Aquest fenomen meteorològic es va anar repetint cada any, cada estiu, durant cinc anys consecutius fins que el 29 de juliol del 1800 la pedregada va ser tant forta que ho assolà tot. Els prohoms de la vila es reuniren en Consell General a tots els caps de casa i després de debatre el tema, la única solució que saberen trobar davant la impotència per a controlar la meteorologia adversa, va ser la d'encomanar-ho tot a Déu, i així fou que decidiren votar la festa de capvuitada. Diu la consueta parroquial, que des d'aleshores no ha fet cap més calamarsada gran al terme.
informació extreta de
https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Borges_del_Camp
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0011376.xml
http://www.lesborgesdelcamp.cat/
Tot i que hi ha referències anteriors, des de 1880, els diables amb les seves carretilles han sortit amb regularitat per la Festa Major en honor a la Mare de Déu de la Riera, la nit del 7 de setembre, encapçalant la processó de trasllat de la imatge des de la seva ermita fins a l'església de la població. Aquesta és una de les poques mostres vives de l'antiga manera de fer el ball de diables al Baix Camp i n'és considerada el màxim exponent de la comarca. El Ball de Diables és un dels seus elements principals.
 |
| http://delcamp.cat/reusdiari/noticia/3570/les-borges-del-camp-enceta-nou-dies-dactes-amb-la-festa-major-de-la-mare-de-deu-de-la-riera |
Festa Major de Sant Antoni Abat
També coneguda com a festa major petita i es celebra el tercer dissabte de gener.
Capvuitada de Corpus
De les tres diades pròpies i tradicionals de la vila, és l'única que se'n coneix documentalment la data de la seva fundació i els fets que la motiven. Se celebra cada any els dijous de la vuitada de Corpus, des de fa més de dos-cents anys. L'estiu del 1796 va caure sobre una bona extensió del terme municipal de les Borges del Camp una forta pedregada que va destruir una gran part de la collita. Aquest fenomen meteorològic es va anar repetint cada any, cada estiu, durant cinc anys consecutius fins que el 29 de juliol del 1800 la pedregada va ser tant forta que ho assolà tot. Els prohoms de la vila es reuniren en Consell General a tots els caps de casa i després de debatre el tema, la única solució que saberen trobar davant la impotència per a controlar la meteorologia adversa, va ser la d'encomanar-ho tot a Déu, i així fou que decidiren votar la festa de capvuitada. Diu la consueta parroquial, que des d'aleshores no ha fet cap més calamarsada gran al terme.
 |
| http://www.salou.com/es_ES/informacion/les-borges-camp/les-borges-camp-fuego-modernismo-coca-recapte |
informació extreta de
https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Borges_del_Camp
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0011376.xml
http://www.lesborgesdelcamp.cat/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada