Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)
 |
| http://patrimoni.gencat.cat/ |
El municipi està dividit en tres unitats geogràfiques amb característiques pròpies: la zona de Baén, situada al marge del riu Noguera Pallaresa i oberta cap a l'Alt Urgell, la Vall de la Noguera Pallaresa i el Pla de Corts, que s'entén des del marge dret de la vall fins l'inici de la Vall Fosca, caracteritzat per les seves terrasses i per la presència del llac de Montcortès d'origen càrstic.
 |
| Pla de les Corts http://www.quetiempo.es/ |
El clima del Baix Pallars, en general, es caracteritza per uns hiverns freds més o menys, sense ésser gèlid i una estius càlids.
Pel que fa a la vegetació, en les zones altes a l'estatge subalpí (1160 - 2000m) hi trobem el bosc de pi negre amb boixerola i ginebre (tot a l'obaga de Cuberes). Les fagedes i les avetoses, força estranyes en aquesta zona també hi són presents, la primera a La fageda de la Lau de la Tosquella, a Cuberes i la segona Lavetosa d'Ancs.
A zona de la muntanya mitjana es localitzen els boscos més importants, pinedes de pi roig i a les zones assolellades, roure martinenc i alzines. En les obagues apareixen els bedolls i els freixos. Als marges dels barrancs i principalment del riu la vegetació de ribera, pollancres i freixos.
Cal destacar també l'àmplia varietat de bolets de primavera i de tardor: rovellons, ceps, rossinyols, murgues, fredolics, mocoses, carreretes, moixernons.
Quan a la fauna, per la diversitat d'ecosistemes que té el Baix Pallars, que va des del bosc de ribera fins a l'estatge alpí, fa que hi trobem una gran diversitat d'espècies que va des de les truites i carpes del Noguera Pallaresa i l'Estany de Montcortès, als tritons de les 7 fonts (Cuberes), passant per les granotes de qualsevol font o bassa.
Mamífers; el teixó, la llebre, el conill de bosc, la guineu, l'esquirol, la marta, el porc senglar, la llúdriga del Noguera Pallaresa, i els cérvols de la Reserva de Boumort.
El grup més representatiu són les aus, en gran mesura les de les zones altes, aus necròfagues i rapinyaires com el voltor, el trencalòs, l'aufrany, l'àliga daurada, l'astor. A les zones boscoses el picot, el gall fer, en les baixes i els sembrats, la perdiu, la guatlla, el pardal, el pit-roig, orenetes, cucuts, todons i a les humides els ànecs i el bernat pescaire de la Noguera Pallaresa.
Els habitants del Baix Pallars viuen de l'agricultura i la ramaderia, als quals s'ha d'afegir el negoci de la sal, així com d'alguns serveis. Actualment hi ha un incipient de desenvolupament del sector turístic.
Pel que fa a la gastronomia, té una cuina rica de muntanya, on el protagonista és el porc, del qual se'n fan uns embotits excel·lents i de molta anomenada "el xolís i la secallona", també el confitat (costella, llonganissa traïdora i llom), la botifarra negra, la d'ou i el pernil.
Amb corder també es fa un embotit anomenat "girella" que es menja fregit a la paella o bé amb una salseta amb cap i pota, i el palpís (cuixa de corder sencera i emmetxada amb alls i cansalada feta al forn).
Altres plats són el conill amb carreretes o moixarnons, la truitada amb carreretes, l'all i oli de codony, la verdura de cols amb rosta, la vianda (escudella) amb peres de Cardós i pilota, l'estofat de caça (llebre, senglar, cérvol), sopa de pa, trumfes al caliu i l'amanida de xicoies.
També hi ha tradició formatgera, formatges d'ovella i de vaca (serrat i de tupí). Pel que fa als postres, els més típics són el mostillo, el brossat, les coliestres (amb llet de vaca), el filiberto i la crema.
 |
| Allioli de codony http://www.lacuinadesempre.cat/ |
El municipi és ric es espais naturals, hi ha tres zones PEIN (L'estany de Montcortés, Collegats i Costoia) i a més de destacar la Reserva Nacional de Caça de Boumort.
Les poblacions més importants són:
Peramea
Declarada Bé Cultural d'Interès Nacional pel seu patrimoni històric. L'entramat urbanístic correspon als trets característics del que anomenem vila clos, tipus d'assentament agrupat i compacte tancat en ell mateix on les mateixes parets de les cases fan funció de muralles.
El nucli medieval es disposa en dos carrers paral·lels principals, un dels quals conserva íntegra tota la façana porxada testimoni del passat menestral, inclús el nom que encara mantenen algunes cases ens informa d'aquesta estructura gremial.
L'origen de la vila està lligat al seu castell que s'alçava al NW del poble al cim de la penya i que ja apareix en documentació l'any 901 . En sentit contrari, s'alça en un petit turó i fora del recinte emmurallat una segona fortificació La Torre de Colomers. La seva existència estava associada al castell termenat i tenia la funció de vigilància i d'avantguarda.
Just a sota del castell hi ha l'església de Sant Cristòfol, que guarda en un altar lateral les relíquies dels Sants Martissants. Com a únic element romànic és de destacar la talla de fusta policromada de la Mare de Déu del Remei del segle XII.
Sortint pel portal de baix s'arriba a la plaça de la Vila on hi ha l'Om centenàri declarat Arbre Monumental.
 |
| http://www.casaparramon.net/ |
Montcortés
Situat al Pla de Corts, a llevant de l'estany de Montcortés. L'església parroquial es dedicada a Sant Martí.
Havia format part del marquesat de Pallars, formà municipi independent fins el 1969. L'antic terme comprenia els pobles de Betriu, Mentui, Peracalç i Sellui, l'antic llogaret de Cabestany i el despoblat d'Ancs.
L'estany inclòs dins la zona PEIN, d'origen càrstic, és una de les escasses mostres de zona lacustre natural que existeix al prepirineu, situat a 1065m d'altitud, té una sola cubeta i una fondària màxima de 30m, l'entrada de l'aigua és subterrània, aquest fet li ha donat un caire misteriós i llegendari.
 |
| http://www.casalhereu.com/ |
 |
| Estany de Montcortés http://www.leradelmarxant.es/ |
Baén
Situat sota la muntanya de Baén a 1060m d'altitud. L'església és dedicada a Sant Andreu i es troba a l'entrada mateix del poble. És una església d'origen romànic, d'una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular, obert a llevant a través d'un arc presbiterial en degradació. A la part central de l'absis hi ha una finestra de doble biaix coronada amb un arc de mig punt, obrat en un sol bloc de pedra.
 |
| http://www.flickriver.com/ |
Ancs
Hi trobarem les restes de l'església de santa Cecília d'Ancs datada els segles XI i XII, per les restes, es pot identificar que és una església d'una sola nau de planta rectagular amb un absis semicircular. És conserven les parets laterals de la nau, la qual és aprofitada com a tanca del cementiri. D'aquesta església procedeix una Mare de Déu de fusta policromada dels segles XII-X, actualment al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell.
Balestui
Situat a la part baixa de la vall d'Ancs, entre Sellui i el Comte. L'església era dedicada a Sant Fruitós, la mateixa advocació del desaparegut monestir de Balestui.
 |
| https://ca.wikipedia.org |
Bresca
A la part més alta s'ho trobava el castell, situat al cim d'un turó. Data del segle XI, des d'aquí es pot contemplar una magnífica vista de la Noguera Pallaresa.
 |
| http://brescabaixpallars.blogspot.com.es/ |
Betrui
Depengué fins el 1969 del municipi de Montcortés de Pallars. L'església és dedicada a Sant Esteve.
 |
| http://ca.wikiloc.com/wikiloc/imgServer.do?id=6342002 |
Buseu
Hi trobarem l'església de Sant Serni de Buseu (s XII). És una construcció simple d'una sola nau rectangular amb volta de canó i amb un absis semicircular a llevant.
 |
| http://buseu.es/ca/ |
Cabestany
Solduga
Masia i antic poble, actualment despoblat, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, a la serra de Cuberes.
Al segle XIX, formava municipi amb Espluga, fins el 1969 que formà part de Baén.
L'església de Sant Martí de Solduga data del segle XI, construïda sobre un petit replà i a diferència de la d'Espluga, no es troba dins d'una cova, sinó que solament aprofita la paret. De l'església parroquial de Santa Coloma, depenia el santuari d'Esplà.
 |
| http://baixpallars.ddl.net/ |
Useu
El castell d'Useu, situat a la part alta del poble data del segle XI, se'n conserven alguns fragments dels murs. Posteriorment fou aprofitat com a casa de pagès.
El poble es troba situat a 846m d'altitud.
L'església de Sant Romà d'Usen, està pràcticament enderrocada, no obstant, se'n conserva el mur de tramuntana i la zona absidal. Adossat al mur hi ha l'antic cementiri.
 |
| http://useubaixpallars.blogspot.com.es/ |
Enseu
L'església de Sant Esteve d'Enseu, es troba just a l'entrada del poble. Data del segle XI amb modificacions posteriors. És una construcció simple amb una planta rectangular, coberta amb volta de canó i un absis que supera el semicercle. El paviment interior és de llosa.
 |
| http://baixpallars.ddl.net/ |
Espluga
Antic poble situat dins una cova on s'hi formava el municipi.
L'església de Santa Coloma d'Espluga, era situada en el despoblat troglodític situat en una cinglera d'un penya-segat de la serra de Cuberes, sobre el barranc de l'Infern amb la Noguera Pallaresa dins el congost de Collegats.
 |
| http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2826328 |
Masies de Llaràs
Petit llogaret, és un disseminat del poble de Peranea. Antigament pertanyia a l'abadia de Gerri.
Mentui
Dins l'antic terme de Montcortés de Pallars, situat a l'oest de l'estany de Montcortés. L'església del Roser depèn de la parroquia de Peracalç
 |
| http://baixpallars.ddl.net/ |
Peracalç
Antic terme de Montcortés de Pallars. Situat a la vessant meridional de la serra de Peracalç a 1478m d'alçada. L'església és dedicada a Sant Llorenç.
 |
| https://www.escapadarural.com/que-hacer/peracalc |
Gerri de la Sal
La vila de Gerri de la Sal es troba situada a la part meridional del Pallars Sobirà, a 600m d'altitud i en una estreta vall banyada per la Noguera Pallaresa. És capital del municipi del Baix Pallars, format l'any 1969.
La vila closa es troba situada a la riba dreta del riu i forma un petit nucli compacte de cases entorn d'una placeta central (plaça de sant Feliu), a la qual s'hi accedeix per tres passos coberts i per un de molt estret (carrer Major).
Dins s'hi troba l'església de sant Feliu. Durant tot el recorregut es pot apreciar l'urbanisme de l'època medieval (cases apilotades, superposades, esglaonades), construïdes aprofitant l'orografia del terreny, carrerons estrets i foscos, tot en conjunt dóna sensació de compacitat, per defensar-se de l'enemic i de les inclemències del temps.
La part alta de la població, seria la vila nova de Gerri, documentada des del segle XIV. Pel carrer del Mig cap al carrer de la Pau, a l'esquerra queda la plaça del Mercadal i el magatzem de la Sal, actualment el Museu de Gerri de la Sal.
 |
| http://www.verpueblos.com/ |
LLOCS D'INTERÈS
Monestir de Santa Maria de Gerri
Situat a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, davant per davant, a llevant de la vila closa.
Els origens es troben probablement en una església construïda en temps dels visigots i destruïda pels sarraïns.
Fundat el 20 de juny del 807. L'any 839, sota la regla de sant Benet va passar a l'advocació de Santa Maria. El cenobi es trobava sota la jurisdicció del bisbat d'Urgell.
Al segle X, la casa comtal de Tolosa fou substituïda per la de Pallars, la qual va afavorir el monestir amb importants donacions.
Sant Ot d'Urgell, bisbe d'Urgell, afavorí molt el monestir, procurant-li la restitució de béns i regint-la un quant temps com a abat poc abans de la seva mort. La seva tomba es troba en el monestir.
L'ant 1190 totes les seves possessions passaven sota la protecció directa del rei Alfons I. Va arribar a ser el monestir més ric del bisbat d'Urgell per les grans donacions que va rebre entre els segles XII i XIII. En aquesta riquesa hi va tenir un paper decisiu la possessió de les salines.
Durant la guerra del Francès, al segle XIX, el cenobi va ser atacat pels francesos i es van perdre molts documents del seu arxiu.
Durant el Trienni Liberal el 1835, es va procedir a la seva exclaustració.
Del conjunt monàstic, l'església és l'únic que es conserva de la resta sols queden ruïnes.
El temple, construït durant del segle XII. Té planta basilical de tres naus, sense transsepte i amb tres absis semicirculars, els laterals s'obren directament a la nau i el central, molt més ample, està precedit d'un ampli presbiteri a un novell més baix que la nau.
A l'interior es pot veure el sistema de cobertes, format per voltes de canó, semicircular a la nau central i de quart de circumferència a les laterals, construïdes amb lloses irregulars col·locades a plec de llibre. Les voltes es reforcen amb arcs torals, que juntament amb els formers arrenquen d'uns pilars de tipus compost, integrats per un nucli central en forma de creu al qual s'adossen semicolumnes amb base i capitell. Dels capitells arrenquen els arcs, tret de la nau central. A la línia d'arrencada de la coberta hi ha un fris que presenta, en alguns punts, una decoració a base d'escacat o amb motius geomètrics. L'absis central apareix ornat, sota aquest fris, amb set arcuacions sostingudes per semicolumnes.
Les pintures ocupen una superfície de quasi 450m quadrats de l'interior de l'església.
L'exterior ha experimentat profundes transformacions. Només ha quedat visible l'absidiola nord i part de la central, decorada sobre ràfec per un fris en dents de serra i un fris d'arcuacions que arrenquen d'impostes esculpides, dividides en sèries de tres per semi-columnes amb capitells.
Les cobertes originals de l'edifici van ser sobrealçades mitjançant unes golfes ventilades a través d'una galeria d'arcs, fet que contribueix notablement a amagar l'estructura original.
L'església conserva tres portes. A la façana sud, molt modificada, hi ha a la porta que comunica amb el cementiri i simètrica a aquesta, però al mur nord, trobem la que donava pas al claustre i les dependències monacals, avui desaparegudes.
A la façana oest s'obre la porta d'entrada, aixoplugada per un porxo o atri de tres naus, que es corresponen amb les interiors cobertes amb voltes d'aresta i obertes al sud per arcs de mig punt. El cos de l'atri és més baix que l'església. Damunt seu hi ha una gran finestra que il·lumina la nau central i també s'alça un vistós campanar de cadireta de tres pisos amb dues obertures als dos primers nivells i una a la part superior. Totes formades per arcs amb motllures trilobades.
La porta d'accés, en arc de mig punt, queda circumscrita per tres arquivoltes en gradació i una mena de guardapols format per una motllura llisa.
| http://www.flickriver.com/places/Spain/Catalonia/Gerri/ |
Pont romànic
Datat al segle XI, és l'únic accès des del poble al monestir. En època medieval també era l'únic accès al camí de Baén i cap a l'Alt Urgell. És un pont d'una sola arcada de mig punt amb els muntants originals assentats sobre la roca a banda i banda del riu.
 |
| https://sites.google.com/site/saldegerri/ |
Magatzem de la Sal, Museu de Gerri de la Sal
Anomenat popularment la Casa de la Sal, grandiós edifici del segle XVIII en el qual s'emmagatzemava la sal i tenia lloc tot el procés de transformació d'aquest producte, al voltant del qual a girat la vida econòmica del poble.
 |
| https://sortidesambgracia.com |
Torre de la Presó
Data del segle XIII, situada en mig de cases i corrals. Torre de planta gairebé quadrada d'uns 10m d'alçada. Les pedres dels murs són poc treballades, en canvi, als caires de les façanes hi ha pedres més grosses i treballades.
 |
| http://www.catalunyamedieval.es/ |
Salines i Font d'aigua Salada
Les salines es troben al costat de la carretera. Al costat d'aquestes surt la font d'aigua salada, que emana del terra i que es troba tancada.
 |
| http://mnactec.cat/ |
Font de Sant Cristòfol
l'abeurador de la dreta correspon a un sarcòfag dels segles XII-1XV. Just aquí mateix s'alçava l'antiga església de Sant Cristòfol, en són també testimoni les pedres perfectament tallades i polides que formen la paret de la font.
Dolmen de la Mosquera
Mola de Però
FIRES, FESTES I TRADICIONS
Ball de la Morisca
Les llegendes que envolten aquesta dansa la situen en temps remots, a l'època del domini musulmà per terres de Catalunya. Existeixen tres versions diferents.
La primera, on la protagonista fou la filla de l'alcalde de Gerri que, abans de ser feta presonera pels moros, volgué acomiadar-se dels seus amb una dansa, però, després d'un acord previ amb la resta de vilatans, quan en un moment determinat del ball ella picà amb el taló a terra, la gent del poble sortí a empaitar els moros que estaven embadalits tot mirant-se la noia. La seva sorpresa fou tan gran que es pensaven que eren atacats per les tropes del comte de Pallars, i fugiren corre-cuita de la contrada.
La segona versió, ens parla d'una reina cristiana captiva d'un cabdill moro que n'estava enamorat. Ella, valent-se de la seva habilitat per la dansa, aprofità per escapar-se del captiveri arrencant a còrrer enmig de les evolucions del ball.
La darrera versió coneguda inverteix els papers i ens diu que la captiva era una nova que tan aviat com es separà de la mà del ballador, o de la vigilància del cristià, provà d'escapar-se però en tombar-se el ballador, queda captiva altra vegada.
Amb tot, les tres versions ens parlen d'una noia que balla molt lleugera enfront d'un enemic que la vol captiva. Tota la informació que tenim sobre la dansa, diu que per ballar una Morisca cal repetir tretze vegades la tornada.
És manté la tradició de començar ballant amb una sola parella, amb els habituals desplaçaments cap als extrems de la plaça, i s'hi ha incorporat una segona ballada amb la participació general de la gent del poble. Els trets d'escopeta continuen acompanyant els darrers taló i punta de cada tirada i també es manté el vell costum de tirar caramels que la mainada agafa de terra.
Els Sants Martissants
En un altar lateral de l'església de Sant Cristòfol es guarden protegides darrera una reixa les venerades relíquies d'alguns dels innocents que foren martiritzats pel rei Herodes. Es tracta d'una urna que conté unes calaveres que correspondrien a una mare i els seus dos fills.
La llegenda explica que el comte de Pallars les va portar de Terra Santa després d'haver sobreviscut a una creuada i les va donar a Peramea, lloc on s'emplaçava un dels cinc castells que formaven el comtat de Pallars. Per la guerra, perquè no caiguessin en mans enemigues van ser enterrades a la serra de Peracalç, on anys més tard van ser trobades pels salta-roques de Peracalç quan un bou les va trobar rascant al terra. Aquests se les van endur al seu poble i assabentats els de Peramea les van voler recuperar, però els de Peracalç es van negar a retornar-les.
Antigament quan hi havia molta sequera es celebrava una solemne processó fins a l'Estany de Montcortés on es reunien tots els pobles del Pla de Corts. Com cada any els de Peracalç van baixar les relíquies. Després de posar els cossos sants a l'aigua i fer les pregàries que l'ocasió reclamava, les dones van cridar la gent a dinar, aleshores va ser quan als de Peracalç es van adonar que s'havien descuidat de portar el vinagre per amanir i un d'ells va exclamar al cel "No sé que donaria per un porró de vinagre". Ràpidament algú dels de Peramea els va proposar un canvi "Doneu-nos els Martissants i tindreu tant vinagre com volgueu". I així va ser com els envejosos de Peramea van recuperar els Martisssants. Des d'aleshores, els de Peracalç han hagut de sentir aquella retòrica que diu:
" Martissants de Peramea, cossos sants de Peracalç, per un porró de vi us van vendre els Martissants".
Els de Peracalç en resposta, sempre han dit que ells no es van vendre els Martissants pel vinagre sinó que només els van deixar les relíquies per l'oli, ja que a ells no els hi sobrava i tampoc tenien espelmes i com la gent de Peramea tenien collita d'olives abundoses se'n podrien fer càrrec. També expliquen que cada cop que els de Peramea les volien treure de l'església havien de demanar permís al capellà de Peracalç.
Festa Major de Betrui
Últim dissabte d'agost.
Festa Major de Baén
Tercer dissabte d'agost.
Festa Major de Pujol
Santa Clara, segon cap de setmana d'agost.
Fira de Peramea
fira d'artesania, pretén convertir-se en un espai del nucli de Peramea i de tot el municipi de Baix Pallars, a partir de la presentació de productes artesans que recuperen antigues formes i materials.
Festa Major de Peramea
10 de juliol en honor a Sant Cristòfol.
Festa Major de Montcortés
Sant Miquel, finals de setembre.
Festa Major de Gerri de la Sal
Sempre és el tercer cap de setmana d'agost (a excepció si el dia 1 d'agost cau en diumenge, llavors la festa és el 4rt. cap de setmana).
Durant la tarda de diumenge es fa el Ball de la Morisca.
Festa de Sant Feliu de Gerri de la Sal
En honor al patró del poble.
Festa Major de Bresca
Últim cap de setmana de setembre.
Carnestoltes de Gerri de la Sal
S'organitza la Calderada Popular el diumenge de carnestoltes. Dinar popular que consta d'una escudella, el farcit de carnaval, botifarra i postres.
Aplec de Peramea
Es celebra per la segona pasqua.
informació extreta de
http://baixpallars.ddl.net/
https://ca.wikipedia.org
http://www.enciclopedia.cat/
La segona versió, ens parla d'una reina cristiana captiva d'un cabdill moro que n'estava enamorat. Ella, valent-se de la seva habilitat per la dansa, aprofità per escapar-se del captiveri arrencant a còrrer enmig de les evolucions del ball.
La darrera versió coneguda inverteix els papers i ens diu que la captiva era una nova que tan aviat com es separà de la mà del ballador, o de la vigilància del cristià, provà d'escapar-se però en tombar-se el ballador, queda captiva altra vegada.
Amb tot, les tres versions ens parlen d'una noia que balla molt lleugera enfront d'un enemic que la vol captiva. Tota la informació que tenim sobre la dansa, diu que per ballar una Morisca cal repetir tretze vegades la tornada.
És manté la tradició de començar ballant amb una sola parella, amb els habituals desplaçaments cap als extrems de la plaça, i s'hi ha incorporat una segona ballada amb la participació general de la gent del poble. Els trets d'escopeta continuen acompanyant els darrers taló i punta de cada tirada i també es manté el vell costum de tirar caramels que la mainada agafa de terra.
Els Sants Martissants
En un altar lateral de l'església de Sant Cristòfol es guarden protegides darrera una reixa les venerades relíquies d'alguns dels innocents que foren martiritzats pel rei Herodes. Es tracta d'una urna que conté unes calaveres que correspondrien a una mare i els seus dos fills.
La llegenda explica que el comte de Pallars les va portar de Terra Santa després d'haver sobreviscut a una creuada i les va donar a Peramea, lloc on s'emplaçava un dels cinc castells que formaven el comtat de Pallars. Per la guerra, perquè no caiguessin en mans enemigues van ser enterrades a la serra de Peracalç, on anys més tard van ser trobades pels salta-roques de Peracalç quan un bou les va trobar rascant al terra. Aquests se les van endur al seu poble i assabentats els de Peramea les van voler recuperar, però els de Peracalç es van negar a retornar-les.
Antigament quan hi havia molta sequera es celebrava una solemne processó fins a l'Estany de Montcortés on es reunien tots els pobles del Pla de Corts. Com cada any els de Peracalç van baixar les relíquies. Després de posar els cossos sants a l'aigua i fer les pregàries que l'ocasió reclamava, les dones van cridar la gent a dinar, aleshores va ser quan als de Peracalç es van adonar que s'havien descuidat de portar el vinagre per amanir i un d'ells va exclamar al cel "No sé que donaria per un porró de vinagre". Ràpidament algú dels de Peramea els va proposar un canvi "Doneu-nos els Martissants i tindreu tant vinagre com volgueu". I així va ser com els envejosos de Peramea van recuperar els Martisssants. Des d'aleshores, els de Peracalç han hagut de sentir aquella retòrica que diu:
" Martissants de Peramea, cossos sants de Peracalç, per un porró de vi us van vendre els Martissants".
Els de Peracalç en resposta, sempre han dit que ells no es van vendre els Martissants pel vinagre sinó que només els van deixar les relíquies per l'oli, ja que a ells no els hi sobrava i tampoc tenien espelmes i com la gent de Peramea tenien collita d'olives abundoses se'n podrien fer càrrec. També expliquen que cada cop que els de Peramea les volien treure de l'església havien de demanar permís al capellà de Peracalç.
 |
| http://baixpallars.ddl.net/ |
Festa Major de Betrui
Últim dissabte d'agost.
Festa Major de Baén
Tercer dissabte d'agost.
Festa Major de Pujol
Santa Clara, segon cap de setmana d'agost.
Fira de Peramea
fira d'artesania, pretén convertir-se en un espai del nucli de Peramea i de tot el municipi de Baix Pallars, a partir de la presentació de productes artesans que recuperen antigues formes i materials.
 |
| http://www.lleidatur.com/ |
Festa Major de Peramea
10 de juliol en honor a Sant Cristòfol.
Festa Major de Montcortés
Sant Miquel, finals de setembre.
Festa Major de Gerri de la Sal
Sempre és el tercer cap de setmana d'agost (a excepció si el dia 1 d'agost cau en diumenge, llavors la festa és el 4rt. cap de setmana).
Durant la tarda de diumenge es fa el Ball de la Morisca.
Festa de Sant Feliu de Gerri de la Sal
En honor al patró del poble.
Festa Major de Bresca
Últim cap de setmana de setembre.
Carnestoltes de Gerri de la Sal
S'organitza la Calderada Popular el diumenge de carnestoltes. Dinar popular que consta d'una escudella, el farcit de carnaval, botifarra i postres.
 |
| http://baixpallars.ddl.net/ |
Aplec de Peramea
Es celebra per la segona pasqua.
informació extreta de
http://baixpallars.ddl.net/
https://ca.wikipedia.org
http://www.enciclopedia.cat/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada