Calaceit (Matarranya)
 |
| http://www.evadirte.com/ca/Calaceit-no-marxes-sense.html |
El nom deriva de l'àrab gala 'a Zayd, la fortalesa de Zayd.
La vila de Calaceit es troba a 511m d'altitud, en la caserna d'un serrat que forma la divisòria d'aigües, entre el riu d'Algars i el Matarranya, en el qual sobreïxen els tossals de Sant Antoni, de Sant Cristòfol i del Castell. El nucli més antic es formà al voltant de l'antic castell, del qual no queden restes visibles, on es bastí també la primitiva església de Sant Pere, sembla que en el mateix indret on es trobava l'antiga mesquita. La població havia estat relativament important ja a l'edat mitjana.
L'agricultura es la principal activitat econòmica. Els conreus de secà són els predominants, amb l'olivera com a conreu principal, seguit de l'ametller i, en menor mesura la vinya. Cal destacar l'augment de la ramaderia i, fonamentalment de les granges avícoles i de conills. Alguns pastors mantenen encara ramats d'ovelles i cabres.
La petita activitat industrial es redueix bàsicament a les indústries derivades de l'agricultura.
HISTÒRIA
Pel que fa a les restes d'època islàmica, només s'han trobat escasses restes a les partides del Molí Nou i del Molí Vell, als assuts que donen l'entrada d'aigua de les sèquies que regnen aquestes hortes.
El 1132 Alfons I d'Aragó i Pamplona conquerí Calaceit als andalusins, els quals tornaren a recuperar-la fins que la tornà a conquerir Ramon Berenguer IV, el 1149 amb l'ajut de Bernat de Cambrils, que ben aviat actuà com a primer senyor del lloc, però la conquesta definitiva la realitzà Alfons II d'Aragó el Cast (1168-1169). Heretaren els drets senyorials de Bernat de Cambrils el seu fill i el seu gendre Rotllan de Cambrils i Dalmau Canyelles. El 1209 els senyors de Cambrils retornaren els seus drets senyorials sobre Calaceit al rei Pere II d'Aragó el Catòlic, el qual els otorgà al bisbe de Tortosa.
El 1271, l'Ordre de Calatrava adquirí el domini sobre Calaceit. El 1442 passà a mans del capítol i bisbe de Tortosa fins el 1823.
La vila a l'inici de la Guerra dels Segadors, fou hostil, com Tortosa a les tropes franco-catalanes, les quals saquejaren la vila i la població fou reduïda. A parir de la fi del segle s'inicià una revifalla i una època de transformacions. El comerç de l'oli esdevingué florent i els traginers portaren els productes fins a indrets allunyats. Les fires de Santa Llúcia adquiriren gran importància i hi acudia gent de tota la comarca i també de les veïnes. Fou també una època d'importants construccions, com l'actual església i les capelles de la Mare de Déu del Pilar i Sant Antoni.
Aquesta època de prosperitat s'estroncà a principis del segle XVIII amb la Guerra de Successió, Calaceit és posà de banda de l'arxiduc Carles i les forces de Felip V prengueren a sang i foc la vila, on moriren molts dels seus defensors.
El 1823 Calaceit s'alliberà del domini del capítol de Tortosa i esdevingué cap d'un partit judicial, capitalitat que perdè aviat en favor de Vall-de-roures.
Visqué amb especial intensitat les Guerres Carlines, igual que tota la comarca, ja que s'hi esdevingueren fets destacats.
La Guerra Civil del 1936-1939, també fou viscuda amb intensitat per la població, que fou la primera a oferir resistència a les tropes del Front Popular vingudes de Barcelona. L'entrada de les tropes republicanes al poble, després d'un intens tiroteig, el 25 de juliol de l'any 1936 provocà diversos morts; seguidament el sindicat llibertari de la CNT instaurà un règim de col·lectivitzacions que perdurà fins l'entrada de les tropes franquistes a la primavera del 1938. Aquest últim fet significà la mort de republicans i l'exili de famílies cap a França principalment.
LLOCS D'INTERÈS
Església Arxiprestal de Santa Maria
Al centre de la vila, d'estil barroc i fou construïda entre el 1696-1710 sobre l'antiga església gòtica. D'àmplies proporcions, te tres naus i cúpula damunt el creuer. La magnífica façana decorada amb columnes salomòniques i bells relleus, té tres portes clavetejades per claus afiligranats únics en el seu gènere. Conserva la relíquia de la Santa Espina, en un reliquiari de plata neogòtic.
_805fe4b8.JPG) |
| http://www.matarranyaturismo.es/ |
Casc Antic
Forma un important conjunt arquitectònic, que fou declarat Conjunt Històric-artístic. Destaquen el carrer de Maella, carrer Major, Casa del Justícia, plaça dels Artistes, Casa Taller Teresa Josa, Molí de la Vila i Casa natal de Joan Cabré.
Les restes de la muralla són escasses, però encara es conserven dues de les antigues portes que tancaven la vila en les quals, a finals del segle XVII es construïren dues interessants capelles barroques, la de Sant Antoni (damunt del portal d'Orta) i la de la Mare de Déu del Pilar (damunt del porta de Morella).
 |
| http://www.imgrum.net/tag/calaceit |
Ajuntament
Obra datada el 1609, en la planta baixa, se situa la llotja i l'antiga presó, mentre que a la planta noble hi ha el Saló de Plens amb un interessant crucifix de fusta del Sant Crist cal destacar a la segona planta la típica galeria amb arquets de mig punt.
 |
| https://finestro.wordpress.com/tag/calaceit/ |
Plaça Major o el Sitjar de les sitges
Lloc de reunió dels habitants de la població i antigament sota els porxos es feien assemblees, s'hi ajusticiava als presos o es realitzaven el mercat. Hi ha encara la vara de ferro que servia com a patró de les mesures al mercat i l'argolla on es lligaven com escarment públic lladres i malfactors.
 |
| https://www.pinterest.com/loraconet/calaceite-matarra%C3%B1amatarranya/ |
La Bassa
Recollia l'aigua de la pluja per al proveïment de la població, bestiar i cavalleries, així com de les bòbiles properes. També s'utilitzava per a la cria de peixos que es venien a benefici de la Confraria de la Sang.
 |
| http://www.matarranyaturismo.es/ |
Font de la Vila
Originària del segle XII o XIV, es tracta d'una font o pou d'estil gòtic.
 |
| http://www.turismocalaceite.com/ver.html |
Torre de Calaceit
Visiblement reconeixible encara que actualment sigui un habitatge, va ser part de la muralla. És de planta quadrada de carreus.
 |
| http://wikimapia.org/30219197/es/Torre-de-Calaceite |
Portals -capelles
Sobre els antics portals de la muralla de Calaceit, es van construir capelles com la de Sant Antoni, barroca, datada del segle XVII. El portal-capella de la Verge del Pilar era l'antiga porta, formava part de la muralla que al segle XVIII. La seva singularitat és que se situa sobre el terreny inclinat i en ella conflueixen 8 carrer. El portal d'Orta que s'eleva sobre una gran escalinata, i que es localitza prop del portal capella de Sant Antoni.
 |
| https://fotoguiaespanaelblogdemanuelcervera.blogspot.com.es |
Capella de Sant Roc
Obra renaixentista de l'any 1613 construïda sobre un pendent costat de l'antic hospital, molt a prop del Portal de la Font on hi havia la taula de la carrasca o duana que calaceit posseïa com a poble fronterer que limitava amb Catalunya. Com que l'edifici quedava a la part d'extra-murs, es va edificar amb finestres en forma d'espitllera.
Museu Joan Cabré
Ubicat dins el nucli històric de Calaceit, casal on va néixer l'arqueòleg i pintor Joan Cabré.
 |
| http://www.pasapues.es/aragonesasi/teruel/calaceite/museojcc.php |
Poblat iber de Sant Antoni
Amb dues fases de desenvolupament; una inicial corresponent als segles V i IV aC, situada a la part més elevada del turó, i un altre posterior datada al segle III aC, que va ampliar el primer nucli d'ocupació construint noves alineacions d'habitates disposats en terrasses adaptades al terreny i envoltat d'una muralla, torrasses i altres estructures defensives. El moment d'apogeu del poblat se situa al segle III aC.
| http://www.panoramio.com/photo/48753189 |
Poblat ibèric "Tossal Redó"
Inclou dos poblats molt propers. Un denominat tradicionalment com "poblar petit del Tossal Redó", actualment mal conservat. I el "poblat gran" que se situa en un turó de poca elevació, presenta un urbanisme de model de carrer central, presentant un eixamplament cap al fons. A banda i banda d'aquest carrer es disposen mig centenar de cases de planta quadrangular amb les portes d'accés cap a aquest. Entorn del poblat es conserven restes de dos petits recintes emmurallats.
 |
| http://paisajesdelmatarranya.unizar.es/ |
Poblat ibèric "Els Castellans"
Assentament amb disposició urbanística de carrer central amb cases de planta rectangular adossades als seus costats. Al nord, aquest carrer central acaba en unes escales que permeten l'accés a un gran bastió que protegeix per aquest costat l'assentament. La seva ocupació es pot situar cronològicament entre la segona meitat del segle VI i la segona meitat del segle II aC. Altres assentaments ibèrics són els Umbries i les Ferreres.
 |
| http://www.patrimonioculturaldearagon.es/bienes-culturales/poblado-iberico-els-castellans-cretas |
Ermita de Santa Anna
d'una nau i campanar d'espadanya, bastida a partir del 1621.
 |
| http://elcobijoarquitecturas.blogspot.com.es/2012/09/el-cobijo-en-su-segunda-visita.html |
FIRES I FESTES
Festa Major
15 d'agost
Festa de Sant Antoni
17 de gener
Festes de primavera
Coincidint amb la segona Pasqua, te lloc una romeria a l'ermita de Santa Anna, el diumenge de la festa en honor a Sant Isidre, mentre que el dilluns es fa la Festa de la Santa Espina, amb una processó pels carrers més antics de la vila, els quals es guarneixen amb catifes de flors i petits altars.
Festa de Sant Cristòfol
Cap de setmana més proper al 10 de juliol. Te lloc primerament la nit de divendres amb una sardinada popular en la mateixa ermita on el dissabte se celebra l'aplec.
informació extreta
https://ca.wikipedia.org/wiki/Calaceit
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0013406.xml
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada