Xerta (Baix Ebre)
 |
| http://www.botigadelebre.com/3/ca/pobles/deltebre/xerta.html |
Uns 3 km aigua amunt de la vila hi ha l'assut de Xerta.
La base de l'economia tradicional ha estat l'agricultura. Hi ha un predomini del secà, on l'olivera, tot i una certa recessió, s'ha mantingut com a conreu. El regadiu és emplaçat a la fèrtil plana riberenca, l'horta de Xerta, que és regada pel canal de la Dreta. S'hi distingeix dues zones, l'horta de Dalt i l'horta de Baix. Els conreus tradicionals d'aquesta zona havien estat les hortalisses, el farratge i els arbres fruiters (presseguers, albercoquers, pomeres i pereres), però han estat bona part desplaçats pel conreu industrial de tarongers i altres cítrics. Pel que fa a la ramaderia, destaques les granges dedicades principalment a l'avicultura i al porcí.
HISTÒRIA
El lloc de Xerta, documentat el 1149 en la carta de franqueses que el comte Ramon Berenguer IV atorgà als jueus de Tortosa, formà part del terme general d'aquesta ciutat. Anteriorment, havia pertangut a la taifa de Tortosa. Després de la conquesta cristiana, el comte donà al monestir de Santa Maria de Valldaura un hort a Xerta (1156), el cenobi hi posseïa, a més, altres béns importants, al cap de poques setmanes, el seu abat cedí a cens a Bertran de Tolosa, l'almúnia (explotació agrària comunal establerta durant la dominació musulmana) de Xerta. El 1158 Ramon Berenguer IV cedí a Valldaura l'almúnia de Xerta, amb les seves pertinences, el rec i el cap-rec (el monestir de Santes Creus conservà l'almúnia fins el 1339, que la vengué a Pere Prats).
El 1189, en una donació de Ramon de Centelles a la dita comunitat, se citen unes parets antigues. Les discussions dels xertolins amb les autoritats de Tortosa, especialment intenses a partir del segle XVII per causa dels impostos que els exigia la ciutat, es resolgueren quan el 1628 Xerta aconseguí el títol de vila i la separació de Tortosa.
Al cap de pocs anys, a l'inici de la guerra dels Segadors, la població fou saquejada i l'església profanada (1640) per les tropes del marquès de los Vélez.
En la primera guerra Carlina, al juny del 1837 les forces carlines de Cabrera i Forcadell es feren fortes a la vila, El lliberal Borso les foragità, però Cabrera la tornà a recuperar. El 1840 aquest militar carlí hi celebrà una junta amb els seus oficials, per mirar de perllongar la resistència.
A mitjan segle XIX la població posseïa molts recursos. Hi havia dos hostals i un forn de pa, diversos molins fariners i dues adoberies; les aigües de l'assut eren aprofitades per al regadiu, per a moure els molins i també per les fàbriques; hi havia així mateix, una bassa per a la fabricació de cànem i un forn de guix. Hi havia navegació i traginers per l'Ebre.
LLOCS INTERÈS
L'Assut de Xerta
Presa construïda en diagonal de banda a banda del riu Ebre al llarg d'uns 375m. La seva funció és la de desviar l'aigua cap els canals de la dreta i de l'esquerra de l'Ebre.
Sembla que l'obra de l'assut s'inicià en època islàmica i que fou continuada o restaurada a mitjan segle XII, després de la conquesta de Tortosa per Ramon Berenguer IV tanmateix, no fou acabada fins el 1411, sota la direcció de Mussà Alamí. A mitjan del segle XIX, fou condicionat per als canals de regadiu mencionats. A la dreta es deixà una rampa perquè hi poguessin passar els llaüts que navegaren per l'Ebre i els rais pirinencs que baixaven fins a Tortosa. El canal de la Dreta, un bon tros paral·lel al riu, permet de regar, des del 1861 l'horta de Xerta. Ja abans de la construcció del canal, però, el regadiu aprofitava l'aigua del riu per mitjà de sèquies i, sobretot, sínies. L'assut fou declarat el 2002 Bé Cultural d'Interès Nacional.
El monument consta de la presa o reclosa, l'assut pròpiament dit, i les seves construccions annexes: els espigons, l'antiga fàbrica de farina i el molí.
La seva distribució en diagonal constitueix un aspecte singular, ja que la majoria dels assuts són perpendiculars als marges del riu. La fonamentació de l'estructura ha perdurat al llarg dels anys.
L'edifici del molí, adjacent a l'assut, encara es conserva i presenta una base de carreus ben treballats, amb una làpida esculpida que porta al centre les armes de la ciutat de Tortosa i a cada costat una llegenda al·lusiva a la seva data de construcció (1575) amb els noms dels procuradors i els notaris. En el seu interior es pot admirar el sistema de transformació de l'energia hidràulica en mecànica i posteriorment en elèctrica, amb les seves rodes dentades i turbines. És un dels escassos edificis industrials exemplars de l'època del Renaixement de Catalunya.
Església de l'Assumpció i Sant Martí
Formada per dos naus. El principal és cobert amb volta de creuaria vuitpartita, té quatre capelles laterals a cada banda comunicades entre si. La nau secundària o capella del Santíssim es troba adossada a la principal. Destaca la coberta d'una cúpula que dóna llum zenital al conjunt. Als peus hi ha una torre campanar, d'estil neoromànica, amb arcs de mig punt emmarcats per una cornisa motllurada i rematada per una cornisa i barana amb ornaments d'obra que li dóna aparença de torre. A sobre de cada vèrtex de la barana, a manera de remat hi ha quatre gossos de pedra mirant en direccions oposades. Culmina el conjunt un parallamps de forja d'estil modernista.
La façana principal, està arrebossada de blancs, deixant a la vista els grans carreus de les cantonades, el sòcol o la portalada. L'entrada és allindada amb pilastres adossades que suporten un entaulament rematat amb un sortint. Una mica més amunt hi ha una finestra rectangular de pedra flanquejada als seus extrems per dues fornícules simètriques amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau. La zona superior és semicircular amb un òcul i rematada per una cornisa.
Al costat de la porta hi ha una reproducció de rajola que representa un limnímetre, on s'hi reprodueixen en forma mètrica els nivells d'aigua que el riu Ebre ha assolit en les diverses inundacions que Xerta ha patit des de l'any 1617.
A la façana que dóna al carrer de Santa Anna, hi ha la porta lateral més antiga que la principal. Formada per un arc de mig punt amb grans dovelles de pedra vista a la cornisa, motllurada hi figura un escrit sobre el seu acabament l'any 1690.
La coberta del conjunt és a dues aigües amb teula àrab, pel que fa a l'interior, destaquen les pintures al fresc de la capella del Santíssim i de Sant Martí i el retaule de l'altar Major de tres cossos.
Cases senyorials
Al carrer Major es conserven restes arquitectòniques i les portalades de la casa i la capella del bisbe Sentís (S XVI-XVII).
La burgesia del poble també va deixar uns edificis dignes d'admirar, amb elements típics de l'època. Els més ben conservats són casa Ceremines, casa Navarro i casa Pau, dotades dels segles XVII i XVIII. Fora del nucli urbà hi ha la Villa Retiro, coneguda popularment com "la torre del Millonari". D'estil modernista-colonial, l'obra data de finals del segle XIX, Josep Fontserè i Mestre, mestre de Gaudí, fou l'arquitecte encarregat.
Els Molins
Al llarg de la sèquia que condueix l'aigua dels ullals de les Fonts de Paüls a la vila anar sorgint, en el pas dels segles, diferents molins que aprofitaven la força de l'aigua per a moldre farina i regalèssia, els més importants foren els que formaven part de l'anomenada fàbrica dels tres molins escalonats, ubicats a l'últim tram de la sèquia de les Fonts.
Molí de Dalt, construït l'any 1600, important pel seu entorn, que es troba annex a la bassa de Dalt, de l'època medieval.
Molí del Mig, construït a principis del segle XVIII. Actualment en ruïnes.
Molí Baix, datat del segle XV, d'estil gòtic, el qual conserva diversos elements arquitectònics de l'època, com l'arc apuntat. També és força important un edifici annex de finals de segle XIX.
Casa de la Vila
Situat en un angle de la plaça Major, format per planta baixa i tres pisos. La façana presenta una distribució simètrica, la planta baixa està formada per carreus de pedra encoixinats i acabats amb una cornisa que fa d'impostes als arcs de mig punt de les dues finestres i de les portalades. La clau de l'arc central conté l'escut de la vila, el taronger, i a sota la data de construcció (1896). Al primer pis trobem un balcó corregut de pedra i finestrals amb motllura mixtilina en forma de frontó. Al segon pis, els balcons de pedra estan separats i la motllura del frontó es simplifica. A cada pis hi ha cornises a nivell dels forjats coincidint amb els balcons. La façana és rematada per un frontó. Destaca el treball de forja dels balcons i les reixes. De l'interior de l'edifici cal destacar l'escalinata i la barana de forja.
Museu d'eines de la pagesia
Centre d'interpretació de Xerta
FIRES I FESTES
Revetlla de Sant Joan
És tradició que la gent es confeccioni vestits de paper per sortir a ballar davant la foguera.
Actualment, l'Associació de Mestresses de casa, organitza una rua la tarda de la revetlla. Tots els menuts porten els vestits de paper i segueixen la comparsa fins arribar a la plaça Major on es fa la tradicional foguera i tots ballen al seu voltant.
Festes d'estiu de Sant Jaume
Són les festes d'estiu. Una curiositat es la "Nit Blanca" que consisteix en no dormir en tota la nit. Es comença amb el vall i es continua la festa amb una xaranga que recorre els carrer del poble despertant a tots els vilatans.
Festa Major de Sant Martí
Dedicades al patró de Xerta, Sant Martí 11 de novembre, un dels actes més tradicionals es la ballada de la Jota Xertolina. A la plaça Major, sobre les cinc de la tarda, engalanats amb el vestit tradicional de Xerta per ballar la Jota, un ball que des de fa uns quants anys les "Mestresses de casa" han recuperat.
informació extreta de
https://ca.wikipedia.org/wiki/Xerta
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0072586.xml
http://www.xerta.cat/
 |
| http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=47782&ch=3 |
Església de l'Assumpció i Sant Martí
Formada per dos naus. El principal és cobert amb volta de creuaria vuitpartita, té quatre capelles laterals a cada banda comunicades entre si. La nau secundària o capella del Santíssim es troba adossada a la principal. Destaca la coberta d'una cúpula que dóna llum zenital al conjunt. Als peus hi ha una torre campanar, d'estil neoromànica, amb arcs de mig punt emmarcats per una cornisa motllurada i rematada per una cornisa i barana amb ornaments d'obra que li dóna aparença de torre. A sobre de cada vèrtex de la barana, a manera de remat hi ha quatre gossos de pedra mirant en direccions oposades. Culmina el conjunt un parallamps de forja d'estil modernista.
La façana principal, està arrebossada de blancs, deixant a la vista els grans carreus de les cantonades, el sòcol o la portalada. L'entrada és allindada amb pilastres adossades que suporten un entaulament rematat amb un sortint. Una mica més amunt hi ha una finestra rectangular de pedra flanquejada als seus extrems per dues fornícules simètriques amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau. La zona superior és semicircular amb un òcul i rematada per una cornisa.
Al costat de la porta hi ha una reproducció de rajola que representa un limnímetre, on s'hi reprodueixen en forma mètrica els nivells d'aigua que el riu Ebre ha assolit en les diverses inundacions que Xerta ha patit des de l'any 1617.
A la façana que dóna al carrer de Santa Anna, hi ha la porta lateral més antiga que la principal. Formada per un arc de mig punt amb grans dovelles de pedra vista a la cornisa, motllurada hi figura un escrit sobre el seu acabament l'any 1690.
La coberta del conjunt és a dues aigües amb teula àrab, pel que fa a l'interior, destaquen les pintures al fresc de la capella del Santíssim i de Sant Martí i el retaule de l'altar Major de tres cossos.
Xerta-Esg%20de%20l'Assumpci%C3%B3-3-%205-11-10.jpg_vis.jpg?sequence=3&isAllowed=y) |
| http://calaix.gencat.cat/handle/10687/112274 |
Cases senyorials
Al carrer Major es conserven restes arquitectòniques i les portalades de la casa i la capella del bisbe Sentís (S XVI-XVII).
La burgesia del poble també va deixar uns edificis dignes d'admirar, amb elements típics de l'època. Els més ben conservats són casa Ceremines, casa Navarro i casa Pau, dotades dels segles XVII i XVIII. Fora del nucli urbà hi ha la Villa Retiro, coneguda popularment com "la torre del Millonari". D'estil modernista-colonial, l'obra data de finals del segle XIX, Josep Fontserè i Mestre, mestre de Gaudí, fou l'arquitecte encarregat.
 |
| http://www.viulebre.com/poblacions/passejant/xerta |
Els Molins
Al llarg de la sèquia que condueix l'aigua dels ullals de les Fonts de Paüls a la vila anar sorgint, en el pas dels segles, diferents molins que aprofitaven la força de l'aigua per a moldre farina i regalèssia, els més importants foren els que formaven part de l'anomenada fàbrica dels tres molins escalonats, ubicats a l'últim tram de la sèquia de les Fonts.
Molí de Dalt, construït l'any 1600, important pel seu entorn, que es troba annex a la bassa de Dalt, de l'època medieval.
 |
| https://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%AD_de_Dalt_(Xerta) |
Molí del Mig, construït a principis del segle XVIII. Actualment en ruïnes.
Molí Baix, datat del segle XV, d'estil gòtic, el qual conserva diversos elements arquitectònics de l'època, com l'arc apuntat. També és força important un edifici annex de finals de segle XIX.
Casa de la Vila
Situat en un angle de la plaça Major, format per planta baixa i tres pisos. La façana presenta una distribució simètrica, la planta baixa està formada per carreus de pedra encoixinats i acabats amb una cornisa que fa d'impostes als arcs de mig punt de les dues finestres i de les portalades. La clau de l'arc central conté l'escut de la vila, el taronger, i a sota la data de construcció (1896). Al primer pis trobem un balcó corregut de pedra i finestrals amb motllura mixtilina en forma de frontó. Al segon pis, els balcons de pedra estan separats i la motllura del frontó es simplifica. A cada pis hi ha cornises a nivell dels forjats coincidint amb els balcons. La façana és rematada per un frontó. Destaca el treball de forja dels balcons i les reixes. De l'interior de l'edifici cal destacar l'escalinata i la barana de forja.
 |
| https://ca.wikipedia.org |
Museu d'eines de la pagesia
 |
| http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/xerta/museu-d-eines-de-la-pagesia |
Centre d'interpretació de Xerta
 |
| http://casadexerta.com/lentorn/xerta/ |
FIRES I FESTES
Revetlla de Sant Joan
És tradició que la gent es confeccioni vestits de paper per sortir a ballar davant la foguera.
Actualment, l'Associació de Mestresses de casa, organitza una rua la tarda de la revetlla. Tots els menuts porten els vestits de paper i segueixen la comparsa fins arribar a la plaça Major on es fa la tradicional foguera i tots ballen al seu voltant.
Festes d'estiu de Sant Jaume
Són les festes d'estiu. Una curiositat es la "Nit Blanca" que consisteix en no dormir en tota la nit. Es comença amb el vall i es continua la festa amb una xaranga que recorre els carrer del poble despertant a tots els vilatans.
Festa Major de Sant Martí
Dedicades al patró de Xerta, Sant Martí 11 de novembre, un dels actes més tradicionals es la ballada de la Jota Xertolina. A la plaça Major, sobre les cinc de la tarda, engalanats amb el vestit tradicional de Xerta per ballar la Jota, un ball que des de fa uns quants anys les "Mestresses de casa" han recuperat.
| http://amcxertagrupjota.blogspot.com.es/2008/05/lbums-de-fotos.html |
informació extreta de
https://ca.wikipedia.org/wiki/Xerta
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0072586.xml
http://www.xerta.cat/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada