Montesquiu (Osona)
Es troba al sector septentrional de la comarca d'Osona, a la vall del Ter, riu que el travessa de nord a sud-est. El torrent dels Ferrers, que davalla des de Santa Maria de Besora, desguassa al Ter per l'esquerra i per la dreta ho fa la riera de Sora. El terme és força abrupte a excepció dels sector per on passa el Ter, que forma una petita vall. Les terres del terme es formaren durant les primeres èpoques del Terciari. Bona part del territori forma part del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu.
El terme, a més de Montesquiu, comprèn la colònia tèxtil de la Farga de Bebié, que comparteix administrativament amb el municipi de les Llosses.
ECONOMIA
La industrialització fou el factor principal que motivà la segregació d'aquestes terres del municipi de Sant Quirze de Besora, ja que donà un fort impuls al creixement de la població, tant del nucli com de la colònia Tèxtil de la Farga de Bebié. La davallada de població vingué donada a l'abandonament de part de la colònia tèxtil.
Les activitats agràries tenen poca incidència. Els principals conreus són els cereals i el farratge, i prop del riu s'estenen alguns horts. La ramaderia és gairebé insignificant.
La indústria s'ha consolidat com la base econòmica del municipi. La industrialització arribà a partir del segle XIX potenciada per la seva situació al costat del Ter. Vers l'any 1895, una companyia controlada en bona part per Jeroni Juncadella, amo del castell. construí dins el terme dues fàbriques de carbur, l'una dita el Carbur de Dalt, davant la Farga de Bebié, i l'altra el Carbur de Baix, sota el castell, a l'esquerra del Ter. Les principals indústries de la població són del ram de l'alimentació, el tèxtil i la metal·lúrgia.
EL POBLE
S'estén entre el riu i la carretera C-17. La part més vella és formada per carrerons estrets i rectilinis, amb moltes cases dels segles XVII i XVIII. El poble sorgí a partir de mitjans del segle XVI com un petit nucli d'hostals i ferreries al llarg del camí ral de Vic a Ripoll, en terres del castell veí, els senyors del qual feren nombrosos establiments a partir de la fi del segle XVI per edificar noves cases.
HISTÒRIA
La casa forta o domus de Montesquiu consta documentalment a partir del 1337 amb motiu d'una venda oferta per Ramon de Conanglell a Jaume de Besora, a causa probablement d'un empenyorament. Aquesta casa fort fou inicialment, amb tota probabilitat, una torre de vigilància, situada estratègicament prop del camí que conduïa al monestir de Ripoll. Depenia del castell de Besora i en el transcurs dels segles esdevingué un casal on acabaren residint els senyors de Besora. Posteriorment, les famílies del Canet i dels Peguera esdevingueren senyors de Besora.
Durant la guerra entre la Generalitat i el rei Joan el Sense Fe, el castell visqué jornades agitades amb l'ocupació dels pagesos el 1462 i dos anys després pels capitosts Verntallat i Vilacetrú, que feien costat als remences i al rei. El sotsveguer de Vic organitzà aleshores una expedició per apoderar-se del castell, però fracassà per la seva condició inexpugnable. Acabada la guerra, el rei Joan el Sense FE (1463) manà respectar els drets de Bernat de Peguera, senyor de Besora i Montesquiu, i dictà que la família Descatllar no fos mai desposseïda dels seus drets sobre la casa forta. Narcís de Descatllar esdevingué marquès de Besora, vers el 1699.
Durant la guerra de Successió, el castell de Montesquiu es va fer servir per tancar-hi presoners del bàndol borbònic. El 1714, en plena guerra dels Catalans, els supervivents valons del combat d'Arbúcies, hi van ser retinguts. La família dels Santa Coloma passà a tenir la possessió del patrimoni Descatllar el 1710.
La Batalla de Montesquiu
A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran i Escrigàs a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità Manuel de Llauder i de Camín, i Galceran va fugir a França. A Morella és va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre.
Les nombroses partides actuaven sense coordinació. El comandament del Pretendent va enviar un contingent de forces del territori carlista basc-navarrès, seleccionat entre els més experimentats batallons dels quals disposava, l'agost de 1835, sota el comandament de Juan Antonio Guergué i format per 2.700 homes amb la missió d'organitzar el front a Catalunya. Arribat a la seva destinació Guergué, va aconseguir agrupar una nombrosa força, intentant prendre Olot però fracassant en l'intent. Seguidament Guergué va organitzar les tropes carlistes catalanes en un document oficial que s'enviaria al rei i als capitosts respectius. En el mateix document ell posa de manifest que les tropes amb les quals disposa són unes 19.000 descomptant les portades per ell. Després de la marxa de Guergué de Catalunya van assumir el comandament Ignasi Brijó fins a l'agost de 1736, que rellevà Rafael Maroto, que a principis de setembre posà setge a Sant Quirze de Besora, que fou aixecat per Joaquim Ayerbe.
La batalla
Sabedors de l'acostament de dues columnes liberals de Joaquim Ayerbe en direcció a Alpens, on es trobava Rafael Maroto, i Sant Quirze de Besora on eren els carlins de Blas Maria Royo de León, que havia estat cap de l'estat major de l'expedició Guergué, Ignasi Brujó i Ferran d'Ortafà. Maroto ordenà als seus subordinats que es reunissin amb ell a Alpens, però Ortafà decidí plantar batalla, que venceren els liberals el 4 d'octubre de 1836 a Montesquiu .
Conseqüència
Rafael Maroto es dirigí a Elna, on fou capturat i empresonat a Perpinyà, sent substituït per Blas Maria Royo de León, qui va aconseguir victòries importants com la victòria a la batalla de la Panadella i la conquesta de Solsona.
Antonio Urbiztondo fou anomenat responsable militar carlí de Catalunya el mes de juny de 1837, amb el càrrec de comandant general de l'exèrcit del Principat. El 12 de juny de 1837, va rendir Berga, que es convertí en la capital del carlisme catalana fins a la fi de la guerra, i el 27 de juliol de 1837 conquerí Ripoll.
LLOCS D'INTERÈS
Parc del Castell de Montesquiu
Situat a la regió prepirinenca oriental, a l'extrem nord de la comarca d'Osona, i ocupa part dels termes municipals de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Sora. El parc té una superfície de 546,45 hectàrees i el seu territori està dividit en dues parts pel curs del riu Ter. Presenta altituds que varien entre els 580 i els 850 metres.
El paisatge és caracteritza per un relleu travessat per diverses alineacions muntanyoses orientades en un sentit est-oest, entre les quals destaquen la serra de Bufadors i el serrat de la Rovira. La zona comprèn boscos de roures i de pi roig i antigues masies, algunes de les quals s'han habilitat per desenvolupar-hi activitats pedagògiques o per mantenir l'activitat agrària. L'element més característic del Parc és el castell de Montesquiu, que li dóna el nom.
Lloc de pas entre les muntanyes del Ripollès i la Cerdanya i les planes d'Osona, l'àmbit del Parc ha estat idoni per a l'establiment humà des d'èpoques molt antigues. Els testimonis arquitectònics més notoris es remunten a l'alta edat mitjana. El mateix castell de Montesquiu, l'esglesiola de Sant Moí, les restes del camí de Llaers, el pont de les Codines o les evidències de les primitives strada constitueixen els elements més significatius de l'edificació medieval al Parc.
Castell de Montesquiu
Es te constància documental de la seva existència des del segle XIII. El seu origen sembla trobar-se en una petita guàrdia o talaia de planta rectangular, probablement fou bastida entre el segle X i el segle XI. Es troba vinculat al castell de Besora, veritable centre de poder del terme durant la baixa edat mitjana. Al segle XVII, de mans de Lluís de Descatllar, el casal sofreix importants modificacions d'ampliació, es realitzen millores interiors i s'amplia la façana nord. A principis del segle XX, sofreix les principals modificacions que li confereixen la fisonomia actual.
Actualment l'edifici s'ha adaptat per tal que sigui visitable i s'hi puguin desenvolupar activitats pedagògiques, reunions i seminaris.
Església parroquial de Montesquiu
Presideix la població, fou inicialment una capella dedicada a la Puríssima, aixecada pels veïns l'any 1709. Fou erigida en vicaria de Sant Quirze de Besora el 1790 i en parròquia independent el 1878. L'edifici amb una gran nau i unes capelles laterals. El campanar data del 1780, i el 1912 hom féu una nova façana, neoromànica.
Antiga quadra la Marxanda
Antic hostal que data aproximadament de l'any 1632. Actualment és l'edifici que allotja l'ajuntament.
La Farga de Bebié
És una colònia tèxtil que es construí al final del segle XIX al terme de les Llosses, a la dreta del Ter, en un meandre que forma el riu i que fa de límit entre ambdós termes. La ràpida ampliació de la indústria féu que ocupés terres de Montesquiu i va impulsar la creació de nous habitatges: el Tibidabo, els Suñers, el Balcó del Ter i les Tones, dins el municipi de les Llosses, i el nucli de Conanglell, paral·lel al riu, i el Solei, en el sector més muntanyós, en terres de Montesquiu. La imatge de diferents grups de cases es correspon amb les tradicionals construccions industrials de línies simples i colors foscs.
El 1920 es va inaugurar una cooperativa de consum, l'any 1924 tenia dues botigues de queviures. A poc a poc la colònia anà incrementant la seva activitat i el 1950 es convertí en un autèntic poble.
Ermita de Sant Moí
Anomenada també esglesiola de Sant Moí, es troba al costat de la masia del mateix nom, al terme de Santa Maria de Besora. És una construcció preromànica (o d'un romànic molt primitiu), probablement edificada al final del segle X. És compon d'una breu aula rectangular coberta amb estructura de fusta i un absis de planta semicircular molt peraltada.
Les masies
De les etapes històriques medievals no en resta cap exemple d'arquitectura domèstica o agrícola. Si bé, certes masies com les Codines, les Planeses, la Casa Nova, Sant Moí, la Solana o fins i tot, la masoveria del castell poden tenir un origen medieval. Totes van ser objecte de transformacions molt importants durant el segle XVIII o totalment reconstruïdes al llarg del segle passat, com la Casa Nova i la Solana. Cal destacar el notable interès tipològic de les construccions auxiliars, que a la comarca s'anomenen badius, caracteritzades pel gran arc de mig punt que en presideix la façana principal.
Pont de les Codines
D'estil romànic sobre la riera de Sora, prop de la casa de les Codines, dins el Parc del Castell de Montesquiu.
Font d'en Nando
Zona d'esbarjo propera al riu Ter, amb barbacoes, taules i bancs de pedra.
Font del Roure
Situada a l'entrada del Parc del castell de Montesquiu, al costat del pont que travessa el riu Ter.
Camí vora el Ter GR-210
Sender de gran recorregut, de 61km i que passa per Montesquiu. Ens acosta tant al patrimoni de flora i fauna com a l'industrial i cultural.
FIRES I FESTES
Focs de Sant Joan
Des dels anys setanta es rep a Montesquiu l'arribada de la Flama el Canigó, i l'encesa de la foguera de Sant Joan. Per completar la festa es reparteix coca i vi dolç per a tothom.
Viu el Parc del Castell de Montesquiu
Ofereix un seguit de propostes i activitats lúdiques a través de les quals es pot descobrir o aprofundir en la coneixença dels indrets més emblemàtics del parc i dels cinc municipis que en formen part: Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà.
Cursa del Castell de Montesquiu
És tracta d'un circuit d'uns 10 quilòmetres aproximadament pel mig de la natura.
Arrel d'aquesta cursa, va sorgir la idea d'organitzar també una cursa infantil pels carrers del municipi.
Aquesta cursa és puntuable pel "Gran Premi de Curses de Fons de Catalunya".
Ballabisaura
Cicle de música i ball tradicional que es realitza als pobles del Bisaura, combinant tallers de danses i cants amb concerts-balls de caire popular. Es fa durant el mes d'octubre i cada setmana es realitza en un dels pobles que hi participen.
Festa Major
Se celebra el dia 8 de desembre, té una durada de 3 o 4 dies i es fan tota mena d'actes, en els que hi pot participar tothom.
informació
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0043807.xml
https://ca.wikipedia.org/wiki/Montesquiu
http://www.montesquiu.cat/
ECONOMIA
La industrialització fou el factor principal que motivà la segregació d'aquestes terres del municipi de Sant Quirze de Besora, ja que donà un fort impuls al creixement de la població, tant del nucli com de la colònia Tèxtil de la Farga de Bebié. La davallada de població vingué donada a l'abandonament de part de la colònia tèxtil.
Les activitats agràries tenen poca incidència. Els principals conreus són els cereals i el farratge, i prop del riu s'estenen alguns horts. La ramaderia és gairebé insignificant.
La indústria s'ha consolidat com la base econòmica del municipi. La industrialització arribà a partir del segle XIX potenciada per la seva situació al costat del Ter. Vers l'any 1895, una companyia controlada en bona part per Jeroni Juncadella, amo del castell. construí dins el terme dues fàbriques de carbur, l'una dita el Carbur de Dalt, davant la Farga de Bebié, i l'altra el Carbur de Baix, sota el castell, a l'esquerra del Ter. Les principals indústries de la població són del ram de l'alimentació, el tèxtil i la metal·lúrgia.
EL POBLE
S'estén entre el riu i la carretera C-17. La part més vella és formada per carrerons estrets i rectilinis, amb moltes cases dels segles XVII i XVIII. El poble sorgí a partir de mitjans del segle XVI com un petit nucli d'hostals i ferreries al llarg del camí ral de Vic a Ripoll, en terres del castell veí, els senyors del qual feren nombrosos establiments a partir de la fi del segle XVI per edificar noves cases.
HISTÒRIA
La casa forta o domus de Montesquiu consta documentalment a partir del 1337 amb motiu d'una venda oferta per Ramon de Conanglell a Jaume de Besora, a causa probablement d'un empenyorament. Aquesta casa fort fou inicialment, amb tota probabilitat, una torre de vigilància, situada estratègicament prop del camí que conduïa al monestir de Ripoll. Depenia del castell de Besora i en el transcurs dels segles esdevingué un casal on acabaren residint els senyors de Besora. Posteriorment, les famílies del Canet i dels Peguera esdevingueren senyors de Besora.
Durant la guerra entre la Generalitat i el rei Joan el Sense Fe, el castell visqué jornades agitades amb l'ocupació dels pagesos el 1462 i dos anys després pels capitosts Verntallat i Vilacetrú, que feien costat als remences i al rei. El sotsveguer de Vic organitzà aleshores una expedició per apoderar-se del castell, però fracassà per la seva condició inexpugnable. Acabada la guerra, el rei Joan el Sense FE (1463) manà respectar els drets de Bernat de Peguera, senyor de Besora i Montesquiu, i dictà que la família Descatllar no fos mai desposseïda dels seus drets sobre la casa forta. Narcís de Descatllar esdevingué marquès de Besora, vers el 1699.
Durant la guerra de Successió, el castell de Montesquiu es va fer servir per tancar-hi presoners del bàndol borbònic. El 1714, en plena guerra dels Catalans, els supervivents valons del combat d'Arbúcies, hi van ser retinguts. La família dels Santa Coloma passà a tenir la possessió del patrimoni Descatllar el 1710.
La Batalla de Montesquiu
A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran i Escrigàs a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità Manuel de Llauder i de Camín, i Galceran va fugir a França. A Morella és va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre.
Les nombroses partides actuaven sense coordinació. El comandament del Pretendent va enviar un contingent de forces del territori carlista basc-navarrès, seleccionat entre els més experimentats batallons dels quals disposava, l'agost de 1835, sota el comandament de Juan Antonio Guergué i format per 2.700 homes amb la missió d'organitzar el front a Catalunya. Arribat a la seva destinació Guergué, va aconseguir agrupar una nombrosa força, intentant prendre Olot però fracassant en l'intent. Seguidament Guergué va organitzar les tropes carlistes catalanes en un document oficial que s'enviaria al rei i als capitosts respectius. En el mateix document ell posa de manifest que les tropes amb les quals disposa són unes 19.000 descomptant les portades per ell. Després de la marxa de Guergué de Catalunya van assumir el comandament Ignasi Brijó fins a l'agost de 1736, que rellevà Rafael Maroto, que a principis de setembre posà setge a Sant Quirze de Besora, que fou aixecat per Joaquim Ayerbe.
La batalla
Sabedors de l'acostament de dues columnes liberals de Joaquim Ayerbe en direcció a Alpens, on es trobava Rafael Maroto, i Sant Quirze de Besora on eren els carlins de Blas Maria Royo de León, que havia estat cap de l'estat major de l'expedició Guergué, Ignasi Brujó i Ferran d'Ortafà. Maroto ordenà als seus subordinats que es reunissin amb ell a Alpens, però Ortafà decidí plantar batalla, que venceren els liberals el 4 d'octubre de 1836 a Montesquiu .
Conseqüència
Rafael Maroto es dirigí a Elna, on fou capturat i empresonat a Perpinyà, sent substituït per Blas Maria Royo de León, qui va aconseguir victòries importants com la victòria a la batalla de la Panadella i la conquesta de Solsona.
Antonio Urbiztondo fou anomenat responsable militar carlí de Catalunya el mes de juny de 1837, amb el càrrec de comandant general de l'exèrcit del Principat. El 12 de juny de 1837, va rendir Berga, que es convertí en la capital del carlisme catalana fins a la fi de la guerra, i el 27 de juliol de 1837 conquerí Ripoll.
LLOCS D'INTERÈS
Parc del Castell de Montesquiu
Situat a la regió prepirinenca oriental, a l'extrem nord de la comarca d'Osona, i ocupa part dels termes municipals de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Sora. El parc té una superfície de 546,45 hectàrees i el seu territori està dividit en dues parts pel curs del riu Ter. Presenta altituds que varien entre els 580 i els 850 metres.
El paisatge és caracteritza per un relleu travessat per diverses alineacions muntanyoses orientades en un sentit est-oest, entre les quals destaquen la serra de Bufadors i el serrat de la Rovira. La zona comprèn boscos de roures i de pi roig i antigues masies, algunes de les quals s'han habilitat per desenvolupar-hi activitats pedagògiques o per mantenir l'activitat agrària. L'element més característic del Parc és el castell de Montesquiu, que li dóna el nom.
Lloc de pas entre les muntanyes del Ripollès i la Cerdanya i les planes d'Osona, l'àmbit del Parc ha estat idoni per a l'establiment humà des d'èpoques molt antigues. Els testimonis arquitectònics més notoris es remunten a l'alta edat mitjana. El mateix castell de Montesquiu, l'esglesiola de Sant Moí, les restes del camí de Llaers, el pont de les Codines o les evidències de les primitives strada constitueixen els elements més significatius de l'edificació medieval al Parc.
 |
| https://gl.wikiloc.com/wikiloc/imgServer.do?id=4938791 |
Castell de Montesquiu
Es te constància documental de la seva existència des del segle XIII. El seu origen sembla trobar-se en una petita guàrdia o talaia de planta rectangular, probablement fou bastida entre el segle X i el segle XI. Es troba vinculat al castell de Besora, veritable centre de poder del terme durant la baixa edat mitjana. Al segle XVII, de mans de Lluís de Descatllar, el casal sofreix importants modificacions d'ampliació, es realitzen millores interiors i s'amplia la façana nord. A principis del segle XX, sofreix les principals modificacions que li confereixen la fisonomia actual.
Actualment l'edifici s'ha adaptat per tal que sigui visitable i s'hi puguin desenvolupar activitats pedagògiques, reunions i seminaris.
 |
| http://flickriver.com/places/Spain/Catalonia/Conanglell/search/ |
Església parroquial de Montesquiu
Presideix la població, fou inicialment una capella dedicada a la Puríssima, aixecada pels veïns l'any 1709. Fou erigida en vicaria de Sant Quirze de Besora el 1790 i en parròquia independent el 1878. L'edifici amb una gran nau i unes capelles laterals. El campanar data del 1780, i el 1912 hom féu una nova façana, neoromànica.
 |
| http://indretsescbergueda.blogspot.com.es |
Antiga quadra la Marxanda
Antic hostal que data aproximadament de l'any 1632. Actualment és l'edifici que allotja l'ajuntament.
La Farga de Bebié
És una colònia tèxtil que es construí al final del segle XIX al terme de les Llosses, a la dreta del Ter, en un meandre que forma el riu i que fa de límit entre ambdós termes. La ràpida ampliació de la indústria féu que ocupés terres de Montesquiu i va impulsar la creació de nous habitatges: el Tibidabo, els Suñers, el Balcó del Ter i les Tones, dins el municipi de les Llosses, i el nucli de Conanglell, paral·lel al riu, i el Solei, en el sector més muntanyós, en terres de Montesquiu. La imatge de diferents grups de cases es correspon amb les tradicionals construccions industrials de línies simples i colors foscs.
El 1920 es va inaugurar una cooperativa de consum, l'any 1924 tenia dues botigues de queviures. A poc a poc la colònia anà incrementant la seva activitat i el 1950 es convertí en un autèntic poble.
 |
| https://ca.wikiloc.com/wikiloc/imgServer.do?id=3861189 |
Ermita de Sant Moí
Anomenada també esglesiola de Sant Moí, es troba al costat de la masia del mateix nom, al terme de Santa Maria de Besora. És una construcció preromànica (o d'un romànic molt primitiu), probablement edificada al final del segle X. És compon d'una breu aula rectangular coberta amb estructura de fusta i un absis de planta semicircular molt peraltada.
 |
| http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/06_SMoi/SMoi.htm |
Les masies
De les etapes històriques medievals no en resta cap exemple d'arquitectura domèstica o agrícola. Si bé, certes masies com les Codines, les Planeses, la Casa Nova, Sant Moí, la Solana o fins i tot, la masoveria del castell poden tenir un origen medieval. Totes van ser objecte de transformacions molt importants durant el segle XVIII o totalment reconstruïdes al llarg del segle passat, com la Casa Nova i la Solana. Cal destacar el notable interès tipològic de les construccions auxiliars, que a la comarca s'anomenen badius, caracteritzades pel gran arc de mig punt que en presideix la façana principal.
Pont de les Codines
D'estil romànic sobre la riera de Sora, prop de la casa de les Codines, dins el Parc del Castell de Montesquiu.
 |
| https://caminantperelpais.blogspot.com.es/2011/03/sora-montesquiu.html |
Font d'en Nando
Zona d'esbarjo propera al riu Ter, amb barbacoes, taules i bancs de pedra.
 |
| http://www.montesquiu.cat |
Font del Roure
Situada a l'entrada del Parc del castell de Montesquiu, al costat del pont que travessa el riu Ter.
Camí vora el Ter GR-210
Sender de gran recorregut, de 61km i que passa per Montesquiu. Ens acosta tant al patrimoni de flora i fauna com a l'industrial i cultural.
FIRES I FESTES
Focs de Sant Joan
Des dels anys setanta es rep a Montesquiu l'arribada de la Flama el Canigó, i l'encesa de la foguera de Sant Joan. Per completar la festa es reparteix coca i vi dolç per a tothom.
Viu el Parc del Castell de Montesquiu
Ofereix un seguit de propostes i activitats lúdiques a través de les quals es pot descobrir o aprofundir en la coneixença dels indrets més emblemàtics del parc i dels cinc municipis que en formen part: Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà.
Cursa del Castell de Montesquiu
És tracta d'un circuit d'uns 10 quilòmetres aproximadament pel mig de la natura.
Arrel d'aquesta cursa, va sorgir la idea d'organitzar també una cursa infantil pels carrers del municipi.
Aquesta cursa és puntuable pel "Gran Premi de Curses de Fons de Catalunya".
Ballabisaura
Cicle de música i ball tradicional que es realitza als pobles del Bisaura, combinant tallers de danses i cants amb concerts-balls de caire popular. Es fa durant el mes d'octubre i cada setmana es realitza en un dels pobles que hi participen.
Festa Major
Se celebra el dia 8 de desembre, té una durada de 3 o 4 dies i es fan tota mena d'actes, en els que hi pot participar tothom.
informació
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0043807.xml
https://ca.wikipedia.org/wiki/Montesquiu
http://www.montesquiu.cat/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada