Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)

http://mapio.net/a/35138413/

A la vall del Ter, al sector central de la vall de Sant Joan. Centra el sector de la vall del Ter limitada al NE per la confluència del torrent de Quatrecases amb el Ter i al SE per la confluència del torrent de la Ribamala també al Ter. 
Forma una típica vall dels Prepirineus de direcció NE-SW, estesa entre els vessants septentrionals del Taga i de la serra Cavallera, al N i els vessants septentrionals de la serra de Puig Estela i el turó de Castelltallat, al SE. El terme de Sant Joan, té un apèndix, a llevant del turó de Castelltallat, que s'endinsa cap a la comarca de la Garrotxa, a la capçalera de la vall de Bianya, on és situat el veïnat de Santa Llúcia de Puigmal.
És una vall gerda, coberta de pastures i de boscos de pins, roures o faigs als llocs més alts. 
El cap del municipi és la vila de Sant Joan de les Abadesses, comprèn, a més dues colònies fabrils: la Colònia Llaudet i la Colònia Jordana, la resta del terme és disseminat. 

ECONOMIA 
És una via de caire industrial que encara manté una petita part de l'agricultura i també un sector ramader força dinàmic. L'agricultura, produïa fonamentalment cereals (sobretot blat de moro), però la tendència general de la pagesia és anar deixant de banda aquest sector, que patí una forta davallada la darrera dècada del segle XX, per derivar cap a les activitats ramaderes, de manera que les hectàrees que resten de conreu es dediquen bàsicament a farratge pel bestiar.
Els principals sectors ramaders han estat el boví i el porcí. També hi ha el bestiar oví i cabrum a les zones de muntanya, que els darrers anys dels segles XX s'incrementà notablement. 
Tot i la presència d'un actiu sector ramader. Sant Joan és un municipi dedicat a la promoció de les activitats industrials. La tradició arrenca del final del segle XIX amb l'arribada del tren per tal de facilitar l'explotació de les mines de carbó de Surroca (1875-80). Posteriorment, al principi del segle XX, s'instal·laren diferents empreses tèxtils com Tèxtil Abadesses (Espona) i Filatures Llaudet. 
A partir de 1950 es produí una nova empenta industrial que provocà una diversificació del tèxtil industrial. Es crearen diverses indústries de tripa sintètica, de làmpades d'òptica, d'estufes, d'alimentació (fabricació d'embotits), tèxtil, metal·lúrgiques etc. Tot i la presència d'empreses de sectors diversos, l'existència de fàbriques destinades a la producció tèxtil fa que aquest sector hagués estat el predominant en el panorama industrial de la vila. 

MORFOLOGIA URBANA
La vila de Sant Joan, nom que perdura des del segle XI (el monestir al seu inici s'anomenà Sant Joan de Ripoll), es troba a la confluència del del Ter amb la riera d'Arçamala, a redós del notable monestir, (primitivament, església parroquial dedicada a Sant Joan i Sant Pau). 
A la sagrera d'aquesta església es formà el nucli primitiu a l'indret anomenat el Vinyal, entre el monestir, la vila vella i la riera d'Arçamala, es creà a partir del 1206 un nou agrupament urbà. El 1244, l'abat Ramon de Blanes va fortificar-lo amb muralles i concedí franqueses i immunitats als nous residents i als que visquessin a poblar-lo. Així és formà la vila nova, de carrers rectilinis entorn d'un mercadal o plaça porticada per tres costats, on se celebra mercat els dimecres des de la concessió del rei Jaume I el 1230.
La instal·lació de les petites manufactures menestrals, de la industrialització del principi del segle XX, fou un fet important per a la renovació urbanística de la vila. Sobretot els canvis que s'esdevingueren amb la reindustrialització dels anys 1950, van donar un nou impuls a la vila, que fou encertadament renovada i urbanitzada i constituí alhora, pel prestigi històric i per la riquesa monumental, una de les fites notables de la ruta del romànic pirinenc i lloc de pas turístic, gràcies a la ruta internacional del Coll d'Ares. 

HISTÒRIA
El poblament a la vall de Sant Joan data d'èpoques prehistòriques, on les troballes arqueològiques demostren l'existència d'assentaments durant el paleolític inferior. Se sap ben poc de les èpoques posteriors i sembla que la romanització hi fou escassa, tot i que es coneix l'existència d'un ramat de la Via Augusta que remuntava la vall fins al Coll d'Ares. 
Els origens del poble actual l'any 887 per Guifré el Pelós. Aquest va ser primer monestir femení de la Gòtia i la primera abadessa fou Emma de Barcelona, filla de Guifré. Es tractava d'una petita comunitat benedictina que va assolir una gran riquesa i tingué una activitat molt important durant el segle X tot i això només va perdurar fins a l'any 1017 quan les monges expulsades per una butlla del papa Benet VIII. Aquest episodi històric associaria amb el pas dels segles a la llegenda del comte Arnau. 
Amb l'expulsió de les abadesses s'inicia un període d'inestabilitat que s'acabà a inicis del segle XII amb el restabliment de la comunitat de canonges, sota l'ordre de Sant Agustí amb el suport de Ramon Berenguer III. Un dels primers abats agustinians fou Ponç de Monells, que destaca per l'impuls de noves construccions: la nova església del monestir i la parroquial de Sant Pol. Així s'inicià una nova època d'esplendor del monestir, amb un argument del prestigi i l'activitat cultural que s'hi realitzava. 
A redós del monestir es va crear la vila de Sant Joan. Al principi els vilatans vivien dispersos en masos i al voltant de l'església de Sant Pol, al barri conegut com El Raval. Quan la població va augmentar va ser necessària la construcció d'una vila emmurallada de nova planta, actualment anomenada Vila Vella que es construí a les terres conegudes com El Vinyal a partir del segle XII. La Vila Vella acollida als gremis medievals, entre els més importants els paraires i tintorers, la plaça Major, centre d'intercanvi comercial i bells edificis dels quals avui encara queden reminiscències en alguna finestra gòtica o alguna portalada.
El final de l'edat mitjana marca el declivi del poder eclesiàstic en favor del secular. Un fet clau és la secularització de la canònica agustiniana l'any 1592. La comunitat passa a ser una col·legiata i els béns del monestir passen a mans seculars.
L'edat contemporània marca la població amb importants conflictes bèl·lics, però també portarà la modernització i dinamització de la vila. 
Durant la guerra del Francès, la població va ser ocupada diverses vegades. Les tropes napoleòniques entraren a la vila l'11 de juny de 1794, provocant diverses baixes.
Durant la tercera guerra Carlina, els carlins restauraren oficialment la Diputació General de Catalunya l'1 d'octubre de 1874, la seu de la Diputació va quedar establerta provisionalment a Sant Joan de les Abadesses, des d'on es publicà el Boletín Oficial del Principado de Cataluña des de desembre de 174 a març de 1875. 
A mitjans del segle XIX es comencen a explotar les mines de carbó d'Ogassa, la qual cosa incità la construcció de la línia de ferrocarril entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses, inaugurada el 17 d'octubre de 1880. Aquest fet accelerà la industrialització de la vila i el creixement de la seva població. Com moltes altres poblacions riberenques del Ter, a Sant Joan s'hi construïren diverses fàbriques i colònies industrials tèxtils que aprofitaren la força de l'energia hidràulica per a fer funcionar la maquinària. 
Durant el període de la guerra Civil Espanyola, el municipi passà a anomenar-se Puig -Alt Ter. Durant la retirada, l'exèrcit republicà en retirada destruí els ponts i l'estació de tren per tal de cobrir la seva retirada. 

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I LLOCS D'INTERÈS
Monestir
Fundat al segle IX per Guifré el Pelós, la primera abadessa en fou Emma, una de les seves filles. La comunitat femenina fou expulsada al segle XI per raons poc clares, suposadament per dur una vida poc digne d'una comunitat religiosa. Després d'un segle de crisi s'hi acabà afermant una comunitat de preveres agustinians, amb el suport del comte Berenguer III. L'actual construcció data del segle XII i la disposició dels absis respon a una influència occitana, amb cinc absis ricament decorats i un ample conjunt amb deambulatori entorn a l'altar. 
L'església romànica, que en bona part perdura, fou concebuda com un edifici de tres naus amb una ampla capçalera introduïda per un transsepte, en la que s'obren els cinc absis. 
A l'època barroca es mutilà l'absis major per construir un cambril per a les imatges del grup escultòric romànic, un dels més importants grups catalans de l'època (que presideix avui l'absis major) i que ha estat objecte d'una veneració especial, pel fet de conservar-se dins del cap del Crist Crucificat una hòstia incorrupta (desapareguda el 1936). Completen l'església un senzill i elegant claustre gòtic, iniciat el 1442, al costat del qual resten uns arcs de la sala capitular del segle XII i unes dependències que ara serveixen de sagristia i baixos de la rectoria vella. En canvi ha desaparegut l'antic claustre de Sant Mateu, situat a la part de migdia, on hi ha la porta d'accés a l'església, precedida d'un atri del segle XVIII, sobre el qual es troba el que resta de l'arxiu monàstic. Hi ha la capella barroca i elements decoratius, la qual allotja una notable talla de la Pietat. 
Dins el monestir es guarda també la imatge de Santa Maria la Blanca, amb el seu retaule d'alabastre, en part restaurat, i el sepulcre del canonge beat Miró de Tagamanent, obrat el 1345, amb l'estàtua jacent del beat sobre seu. Es conserven també, recomposades, les restes de l'antic retaule gòtic de Sant Agustí. 
Hi ha un petit museu, a l'antiga rectoria, amb fragments de retaules, peces teixides i d'orfebreria, talles, creus antigues. Al Museu Episcopal de Vic, procedents de Sant Joan de les Abadesses, hi ha importants frontals (com el Drap de les Bruixes, teixit hispano-àrab del segle XII) o un retaule gòtic de la Passió de Crist, creus i frontals brodats del segle XV complementen el notable llegat artístic del monestir. 

http://www.monestirs.cat/monst/ripoll/rp14abad.htm

http://www.pirinexus.cat

Palau de l'abadia
Proper als clos monàstic, fou bastit al segle XIV i renovat per l'abat Arnau de Vilalba (1393-1427), i té un petit claustre amb capitells molt toscs al pis inferior i unes amples porxades al pis superior. 
Darrera seu hi ha les restes de l'antiga capella romànica de Sant Miquel de la Infermeria, consagrada el 1164. Els capitells tenen gravat l'escut de l'abat, que també es troba al primer pis en el dentell de la porta.

https://es.pinterest.com/pin/534380312007634120/

http://www.santjoandelesabadesses.cat

Capella de Sant Antoni de Pàdua
Antiga capella o reposador situat a la vora de l'antic camí ral de Camprodon. El 23 de juliol de 1435 l'abat Pere de Montcorb donà l'aprovació per a la construcció d'un oratori a partir de la iniciativa de dos menestrals de la població. S'hi venerava una imatge d'alabastre de tipus gòtic, lliurada pel canonge donat del monestir Enric Valeric. La capella actual fou feta el 1602, i l'atri el 1623.

http://sivensalripolles.blogspot.com.es

Capella de Santa Magdalena de Perella
Presideix el veïnat rural de Perella, coronada un dels petits puigs que emmarquen la Vall del Ter.Fou construïda poc abans del 1145 pel terratinent de nom de nom Perella i la seva muller Cordovana, que donaren aquell any monestir de Sant Joan i la posaren sota la cura del rector de Sant Pol. L'edifici és bàsicament el mateix del segle XII, de planta rectangular, sense absis, amb volta un xic apuntada, s'hi afegí posteriorment una sagristia i un petit campanar de torre a l'angle SW. 

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es

Santa Llúcia de Puigmal
Inicialment formava part de la diòcesi de Girona, però la seva primerenca subjecció a Ripoll (890), i després a Sant Joan de les Abadesses (abans de 1150), feren que passés al bisbat de Vic. 
La seva restauració li ha retornat la bellesa original, amb l'obertura d'una nova porta i l'emblanquinat de l'interior. Un campanar d'espadanya s'alça al mur de migdia. Al segle XV perdé la independència parroquial i passà a sufragània de Sant Julià de Vallfogona. Des de la fi del segle XIX ho és de Sant Joan de les Abadesses. 
Han desaparegut antics edificis que envoltaven l'església. 

https://www.santjoandelesabadesses.cat

Vila Vella
Creada a principis del segle XIII per iniciativa dels abats Pere de Soler i, posteriorment, Ramon de Blanes als antics camps monàstics del Vinyal. Fou organitzada segons l'esquema de les ciutats romanes: una trama de carrers paral·lels i perpendiculars amb una plaça principal com a centre. Aquest traçat es poc habitual comparat amb altres viles medievals. 
La Plaça Major era el centre de vida social i d'intercanvi econòmic. D'aquí parteixen els principals carrers de la vila, alguns dels quals acolliren un bon nombre d'artesans, com el carrer Tints.
Al voltant de tota la Vila Vella,, podem trobar les restes de la muralla que protegia a la població iniciada al segle XII i reforçada en diverses ocasions. Arribà a constar de 24 torres i 6 portals d'entrada. 

http://www.bcncatfilmcommission.com

http://www.minube.com

Casa Maragall
Situada al carrer Major de la Vila Vella, és la casa o va estiuejar-hi el poeta Joan Maragall. Hi va escriure la Vaca Cega i els Goigs de la Verge de Núria. Gràcies a aquesta estada a la vila, va conèixer la llegenda del comte Arnau, de la que en feu un poema. 
Un altre punt de referència de Maragall és la Font del Covilar, al costat de la casa del mateix nom, a les afores del poble, on es troba la poesia de la Vaca Cega gravada en un monòlit de pedra. 

www.santjoandelesabadesses.cat

http://www.panoramio.com/photo/14353827

Plaça Major
Anomenada originàriament El Mercadal, era el centre de vida social i d'intercanvi econòmic. L'any  Jaume I el Conqueridor va donar permís per a fer-hi el mercat setmanal. Voltada per cases porxades, conserva algunes columnes amb elements gòtics. A la banda nord-oest els porxos havien estat dobles acolliren una taula de pedra en la qual els paraires i teixidors amidaven els seus draps. 

https://ca.wikipedia.org

La Muralla
Voltava tota la vila, constava de 24 torres i 6 portals d'accés. Actualment es poden observar algunes restes al passeig Comte Guifré, a la plaça de l'Arquitecte Duran i Reynals, al mirador de la plaça de l'Abadessa Emma i especialment al parc de la Muralla, on s'obria el portal de ponent i on també hi trobem les restes d'una torre. 

http://www.catalunyamedieval.es

Plaça de l'Abadessa Emma
Situada a la Vila Vella, en honor a la primera abadessa del monestir. La font monumental que ocupa el lloc central de la plaça va ser donada pel poble mexicà a la vila per honorar al compositor santjoaní Jaume Nunó i Roca, autor de la música de l'himne nacional de Mèxic. 

http://www.bcncatfilmcommission.com

El Palmàs-Casal Jaume Nunó
El Palmàs és la casa on va néixer Jaume Nunó l'any 1824. Reconstruïda entre els anys 1996 i 2010. És una casa pairal, de la qual cal destacar les arcades que s'obren a migdia i a ponent. Sota el jardí es conserven les restes d'un antic taller paraire, que corresponen a la part destinada al tint del teixit. 

http://www.santjoandelesabadesses.cat

Pont Vell
El primer pont de la vila sobre el riu Ter data del 1138, era d'estil romànic i amb un sol arc. Fou malmès pel fort terratrèmol que va sacsejar la vila el 1428 i va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta que el converteix en el pont gòtic amb més llum de la península. Durant la retirada republicana al final de la guerra Civil Espanyola va ser dinamitat i el 1976 es va reconstruir amb la gran volta gòtica i les arcades romàniques. 

http://mapio.net/pic/p-96484890/

Era d'en Serralta
És una era tancada que inclou una pallissa amb una arcada gòtica. Les seves parets perimetrals són part de la muralla medieval i d'una de les torres de vigilància. 

http://www.santjoandelesabadesses.cat

Església de Sant Pol
Situada desprès del Pont Vell, és on va aparèixer el primer nucli urbà anomenat del Raval. Des dels seus origens l'església era la parròquia dels vilatans. L'església actual data del segle XII i està dedicada a Sant Joan i Sant Pau flanquejant el Crist en Majestat en el esculpit de sobre la porta (conservat al Museu del Monestir). 
Durant l'època barroca fou àmpliament reformada. L'actual estat sense les parets laterals i l'edificació romànica invisible la converteix en un original conjunt pedagògic, ja que permet entendre el procés de construcció de les esglésies de l'època. Des de 1997 acull el monument a la sardana. 

https://ca.wikipedia.org

Sant Miquel de la Infermeria
D'estil romànic, data del segle XII i formava part del clos monàstic juntament amb el monestir i el palau de l'abadia. Fou la capella de la infermeria del monestir utilitzada pels religiosos que no podien assistir al culte de la comunitat per malaltia o vellesa. Actualment tan sols se'n conserva la base dels murs ja que va ser enrunada durant la Guerra Civil per tal de construir el pont de la Plana amb les seves pedres. 

http://cat.romanic.eu

Eco Museu Molí Petit
Molí fariner d'origen medieval i vinculat al monestir. Actualment està restaurat com Ecomuseu i Centre d'Interpretació dels molins hidràulics i de l'ecosistema de ribera. 
A l'Ecomuseu es pot conèixer com vivien a l'edat mitjana en un molí fariner. Hi ha una exposició permanent, amb part dels elements originals del molí, plafons interpretatius i maquetes que faciliten la comprensió del funcionament de mecanisme hidràulic. També es projecten audiovisuals relacionats amb el molí i el seu entorn natural. 

https://www.santjoandelesabadesses.cat

http://naturalocal.net

CULTURA I TRADICIONS
Ball de Pabordes
L'acte més destacat de la Festa Major. Es balla només el diumenge i el dilluns de Festa Major, a la plaça Major o bé en ocasions molt especials. 
De caràcter senyorívol i molt elegant, quatre parelles ballen les quatre parts que configuren la dansa. L'origen del ball és molt incert, segurament va néixer lligat al culte religiós, ja que antigament era comú que es ballés din l'església com a ofrena a la divinitat.
L'any 2011, en el marc de la Festa Major, l'ajuntament rep el diploma que acredità el Ball dels Pabordes com a Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional, fet que l'inclou en el catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. 

http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat

Llegenda i Mite del Comte Arnau
Autèntic exemple de senyor feudal que maltractava els seus vassalls, defraudava la soldada al mossos i seduïa les donzelles. Es diu que les escales excavades a la roca que pugen al santuari de Montgrony, a Gombren, les va fer construir el comte i desprès no va pagar el sou que havia promès als jornalers. Una versió més recent de la llegenda conta que el comte Arnau, per una mina molt profunda que travessava les muntanyes, venia a veure a l'abadessa del monestir, va ser condemnat a córrer eternament i sense descans sobre el seu cavall de flames i seguit per una canilla de gossos per les muntanyes de la serra Cavallera. Les nits de tempesta, voltat de clapits de gossos, esparvera els pagesos i la gent que es troba a la muntanya. 
La llegenda nasqué de la cançó, que devia ser composta cap els segles XVII o XVIII.

Les Bruixes i el Gorg de Malatosca
Prop del Molí de Malatosca, a Sant Joan, hi ha una gorga que se'n diu de les Bruixes, perquè hi havien fet estada. Un dia van cuidar una llevadora de la vila perquè una d'elles havia de tenir una criatura. En paga dels seus serveis, van donar-li una faldada de llenties, i la llevadora, tota enrabiada, va llençar-les Ter avall. L'endemà, quan es va posar el davantal, va adonar-se que una llentia li havia quedat encastada i s'havia convertit en or. 

www.santjoandelesabadesses.cat

FIRES I FESTES
Certament Literari Joan Maragall
Organitzat per l'ajuntament i l'Institut Escola, es convoca anualment, en aquest certamen hi pot participar tothom a partir de vuit anys i està estructurat en dues categories; escolars amb format i modalitat obligatòries, i adults en modalitat de poesia o de narrativa. 
Els premis es lliuren el dia de Sant Jordi. 
Sant Isidre
Fira que promou el món de la pagesia com a part de la nostra tradició. Entre els actes emblemàtics de la fira cal destacar el concurs morfològic de vaques de raça bruna, el concurs de munyir a mà, la cercavila de tractors antics pels carrers de Sant Joan, la fira de productes artesans a la visita guiada "Un tomb per la vida de pagès".
Es celebra el mes de maig. 

http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticies/etiqueta/vaca+bruna

Emmona
Prova llarga de distància, transcorre per alta muntanya, més del 40% del recorregut està per sobre dels 2000 metres (Puigmal 2914). Es celebra el mes de juny. 

http://www.naciodigital.cat/naciomuntanya/especial/437/ultra/trail/emmona-sant/joan/abadesses

Aplec de Sant Antoni
A la muntanya de Sant Antoni, es celebra una missa en honor al sant, es ballen sardanes i s'ofereix un dinar de germanor. Es celebra pels volts del 13 de juny. 
Clownia
Durant dos dies, Sant Joan es transforma en Clownia, la ciutat imaginària dels Txarango, lloc utòpic on tot es possible. És un espai de projecció i reflexió a través del teatre, el circ i la música. 
Es celebra el mes de juny.

http://www.esferic.cat/2015/06/30/3-orbits_-clowni15-st-joan-de-les-abadesses/

Nit de les Bruixes
Coincidint amb la revetlla de Sant Joan, té lloc la tradicional festa de la nit de les bruixes de Sant Joan de les Abadesses. Primer té lloc un sopar popular a la plaça Major, on s'hi poden veure tot tipus de bruixes i bruixots. Tot seguit es fa la popular foguera de Sant Joan, que dóna el tret de sortida al ball de la Nit de Sant Joan. 

www.santjoandelesabadesses.cat

Revetlla de la Vila Vella
S'hi fan diverses activitats per als infants i els adults. A la mitja part del ball de not, s'escullen l'hereu i la pubilla. 
Festival del comte Arnau
Durant els mesos de juliol i agost. Es tracta d'un projecte cultural promogut per l'ajuntament que va néixer amb l'objectiu de recuperar a través d'un festival multi-disciplinari la llegenda del comte Arnau, un dels principals trets culturals identificadors i diferenciadors de la vila. 
El festival inclou espectacles de teatre, dansa i música sobre el mite, al seu voltant, es programen altres activitats com la visita dramatitzada i sopar medieval "els desitjos del comte Arnau", la caminada nocturna "Cercant les petjades del comte Arnau" i el mercat medieval. 

Mercat del comte Arnau
Es reviu els temps feudals del comte Arnau, a través d'un mercat medieval. Els carrers de la Vila Vella s'omplen de firaires i artesans, música, espectacles que permeten endinsar-nos en el posat medieval. Un dels grans atractius és la taverna de la Vila Vella. 

Missa al Taga
Cada any, el tercer diumenge de juliol s'organitza la Missa al cim del Taga. 
Festa Major
Segon diumenge de setembre, dedicada al Santíssim Misteri. 
Entre tots els actes destaca el Ball dels Pabordes. 
Festa del Grito
El dissabte dels voltants del dia 15 de setembre per commemorar la independència de Mèxic. Sant Joan de les Abadesses ha mantingut una estreta relació amb Mèxic, des de que el compositor Jaume Nunó va guanyar l'any 1854. La convocatòria internacional per compondre la música de l'himne nacional de Mèxic. 

Taga Evo
Cursa de muntanya. És una prova d'uns 22 quilòmetres de recorregut amb fort desnivell, comença al nucli urbà i porta els participants a assolir cims com el Puig Estela (2019m) i el Taga (2040m).
Es celebra el mes de setembre.
Fira de la Carbassa
Al mes d'octubre, hi ha un concurs de carbasses una exhibició de realització d'escultures amb carbasses i activitats lúdiques, i degustació de diversos aliments amb la carbassa com a ingredient principal. 
Durant tot el dia hi ha parades d'agricultors i artesans de la carbassa. 

Pessebre al cim del Taga
Entronització del pessebre al cim de la muntanya del Taga de 2040 metres. 
Mercat de Nadal
Els principals carrers del centre amb parades de productes artesans i nadalencs. En aquest mercat també hi trobem el mercat de la joguina que aplega parades especialitzades en jocs i joguines i taula d'intercanvi. 
Aplec de Santa Llúcia
Aplec a l'ermita de Santa Llúcia de Puigmal, s'hi fan diverses audicions de sardanes i una missa. Se celebra el mes de desembre. 

GASTRONOMIA
L'oferta gastronòmica és molt variada; Quan arriba la tardor, els restaurants ofereixen gran varietat de menjars elaborats amb bolets (vedella de bolets), a l'hivern una bona escudella catalana, a la primavera i a l'estiu els plats solen ser més lleugers, amanida catalana, empedrat, escalivada o una esqueixada. 
La carn sempre és present, especialment el Xai del Ripollès que tant es pot menjar a la brasa, al forn o guisat de mil formes diferents; no podem oblidar la vedella, també protagonista en molts dels plats. Per postres podem gaudir  d'una crema catalana, postres de músic, amb fruits secs i moscatell, mel i mató i les típiques Carícies o Moixaines. 



informació 
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
http://www.enciclopedia.cat/
http://www.santjoandelesabadesses.cat/
http://www.monestirsantjoanabadesses.cat/
http://www.ccripolles.cat/
http://www.elripolles.com/