Canet d'Adri (Gironès)
 |
| http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0014315.xml |
El terme és drenat pel Revardit, afluent del Terri, que forma el límit nord-oriental del terme, per la riera de Canet, formada per les de Rocacorba i d'Adri, afluent per l'esquerra de la riera de Llémena. La major part del territori és muntanyós, densament poblat de boscos d'alzines, pins i roures, amb pasturatges als vessants més baixos de les muntanyes. El municipi comprèn, a més del poble de Canet d'Adri, cap administratiu, els antics pobles i parròquies d'Adri, Biert, Montbó (amb la urbanització de la Mota o de Montbó), Montcal i Rocacorba.
POBLACIÓ I ECONOMIA
La vall d'Adri havia estat densament poblada, ja des d'antic. Al seu poblament contribuïen, potser, els monjos de Sant Medir, que hi tingueren possessions durant els segles IX i X. Les primeres dades sobre la població de Canet.
L'activitat agrària ha estat la base econòmica del terme. L'agricultura, principalment de secà, produeix els cereals tradicionals, blat,civada i ordi, a més de farratge. Al regadiu, que s'aprofita l'aigua de la riera de Canet, destaquen el blat de moro i les hortalisses. Es cria sobretot bestiar boví, porcí i oví. Al terme s'ha explotat alguna gredera i cal recordar la importància de les segones residències.
EL POBLE
Situat prop de la confluència de les rieres d'Adri i de Rocacorba, a 241 metres d'altitud. A més del nucli creat a redós de l'església parroquial de Sant Vicenç, el poblament també és dispers en masies, algunes de les quals són ocupades només els caps de setmana i durant les vacances. El lloc és documentat com a parròquia ja al segle XI, quan apareix com a Sant Vicenç d'Adri el 1078 en la venda d'un alou situat en aquesta parròquia.
ALTRES INDRETS DEL TERME
Al nord de Canet s'aixeca el poble disseminat d'Adri, a 297 metres d'altitud, situat entre el torrent de Gàrrep i la riera de Reixec, prop d'un dels cràters del puig d'Adri, un dels afloraments volcànics més importants del Gironès. El poble és centrat per l'església parroquial de sant Llorenç.
El poble disseminat de Biert, és situat a la part septentrional del terme, a la dreta del Revardit, a 397 metres d'altitud, al peu de la serra de Rocacorba.
A la part oriental del terme hi ha el poble disseminat de Montbò, a la dreta del torrent de Riudelleques. Prop del poble, dalt d'un cim, el 1975 hom excavà un dolmen en que hi havia una sepultura, que constitueix la resta arqueològica més antiga del terme. En l'àmbit de Montbè, es troba la urbanització de la Mota o del Montbò. El poble disseminat de Montcal, és situat a llevant de Canet. És esmentat el 1017 en una butlla del papa Benet VIII. Per documents posteriors se sap que Montcal era només una finca lliure de tributs i prestacions, amb abundància de propietats eclesiàstiques i que l'erecció de la parròquia no es féu realitat fins el segle XII. El 1698 era lloc reial.
L'antic poble de Rocacorba és situat a 929 metres d'altitud, en un penyal dalt el massís de Rocacorba i l'església parroquial de santa Maria.
HISTÒRIA
Els testimonis més antics de poblament es troben als camps de Cant Canet, on es troba un jaciment prehistòric, arran de la troballa d'indústria lítica, del paleolític inferior i del paleolític mig.
Del neolític final, és el dolmen de la Mota, utilitzat com a lloc d'enterrament al llarg de tota l'edat de bronze.
En època ibèrica dominava la zona al poblat del castell d'en Carrerica, construït damunt d'un turó prominent que es dreça al sud-oest del terme, sobre la plana de Canet. Prop de l'Hostal de la Sala, s'hi han recollit fragments de ceràmica ibèrica i romana.
A l'alta edat mitjana, es formaren els diversos pobles que constitueixen l'actual terme de Canet.
Qui, en principi tingué més drets sobre aquestes terres fou la catedral de Girona. Aquest domini feudal va provocar alguns conflictes, com la disputa de l'any 1195 entre Bonet, clergue de la catedral i Bernat de Santa Cecília, batlle de Montcal, per l'ordi emmagatzemat a l'església parroquial.
L'altre gran senyoria feudal es va exercir des del castell de Rocacorba.
L'any 1386, els habitants d'aquests pobles, van aconseguir convertint-se en carrer de Girona i passar així altre cop al domini reial.
Els conflictes remences, es van barrejar amb la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, ja que els remences es van posicionar majoritàriament al costat del monarca.
L'arribada de la segona república el 1931, vingué acompanyada a Canet d'un fort moviment social lligat a les activitats del camp. L'esclat de la guerra civil es féu notar especialment al municipi, la victòria del feixisme i la subsegüent repressió ofegà tot aquell moviment social, dos habitants foren condemnats a mort i un altre fill del poble va morir al camp de concentració de Mathausen.
LLOCS D'INTERÈS
Canet
Sant Vicenç de Canet
Església parroquial, Esmentada des del 882, la base de l'edifici actual és un temple romànic del segle XI, de tres naus i capçalera amb tres absis, del qual se'n conserva part del mur sud, i els absis. Al segle XVI s'hi van fer importants reformes, que li donaren l'aspecte actual. també es bastí el campanar, situat al mig de la nau central, de torre de planta quadrada, amb dos pisos d'obertures de mig punt i teulada piramidal. Finalment s'hi afegiren tres capelles laterals i un comunidor de torre.
 |
| http://www.pedresdegirona.com/girones/esglesia_sant_vicenc.htm |
Cal Sabater
Situat al nucli de Canet, és l'ampliació d'una casa, efectuada els anys vint-trenta del segle XX, on destaca el conjunt d'arcs apuntats, inspirats en l'estil neo-àrab, oberts a la planta superior i distribuïts com una galeria.
Ca l'Estanyol o Pont de l'Estanyol
Mas documentat des de l'any 1318, però l'edifici actual pertany a una obra del segle XVI, amb reformes posteriors. De la construcció més antiga conserva la porta adovellada de mig punt, i la finestra central, motllura.
Camí del mas, sobre la riera de Canet, hi ha el pont de l'Estanyol, de pedra d'un sol arc de mig punt construït l'any 1804.
 |
| http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es |
La torre de Canet
L'antic casal de la Torre de Canet fou propietat dels Canet, que tingueren títol nobiliari de cavallers. Convertit després en masia, és un edifici originari del segle XVII, amb reformes posteriors. Està conformat per una torre quadrangular de quatre plantes i teulada a doble vessant a la qual s'adossa l'habitatge, de tres plantes articulat entorn d'un pati. A la porta principal, adovellada de mig punt, s'hi pot veure l'escut dels Canet.
Parc de la Font de la Torre
El curs de la riera hi passa engorgat entre balmes, petites cascades i tolls de gran frondositat. A prop podem trobar l'antic molí de la Torre, del qual se n'han condicionat algunes estructures annexes, com la resclosa i dos antics ponts de pedra.
Altres Masos de Canet
Can Canet, construcció originaria del segle XVI.
Ca l'Espígol, consta de tres habitatges, mostra algun vestigi del segle XVI.
Al sud-est, prop de la carretera o en el camí de Montcal, hi ha un seguit de masires dels segles XVI i XVII, amb portals adovellats i finestres de pedra treballada, ben conservades o restaurades: cal Ferrer Pagès, can Roca Gros, can Rigau, can Torre, can Pigem i can Roig. Al veïnat de Foleià, al nord destaquen can Pou de Canet, Mas Verd i Ca Dalt.
Adri
Sant Llorenç d'Adri
Edifici romànic del segle XII, d'una nau capejada per un absis semicircular decorat exteriorment amb un fris dentat. La façana, sobre ponent, i hi destaca la porta, remarcada per dues arquivoltes i suportada per dues columnes amb capitells esculturals amb caps humans, ocells i motius geomètrics. Afectada pels terratrèmols del segle XV, l'església fou refeta posteriorment, en diverses fases, amb l'alçament de la nau, la construcció de capelles laterals i l'erecció, sobre la nau, d'un campanar de torre de planta quadrada, obertures geminades de mig punt i coberta piramidal.
 |
| http://www.valldellemena.cat |
Ca l'Esparreguera
Masia de dues plantes articulada entorn d'una torre quadrangular espitllerada de quatre plantes i amb accès elevat en forma de porta adovellada de mig punt.
Can Bosc d'Adri
D'origens medievals i format per diverses dependències, és una veritable caseria articulada entorn d'una àrea oberta. Les edificacions més antigues pertanyen als segles XVII-XVIII, de tres plantes, amb porta adovellada de mig punt i alguna finestra de pedra treballada. Al segle XIX s'hi adossà un habitatge perpendicular de tres plantes i una porxada amb una galeria d'arcs de mig punt al pis superior, sobre l'entrada principal. Al segle XX es construí una nova casa de dues plantes a l'únic costat i quedava obert, i es va formar així el pati interior actual que centra el mas. A prop hi ha les restes del molí d'en Bosch, que aprofitava les aigües del Gàrrep, al qual s'accedia per un bonic pont de pedra d'un arc.
Can Heras
Casal documentat l'any 1274, dels principis de la construcció en són l'edifici central, de tres plantes i la capella, d'una nau rectangular, dedicada a Sant Llorenç i oberta al culte l'any 1770. A la segona meitat del segle XIX es construí adossat dos habitatges, de dues plantes i teulada a quatre vessants, i es reformaren les antigues cambres i torre. Les façanes s'ornaren amb elements d'estil neogòtic, especialment amb el pis superior clarament destacat, sostingut amb tot un seguit de mènsula coronat per una teulada a vuit vessants.
El Pla i el Puig d'Adri
El Pla, és interromput per un dels elements naturals més emblemàtics del municipi; el Puig d'Adri, un turó volcànic de 408 metres d'alçada cobert de bosc, que senyoreja totes les terres dels voltants, el camps, els masos i els bosquets que s'estenen pel pobles d'Adri, Canet i Moncal. La colada basàltica fruit de les seves erupcions s'estén per una bona part de la vall cap a Canet, Cartellà i Domeny, fins al Ter a prop de g
Girona.
Montcal i Montbó
Santa Cecília de Montcal
Esmentada l'any 1057, l'edifici actual és originàriament romànic, del segle XII, amb ampliacions posteriors. Inicialment d'una nau capejada per un absis semicircular, li fou afegida al sud una segona nau, d'estil gòtic, així com la sagristia i una capella al nord. La façana oberta, oberta a ponent, és molt senzilla, amb un pont de mig punt amb grans dovelles i dos petits rosetons, un per cada nau. El campanar, de torre de planta quadrada, es dreça sobre la volta de la nau, a la banda de llevant. Te dos nivells de finestres geminades de mig punt a cada cara, i està coronat per merlets i una teulada piramidal.
Masos de Montcal
Podem destacar can Murtra i can Germà, que tenien portals adovellats, i can Gaietano, que, a més, té finestres renaixentistes. Tot i que molt reformada, can Toscà, que ja existia al segle XIV, conserva encara elements prou antics, com una torre quadrangular de defensa, un portal adovellat i finestres amb llindes treballades. També en destaquen can Batlle, can Font i Can Fuster.
Sant Joan de Montbó
Edifici romànic d'una nau i absis semicircular, del segle XI o principis del XII, ha mantingut sense alterar la seva estructura, llevat de l'afegitó de la sagristia. La façana, oberta a ponent, fou reformada als segles XVI o XVII. La porta és adovellada de mig punt i a sobre hi ha una petita finestra en creu, parcialment cegada. Corona la façana un campanar de torre de planta quadrangular i coberta piramidal, construït sobre la nau. A la façana s'hi observen les empremtes de l'antic atri, avui desaparegut. Prop de l'església es troba el mas de can Birolesc, amb notables elements gòtics-renaixentistes.
Dolmen de la Mota
Aixecat durant el Neolític final, utilitzat com a lloc d'enterrament al llarg de tota l'edat del Bronze, fins a l'any 700 aC. Es tracta d'un sepulcre de galeria coberta amb llosa transversal a l'acabament de la cambra. Les excavacions van permetre recuperar diverses restes humanes i animals, fragments de ceràmica i 29 denes de collaret de pedra.
Biert
Sant Martí de Biert
Ja existia el segle X, fou reconstruïda a principis del segle XI, al qual pertany l'estructura actual, d'una nau capçada per un absis semicircular. Al segle XVIII es construïren les capelles a banda i banda de la nau, que donen a l'església la imatge d'un fals creuer. Al segle XIX es reforma la porta d'entrada, oberta al mur de migdia, i es bastí l'actual campanar, d'espadanya de dos ulls. A ponent hi te adossada la rectoria i, al costat hi ha un petit cementiri.
Rocacorba
Ermita de Rocacorba
El santuari està situat dalt del massís de Rocacorba, a uns 930 metres d'altitud. S'erigeix sobre una roca en forma de vaixell i on en els dies més clars permet veure des del Cap de Creus, el Montgrí, les Illes Medes, les Gavarres, el Montseny i el Puigmal.
FIRES I FESTES
Aplec de Rocacorba
Diumenge de Rams.
Trobada de dones de Canet d'Adri, Cartellà i Sant Medir
Setmana Santa.
Festa Major d'Adri
11 d'agost, Sant Llorenç.
Aplec de Biert
4rt diumenge d'agost.
Festa Major de Montbó
1r cap de setmana de setembre.
Festa Major de Canet
Sant Cosme i Sant Damià, 26 de setembre.
Festa Major de Montcal
Santa Cecília, 22 de novembre.
Festa de la Remença
Festa popular i històrica que s'organitza cada any en un poble i escenari diferent de la Vall de Llémena. La festa té com objectiu difondre els fets i els personatges de la revolta remença que es va produir a Catalunya durant el segle XV i que van organitzar els pagesos d'aquestes contrades.
Més de 100 voluntaris i voluntàries de la vall fan possible aquesta festa que inclou elements festius creats per la mateixa gent de la vall: danses tradicionals, conferències d'història, escenificació teatral, gastronomia medieval, mercat artesà, mostra ramadera de la vall, Escola remença, Taverna del Pagès, passejades amb poni, jocs infantils tradicionals...
La Festa de la Remença, finalitza cada any amb el relleu de la Força Remença. Aquest és un acte simbòlic que consisteix en fer arribar la Força Remença de la Vall de Llémena al municipi que l'any següent acollirà la Festa de Remença, mitjançant una caminada popular pels camins de la vall.
Informació
http://www.canet-adri.cat/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Canet_d'Adri
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0014315.xml
http://www.pedresdegirona.com/girones/canet.htm
http://www.valldellemena.cat
Can Heras
Casal documentat l'any 1274, dels principis de la construcció en són l'edifici central, de tres plantes i la capella, d'una nau rectangular, dedicada a Sant Llorenç i oberta al culte l'any 1770. A la segona meitat del segle XIX es construí adossat dos habitatges, de dues plantes i teulada a quatre vessants, i es reformaren les antigues cambres i torre. Les façanes s'ornaren amb elements d'estil neogòtic, especialment amb el pis superior clarament destacat, sostingut amb tot un seguit de mènsula coronat per una teulada a vuit vessants.
 |
| http://www.canet-adri.cat |
El Pla i el Puig d'Adri
El Pla, és interromput per un dels elements naturals més emblemàtics del municipi; el Puig d'Adri, un turó volcànic de 408 metres d'alçada cobert de bosc, que senyoreja totes les terres dels voltants, el camps, els masos i els bosquets que s'estenen pel pobles d'Adri, Canet i Moncal. La colada basàltica fruit de les seves erupcions s'estén per una bona part de la vall cap a Canet, Cartellà i Domeny, fins al Ter a prop de g
Girona.
 |
| http://www.valldellemena.cat |
Montcal i Montbó
Santa Cecília de Montcal
Esmentada l'any 1057, l'edifici actual és originàriament romànic, del segle XII, amb ampliacions posteriors. Inicialment d'una nau capejada per un absis semicircular, li fou afegida al sud una segona nau, d'estil gòtic, així com la sagristia i una capella al nord. La façana oberta, oberta a ponent, és molt senzilla, amb un pont de mig punt amb grans dovelles i dos petits rosetons, un per cada nau. El campanar, de torre de planta quadrada, es dreça sobre la volta de la nau, a la banda de llevant. Te dos nivells de finestres geminades de mig punt a cada cara, i està coronat per merlets i una teulada piramidal.
 |
| https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Cec%C3%ADlia_de_Montcal |
Masos de Montcal
Podem destacar can Murtra i can Germà, que tenien portals adovellats, i can Gaietano, que, a més, té finestres renaixentistes. Tot i que molt reformada, can Toscà, que ja existia al segle XIV, conserva encara elements prou antics, com una torre quadrangular de defensa, un portal adovellat i finestres amb llindes treballades. També en destaquen can Batlle, can Font i Can Fuster.
Sant Joan de Montbó
Edifici romànic d'una nau i absis semicircular, del segle XI o principis del XII, ha mantingut sense alterar la seva estructura, llevat de l'afegitó de la sagristia. La façana, oberta a ponent, fou reformada als segles XVI o XVII. La porta és adovellada de mig punt i a sobre hi ha una petita finestra en creu, parcialment cegada. Corona la façana un campanar de torre de planta quadrangular i coberta piramidal, construït sobre la nau. A la façana s'hi observen les empremtes de l'antic atri, avui desaparegut. Prop de l'església es troba el mas de can Birolesc, amb notables elements gòtics-renaixentistes.
 |
| http://www.rostoll.cat |
Dolmen de la Mota
Aixecat durant el Neolític final, utilitzat com a lloc d'enterrament al llarg de tota l'edat del Bronze, fins a l'any 700 aC. Es tracta d'un sepulcre de galeria coberta amb llosa transversal a l'acabament de la cambra. Les excavacions van permetre recuperar diverses restes humanes i animals, fragments de ceràmica i 29 denes de collaret de pedra.
 |
| http://www.valldellemena.cat |
Biert
Sant Martí de Biert
Ja existia el segle X, fou reconstruïda a principis del segle XI, al qual pertany l'estructura actual, d'una nau capçada per un absis semicircular. Al segle XVIII es construïren les capelles a banda i banda de la nau, que donen a l'església la imatge d'un fals creuer. Al segle XIX es reforma la porta d'entrada, oberta al mur de migdia, i es bastí l'actual campanar, d'espadanya de dos ulls. A ponent hi te adossada la rectoria i, al costat hi ha un petit cementiri.
 |
| http://mapio.net/pic/p-61990561/ |
Rocacorba
Ermita de Rocacorba
El santuari està situat dalt del massís de Rocacorba, a uns 930 metres d'altitud. S'erigeix sobre una roca en forma de vaixell i on en els dies més clars permet veure des del Cap de Creus, el Montgrí, les Illes Medes, les Gavarres, el Montseny i el Puigmal.
 |
| http://www.naturalocal.net |
FIRES I FESTES
Aplec de Rocacorba
Diumenge de Rams.
Trobada de dones de Canet d'Adri, Cartellà i Sant Medir
Setmana Santa.
Festa Major d'Adri
11 d'agost, Sant Llorenç.
Aplec de Biert
4rt diumenge d'agost.
Festa Major de Montbó
1r cap de setmana de setembre.
Festa Major de Canet
Sant Cosme i Sant Damià, 26 de setembre.
Festa Major de Montcal
Santa Cecília, 22 de novembre.
Festa de la Remença
Festa popular i històrica que s'organitza cada any en un poble i escenari diferent de la Vall de Llémena. La festa té com objectiu difondre els fets i els personatges de la revolta remença que es va produir a Catalunya durant el segle XV i que van organitzar els pagesos d'aquestes contrades.
Més de 100 voluntaris i voluntàries de la vall fan possible aquesta festa que inclou elements festius creats per la mateixa gent de la vall: danses tradicionals, conferències d'història, escenificació teatral, gastronomia medieval, mercat artesà, mostra ramadera de la vall, Escola remença, Taverna del Pagès, passejades amb poni, jocs infantils tradicionals...
La Festa de la Remença, finalitza cada any amb el relleu de la Força Remença. Aquest és un acte simbòlic que consisteix en fer arribar la Força Remença de la Vall de Llémena al municipi que l'any següent acollirà la Festa de Remença, mitjançant una caminada popular pels camins de la vall.
 |
| http://xarxanet.org |
Informació
http://www.canet-adri.cat/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Canet_d'Adri
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0014315.xml
http://www.pedresdegirona.com/girones/canet.htm
http://www.valldellemena.cat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada