El Montseny (Vallès Oriental)
Al límit amb la Selva i amb Osona, estès als vessants Sud del massís del Montseny, des del cim del Matagalls (1694m) i del Turó de Sant Marçal (1523m), al nord i el cim de les Agudes (1706m) a l'est, al sector SE és accidentat pel vessant oest del Pla de la Calma.
El municipi de Montseny, antigament Sant Julià de Montseny, és l'únic que guarda el nom del massís, que com a part de la serralada Prelitoral, marca la separació entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva. Precisament el municipi es troba al punt de confluència entre les tres comarques.
La seva demarcació s'estén per la vall a les valls que formen la capçalera de la Tordera i pel N s'enfila al Matagalls, on coincideix en la seva creu amb Viladrau i el Brull, el turó Sesportades (1608m) i el turó de Sant Marçal. Des d'aquí i en direcció a llevant, les altures van davallant fins el coll de Sant Marçal, on es troba la Taula dels Tres Bisbes (1140m) per tornar a augmentar al cim de les Agudes , límit amb el municipi d'Arbúcies.
El terme de Montseny té una forma sensiblement triangular amb notables apèndixs, l'un al NE, a la vall de Sant Marçal, encaixada entre les Agudes i els vessants Sud-orientals del Matagalls i l'altre al SW, sota els contraforts del Pla de la Calma, entre la Castanya (el Brull), Tagamanent i Sant Pere de Vilamajor. Al punt més al SW d'aquest segon apèndix, al Turó del Circ (1236m), coincideix amb el termes de Tagamanent, Cànoves i Samalús i Sant Pere de Vilamajor.
El territori és tancat i abrupte. A més de la Tordera, corren diferents rieres, com la de Xica, el Sot dels Castellets, el del Sot Mal o el del Sot de la Pomereta, tots tributaris de la Tordera.
La vegetació natural canvia molt segons l'altitud i així, a mesura que es va pujant trobarem vegetació de de ribera (alzinar) i algunes obagues amb castanyers, rouredes entre els 900 i 1000m, fageda entre els 800 i 1000m i a vegades, a altures superiors, alguns claps d'avetars i matollar de ginebró, que esdevé exclusiu a partir dels 1600m.
El terme comprèn el poble i cap de municipi de Montseny , els veïnats del Montseny d'Amunt i Vila-Seca i l'urbanització de can Besa, la resta del municipi es formada per masies disperses, entre les més destacables per la seva per la seva arquitectura cal remarcar les masies de Can Badó, amb un finestral amb tosques escultures i Can Jovany.
L'ECONOMIA
L'agricultura i la ramaderia hi són escasses. Els conreus, normalment en feixes esglaonades i poc amplles, es troben als pendents baixos i assolellats i es redueixen a civada, ordi i farratge. La ramaderia, abans força notable, és ara molt migrada. La principal activitat econòmica, en absència de la indústria és el sector terciari. La proximitat a àrees fortament poblades i la inclusió de part del municipi en el Parc Natural del Montseny, són els principals factors que han permès el desenvolupament turístic del terme, que ha esdevingut centre d'estiueig i d'excursions i on han proliferat un elevat nombre d'establiments de restauració i hostatgeries, així com segones residències.
EL POBLE DEL MONTSENY
El nucli central de la parròquia es formà a l'extrem S del terme, al vessant esquerra de la Tordera, a 558m d'altitud, entorn de l'església de Sant Julià. És formà una petita sagrera i, més tard, una concentració de casetes que rebé el nom de Poble de Montseny.
L'església de Sant Julià és formada per l'edifici romànic, ampliat i totalment . transformat el 1767 i el 1872. Fora del campanar i alguns murs aprofitats, la resta és d'un estil senzill, amb quatre trams de voltes de llunetes, tres capelles per banda i un presbiteri poligonal. Envolta l'església un espai enjardinat, restaurat, amb el campanar, al qual feia costat una rectoria del segle XVI, renovada en part el 1652, que va ser enderrocada i construïda de nou el 1988. Els antics horts d'aquesta rectoria han servit per situar una sèrie d'habitatges unifamiliars, que segueixen el mateix estil arquitectònic de la nova rectoria. A l'església es guarden restes d'antics retaules de Sant Marçal i Santa Anastàsia, dels segles XVI i XVIII, una pica de Sant Julià de Montseny, cosa que podria fer creure en l'existència d'una comunitat canonical de preveres en aquesta església, però és més possible que es tractés d'una confraria de laics dita antigament també canònica.
La festa Major es celebra el quart diumenge d'agost, i els aplecs tenen lloc a l'ermita de Sant Bernat, el 15 de juny i al cim del Matagalls, el segon diumenge de juliol.
 |
| Plaça del Poble http://www.panoramio.com/photo/61735272 |
HISTÒRIA
Tot el terme formà part antigament de la gran demarcació del castell de les Agudes, origen del llinatge cognomenat originàriament de Sesagudes i més tard Montseny i Montclús.
El castell de les Agudes i la fortalesa de miravalls, senyorejaven l'ample territori dels actuals municipis de Montseny i Fogars de Monclús, que ben aviat formà una unitat sota el castell de Montclús.
El lloc és esmentat des del 862, moment en que també s'esmenta el coll "inter duos Signos" o coll de Sant Marçal.
El seu llinatge és conegut des del 1019 amb Odó de Sesagudes. La vidua d'Odó, Girberga, amb el seu fill Humbert Odó, foren els qui patrocinaren i dotaren entre 1050 i el 1066 el monjo Guifré, que va fundar el monestir de Sant Marçal de Montseny i el 1066 fou anomenat primer abat.
A partir de 1328, Montseny entrà a formar part del gran domini del vescomte de Cabrera.
Les darreres notícies del castell de les Agudes són del 1244, època en que els seus senyors residien ja al castell de Montclús i el castell de les Agudes era una simple fortalesa que tenia com a castlà major Arnau de Sant Lleïr i com a castlà menor de Pere de Santaeugènia.
El testimoni més antic de la parròquia de Montseny el dóna l'antiga ara romànica de l'altar de la capella de SAnt Martí, que pot datar-se de la fi del segle X o de l'inici de l'XI. També pertany a la fi del segle XI la part romànica de l'església de Sant Julià, visible sobretot en el campanar, i igualment la capella de Santa Anastàsia, ara totalment destruïda, mostra una planta romànica, que pot ésser del segle XII o XIII.
 |
| Castell de Montclús http://www.descobrir.cat/ca/agenda/la-vida-a-l-edat-mitjana-el-castell-de-montclus-159717.php |
ALTRES INDRETS DEL TERME
Vila-seca i Sant Martí de Montseny
L'antic veïnat de Vila-seca, dalt d'un turó, a l'extrem de la serra de Navall, era presidit per la capella de Santa Anastàsia, en ruïnes després de la profanació del 1940 i l'enderrocament subsegüent. És tractava d'una obra romànica probablement del segle XII, li fan costat els masos de Can Cervera i Can Jovany. Al cimal té un pla amb una estela on hi ha gravat un fragment de l'Oda a la Pàtria de B.C Aribau (1833). A un extrem de Vila-seca hi ha les ruïnes del Castellot, que podrien ésser del desaparegut castell de Miravalls que sempre surt al de les Agudes.
La capella de Sant Martí de Montseny, edifici rectangular, possiblement romànic amb una ara romànica. La documentació, en parla des del segle XVI, però és molt més antiga. Presideix el veïnat o hàbitat dispers conegut per Montseny d'Amunyt, formay per antics masos com l'Auledell, la Llavina, la Ginesta, l'Isern i altres de més modens com Can Vilorda, Can Gasparic, Can Miquel i Can Rafel.
Més amunt de Sant Martí, te molta anomenada turística l'hotel Sant Bernat, situat en un pendent assolellat del Matagalls, a 850m d'altitud. L'hotel i la capella neoromànica dedicada a Sant Bernat de Menthon, que li fa costat, són obra de l'arquitecte Josep M Ros i Vila i foren construïts vers el 1952 per Delmir de Caralt.
 |
| Ermita de Sant Martí del Montseny http://es.wikiloc.com/wikiloc/imgServer.do?id=5542282 |
Sant Marçal
La vall de Sant Marçal forma un petit món a part. Fins el 1635, va pertànyer al bisbat de Vic, fou fins aleshores una parròquia independent sotmesa al monestir benedictí instal·lat a la seva església. Comprèn el mas de les Illes i la maçoneria annexa a l'església, el mas Terrers, tancat, i el Puig, que és propietat de la Diputació de Barcelona que s'utilitza com alberg per a realitzar treballs científics sobre el Montseny.
La primitiva església de Sant Marçal de Montseny, documentada el 1053, fou renovada el 1066 i de nou consagrada el 1104. L'actual és un edifici romànic, molt allargat, amb absis circular, volta de mig punt i un ample campanar d'espadanya. Li fa costat la gran casa del priorat, convertida fa anys en hoteleria per als visitants.
La comunitat inicial era de 7 monjos, que es reduïren a tres o quatre als segles XII i XIII i acabaren amb el prior i un sacerdot als segles XV i XVI. El 1624 fou unit al col·legi de la congregació claustral establert primer a Lleida i després a Sant Pau del Camp de Barcelona. Els priors del col·legi de Sant Pau, s'intitularen priors de Montseny fins el 1835, tot i que des del 1624 ja no residí cap més monjo a Sant Marçal. Des del 1635 quedà a càrrec del rector de Sant Julià de Montseny, cosa que féu que canviés de diòcesi.
Sant Marçal és lloc tradicional d'excursions i parada obligada en les travesses de Matagalls a les Agudes.
 |
| Sant Marçal http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/08/goigs-sant-marcal-bisbe-montseny-valles.html |
PARC NATURAL DEL MONTSENY
Des de l'any 1978, és Reserva de la biosfera de la UNESCO.
Establert com a Parc Natural l'any 1987, abasta part dels termes municipals d'Aiguafreda, El Brull, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Snt Pere de Vilamajor, Seva, Tagamanent, Arbúcies, Breda, Riells del Montseny, Sant Feliu de Buixalleu i Viladrau. El cim del parc és el Turó de l'Home, de 1706,7 metres.
Se situa a la serralada Prelitoral Catalana, de la qual n'és el massís més enlairat. Ocupa una extensió de 30120h distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques (Osona, la Selva i el Vallès Oriental). Els seus límits naturals són la riera d'Arbúcies, els cursos alts de la riera Major i el del riu Gurri, el riu Congost i la Plana del Vallès.
Tres grans conjunts muntanyosos configuren el massís, la carena del Turó de l'Home (1706m), les Agudes (1703m), el Matagalls (1697m) i el Pla de la Calma (Puig Drau 1344m), que units pels colls de Sant Marçal i de Collformic respectivament, encerclen la conca alta del riu Tordera.
Geològicament s'estructura en dues parts ben diferenciades, d'una banda, el sòcol, compost pels materials més antics (entre 550 i 300 milions d'anys) i format per roques ígnies i metamòrfiques; d'altra banda, la cobertura, constituïda fonamentalment per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica, és a dir, des de fa uns 300 milions d'anys avui en dia.
Les diferències d'humitat i temperatura expliquen la vegetació que es desenvolupa al Montseny. A manera d'estatges, i a la vegada que es guanya en alçada, es reprodueixen les formacions vegetals característiques de la mediterrània a les parts baixes de la muntanya mitjana plujosa més amunt d'ambients centreeuropeus per sobre dels 1000m fins i tot d'ambients subalpins als cims.
La confluència d'aquests factors en un relleu abrupte, solcat de torrents i cingleres, dóna com a resultat una extraordinària varietat d'hàbitats.
En estreta relació amb la distribució de la vegetació, la fauna es caracteritza també per l'existència d'espècies típiques de terres centreeuropees a les zones altes del massís i per la fauna pròpia d'ambients mediterranis més meridionals a les parts baixes.
El Montseny, enlairat entre les planes de les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva, es presenta com un bloc muntanyós de perfil característic i altiu, visible des de molts indrets de Catalunya. El nom del massís, prové del llatí "Mont Signus" (mont senyal), palesa la fisonomia del seu relleu.
L'aprofitament dels recursos naturals a les muntanyes sol ser posterior al de les planes, molt més favorables per a l'establiment de les comunitats humanes. Així i tot, el poblament al Montseny data de temps prehistòrics, com ho testimonien les troballes de destrals i ganivets de pedra a Aiguafreda, el Brull, Montseny i Sant Marçal; els megàlits de la serra de l'Arca i les pinedes, o la pedra estelada del Pla de la Calma.
Al període ibèric es comencen a ocupar de manera estable els turons, i els pobladors s'endinsen cap a la muntanya. Així ho evidencien el castell del Turó de Montgrós a el Brull i els assentaments fortificats de Montclús a Sant Esteve de Palautordera i de Can Flaquer a Samalús.
Del període romà daten construccions com la vil·la romana de Can Tarrés i altres a les planes veïnes tot seguint la Via Augusta i la Via Ausa. No és fins l'edat mitjana que es generalitzen els establiments interiors de manera dispersa i l'explotació dels recursos naturals i s'intensifica. Aquest procés assoleix el seu màxim al segle XIX, moment a partir del qual s'inicia un lent despoblament. D'aquesta època daten l'església amb pintures preromàniques de Sant Pere Desplà (Arbúcies) i el castell de Montsoriu, mostra d'arquitectura militar de l'època.
| www.turismerural-laselva.com |
 |
| Parc Natural del Montseny www.catalunyaexperience.fr |
 |
| Turó de l'Home http://www.ferrateam.com/activitat/senderisme-turo-de-lhome-i-les-agudes-2/ |
 |
| Les Agudes Alpinismo al Viento |
| El Matagalls es.wikiloc.com |
 |
| Pla de la Calma http://www.rcg.cat/articles.php?id=111 |
informació extreta de
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada