Morella (Els Ports) - País Valencià

http://www.morellaturistica.com/

Situada estratègicament als límits d'Aragó i Catalunya i el País Valencià, es troba envoltada d'un territori eminentment muntanyós on sobresurt el Turó (1075m) presidit pel robust castell i el nucli als seus peus.

Morella ha estat i és centre comercial de la seva comarca. Cal dir que predomina en la seva economia el sector serveis, impulsat en l'actualitat pel turisme, tant interior com exterior. L'agricultura i la ramaderia (porcina i avícola) complementen la seva activitat econòmica.

HISTÒRIA

Lloc habitat en època romana, era ja una important plaça fortificada de la taifa de Tortosa, i el 1084 fou objecte d'un atac per part del Cid (Batalla de Morella), i el 1114 per part d'Alfons I d' Aragó. A l'inici de la reconquesta valenciana, el 1232 fou ocupada per Balasc d'Alagó, que atorgà carta de poblament l'any següent, el 1249 passà definitivament als dominis de la corona catalana-aragonesa (Jaume I ratificà la carta de poblament el 1250), i a partir d' aleshores augmentà la seva importància comercial, en part gracies a l'activa minoria jueva, i és desenvolupar una notable indústria llanera, que ha subsistit parcialment. Tingué un extens terme general, que comprenia tots els municipis de l'actual comarca dels Ports. La tinença de Benifassà i els termes de Catí i de Vilafranca, (actualment de l' Alt Maestrat), aquest terme s'anà desmembrant a partir del 1691. Fou sempre vila reial i tingué vots a corts. Es caracteritzà per la fidelitat a la corona: guerra de la Unió, guerra contra Joan II i sobretot, durant les Germanies, quan les milícies morellanes lluitaren contra els agermanats. Hi foren celebrades corts el 1411 i el 1414, hi tingué lloc la històrica entrevista de Morella. El castell serví de presó a la mare del comte d' Urgell i al príncep Carles de Viana. Durant la Guerra de Successió fou fidel a Felip V, però els austriacistes l'ocuparen entre el 1710-1711. durant la guerra del Francès fou presa pel general Habert el 1810, i els napoleònics no l'abandonaren fins el 1813.

Durant el Trienni Constitucional fou ocupada pels reialistes el 1822 i el 1823 (es perdé una gran part del tresor de l'església) i durant la primera guerra carlina, Cabrera l'ocupà, el 1838, i en féu el darrer reducte carlí, que caigué finalment el 1839, davant l'escomesa d' Espartero (l'un i l'altre reberen de llurs reis el títol de comte de morella). El 1849 esdevingué cap de la Comandància General del Maestrat. Tornà a ser assetjada pels carlins el 1872, però resistí i l'any 1878 rebé el títol de ciutat.

Al costat de la tradició llanera, es desenvolupà la ramaderia ovina, la importància de la qual reflecteix l'existència del tribunal de Lligallo, que persistí fins al segle XVIII. El 1926 la fallida de la gran fàbrica de Giner, representà el fracàs de la seva industrialització, i , malgrat la persistència de la importància ramadera, la població ha anat minvant des d'aleshores.

LLOCS D'INTERÈS

Església Arxiprestal de Santa Maria la Major

Del segle XIII, declarada Monument Històric d'Interès Nacional l'any 1931. Aquesta construcció gòtica reuneix en una mateixa façana la Porta dels Apòstols i la de les Verges. Ja dintre, en la part posterior del cor, es pot veure esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, les seves tres rosasses amb vidrieres originals de l'Escola Valenciana del segle XIV i l'òrgan de Torull, són algunes de les seves joies.

http://www.morellaturistica.com/

Convent de Sant Francesc

Dels segles XIII i XIV. El més significatiu del conjunt és la sala capitular on hi ha una pintura al fresc, en la qual es representa la Dansa de la Mort del segle XV. L'església del convent data del segle XIV i va ser recoberta d'estil neoclàssic en el 1800. Actualment es pot apreciar l'estil gòtic original.

http://www.monestirs.cat/

Església de Sant Nicolau

D'estil romànic tardà. És ara una sala d'exposicions.

Castell de Morella

Castell-fortalesa d'origen musulmà, situat estratègicament sobre un penyal a 1073m d'altitud, construït aprofitant la roca. Consta de plaça d'armes, palau del governador, l'aljub, la torre de Pardalea, la presó de Cacho, restes del palau reial, torres d'homenatge i pavellons oficials.

https://www.tripadvisor.es

Muralles medievals

Dels segles XIV i XV,. Existeixen 6 portes i 14 torres. La muralla envolta tota la ciutat. Cal destacar les portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Péblic, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Rodona, de la Font, Alòs, de l'Asperó, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del arraixent, del Rei, dels Estudis i Sant Francesc. Són Monument Històric des de l'any 1931.

http://www.ojodigital.com/

Aqüeducte de Santa Llúcia

Segle XIV. Obra considerada d'enginyeria civil gòtica, pel qual arribava les aigües de les fonts de Vinatxos i de l'Ajub, cap a la font Vella de Morella.

http://mapio.net/o/5234974/

Ajuntament

Edifici gòtic dels segles XIV i XV

https://ca.wikipedia.org

Cases i palaus

Són moltes les cases pairals que es conserven a Morella, podem destacar, la del cardenal Ram, del segle XVI, la Casa de la Confraria de Pagesos, Casa dels Estudis i del Consell, la Casa de Ciurana de Quadres, la casa de Rovira i la del marquès de Cruïlles.

https://ca.wikipedia.org

Barranc de Marfullar

Micro reserva de flora

http://pabloonce.blogspot.com.es/

Font del Teixet

Micro reserva de flora

Barranc del toll de la Sarga

Micro reserva de flora

Temps de dinosaures

museu, conté fòssils de les espècies de dinosaures de Morella

http://lalaviajera.com/

Temps d'història

Amb tres sales dedicades a la prehistòria, gòtic i el carlisme.

Temps d'imatge

Conté fotografies dels segles XIX i XX

Museu Arxiprestal

Alberga quadres del segle XVII, orfebreria i documents.

http://campaners.com/

FIRES I FESTES

Processó del dia de Sant Julià

7 de gener, patró de la ciutat. La data recorda la dedicació de l'església pocs dies després de la conquesta cristiana.

Sant Antoni

Les Santorades són una de les festes més característiques i representatives de la comarca dels Ports. Es celebra el cap de setmana posterior a la festa de Sant Antoni (17 de gener).

El divendres per la nit es presenta la vida del Sant a la porta dels Apòstols de la Basílica de Santa Maria. Després d'aquesta representació de les temptacions que va patir el sant,s'encén la barraca. A la casa de la confraria, és costum que el majoral ofereixi panoli a la gent, acompanyat d'aiguardent o moscatell.

http://3x4.info/

http://www.morella.net/

Rogatives i Primes

El primer dissabte de maig els morellans baixen a peu a honorar la Mare de Déu de Vallivana al seu santuari.

De sant Marc (25 d'abril) a sant Cristòfol (10 de juliol) en diversos punts de l'ampli territori municipal es beneeix el terme.

http://comarquesnord.cat/

Corpus Christi

La processó del Corpus és de les més antigues, datada el 1358 i seguint les pautes de la de València.Conserva els diferents quadres bíblics i des de 1990, s'ha traslladat al diumenge següent.

Dissabte es fa la Degolla, on una sèrie de personatges i molts nens vestits de blanc i roig recorden en una comitiva la matança dels Sants Innocents.

http://loquecuentaeselinterior.com/

http://www.morella.net/

Fira del Ramat

Va ser concedida per Jaume I el 1257 i actualment se celebra el segon cap de setmana de setembre. És una fira ramadera, on es conjuguen les dues tradicions que van donar forma a la vila medieval.