Olivella (Garraf)
 |
| http://www.eixdiari.cat/opinio/doc/54356/olivella-la-verda.html |
El col·lector principal és la riera de Ribes, o de Begues, que entra al terme d'Olivella, procedent d'Avinyonet.
A més del poble d'Olivella, cap del municipi, aquest comprèn diverses urbanitzacions i l'antiga caseria de Jafre.
ECONOMIA
tradicionalment economicament ha estat basat en l'agricultura de secà i en la silvicultura (una part important del territori és considerat superfície forestal). L'agricultura ha sofert una forta davallada els darrers anys del segle XX, tot i això el conreu de la vinya és el que predomina, la ramaderia és gairebé inexistent. Les diverses urbanitzacions fan d'aquest municipi un dels nuclis del Garraf on la segona residència supera la residència primària.
EL POBLE
A 211m d'altitud, situat damunt un turonet, a llevant de la riera de Begues o de Ribes, que passa a 500m del poble.
Una mica més amunt del poble, hi ha les restes de l'antic castell d'Olivella, dalt del castell també hi havia l'antiga església dedicada a Sant pere.
HISTÒRIA
L'origen de l'emplaçament del poble d'Olivella s'entronca amb la carta de poblament que el 1164 atorgaren cinc propietaris o cavallers, dintre el terme del castell d'Olivella, a favor de Cabot i altres persones que havien començat a artigar un puig erm. la donació comportava que els afavorits hi aixequessin una fortalesa i paguessin un cens al senyor dominical. Aquesta fortalesa és documentada amb el nom de Castell Nou d'Olivella el 1264. el 1548 només hi havia dues masies prop del Castell Nou, deu en el seu terme. el creixement demogràfic de la primera meitat del segle XVII féu que l'any 1625 la parròquia de Sant Pere i Sant Feliu fos traslladada al solar del Castell Nou, que serví de nucli a la formació de l'actual poble.
Sembla que el domini senyorial del castell d'Olivella pertanyia al bisbe de Barcelona, però això no és confirmat fins anys posteriors, en que el bisbe Arnau de Gurb donà el castell, el seu terme i les seves rendes a la capella de les Onze Mil Verges (actual capella de Santa Llúcia) de la catedral de Barcelona, el 1271. Aquesta donació fou confirmada posteriorment pel bisbe Bernat, el 1294. El rei Pere III vengué la jurisdicció civil i criminal del castell al titular de la capella de les Onze Mil Verges, venda que fou confirmada després per Joan I, el 1392. Posteriorment la jurisdicció passà al capítol de la seu de Barcelona (1809).
ALTRES INDRETS DEL TERME
Jafre
A la part oriental a 189m d'altitud a l'esquerra de la riera de Jafre és troba el petit nucli de Jafre, actualment abandonat.
ja esmentat el 1139, juntament anb Garraf i Campdàsens. el senyor de jafre posseïa ja al començament del segle XIV el títol de baró. La senyoria del lloc de Jafrese l'atribuïren diverses persones, en la seva majoria no residents al terme, i l'església continuà, per molts anys, abandonada. el 1636 es diu que no hi havian fonts baptismals, però sí el cementiri. És aleshores que començà la rehabilitació de Jafre feta per Marianna Bertran (1660) i el seu descendent, Josep Catà i Bertran (1681), que es titulà senyor de la baronia, del castell i del territori de Santa Maria de Jafre.
A la primeria del segle XIX, Jafre deixà de tenir batlle del senyor per incorporar-se, definitivament, a Olivella (1819).
La Plana de Novella
A llevan de Jafre, en un lloc relativament pla, hom troba l'heretat de la Plana Novella a 280m d'altitud, resta enmig del cercle montanyós del Garraf.
Les masies i altres indrets
A la part occidental del terme, que el 1867 s'anomenava districte de Baix, a ponent de la línia que formaven els castells Vell i Nou d'Olivella, resten encara dotze masies, entre les quals cal esmentar la de Can Grau, que antigament s'anomenava Cabrafic o Cabrafiga, aquesta masia pertangué a partir del segle XVI a la família Grau i actualment és la seu d'una escola de natura. Altres masies d'interès d'aquesta zona són Can Camps, el mas Bargalló, el Corral Nou, el Mas Raurell, la Liona i les Piques.
La zona de ponent és la més poblada i ben comunicada del terme.
Aun nivell inferior del castell, als límits de l'antic mas Domènec (posteriorment Cal Muntaner), hi ha un amuntegament de roques punxegudes i isolades que, probablement de formació natural i tot i que és confusible amb un megàlit, hom anomena el Barret del Rector.
LLOCS D'INTERÈS
Monestir Budista d'Olivella, Palau Novella
és una antiga casa d'indians que actualment ha estat convertida en monestir budista. Situat al Parc Natural del Garraf. Obra inclosa al Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Edifici de caràcter eclèctic, que té en el seu interior una sèrie de decoracions interessants com una sala neoèrab. Exteriorment imita un fortí amb un mur alt, amb garites a les cantonades i als costats de les portes. Quan s'entra al recinte, hi ha un pati que porta al pati dels Llimoners on hi ha un safareig gaudinià i a les bodegues,, els lagars, el pou i la capella. el nucli principal, de grans dimensions, té una estructura simètrica amb dos cossos laterals i un de central més simple, d'una alçada superior amb coberta de teula a dos vessants i una torreta de planta quadrada, que sobresurt i descansa damunt un carener de la teulada.
Poble d'Olivella
Les seves cases formen agrupacions al voltant de la casa de la vila i l'església Nova, parròquia dedicada a Sant Pere i Sant Feliu, edificada als voltants de 1430, al costat mateix del Castell Nou.
Castell d'Olivella
Declarat Bé cultural d'Interès Nacional.
És un castell termenat que ja apareix mencionat en documents dels anys 992 i 1002. En una transacció del 1038 s'assenyalen els seus límits. Sembla que el domini feudal del castell pertanyia al bisbe de Barcelona.
La construcció del molí, al segle XVIII, va ser una iniciativa del rector, que va morir mentre s'estaven traslladant les moles des de vilafranca. Les moles van quedar abandonades i hom diu que una està a la riera de Begues i l'altra a la serra dels Carlins.
Església del Castell Vell
Al segle XIII, situada prop del Castell Vell, és construí aquesta petita església d'estructura romànica tardana, d'una sola nau de planta rectangular amb absis llis i la porta de la fçana orientada a migdia.
Puig de Pota de Cavall
Muntanya de 287m d'altitud que es troba entre els municipis d'Olivella i de Sant Pere de Ribes. La masia del Coll d'entreforc es troba a 600m al seu dud-oest.
Observatori Astronòmic del Garraf (OAG)
Situat al Parc Natural del Garraf, a 297m d'altitud.
Va néixer el 1997 d'un acord entre la Diputació de Barcelona i l'entitat OAG, recuperant-se l'antic magatzem agrícola de Ca Tòfol, contigu a l'Escola de natura de Ca Grau, convertint-lo en un observatori capaç de desenvolupar programes de divulgació, didàctics, d'observació i recerca.
L'observatori publica regularment els resultats dels seus treballs de recerca en estels dobles en la publicació double Stars Section, circular de la webb society, Regne Unit, i al portal web del Washington double Star Catalogue, pertanyent a l'Observatori Naval dels Estats Units, a Washington.
Des de les seves instal·lacions va ser descobert l'asteroide 99193 Obsfabra el 14 d'abril de 2001.
FIRES I FESTES
Festa major, mes de juliol
Mostra d'espectacles al carrer, mes de juliol
informació
https://ca.wikipedia.org/wiki/Olivella
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0047132.xml
http://www.olivella.cat/
EL POBLE
A 211m d'altitud, situat damunt un turonet, a llevant de la riera de Begues o de Ribes, que passa a 500m del poble.
Una mica més amunt del poble, hi ha les restes de l'antic castell d'Olivella, dalt del castell també hi havia l'antiga església dedicada a Sant pere.
HISTÒRIA
L'origen de l'emplaçament del poble d'Olivella s'entronca amb la carta de poblament que el 1164 atorgaren cinc propietaris o cavallers, dintre el terme del castell d'Olivella, a favor de Cabot i altres persones que havien començat a artigar un puig erm. la donació comportava que els afavorits hi aixequessin una fortalesa i paguessin un cens al senyor dominical. Aquesta fortalesa és documentada amb el nom de Castell Nou d'Olivella el 1264. el 1548 només hi havia dues masies prop del Castell Nou, deu en el seu terme. el creixement demogràfic de la primera meitat del segle XVII féu que l'any 1625 la parròquia de Sant Pere i Sant Feliu fos traslladada al solar del Castell Nou, que serví de nucli a la formació de l'actual poble.
Sembla que el domini senyorial del castell d'Olivella pertanyia al bisbe de Barcelona, però això no és confirmat fins anys posteriors, en que el bisbe Arnau de Gurb donà el castell, el seu terme i les seves rendes a la capella de les Onze Mil Verges (actual capella de Santa Llúcia) de la catedral de Barcelona, el 1271. Aquesta donació fou confirmada posteriorment pel bisbe Bernat, el 1294. El rei Pere III vengué la jurisdicció civil i criminal del castell al titular de la capella de les Onze Mil Verges, venda que fou confirmada després per Joan I, el 1392. Posteriorment la jurisdicció passà al capítol de la seu de Barcelona (1809).
ALTRES INDRETS DEL TERME
Jafre
A la part oriental a 189m d'altitud a l'esquerra de la riera de Jafre és troba el petit nucli de Jafre, actualment abandonat.
ja esmentat el 1139, juntament anb Garraf i Campdàsens. el senyor de jafre posseïa ja al començament del segle XIV el títol de baró. La senyoria del lloc de Jafrese l'atribuïren diverses persones, en la seva majoria no residents al terme, i l'església continuà, per molts anys, abandonada. el 1636 es diu que no hi havian fonts baptismals, però sí el cementiri. És aleshores que començà la rehabilitació de Jafre feta per Marianna Bertran (1660) i el seu descendent, Josep Catà i Bertran (1681), que es titulà senyor de la baronia, del castell i del territori de Santa Maria de Jafre.
A la primeria del segle XIX, Jafre deixà de tenir batlle del senyor per incorporar-se, definitivament, a Olivella (1819).
 |
| http://magicsthon.blogspot.com.es/2015_10_08_archive.html |
La Plana de Novella
A llevan de Jafre, en un lloc relativament pla, hom troba l'heretat de la Plana Novella a 280m d'altitud, resta enmig del cercle montanyós del Garraf.
Les masies i altres indrets
A la part occidental del terme, que el 1867 s'anomenava districte de Baix, a ponent de la línia que formaven els castells Vell i Nou d'Olivella, resten encara dotze masies, entre les quals cal esmentar la de Can Grau, que antigament s'anomenava Cabrafic o Cabrafiga, aquesta masia pertangué a partir del segle XVI a la família Grau i actualment és la seu d'una escola de natura. Altres masies d'interès d'aquesta zona són Can Camps, el mas Bargalló, el Corral Nou, el Mas Raurell, la Liona i les Piques.
La zona de ponent és la més poblada i ben comunicada del terme.
Aun nivell inferior del castell, als límits de l'antic mas Domènec (posteriorment Cal Muntaner), hi ha un amuntegament de roques punxegudes i isolades que, probablement de formació natural i tot i que és confusible amb un megàlit, hom anomena el Barret del Rector.
LLOCS D'INTERÈS
Monestir Budista d'Olivella, Palau Novella
és una antiga casa d'indians que actualment ha estat convertida en monestir budista. Situat al Parc Natural del Garraf. Obra inclosa al Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Edifici de caràcter eclèctic, que té en el seu interior una sèrie de decoracions interessants com una sala neoèrab. Exteriorment imita un fortí amb un mur alt, amb garites a les cantonades i als costats de les portes. Quan s'entra al recinte, hi ha un pati que porta al pati dels Llimoners on hi ha un safareig gaudinià i a les bodegues,, els lagars, el pou i la capella. el nucli principal, de grans dimensions, té una estructura simètrica amb dos cossos laterals i un de central més simple, d'una alçada superior amb coberta de teula a dos vessants i una torreta de planta quadrada, que sobresurt i descansa damunt un carener de la teulada.
 |
| http://www.worldtravelserver.com/ |
Poble d'Olivella
Les seves cases formen agrupacions al voltant de la casa de la vila i l'església Nova, parròquia dedicada a Sant Pere i Sant Feliu, edificada als voltants de 1430, al costat mateix del Castell Nou.
 |
| http://www.descobrir.cat/ |
Castell d'Olivella
Declarat Bé cultural d'Interès Nacional.
És un castell termenat que ja apareix mencionat en documents dels anys 992 i 1002. En una transacció del 1038 s'assenyalen els seus límits. Sembla que el domini feudal del castell pertanyia al bisbe de Barcelona.
La construcció del molí, al segle XVIII, va ser una iniciativa del rector, que va morir mentre s'estaven traslladant les moles des de vilafranca. Les moles van quedar abandonades i hom diu que una està a la riera de Begues i l'altra a la serra dels Carlins.
 |
| http://www.eixdiari.cat/ |
Església del Castell Vell
Al segle XIII, situada prop del Castell Vell, és construí aquesta petita església d'estructura romànica tardana, d'una sola nau de planta rectangular amb absis llis i la porta de la fçana orientada a migdia.
 |
| http://www.festacatalunya.cat/ |
Puig de Pota de Cavall
Muntanya de 287m d'altitud que es troba entre els municipis d'Olivella i de Sant Pere de Ribes. La masia del Coll d'entreforc es troba a 600m al seu dud-oest.
 |
| http://mapio.net/o/5231530/ |
Observatori Astronòmic del Garraf (OAG)
Situat al Parc Natural del Garraf, a 297m d'altitud.
Va néixer el 1997 d'un acord entre la Diputació de Barcelona i l'entitat OAG, recuperant-se l'antic magatzem agrícola de Ca Tòfol, contigu a l'Escola de natura de Ca Grau, convertint-lo en un observatori capaç de desenvolupar programes de divulgació, didàctics, d'observació i recerca.
L'observatori publica regularment els resultats dels seus treballs de recerca en estels dobles en la publicació double Stars Section, circular de la webb society, Regne Unit, i al portal web del Washington double Star Catalogue, pertanyent a l'Observatori Naval dels Estats Units, a Washington.
Des de les seves instal·lacions va ser descobert l'asteroide 99193 Obsfabra el 14 d'abril de 2001.
 |
| http://www.descobrir.cat/ |
FIRES I FESTES
Festa major, mes de juliol
Mostra d'espectacles al carrer, mes de juliol
informació
https://ca.wikipedia.org/wiki/Olivella
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0047132.xml
http://www.olivella.cat/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada