Solsona (solsonès)
 |
| http://www.lleidatur.com/turisme/inici.aspx |
El terme comprèn la ciutat de Solsona, cap de municipi, les urbanitzacions de Mirasol i Vicenç i dos polígons industrials situats a les afores de Solsona. També inclou el Vinyet, nom donat a les cases de pagès, no gaire grans ni amb gaire conreu, que envolten la zona urbanitzada, terrenys on antigament es feia vinya. Una bona part d'aquestes masies s'anomenen cabanes: Cabana d'en Geli, Cabana del Musiquet, Cabana de l'Abat.
S'ha identificat Solsona amb "Setelsis", una de les ciutats dels lacetans que Ptolemeu situa en aquests indrets. El pas del nom de Setelsis a Solsona es troba, a més dels documents que estudià Marca, en els documents de l'Arxiu de l'església de Solsona. En un document del segle X es llegeix "Setelisona", el més corrent és trobar "Celsona", però ja al segle XI alguna vegada s'escriu Solsona i Sulsona.
LA POBLACIÓ
Solsona ha estat sempre el municipi amb nombre d'habitants més elevat del Solsonés, tot i que ni la comarca ni tampoc la mateixa ciutat no han estat mai gairebé poblades. Les primeres dades conegudes es remunten al final del segle XIV, quan en el cens del 1380 figuraven un total de 212 focs. Tot i que no es disposa de dades anteriors, se sap que durant la segona meitat del segle XIV hi hagué gran mortaldat i moltes masies restaren despoblades i arruïnades.
La recuperació fou lenta i els factors que hi influïren foren l'activitat puixant de la fusta i l'arribada de petits artesans menestrals que poblaren de comerços la ciutat.
ECONOMIA
Agricultura i ramaderia
És el cap d'una comarca en la qual la base agrícola té una importància remarcable, principalment pel que fa als conreus de secà i, concretament ¡, als cereals, amb una incidència especial de l'ordi i el blat.
D'altra banda, el municipi és molt petit i mai no ha estat autosuficient. Tot plegat ha fet que la tendència regressiva del sector primari s'hagi anat accentuant al llarg dels any i, tot i que encara hi ha una part de la població que es dedica a l'agricultura, poques persones ho fan ja a temps complet. Durant la època del 1990 la producció de farratge s'incrementà paral·lelament a l'augment de la ramaderia. Altres conreus com hortalisses o patates han quedat relegats a l'autoconsum. Al llarg de la segona meitat del segle XX, començaren a sorgir al terme quantitats importants de granges de vedells, porcs i aviram que contrastaven amb una ramaderia que fins llavors tant sols havia complementat l'economia dels pagesos del terme. Aquest fet convertí Solsona en el principal productor ramader de la comarca. Actualment l'augment del sector terciari ha provocat la pèrdua d'aquest paper preponderant de la capital en el sector ramader.
Indústria
És després del sector terciari, un dels principals puntals econòmics de la població. Els principals subsectors industrials són el metall, els materials de la construcció, la fusta, el material elèctric, plàstic i alimentari. El ferro ja es treballava als tallers menestrals familiars que produïen les eines del camp. La indústria ganivetera havia tingut una gran importància fins a les primeres dècades del segle. Aquesta indústria treballava de ple durant la guerra contra Napoleó. D'aquesta indústria tradicional en resta ben poc.
Un sector de gran importància al terme és el de la fusta, molt relacionat amb l'explotació del bosc de la comarca. De fet, la ciutat, des de la introducció de l'electricitat, ha estat el centre de recepció de la fusta dels boscos de l'entorn, destinada a les serradores, destinada a les serradores, als fusters i a la construcció.
Comerç, serveis i turisme
Solsona és el centre comercial i de mercat dels municipis del Solsonès. El petit comerç de la ciutat té com a clientela més de la meitat dels pobles de la comarca.
Antigament es celebrava mercat el dimarts i el divendres, i eren nombroses les fires, que es repartien al llarg de l'any.
la ciutat fa palesa la seva posició indiscutible com a cap comarcal en la concentració de la majoria de serveis de la comarca.
La comarca presenta innegables atraccions per als visitants, per això la ciutat també ha esdevingut un centre de serveis relacionats amb el turisme que és gestionat per un patronat.
La ciutat de Solsona
La ciutat és edificada a banda i banda del riu Negre, amb zones urbanitzades de gran extensió i de forma irregular.
El clos antic, s'estén a la ribera dreta i conserva l'estructura primitiva, de marc gairebé triangular, amb costat oriental vora el riu, el Vall Calent a migdia i el Vall Fred al nord.
Una gran part del nucli és tancat per la muralla, que conserva algunes torres però que és deformada per diverses construccions sobreedificades.
El carrer del Castell, s'ha convertit en una via molt animada, amb molts establiments comercials i constitueix el camí més directe entre el centre de la ciutat i la zona del Camp, lloc de mercats i fires, de passeig i esbarjo. En aquest carrer destaca la casa de la ciutat.
HISTÒRIA
Els romans ocuparen la regió dels lacetans, on certament es trobava Solsona i d'ells han arribat primeres notícies històriques.
Les notícies referents al període visigòtic i musulmà són escasses.
El cap got Aissó, el 820, amb l'ajuda dels sarraïns, s'apoderà d'una gran part de la Marca i de Solsona. La ciutat fou recuperada per Guifré el Pelós el 886. A la mort d'aquest, el comtat d'Urgell, al qual en principi pertanyia Solsona, fou cedit al seu fill Sunifred II, tot i que la ciutat resta junt amb Cardona com a dominicatura pròpia en mans del seu germà Sunyer, comte de Barcelona, que li atorgà, el 921, la carta de poblament que marcaria el seu creixement inicial. Sembla ser que al voltant de l'any 1000 Solsona ja tenia també categoria de residència episcopal.
Fins a la conquesta de Balaguer, els comtes d'Urgell residiren sovint a Solsona. Alguns dels comtes volgueren, fins i tot, ser enterrats a Solsona (Ermengol IV, i Ermengol V). No se sap quan començà a existir la senyoria de Solsona. Cap al tombant del segle XI apareix documentat un tal Miró de Solsona, que sembla que no fou el vescomte d'Urgell del mateix nom, ni tampoc el senyor de Solsona, ja que la documentació mostra encara la ciutat sota el domini directe dels comtes d'Urgell. Fou un fill de Miró, Ecard Miró, el qual consta ja com a senyor de Solsona (1058, encara que la senyoria podria remuntar-se al 1005, quan Ermengol i Guisla, comtes d'Urgell vengueren béns que tenien a Solsona), senyoria que era en última instància feudatària del comptat d'Urgell.
Solsona, encara que situada dins una contrada rural, prengué ben aviat l'estil de ciutat de menestrals; absorbia l'emigració de la comarca, especialment els cabalers de les cases de pagès, que hi muntaven el seu taller i s'hi feien la casa.Les construccions reclamaven mà d'obra i picapedrers; el culte religiós donava feina als orfebres, els ferrers i als argenters. També l'establiment de famílies de cavallers i d'altres personatges importants i l'explotació de la fusta dels boscos de l'entorn, portà activitat i vida a Solsona i els pobles veïns, fins la crisi que començà amb la guerra contra Joan II i que ocasionà una certa atonia en la construcció.
En la guerra dels Segadors la ciutat escull el costat català i francès, tot i que la seva postura no es manifesta fins al Corpus de Sang del 1640 al 1652, Solsona resta en poder dels francesos. El 4 de juliol de 1655 Solsona fou presa per les tropes franceses, a les quals es lliurà gairebé sense resistència, davant la indignació de Felip IV. Aquesta vegada l'estada francesa fou curta i al desembre del mateix any Joan d'Austria prengué la ciutat.
En la guerra de Successió, Solsona fou presa definitivament per les tropes francoespanyoles a finals del 1711. Sembla que el 1713 Solsona jurà obediència a Felip V, a requeriment de la vegueria de Cervera, a la qual pertanyia aleshores.
El Decret de Nova Planta originà una nova estructuració del municipi d'acord amb els criteris imposats per l'administració central. El Consell de Solsona fou substituït per l'ajuntament i aquest era compost per 6 regidors. Es mantingueren, però les antigues jurisdiccions (eclesiàstica i civil) i a cada jurisdicció li corresponien tres regidors, que eren nomenats pels senyors. El 1743 sembla que ja s'havia establert el sistema de dos batlles i 6 regidors. L'adscripció dels càrrecs a una jurisdicció determinada no desapareixerà fins al segle XIX. Una altra de les conseqüències del Tractat de Nova Planta per a la ciutat, fou la desaparició de la Universitat solsonina, encara que, de fet, no desaparegués efectivament fins entrat al segle XIX. El Decret de Nova Planta, va substituir les vegueries pels corregiments i Solsona, que pertanyia administrativament a la vegueria de Cervera, va passar després del Tractat a dependre del corregiment de Cervera.
Les guerres carlines i la guerra del Francès tingueren una forta incidència a la ciutat durant la primera meitat del segle XIX. En aquesta darrera, les tropes franceses entraren a Solsona el 10 d'octubre de 1810, tot i que l'ocupació fou breu.
Abans de sortir de la ciutat la saquejaren i en cremaren la catedral, la teulada de la qual s'ensorrà com les voltes del presbiteri i alguns altars es feren malbé.
Durant aquesta també es produí un fet important, encara que aliè al conflicte bèl·lic. Es tracta de la desamortització, que significà l'eliminació dels antics drets feudals de les dues jurisdiccions, encara que no una disminució dels impostos, els quals s'havien de pagar a la junta encarregada de la desamortització. Aquesta abolició del dret comportà ràpidament l'organització dels ajuntaments, atès que el 13 de gener de 1836 se celebren les primeres eleccions democràtiques.
Des d'aleshores fou regida per vicaris capitulars i la catedral restà reduïda a la col·legiata. La població no acceptà de bon grat aquesta supressió i el nou seminari creat el 1846 fou el centre de reivindicació per aconseguir de nou la diòcesi. El 1891, hom obtingué la substitució del vicari capitular per un administrador apostòlic, el bisbe de Vic Josep Morgades, i s'inicià una campanya popular per a reunir la dotació econòmica necessària per a la restauració del bisbat que obtingué un èxit considerable. El 1855 la reina regent Maria Cristina signà un decret pel qual creava l'administració apostòlica de Solsona i fou consagrat bisbe Ramon Riu i Cabanes (1895-1900).
A la fi de la guerra civil espanyola, la situació empitjorà i fou cremat el convent dels claretians (hi moriren alguns malalts, refugiats forasters, que hi eren assistits) i destrossats algun edifici i el pont; també foren morts alguns pagesos de l'entorn. Després de la guerra hi hagué repressió i es dictaren deu condemnes a mort.
ALTRES INDRETS DEL POBLE
Formen el terme quatre partides: la de Sant Honorat, que comprèn la banda oriental, on hi ha el cementiri; Sant Gervasi (que hom anomena Sant Girivet, nom procedent de Gervaset) i les cases que cauen sota Sant Bartomeu: la de Santa Llúcia, situada a l'extrem SE, la de Sant Bernat que comprèn les cases de la ribera del torrent de Ribalta, i la de Sant Pere Màrtir, prop de la Mare Font, que inclou les cases que hi ha entre les carreteres de Bassella i la de Sant Llorenç de Morunys. Les excavacions palesen que abans de l'època romana hi havia ja un nucli de població, a més del de Castellvell.
Les termes trobades a Can Sotaterra, de les quals se'n conserva material de construcció, de la llar, decoració, ceràmica, vidre, nacre i metalls i una zona d'enterrament, on hi ha materials anteriors a la cultura romana, indiquen l'existència d'una població en plena vitalitat.
LLOCS D'INTERÈS
Catedral de Santa Maria de Solsona
És un complex d'edificis que daten des del final del segle XII fins al XVIII, d'estils romànic, gòtic i barroc, situat a la capital del Solsonès. Està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
L'edifici actual, gòtic, d'una nau coberta amb volta de creueria i capelles laterals entre els contraforts, fou construït als segles XIII-XIV, al lloc d'una església romànica del segle XI, de la qual n'han pervingut els absis semicirculars amb decoració llombarda, dues figures a la porta d'accès, un finestral , el Pantocràtor, el campanar, una portalada d'accès al claustre i una nau transversal amb volta de canó apuntada, visible encara des de l'estança de manxes de lorgue de la catedral.
El campanar té tres plantes, acusades a l'exterior per una cornisa en les que alternen, per planta i per cara, un finestral d'un sol arc amb un de geminat tots amb capitells esculpits. L'escala del campanar és de pedres i està practicada a un pas de carreus amb volta de canó ascendent. Al segle XVI el campanar s'allargà fins a l'alçada total de 35,12m i se cegaren els finestrals.
La capella de la Mare de Déu del Claustre, (1727), ampliada posteriorment amb el cambril. La Mare de Déu del Claustre patrona de la ciutat, és una imatge romànica, del segle XII, de pedra ennegrida pel temps.
Hi podem trobar també el sarcòfag de Ponç II de Vilaró, format per una caixa i la tapa amb la figura jacent, vestit de bisbe amb túnica fins als peus, el roquet al damunt i per sobre les espatlles sostenint amb la mà dreta el bàcul. Porta posada la mitra i el cap reposa sobre un coixí amb decoracions geomètriques imitant puntes. Als peus té dos petits animals en forma de serp. Rematant la tapa hi ha un voladís, per damunt de la caixa decorat amb dos castells que flanquegen part de la lauda escrita al sarcòfag.
Portals i muralles de la ciutat
Les primeres muralles es construïren al segle XI i foren substituïdes al segle XIV per unes altres que tenien un gruix de dos metres i una alçada de setze, de les quals queden dretes restes disperses en diferents indrets, així com tres torres a la zona del Vall Calent, on es pot observar que s'hi han obert finestrals i terrats, fruit d'una integració de la muralla i les torres com a part d'edificacions residencials, la qual es va dur a terme principalment al llarg del segle XX. Per accedir al recinte emmurallat hi havia portals, que es tancaven al cap vespre amb portes de fusta. Actualment només se'n conserven tres: el portal del Pont, el portal de Llobera i el portal del Castell.
Palau episcopal
Adossat a la catedral, és un edifici de finals de segle XVIII d'estil neoclàssic. Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
La construcció del nou palau, promoguda pel bisbe Rafael Lasala, s'inicià el 26 d'agost de 1776.
Edifici de tres plantes i baixos, construït de pedra. La façana de migdia, és formada per tres cossos separats per pilastres, amb nou balcons per planta, el cos central és rematat per una balconada resseguida per una cornisa de línies corbes. La façana principal, que dóna a la plaça, és formada per un basament en el qual s'obren dues portes laterals, flaquejades per columnes toscanes. Els dos pisos superiors estan dividits en cinc cossos per quatre falses pilastres amb capitell compost, que sostenen un entaulament de balustrada i frontó petit.
DE la construcció del segle XVIII cal esmentar també el vestíbul i l'escala noble.
L'actual Palau Episcopal està construït sobre l'antic monestir de Santa Maria. La part inferior és del segle XII. El cos principal és una construcció rectangular i la planta inferior, a nivell dels cellers, és una gran quadra de volta lleugerament apuntada, on hi havia un pou i una tina, així com tres grans espitlleres. El portal d'entrada de mig punt i de les dovelles són de mides mitjanes.
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
Va ser creat el 1896, per a preservar el patrimoni de la diòcesi, pel bisbe Ramon Riu i Cabanes.
L'any 1909, sota la direcció de Joan Serra i Vilaró, es va traslladar el museu a l'actual edifici del segle XVIII, el Palau Episcopal, situat al costat de la catedral, a més va crear la secció de prehistòria. Durant la guerra civil espanyola de 1936, per a la seva protecció, bona part de les seves obres van ser evacuades a Ginebra. Finalitzada la guerra van ser retornades a Solsona i també es va aconseguir el trasllat de les pintures de Sant Quirze de Pedret, de Sant Vicenç de Cardona i de Sant Pau de Casserres, que, pel mateix motiu, s'havien portat a Barcelona.
El museu consta d'una sala a l'inici d'escultures de sal, continuant amb les sales dedicades a la prehistòria, romànic, gòtic, renaixement i barroc.
La secció del romànic és la més extensa, té escultures en pedra com la columna historiada i diversos capitells del claustre de la catedral de Solsona. Dels segles XII i XIII hi ha una gran mostra d'escultures en fusta de marededéus. Pel que fa a la pintura mural destaca el conjunt de l'església de Sant Quirze de Pedret, el retaule del monestir de Sant Jaume de Frontanyà i la pintura sobre taula de dos plafons laterals de l'altar de l'església de Sant Andreu de Sagàs.
Entre els seus objectes religiosos, hi ha les lipsanoteques de Sant Quirze de Pedret del segle X i la de Sant Martí de Joval, datada del segle XI.
D'estil gòtic es pot ressaltar les taules de pintura de Lluís Borrassà i de Pere Serra.
Plaça Major
És la plaça principal de la ciutat, és una plaça porxada on es troben els principals carrers del nucli antic, el carrer Castell, el de Llobera i el carrer Sant Miquel. És el punt on es duen a terme diversos actes de les festes més celebrades, Festa Major, Carnaval i Corpus, així com diverses fires durant l'any, i el mercat dels divendres. Dels edificis que conformen la plaça se'n pot destacar l'edifici de Ca l'Aguilar, que ha estat casa senyorial de successives dinasties de mercaders i nobles i on actualment s'ha habilitat una sala d'exposicions.
Torre de les Hores
Datada abans de l'any 1500, tenia inicialment dues campanes; una per a tocar a foc i a sometent, i l'altra per a utilitzar-se com a rellotge (actualment encasa s'utilitza). D'aquest campanar en destaca actualment el fet que s'hi penja el ruc, durant el carnaval. Aquest costum recorda una llegenda que ha donat el renom de mata-rucs als solsonins i solsonines.
Plaça de Sant Joan
En aquesta plaça podem trobar-hi al centre una font amb una poesia d'en Josep M de Segarra i un templet. La primera és del segle XV, anteriorment anomenada font Major, i la capella dedicada a Sant Joan, del segle XVIII. A la part posterior d'aquesta capella es pot trobar una placa amb la poesia Record de Solsona del poeta Josep Maria de Segarra, el qual passava temporades en una casa d'aquesta plaça. També hi destaquen els edificis que l'envolten, sobresortint la casa de Cal Cabanes, casa pairal d'una de les principals famílies de Solsona durant el transcurs de moltes generacions.
Casa de la Ciutat
L'edifici és una construcció de principis del segle XVI, de transició del gòtic al renaixement. A la façana s'hi pot trobar l'escut de la ciutat i el del mercader que va construir l'edifici.
Palau Llobera
Francesca de Llobera, filla de mercaders, en el seu testament de l'any 1411 va deixar el seu llegat per a la construcció d'un hospital de pobres, actualment anomenat Palau Llobera. L'edifici va anar canviant d'ús, passant per ser un hospital, una escola de dominics, una universitat literària, un seminari, una escola parroquial i, en l'actualitat, és la seu del Consell Comarcal del Solsonès.
Museu del ganivet i eines de tall de Solsona
Recorda una de les activitats manufactureres més emblemàtiques de la ciutat. Tot i que el seu fons inclou una gran varietat de ganivets i eines relacionades amb l'ofici, sobresurt per la seva importància, la col·lecció de l'antiga ganiveteria Toll, fundada a inicis del segle XIX.
Antics Safareigs
Hotel Sant Roc
Edifici modernista de principis del segle XX, Patrimoni Arquitectònic Català.
La disposició de la façana principal, sobretot en el frontó triangular del coronament, recorda els models tradicionals del nord d'Europa i la casa Amatller de Barcelona.
L'edifici té dos cossos, en forma de creu llatina, de planta rectangular i teulada a dues vessants. l'edifici central està orientat est-oest, la façana principal a la cara est, amb el capcer escalonat. Hi ha tres pisos, a part de la planta baixa, els tres amb finestres decorades igual que el capcer i escalonades. A la part inferior, tres grans arcades d'arc apuntat, que donen pas a l'escala de pedra picada que condueix a l'interior de l'edifici.
A la part nord-oest, una torre de grans dimensions que sobresurt per amunt de l'edifici amb una coberta a quatre vessants. A la cara nord-est, una gran terrassa, amb barana de ferro forjat. A la cara sud-est, un mirador amb finestres escalonades i coberta a quatre vessants.
Totes les façanes estan arrebossades i decorades amb decoracions florals de color marró. Hi ha una entrada a la cara sud que dóna a un gran pati amb sòl de pedra.
Font de la Plaça de la Catedral
Font gòtica que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Es troba adossada a la paret a la paret de la banda de ponent de la plaça de la Catedral. Antigament va ser coneguda amb el nom de Font de l'Església.
El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d'aigua que patia Solsona. En un document datat l'any 1420 hi consta el contracte per a construir els canons de la conducció d'un aqüeducte sobre la riera d'Omeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: la font Major (actualment coneguda com la font de la plaça de Sant Joan), la font de l'Església (font de la plaça de la Catedral) i la font del Castell (avui coneguda com la font de la plaça de Sant Isidre).
De les tres fonts, la de la Catedral és la millor, Es tracta d'un cos en forma de semi-prisma hexagonal construït amb carreus de la mateixa alçada i diferents amplades. Cada una de les tres cares del cos semi prismàtic està decorada amb un òcul cegat i decorat amb floritures gòtiques esculpides per un artista llemosí.
Pou de gel
FOLKLORE
Solsona és una de les ciutats de Catalunya amb més gegants i bestiari popular i amb una manifestació gegantera molt present.
Aquesta presència gegantera surt principalment en tres ocasions durant l'any, durant la festa Major, el Corpus, i el Carnaval.
La tradició gegantera de Les Festes del Claustre (festa Major) ja es troba documentada el 1653, quan els solsonins i solsonines decideixen erigir com a patrona la Mare de Déu del Claustre, després que aquesta, segons conta la llegenda, alliberés la ciutat de la pesta.
En ple Barroc, la ciutat de Solsona guanya distinció i presència i veu néixer any rera any elements folklòrics que participen en la processó de la Verge. Una de les primeres referències documentades als gegants Vells la trobem el 1675, l'any 1691 s'escriu sobre la Mulassa i el 1692 sobre el Drac, del que avui dia encara es conserva l'original.
Actualment la manifestació folklòrica de Solsona consta de: dues parelles de gegants ( els Vells i els Joves), un drac, una àliga, els aligons, els cavallets, quatre nans, quatre ossos, el bou, la mulassa i el ball de bastons i configuren una de les manifestacions més rellevants del principat.
Als solsonins i solsonines també se'ls diu tradicionalment "mata-rucs" a causa d'una llegenda segons la qual un pagès va voler donar de menjar al seu ruc, un pixallits, lletsó, que creixia dalt el campanar i, en comptes de baixar la planta, va pujar el ruc amb una corda fins escanyar-lo.
Aquesta llegenda es rememora cada any a les festes del carnestoltes quan es penja un ruc de cartó al campanar i realitzen el que s'anomena "la pixada de ruc", que mulla qui es troba a la plaça i canten :
A Solsona bona gent
a Solsona bona gent
si no haguessin mort el ruc
si no haguessin mort el ruc
Fa molts anys al campanar
aquí a Solsona, aquí a Solsona
fa molts anys a dalt del campanar
aquí a Solsona el vam penjar, el vam penjar
Adéu-siau, ens en anem
i no sabem quan tornarem.
Som governats per quatre rucs mal educats, mal educats"
FIRES I FESTES
Festa de Sant Antoni
Avui la part central de la jornada la constitueix la cercavila i els Tres Tombs, amenitzats per una banda de cornetes i tambors, que consisteix en una desfilada de les cavalleries. Els cavalls llueixen les seves millors gales, i a cada edició es convida un pendonista d'honor a acompanyar la comitiva. Es premien els tres genets més ben caracteritzats. Pels volts del migdia, es fan curses de cavalleries al camp del Serra.
Carnaval
La penjada del ruc
Cada dissabte de Carnaval es nomena mata-ruc d'honor un personatge popular del país per pronunciar un pregó i presidir la nostrada penjada.
El Bufi i els gegants
Solsona és una ciutat tradicionalment gegantera i aquest fet no podia escapar dels tentacles burlescs del Carnaval. Joan Roure va compondre el Bufi, que s'ha convertit en l'himne del Carnaval local.Els gegants disbauxats només ballen al so d'aquesta peça.
El 1978 va aparèixer el Gegant Boig. L'articulació dels seus braços, que en ballar fa que reparteixi bufetades a tort i a dret, dóna el tret de sortida a una col·lecció de gegants i feres , Els Bojos, els Nans, la Draca, el Xut, i el Comte de l'Assaltu, tenen danses pròpies. Un dels gegants que desperta més curiositat per la seva estructura és el Tòful Nano, que aparegué el 1983. Amb aquest, les galetes van arribar de debò.
Arribada del Carnestoltes i sermó
Fa anys que arriba solemnement a la ciutat. Damunt d'una carrossa i envoltat d'una espectacular rua i la resta de la comparseria el reben amb tota la pompa que es mereix.
Un cop acabats els actes protocol·laris, com haver d'arrossegar tot el dia l'enorme clau de la ciutat que se li entrega, es va a la plaça Major on el predicador llegeix el sermó que és punyent i crític amb les institucions i governants per les seves actuacions s'hi afegeixen algunes estrofes "allatinades" en honor a la capitalitat de bisbat de Solsona.
L'enterrament
Dimecres de Cendra, recorrent el nucli antic, armats amb una espelma i ballant la música especial d'aquest acte, centenars de persones i sobretot de comparses, acompanyen l'irreverent ninot en les seves darreres hores. Es duu a terme la cremada de la figura i un espectacular castell de focs artificials. Per acabar la baixada de gegants representa l'apoteosi final.
Les comparses
És a principis dels anys vuitanta quan apareixen les comparses al Carnaval solsoní. Les comparses han donat un fort impuls a una indumentària popular carnavalesca.
Corpus i Festa Major
Les celebracions del Corpus i la Festa Major de Solsona, es caracteritzen per un denominador comú; la manifestació gegantera i la resta d'elements folklòrics locals.
La Festa Major de Solsona, 7, 8 i nou de Setembre, en honor a la Mare de Déu del Claustre, es caracteritza per mantenir el seu esquema de manera pràcticament intacta en el decurs de més de tres segles. És reconeguda com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional.
L'any 1675 ja se celebrava una estructura dels actes gairebé idèntica: el pregó, el cant de la salve, mentre cremaven teieres, un castell de focs el dia 7, missa pontifical, homenatge a la Verge del Claustre amb una processó i comèdies en un entaulat el dia de la patrona i missa i besamans l'endemà.
Trobada de gegantons
El dia 16 d'agost es realitza una concentració de gegantons.
A la vigília, els Geganters Petits es reuneixen per engalanar la plaça Sant Roc. El dia 16 després de la missa, l'àliga infantil desplega el seu ball en honor al sant. Tot seguit, tothom és convidat a celebrar la festa amb coca i xocolata. A la tarda es programa una plantada dels diferents elements folklòrics infantils participants a la trobada.
Aplec independentista del Castell Vell
10 de setembre, a la vigília de la Diada Nacional de Catalunya, s'hi fa l'aplec al Castell Vell. És un dels actes més reivindicatius del calendari anual.
Des del passeig del Pare Claret fins l'emblemàtic Castellvell d'Olius es duu a peu una gran estelada gegant que es penja a la torre del castell. Es pot gaudir dels parlaments de figures rellevants en el món social i cultural i s'amenitza també amb alguna representació teatral o literària, tallers infantils, coca i barreja per a tothom, i un concert de nit.
Tractorada Popular
11 de setembre, Dividits per zones i segons la seva procedència, els tractors participants es concentres a primera hora del matí en uns punts determinats de la comarca del Solsonès, per arribar plegats a la capital a mig matí. Una vegada a Solsona, els vehicles, tots engalanats amb la bandera de Catalunya, són beneïts pel bisbe o rector de la diòcesi.
Tots els vehicles participen en una peculiar cercavila pel nucli antic, en el que constitueix un veritable agermanament de Solsona amb la comarca a la qual dóna el nom.
La celebració continua amb la demostració d'algun ofici antic del camp i amb un dinar popular de germanor de tots els participants. La jornada finalitza amb un concurs de "botifarra" per municipis.
Fira del Trumfo i la Tòfona
Cada any durant un cap de setmana de març, Solsona es converteix en la capital de la patata o trumfo, i la tòfona, dos dels productes culinaris més preuats i conreats a la zona. El centre històric acull un mercat de venta directa del pagès al consumidor, a més de parades de tòfona en totes les varietats possibles (fresca, deshidratada, en conserva...)
Aquest certamen hivernal es complementa amb un mercat de productes artesans d'alimentació i activitats paral·leles per al públic familiar.
Fira de Sant Isidre
Malgrat el seu caràcter multisectorial, és coneguda arreu del país per les potents mostres de bestiar i maquinària agrícola amb què reivindica la tradició rural del Solsonès.
Trobada d'acordionistes
En el marc de la Festa Major. Certamen musical que fa més de vint anys que es fa i arriba a congregar una cinquantena de solistes,
En el bucòlic escenari de la plaça de Sant Joan, més d'un miler de persones solen assistir a una audició protagonitzada per intèrprets de procedències tan diverses com el Pirineu, Euskal Herria, La Catalunya Central, els Estats Units, Rússia i evidentment Solsona, entre d'altres.
Fira del Bolet i el Boletaire
Concentrada al nucli antic, és el certamen ideat recentment per posar en valor els productes del bosc i l'artesania autòctona de la comarca.
A més de la venda de bolets, en destaquen el mercat de parades de productes artesanats , demostracions d'oficis antics, una trobada de col·leccionistes de plaques de cava, exposicions i visites.
El Gremi d'hostaleria del Solsonès, aprofita aquesta jornada per donar el tret de sortida a les Jornades Gastronòmiques de Tardor. Els cuiners i professionals del ram delecten el públic amb tastets de productes de la comarca.
informació extreta
https://ca.wikipedia.org/wiki/Solsona
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0063519.xml
https://www.ajsolsona.cat/
http://solsonaturisme.com/ca/
Indústria
És després del sector terciari, un dels principals puntals econòmics de la població. Els principals subsectors industrials són el metall, els materials de la construcció, la fusta, el material elèctric, plàstic i alimentari. El ferro ja es treballava als tallers menestrals familiars que produïen les eines del camp. La indústria ganivetera havia tingut una gran importància fins a les primeres dècades del segle. Aquesta indústria treballava de ple durant la guerra contra Napoleó. D'aquesta indústria tradicional en resta ben poc.
Un sector de gran importància al terme és el de la fusta, molt relacionat amb l'explotació del bosc de la comarca. De fet, la ciutat, des de la introducció de l'electricitat, ha estat el centre de recepció de la fusta dels boscos de l'entorn, destinada a les serradores, destinada a les serradores, als fusters i a la construcció.
Comerç, serveis i turisme
Solsona és el centre comercial i de mercat dels municipis del Solsonès. El petit comerç de la ciutat té com a clientela més de la meitat dels pobles de la comarca.
Antigament es celebrava mercat el dimarts i el divendres, i eren nombroses les fires, que es repartien al llarg de l'any.
la ciutat fa palesa la seva posició indiscutible com a cap comarcal en la concentració de la majoria de serveis de la comarca.
La comarca presenta innegables atraccions per als visitants, per això la ciutat també ha esdevingut un centre de serveis relacionats amb el turisme que és gestionat per un patronat.
La ciutat de Solsona
La ciutat és edificada a banda i banda del riu Negre, amb zones urbanitzades de gran extensió i de forma irregular.
El clos antic, s'estén a la ribera dreta i conserva l'estructura primitiva, de marc gairebé triangular, amb costat oriental vora el riu, el Vall Calent a migdia i el Vall Fred al nord.
Una gran part del nucli és tancat per la muralla, que conserva algunes torres però que és deformada per diverses construccions sobreedificades.
El carrer del Castell, s'ha convertit en una via molt animada, amb molts establiments comercials i constitueix el camí més directe entre el centre de la ciutat i la zona del Camp, lloc de mercats i fires, de passeig i esbarjo. En aquest carrer destaca la casa de la ciutat.
HISTÒRIA
Els romans ocuparen la regió dels lacetans, on certament es trobava Solsona i d'ells han arribat primeres notícies històriques.
Les notícies referents al període visigòtic i musulmà són escasses.
El cap got Aissó, el 820, amb l'ajuda dels sarraïns, s'apoderà d'una gran part de la Marca i de Solsona. La ciutat fou recuperada per Guifré el Pelós el 886. A la mort d'aquest, el comtat d'Urgell, al qual en principi pertanyia Solsona, fou cedit al seu fill Sunifred II, tot i que la ciutat resta junt amb Cardona com a dominicatura pròpia en mans del seu germà Sunyer, comte de Barcelona, que li atorgà, el 921, la carta de poblament que marcaria el seu creixement inicial. Sembla ser que al voltant de l'any 1000 Solsona ja tenia també categoria de residència episcopal.
Fins a la conquesta de Balaguer, els comtes d'Urgell residiren sovint a Solsona. Alguns dels comtes volgueren, fins i tot, ser enterrats a Solsona (Ermengol IV, i Ermengol V). No se sap quan començà a existir la senyoria de Solsona. Cap al tombant del segle XI apareix documentat un tal Miró de Solsona, que sembla que no fou el vescomte d'Urgell del mateix nom, ni tampoc el senyor de Solsona, ja que la documentació mostra encara la ciutat sota el domini directe dels comtes d'Urgell. Fou un fill de Miró, Ecard Miró, el qual consta ja com a senyor de Solsona (1058, encara que la senyoria podria remuntar-se al 1005, quan Ermengol i Guisla, comtes d'Urgell vengueren béns que tenien a Solsona), senyoria que era en última instància feudatària del comptat d'Urgell.
Solsona, encara que situada dins una contrada rural, prengué ben aviat l'estil de ciutat de menestrals; absorbia l'emigració de la comarca, especialment els cabalers de les cases de pagès, que hi muntaven el seu taller i s'hi feien la casa.Les construccions reclamaven mà d'obra i picapedrers; el culte religiós donava feina als orfebres, els ferrers i als argenters. També l'establiment de famílies de cavallers i d'altres personatges importants i l'explotació de la fusta dels boscos de l'entorn, portà activitat i vida a Solsona i els pobles veïns, fins la crisi que començà amb la guerra contra Joan II i que ocasionà una certa atonia en la construcció.
En la guerra dels Segadors la ciutat escull el costat català i francès, tot i que la seva postura no es manifesta fins al Corpus de Sang del 1640 al 1652, Solsona resta en poder dels francesos. El 4 de juliol de 1655 Solsona fou presa per les tropes franceses, a les quals es lliurà gairebé sense resistència, davant la indignació de Felip IV. Aquesta vegada l'estada francesa fou curta i al desembre del mateix any Joan d'Austria prengué la ciutat.
En la guerra de Successió, Solsona fou presa definitivament per les tropes francoespanyoles a finals del 1711. Sembla que el 1713 Solsona jurà obediència a Felip V, a requeriment de la vegueria de Cervera, a la qual pertanyia aleshores.
El Decret de Nova Planta originà una nova estructuració del municipi d'acord amb els criteris imposats per l'administració central. El Consell de Solsona fou substituït per l'ajuntament i aquest era compost per 6 regidors. Es mantingueren, però les antigues jurisdiccions (eclesiàstica i civil) i a cada jurisdicció li corresponien tres regidors, que eren nomenats pels senyors. El 1743 sembla que ja s'havia establert el sistema de dos batlles i 6 regidors. L'adscripció dels càrrecs a una jurisdicció determinada no desapareixerà fins al segle XIX. Una altra de les conseqüències del Tractat de Nova Planta per a la ciutat, fou la desaparició de la Universitat solsonina, encara que, de fet, no desaparegués efectivament fins entrat al segle XIX. El Decret de Nova Planta, va substituir les vegueries pels corregiments i Solsona, que pertanyia administrativament a la vegueria de Cervera, va passar després del Tractat a dependre del corregiment de Cervera.
Les guerres carlines i la guerra del Francès tingueren una forta incidència a la ciutat durant la primera meitat del segle XIX. En aquesta darrera, les tropes franceses entraren a Solsona el 10 d'octubre de 1810, tot i que l'ocupació fou breu.
Abans de sortir de la ciutat la saquejaren i en cremaren la catedral, la teulada de la qual s'ensorrà com les voltes del presbiteri i alguns altars es feren malbé.
Durant aquesta també es produí un fet important, encara que aliè al conflicte bèl·lic. Es tracta de la desamortització, que significà l'eliminació dels antics drets feudals de les dues jurisdiccions, encara que no una disminució dels impostos, els quals s'havien de pagar a la junta encarregada de la desamortització. Aquesta abolició del dret comportà ràpidament l'organització dels ajuntaments, atès que el 13 de gener de 1836 se celebren les primeres eleccions democràtiques.
Des d'aleshores fou regida per vicaris capitulars i la catedral restà reduïda a la col·legiata. La població no acceptà de bon grat aquesta supressió i el nou seminari creat el 1846 fou el centre de reivindicació per aconseguir de nou la diòcesi. El 1891, hom obtingué la substitució del vicari capitular per un administrador apostòlic, el bisbe de Vic Josep Morgades, i s'inicià una campanya popular per a reunir la dotació econòmica necessària per a la restauració del bisbat que obtingué un èxit considerable. El 1855 la reina regent Maria Cristina signà un decret pel qual creava l'administració apostòlica de Solsona i fou consagrat bisbe Ramon Riu i Cabanes (1895-1900).
A la fi de la guerra civil espanyola, la situació empitjorà i fou cremat el convent dels claretians (hi moriren alguns malalts, refugiats forasters, que hi eren assistits) i destrossats algun edifici i el pont; també foren morts alguns pagesos de l'entorn. Després de la guerra hi hagué repressió i es dictaren deu condemnes a mort.
ALTRES INDRETS DEL POBLE
Formen el terme quatre partides: la de Sant Honorat, que comprèn la banda oriental, on hi ha el cementiri; Sant Gervasi (que hom anomena Sant Girivet, nom procedent de Gervaset) i les cases que cauen sota Sant Bartomeu: la de Santa Llúcia, situada a l'extrem SE, la de Sant Bernat que comprèn les cases de la ribera del torrent de Ribalta, i la de Sant Pere Màrtir, prop de la Mare Font, que inclou les cases que hi ha entre les carreteres de Bassella i la de Sant Llorenç de Morunys. Les excavacions palesen que abans de l'època romana hi havia ja un nucli de població, a més del de Castellvell.
Les termes trobades a Can Sotaterra, de les quals se'n conserva material de construcció, de la llar, decoració, ceràmica, vidre, nacre i metalls i una zona d'enterrament, on hi ha materials anteriors a la cultura romana, indiquen l'existència d'una població en plena vitalitat.
LLOCS D'INTERÈS
Catedral de Santa Maria de Solsona
És un complex d'edificis que daten des del final del segle XII fins al XVIII, d'estils romànic, gòtic i barroc, situat a la capital del Solsonès. Està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
L'edifici actual, gòtic, d'una nau coberta amb volta de creueria i capelles laterals entre els contraforts, fou construït als segles XIII-XIV, al lloc d'una església romànica del segle XI, de la qual n'han pervingut els absis semicirculars amb decoració llombarda, dues figures a la porta d'accès, un finestral , el Pantocràtor, el campanar, una portalada d'accès al claustre i una nau transversal amb volta de canó apuntada, visible encara des de l'estança de manxes de lorgue de la catedral.
El campanar té tres plantes, acusades a l'exterior per una cornisa en les que alternen, per planta i per cara, un finestral d'un sol arc amb un de geminat tots amb capitells esculpits. L'escala del campanar és de pedres i està practicada a un pas de carreus amb volta de canó ascendent. Al segle XVI el campanar s'allargà fins a l'alçada total de 35,12m i se cegaren els finestrals.
La capella de la Mare de Déu del Claustre, (1727), ampliada posteriorment amb el cambril. La Mare de Déu del Claustre patrona de la ciutat, és una imatge romànica, del segle XII, de pedra ennegrida pel temps.
Hi podem trobar també el sarcòfag de Ponç II de Vilaró, format per una caixa i la tapa amb la figura jacent, vestit de bisbe amb túnica fins als peus, el roquet al damunt i per sobre les espatlles sostenint amb la mà dreta el bàcul. Porta posada la mitra i el cap reposa sobre un coixí amb decoracions geomètriques imitant puntes. Als peus té dos petits animals en forma de serp. Rematant la tapa hi ha un voladís, per damunt de la caixa decorat amb dos castells que flanquegen part de la lauda escrita al sarcòfag.
 |
| http://solsonaturisme.com/ |
Portals i muralles de la ciutat
Les primeres muralles es construïren al segle XI i foren substituïdes al segle XIV per unes altres que tenien un gruix de dos metres i una alçada de setze, de les quals queden dretes restes disperses en diferents indrets, així com tres torres a la zona del Vall Calent, on es pot observar que s'hi han obert finestrals i terrats, fruit d'una integració de la muralla i les torres com a part d'edificacions residencials, la qual es va dur a terme principalment al llarg del segle XX. Per accedir al recinte emmurallat hi havia portals, que es tancaven al cap vespre amb portes de fusta. Actualment només se'n conserven tres: el portal del Pont, el portal de Llobera i el portal del Castell.
 |
| Portal del Pont http://www.festacatalunya.cat/ |
 |
| Portal del Castell https://ca.wikipedia.org |
 |
| Portal de Llobera http://www.vegueries.com/ |
Adossat a la catedral, és un edifici de finals de segle XVIII d'estil neoclàssic. Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
La construcció del nou palau, promoguda pel bisbe Rafael Lasala, s'inicià el 26 d'agost de 1776.
Edifici de tres plantes i baixos, construït de pedra. La façana de migdia, és formada per tres cossos separats per pilastres, amb nou balcons per planta, el cos central és rematat per una balconada resseguida per una cornisa de línies corbes. La façana principal, que dóna a la plaça, és formada per un basament en el qual s'obren dues portes laterals, flaquejades per columnes toscanes. Els dos pisos superiors estan dividits en cinc cossos per quatre falses pilastres amb capitell compost, que sostenen un entaulament de balustrada i frontó petit.
DE la construcció del segle XVIII cal esmentar també el vestíbul i l'escala noble.
L'actual Palau Episcopal està construït sobre l'antic monestir de Santa Maria. La part inferior és del segle XII. El cos principal és una construcció rectangular i la planta inferior, a nivell dels cellers, és una gran quadra de volta lleugerament apuntada, on hi havia un pou i una tina, així com tres grans espitlleres. El portal d'entrada de mig punt i de les dovelles són de mides mitjanes.
 |
| https://commons.wikimedia.org |
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
Va ser creat el 1896, per a preservar el patrimoni de la diòcesi, pel bisbe Ramon Riu i Cabanes.
L'any 1909, sota la direcció de Joan Serra i Vilaró, es va traslladar el museu a l'actual edifici del segle XVIII, el Palau Episcopal, situat al costat de la catedral, a més va crear la secció de prehistòria. Durant la guerra civil espanyola de 1936, per a la seva protecció, bona part de les seves obres van ser evacuades a Ginebra. Finalitzada la guerra van ser retornades a Solsona i també es va aconseguir el trasllat de les pintures de Sant Quirze de Pedret, de Sant Vicenç de Cardona i de Sant Pau de Casserres, que, pel mateix motiu, s'havien portat a Barcelona.
El museu consta d'una sala a l'inici d'escultures de sal, continuant amb les sales dedicades a la prehistòria, romànic, gòtic, renaixement i barroc.
La secció del romànic és la més extensa, té escultures en pedra com la columna historiada i diversos capitells del claustre de la catedral de Solsona. Dels segles XII i XIII hi ha una gran mostra d'escultures en fusta de marededéus. Pel que fa a la pintura mural destaca el conjunt de l'església de Sant Quirze de Pedret, el retaule del monestir de Sant Jaume de Frontanyà i la pintura sobre taula de dos plafons laterals de l'altar de l'església de Sant Andreu de Sagàs.
Entre els seus objectes religiosos, hi ha les lipsanoteques de Sant Quirze de Pedret del segle X i la de Sant Martí de Joval, datada del segle XI.
D'estil gòtic es pot ressaltar les taules de pintura de Lluís Borrassà i de Pere Serra.
 |
| http://www.cataloniasacra.cat/ |
Plaça Major
És la plaça principal de la ciutat, és una plaça porxada on es troben els principals carrers del nucli antic, el carrer Castell, el de Llobera i el carrer Sant Miquel. És el punt on es duen a terme diversos actes de les festes més celebrades, Festa Major, Carnaval i Corpus, així com diverses fires durant l'any, i el mercat dels divendres. Dels edificis que conformen la plaça se'n pot destacar l'edifici de Ca l'Aguilar, que ha estat casa senyorial de successives dinasties de mercaders i nobles i on actualment s'ha habilitat una sala d'exposicions.
 |
| https://ca.wikipedia.org |
Torre de les Hores
Datada abans de l'any 1500, tenia inicialment dues campanes; una per a tocar a foc i a sometent, i l'altra per a utilitzar-se com a rellotge (actualment encasa s'utilitza). D'aquest campanar en destaca actualment el fet que s'hi penja el ruc, durant el carnaval. Aquest costum recorda una llegenda que ha donat el renom de mata-rucs als solsonins i solsonines.
 |
| http://www.festacatalunya.cat/ |
Plaça de Sant Joan
En aquesta plaça podem trobar-hi al centre una font amb una poesia d'en Josep M de Segarra i un templet. La primera és del segle XV, anteriorment anomenada font Major, i la capella dedicada a Sant Joan, del segle XVIII. A la part posterior d'aquesta capella es pot trobar una placa amb la poesia Record de Solsona del poeta Josep Maria de Segarra, el qual passava temporades en una casa d'aquesta plaça. També hi destaquen els edificis que l'envolten, sobresortint la casa de Cal Cabanes, casa pairal d'una de les principals famílies de Solsona durant el transcurs de moltes generacions.
 |
| http://www.festacatalunya.cat/ |
Casa de la Ciutat
L'edifici és una construcció de principis del segle XVI, de transició del gòtic al renaixement. A la façana s'hi pot trobar l'escut de la ciutat i el del mercader que va construir l'edifici.
 |
| https://ca.wikipedia.org |
Palau Llobera
Francesca de Llobera, filla de mercaders, en el seu testament de l'any 1411 va deixar el seu llegat per a la construcció d'un hospital de pobres, actualment anomenat Palau Llobera. L'edifici va anar canviant d'ús, passant per ser un hospital, una escola de dominics, una universitat literària, un seminari, una escola parroquial i, en l'actualitat, és la seu del Consell Comarcal del Solsonès.
 |
| www.naciodigital.ca |
Museu del ganivet i eines de tall de Solsona
Recorda una de les activitats manufactureres més emblemàtiques de la ciutat. Tot i que el seu fons inclou una gran varietat de ganivets i eines relacionades amb l'ofici, sobresurt per la seva importància, la col·lecció de l'antiga ganiveteria Toll, fundada a inicis del segle XIX.
 |
| http://solsonaturisme.com/ |
Antics Safareigs
 |
| http://solsonaturisme.com/ |
Hotel Sant Roc
Edifici modernista de principis del segle XX, Patrimoni Arquitectònic Català.
La disposició de la façana principal, sobretot en el frontó triangular del coronament, recorda els models tradicionals del nord d'Europa i la casa Amatller de Barcelona.
L'edifici té dos cossos, en forma de creu llatina, de planta rectangular i teulada a dues vessants. l'edifici central està orientat est-oest, la façana principal a la cara est, amb el capcer escalonat. Hi ha tres pisos, a part de la planta baixa, els tres amb finestres decorades igual que el capcer i escalonades. A la part inferior, tres grans arcades d'arc apuntat, que donen pas a l'escala de pedra picada que condueix a l'interior de l'edifici.
A la part nord-oest, una torre de grans dimensions que sobresurt per amunt de l'edifici amb una coberta a quatre vessants. A la cara nord-est, una gran terrassa, amb barana de ferro forjat. A la cara sud-est, un mirador amb finestres escalonades i coberta a quatre vessants.
Totes les façanes estan arrebossades i decorades amb decoracions florals de color marró. Hi ha una entrada a la cara sud que dóna a un gran pati amb sòl de pedra.
 |
| http://www.bergactual.com/ |
Font de la Plaça de la Catedral
Font gòtica que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Es troba adossada a la paret a la paret de la banda de ponent de la plaça de la Catedral. Antigament va ser coneguda amb el nom de Font de l'Església.
El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d'aigua que patia Solsona. En un document datat l'any 1420 hi consta el contracte per a construir els canons de la conducció d'un aqüeducte sobre la riera d'Omeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: la font Major (actualment coneguda com la font de la plaça de Sant Joan), la font de l'Església (font de la plaça de la Catedral) i la font del Castell (avui coneguda com la font de la plaça de Sant Isidre).
De les tres fonts, la de la Catedral és la millor, Es tracta d'un cos en forma de semi-prisma hexagonal construït amb carreus de la mateixa alçada i diferents amplades. Cada una de les tres cares del cos semi prismàtic està decorada amb un òcul cegat i decorat amb floritures gòtiques esculpides per un artista llemosí.
 |
| Font de l'església http://solsonaturisme.com/ |
 |
| font del Castell http://www.festacatalunya.cat/ |
 |
| Font Major https://ca.wikipedia.org |
Pou de gel
 |
| http://www.festacatalunya.cat/ |
FOLKLORE
Solsona és una de les ciutats de Catalunya amb més gegants i bestiari popular i amb una manifestació gegantera molt present.
Aquesta presència gegantera surt principalment en tres ocasions durant l'any, durant la festa Major, el Corpus, i el Carnaval.
La tradició gegantera de Les Festes del Claustre (festa Major) ja es troba documentada el 1653, quan els solsonins i solsonines decideixen erigir com a patrona la Mare de Déu del Claustre, després que aquesta, segons conta la llegenda, alliberés la ciutat de la pesta.
En ple Barroc, la ciutat de Solsona guanya distinció i presència i veu néixer any rera any elements folklòrics que participen en la processó de la Verge. Una de les primeres referències documentades als gegants Vells la trobem el 1675, l'any 1691 s'escriu sobre la Mulassa i el 1692 sobre el Drac, del que avui dia encara es conserva l'original.
 |
| http://www.solsonalafesta.net/ |
| http://solsonaturisme.com/ca/ |
 |
| http://www.naciodigital.cat/ |
| http://www.gegantersdesolsona.com/ |
 |
| http://solsonaturisme.com/ |
 |
| http://totsobresolsona.blogspot.com.es/ |
 |
| http://www.solsonalafesta.net/ |
 |
| http://www.gegantersdesolsona.com/ |
 |
| http://www.gegantersdesolsona.com/ |
 |
| http://www.naciodigital.cat/ |
.jpg) |
| http://www.naciodigital.cat/ |
Actualment la manifestació folklòrica de Solsona consta de: dues parelles de gegants ( els Vells i els Joves), un drac, una àliga, els aligons, els cavallets, quatre nans, quatre ossos, el bou, la mulassa i el ball de bastons i configuren una de les manifestacions més rellevants del principat.
Als solsonins i solsonines també se'ls diu tradicionalment "mata-rucs" a causa d'una llegenda segons la qual un pagès va voler donar de menjar al seu ruc, un pixallits, lletsó, que creixia dalt el campanar i, en comptes de baixar la planta, va pujar el ruc amb una corda fins escanyar-lo.
Aquesta llegenda es rememora cada any a les festes del carnestoltes quan es penja un ruc de cartó al campanar i realitzen el que s'anomena "la pixada de ruc", que mulla qui es troba a la plaça i canten :
A Solsona bona gent
a Solsona bona gent
si no haguessin mort el ruc
si no haguessin mort el ruc
Fa molts anys al campanar
aquí a Solsona, aquí a Solsona
fa molts anys a dalt del campanar
aquí a Solsona el vam penjar, el vam penjar
Adéu-siau, ens en anem
i no sabem quan tornarem.
Som governats per quatre rucs mal educats, mal educats"
FIRES I FESTES
Festa de Sant Antoni
Avui la part central de la jornada la constitueix la cercavila i els Tres Tombs, amenitzats per una banda de cornetes i tambors, que consisteix en una desfilada de les cavalleries. Els cavalls llueixen les seves millors gales, i a cada edició es convida un pendonista d'honor a acompanyar la comitiva. Es premien els tres genets més ben caracteritzats. Pels volts del migdia, es fan curses de cavalleries al camp del Serra.
 |
| http://bisbatsolsona.cat/ |
Carnaval
La penjada del ruc
Cada dissabte de Carnaval es nomena mata-ruc d'honor un personatge popular del país per pronunciar un pregó i presidir la nostrada penjada.
 |
| http://www.naciodigital.cat/ |
Solsona és una ciutat tradicionalment gegantera i aquest fet no podia escapar dels tentacles burlescs del Carnaval. Joan Roure va compondre el Bufi, que s'ha convertit en l'himne del Carnaval local.Els gegants disbauxats només ballen al so d'aquesta peça.
El 1978 va aparèixer el Gegant Boig. L'articulació dels seus braços, que en ballar fa que reparteixi bufetades a tort i a dret, dóna el tret de sortida a una col·lecció de gegants i feres , Els Bojos, els Nans, la Draca, el Xut, i el Comte de l'Assaltu, tenen danses pròpies. Un dels gegants que desperta més curiositat per la seva estructura és el Tòful Nano, que aparegué el 1983. Amb aquest, les galetes van arribar de debò.
 |
| http://www.ajsolsona.cat/ |
Arribada del Carnestoltes i sermó
Fa anys que arriba solemnement a la ciutat. Damunt d'una carrossa i envoltat d'una espectacular rua i la resta de la comparseria el reben amb tota la pompa que es mereix.
Un cop acabats els actes protocol·laris, com haver d'arrossegar tot el dia l'enorme clau de la ciutat que se li entrega, es va a la plaça Major on el predicador llegeix el sermó que és punyent i crític amb les institucions i governants per les seves actuacions s'hi afegeixen algunes estrofes "allatinades" en honor a la capitalitat de bisbat de Solsona.
 |
| https://www.youtube.com/watch?v=XmgthBxxdeU |
L'enterrament
Dimecres de Cendra, recorrent el nucli antic, armats amb una espelma i ballant la música especial d'aquest acte, centenars de persones i sobretot de comparses, acompanyen l'irreverent ninot en les seves darreres hores. Es duu a terme la cremada de la figura i un espectacular castell de focs artificials. Per acabar la baixada de gegants representa l'apoteosi final.
 |
| http://www.naciodigital.cat/ |
Les comparses
És a principis dels anys vuitanta quan apareixen les comparses al Carnaval solsoní. Les comparses han donat un fort impuls a una indumentària popular carnavalesca.
.jpg) |
| http://www.naciodigital.cat/ |
Corpus i Festa Major
Les celebracions del Corpus i la Festa Major de Solsona, es caracteritzen per un denominador comú; la manifestació gegantera i la resta d'elements folklòrics locals.
La Festa Major de Solsona, 7, 8 i nou de Setembre, en honor a la Mare de Déu del Claustre, es caracteritza per mantenir el seu esquema de manera pràcticament intacta en el decurs de més de tres segles. És reconeguda com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional.
L'any 1675 ja se celebrava una estructura dels actes gairebé idèntica: el pregó, el cant de la salve, mentre cremaven teieres, un castell de focs el dia 7, missa pontifical, homenatge a la Verge del Claustre amb una processó i comèdies en un entaulat el dia de la patrona i missa i besamans l'endemà.
 |
| http://elportaldelspirineus.com/ |
Trobada de gegantons
El dia 16 d'agost es realitza una concentració de gegantons.
A la vigília, els Geganters Petits es reuneixen per engalanar la plaça Sant Roc. El dia 16 després de la missa, l'àliga infantil desplega el seu ball en honor al sant. Tot seguit, tothom és convidat a celebrar la festa amb coca i xocolata. A la tarda es programa una plantada dels diferents elements folklòrics infantils participants a la trobada.
 |
| http://www.naciodigital.cat/ |
Aplec independentista del Castell Vell
10 de setembre, a la vigília de la Diada Nacional de Catalunya, s'hi fa l'aplec al Castell Vell. És un dels actes més reivindicatius del calendari anual.
Des del passeig del Pare Claret fins l'emblemàtic Castellvell d'Olius es duu a peu una gran estelada gegant que es penja a la torre del castell. Es pot gaudir dels parlaments de figures rellevants en el món social i cultural i s'amenitza també amb alguna representació teatral o literària, tallers infantils, coca i barreja per a tothom, i un concert de nit.
 |
| http://www.naciodigital.cat/ |
Tractorada Popular
11 de setembre, Dividits per zones i segons la seva procedència, els tractors participants es concentres a primera hora del matí en uns punts determinats de la comarca del Solsonès, per arribar plegats a la capital a mig matí. Una vegada a Solsona, els vehicles, tots engalanats amb la bandera de Catalunya, són beneïts pel bisbe o rector de la diòcesi.
Tots els vehicles participen en una peculiar cercavila pel nucli antic, en el que constitueix un veritable agermanament de Solsona amb la comarca a la qual dóna el nom.
La celebració continua amb la demostració d'algun ofici antic del camp i amb un dinar popular de germanor de tots els participants. La jornada finalitza amb un concurs de "botifarra" per municipis.
 |
| http://www.naciodigital.cat/ |
Fira del Trumfo i la Tòfona
Cada any durant un cap de setmana de març, Solsona es converteix en la capital de la patata o trumfo, i la tòfona, dos dels productes culinaris més preuats i conreats a la zona. El centre històric acull un mercat de venta directa del pagès al consumidor, a més de parades de tòfona en totes les varietats possibles (fresca, deshidratada, en conserva...)
Aquest certamen hivernal es complementa amb un mercat de productes artesans d'alimentació i activitats paral·leles per al públic familiar.
 |
| http://www.naciodigital.cat/ |
Fira de Sant Isidre
Malgrat el seu caràcter multisectorial, és coneguda arreu del país per les potents mostres de bestiar i maquinària agrícola amb què reivindica la tradició rural del Solsonès.
| http://www.viulafesta.cat/ |
Trobada d'acordionistes
En el marc de la Festa Major. Certamen musical que fa més de vint anys que es fa i arriba a congregar una cinquantena de solistes,
En el bucòlic escenari de la plaça de Sant Joan, més d'un miler de persones solen assistir a una audició protagonitzada per intèrprets de procedències tan diverses com el Pirineu, Euskal Herria, La Catalunya Central, els Estats Units, Rússia i evidentment Solsona, entre d'altres.
 |
| http://www.naciodigital.cat/ |
Fira del Bolet i el Boletaire
Concentrada al nucli antic, és el certamen ideat recentment per posar en valor els productes del bosc i l'artesania autòctona de la comarca.
A més de la venda de bolets, en destaquen el mercat de parades de productes artesanats , demostracions d'oficis antics, una trobada de col·leccionistes de plaques de cava, exposicions i visites.
El Gremi d'hostaleria del Solsonès, aprofita aquesta jornada per donar el tret de sortida a les Jornades Gastronòmiques de Tardor. Els cuiners i professionals del ram delecten el públic amb tastets de productes de la comarca.
 |
| http://www.regio7.cat/ |
informació extreta
https://ca.wikipedia.org/wiki/Solsona
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0063519.xml
https://www.ajsolsona.cat/
http://solsonaturisme.com/ca/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada