indrets, pobles i ciutats dels Països Catalans

Fotografia de  whc.unesco.org Ciutat de la Provença, Occitània, capital del departament francès de la Valclusa, situada a la vora del Roine, en una regió fèrtil a la plana d'unió del Roine-Durença, és un mercat agrícola i centre distribuïdor afavorit pel ferrocarril.  L'emplaçament d'Avinyó influí considerablement en la seva història. El rocam que li donà origen ja era conegut pels fenicis i sobretot per les colònies massaliotes. Aliada dels romans i romanitzada ben d'hora, la petita Avennio adquirí una gran importància en temps de les invasions germàniques per la seva situació privilegiada, fàcilment fortificable. En declinar l'imperi d'Occident, passà al domini dels burgundis (413). Quan, el 733, Provença fou envaïda pels sarraïns, els lloctinents de Carles Martell provaren d'emparar-se d'Avinyó, però l'hostilitat dels naturals del país en contra dels francs, i el tractat que els avinyonesos concertaren amb els musulmans, feren lliurar la ciut...

Capital Occitana i capital històrica del Llenguadoc. Administrativament és una comuna capital del departament de l'Alta Garona i de la regió el Migdia-Pirineus. Per la seva població és la segona ciutat d'Occitània després de Marsella. Travessada per la Garona i situada a mig camí entre l'oceà Atlàntic i el mar Mediterrani, és anomenada la Ciutat Rosa, pel color que domina als edificis antics, fets de maó vist. És la capital de la indústria aeroespacial europea, ja que hi ha les oficines centrals de la companyia Airbus.  És un nucli industrial d'una gran importància, amb indústria química (adobs, nitrogen, etc), aeroespacial, mecànica, electrònica, tèxtil, del calçat, del paper i alimentària. Té aeroport, Universitat (fundada el 1229) i cinc centres de recerca recerca, entre ells un d'estudis aeroespacials. És seu arquebisbal, i té com a sufragànies les diòcesis de Carcassona, Montalban i Pàmies.  Història Tolosa fa la seva aparició al segle IV aC, q...

Ciutat del Llenguadoc-Rosselló, Occitània, capital del departament de l'Aude a França. Situada a les dues vores del riu Aude, a la seva confluència amb el canal del Migjorn, a l'esquerra del riu, en una plana fèrtil s'estén la ciutat moderna, de pla reticulat, la vila, a la dreta, dalt d'un turó, hi ha el nucli original; la ciutat emmurallada, de carrers estrets i irregulars. És centre i mercat d'una regió agrícola (vins, conserves de fruita i productes alimentaris), les principals indústries són tèxtils (confecció), cuir (sabates) i cautxú. És també un centre turístic. A la ciutat vella hi ha la catedral de Sant Nazari i el castell comtal Història Els primers indicis d'assentaments humans a la regió de Carcassona daten vora el 3500 aC. Cap a l'any 800 aC, el lloc aturonat de Carsac  va esdevenir un important centre comercial. Carcassona, va passar a ser estratègicament important, quan els roman van fortificar el cim del turó pels v...

Montpeller-Montpelhièr Plaça de la Comèdia Montserrat Anento Capital del departament de l'Erau i de la Regió de LLenguadoc-Rosselló, popularment dita "lo Clapàs". Va ser la capital de la Senyoria de Montpeller que forma part de la corona d'Aragó.  La ciutat se situa en un terreny aturonat a10 km dela costa mediterrània, vora el riu Lez. Al nom de la ciutat, originàriament Monspessulanus segons el llatí del segle XII, seli han volgut donar diverses etimologies: "mont pelat" (vegetació pobre), "el mont del turó", "mont pedrós", "el mont de les espècies", etc. És un important centre industrial on destaquen els productes tèxtils, metal·lúrgics, alimentaris (vi), editorials i químics, i recentment, les bioquímiques i la informàtica. Montpeller, és una de les poques ciutats de la part occitana que no té un origen romà. A l'alta edat mitjana la veïna ciutat episcopal de Magalona era la població principal de la zona, però ...