Agramunt (Urgell)
 |
| http://www.agramunt.cat/ |
El terme comprèn la vila d'Agramunt, cap de municipi, els pobles de Mafet, Almenara Alta, les Puelles i la Donzell (dita també la Donzell d'Urgell).
ECONOMIA
Agramunt ha desenvolupat força les activitats agràries. El poc terreny no conreat és ocupat per brolles i bosquines amb predomini de la carrasca. El paisatge agrícola es caracteritza per la presència de terres de reg des de molt antic, primer amb les aigües del Sió i des del 1862 amb les del canal d'Urgell, que rega una bona extensió del terme, tant a la vall del Sió com a la plana d'Urgell, a l'altre banda de la serra d'Almenara. Al regadiu hom conrea principalment blat de moro, alfals i arbres fruiters; al secà, hi predominen els cereals (sobretot ordi).
La ramaderia ha perdut, en bona part, el seu caràcter tradicional de complement de l'explotació agrícola. La ramaderia se centra especialment en la cria de bestiar porcí i d'aviram.
La tradició manufacturera arrenca de l'època medieval, entre els diversos oficis menestrals mereixen esment especial els teixidors, que proliferaren a la vila, donaren pas després a d'altres indústries. D'altra banda, els mercaders d'Agramunt, protegits pels privilegis dels comtes d'Urgell, proporcionaren a la vila medieval.
La indústria és la principal activitat econòmica del terme. La base industrial és molt diversificada i és integrada en part per empreses d'origen local. Els principals sectors són el de l'alimentació, la confecció, el metall i el paper.
La indústria torronaire té una tradició a la vila, arrelada des del segle XVIII. Són coneguts arreu els seus torrons durs, de forma rodona, de mel, avellana i lara d'ou i la seva presentació tradicional enmig de dos fulls de neula. Els torrons d'Agramunt, tenen el distintiu de qualitat reconeguda. La vila té un monument a la tradició torronaire situat a la plaça de l'Onze de Setembre. La xocolata també s'elabora a la vila de fa 200 anys, l'especialitat més típica, és l'anomenada a la pedra i se li donava aquest nom perquè el cacau torrat és molia damunt una pedra prement els grans amb un rodet de fusta.
El sector del metall, té l'origen en les activitats agràries.
HISTÒRIA
La vila d'Agramunt fou conquerida el 1070 pel comte d'Urgell Ermengol IV, que féu un punt avançat en l'acció de conquesta del Pla de Mascança i de la part occidental de la Ribera de Sió. Després de la conquesta definitiva de Lleida (1149), el comte Ermengol VII donà a la vila la carta de poblament (1163), que concedia, entre altres coses, un règim molt ample de llibertats, l'ús directe de la propietat i un conjunt de normes jurídiques i morals disposades per a garantir la la convivència dels veïns i repobladors. Els comtes dedicaren una especial atenció a la vila, la qual transformaren, de fet, en la capital del comtat d'Urgell dins el 1314, i li concediren nombrosos privilegis. Entre els més importants podem esmentar l'exclusiva d'encunyar la moneda oficial del comtat (sous agramuntesos), la creació de la Paeria o govern municipal, la creació del tribunal públic a la porta de l'església major. Agramunt fou una de les viles més lliures i protegides del Principat i, situada en una vall, cruïlla de camins, es transformà aviat en un centre agrícola, menestral i comercial important que acollí un notable call jueu.
L'antiga vila comtal, amb el seu castell i el seu clos emmurallat, hagué de capitular davant les host de Ferran I el d'Antequera el 1413, desprès d'un intent de defensa dels drets comtals de Jaume II el Dissortat en les lluites que seguiren al Compromís de Casp.
Fins al segle XVI, Agramunt era cap d'una sots-vegueria, però aleshores passà a cap de la vegueria d'Agramunt, que comprenia la vall mitjana del Segre. Amb el decret de Nova Planta (1716) fou incorporada al corregiment de Cervera.
Totes les guerres modernes afectaren la vila a causa de la seva situació geogràfica de pas entre l'interior de la península, Lleida i Barcelona. Durant la guerra dels Segadors, la vila defensà la causa de la Generalitat, però aviat fou conquerida per les hosts castellanes i novament ocupada pels exèrcits francesos (1644), que enderrocaren part de les muralles i la casa de la vila. El 1646 caigué definitivament en mans dels castellans. En la guerra de Successió es decantà a favor de l'arxiduc Carles i després de diverses ocupacions per part d'uns i altres, al gener del 1711, fou finalment presa pels soldats de Felip V. Durant la guerra del Francès (1880-14), el sometent d'Agramunt participà en la batalla del Bruc, i encara es conserva la bandera que enarboraven els agramuntins; desprès de defensar la vila amb grans esforços, els francesos l'ocuparen a la primavera del 1810. Fins el 1814 restà dominada pels francesos i reconquerida per l'exèrcit del baró d'Eroles. La destrucció, la misèria i el desencís foren el resultat general de les guerres esmentades.
LLOCS D'INTERÈS
Església de Santa Maria
És una església romànica declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Documentada a finals del segle XI, en el XII es va construir l'edifici actual, quan Ermengol VII va atorgà la carta de població a Agramunt.
El temple de planta basilical té tres naus capçades per tres absis semicirculars, decorats exteriorment per sèries de dues arcuacions sobre lesenes. L'absis central disposa també d'una decoració similar per la part interior, amb arcuacions sobre columnes adossades. Les tres naus es cobreixen amb voltes de canó apuntades, dividides en quatre trams mitjançant tres arcs torals de secció esglaonada. Les voltes descansen sobre pilars amb columnes adossades. Molts detalls constructius fan pensar en la participació d'artistes del Llenguadoc, cosa que confirmen les marques dels picapedrers.
S'accedeix al temple mitjançant dues portalades romàniques, obertes al mur septentrional i al ponent, respectivament. La de ponent és un dels millors exemples de l'anomenada escola de Lleida, per la riquesa de la seva decoració.Bastida a mitjan segle XIII, és formada per vuit arquivoltes en degradació, que descansen sobre setze columnes per banda, i que constitueixen un cos sobresortint de la façana. Cada columna és decorada amb motius diferents. Els capitells destaquen per la seva ornamentació vegetal. Un dels elements més significatius és el grup esculpit en alt relleu, situat a les dovelles centrals de la porta, i que representen la Mare de Déu amb l'Infant, flanquejada a l'esquerra amb l'Anunciació i a la dreta amb l'Adoració dels reis.
La porta del costat nord, de concepció més senzilla, presenta també decoració de tipus geomètric, pròpia de l'escola lleidatana. Al costat esquerra de la façana s'aixeca el campanar, obra d'època gòtica que s'acaba probablement a finals del segle XIV.
La reixa de la Capella dels Socors: porta reixada que dóna accès i clou la capella, és una reixa realitzada en forja. En la seva part més alta i central, hi ha la presència d'una gran corona envoltada per pinacles acabats en diverses punxes de ferro. La part inferior es divideix en tres cossos: dos laterals amb sis o set bases de ferro paral·leles i verticals, i una central més ampla, la qual es subdivideix en dos portes per accedir a la capella.
Dins la capella hi ha la imatge gòtica de la Verge dels Socors, de fusta policromada.
El campanar, és una torre prismàtica de planta quadrada, oberta per estretes espitlleres fins al darrer pis, on hi ha dues finestres a cada façana, rectangulars però incorporades al mur motllurat, amb traceries de factura gòtica. Té un cos baix que arriba fins al ràfec de l'església. Per sobre hi ha un petit cos, sense obertures amb les façanes en voladís en relació amb les del cos de baix. Un tercer cos i últim, suportat per una motllura, és el que conté les finestres. Les seves façanes, molt restaurades, presenten una decoració de traceria, que forma la base de l'alta coberta que corona el campanar. Està situat a l'angle nord-oest de la façana de l'església de Santa Maria.
L'altar major, realitzat de pedra, és de planta rectangular i a la part superior presenta una decoració geomètrica a base d'arcs llombards.
La pica baptismal, situada a la dreta de l'entrada, realitzada en pedra d'una sola peça de forma circular i exterior gallonat. A un dels costats de la pica hi ha una marca en forma de creu. A l'interior d'aquest recipient baptismal, hi ha una segona pila de reduïdes dimensions i sostinguda per un petit peu, en la qual es dipositava l'aigua beneïda.
Beneitera 1 De base quadrangular, trencada al costat dret i coronada per una anella. A sobre s'aixeca una columna tornejada a base de línies helicoïdals. La pica, amb la part inferior gallonada i la part superior un registre horitzontal decorat amb motius geomètrics seriats incisos flanquejant la data de la seva construcció (1598). L'interior, de poca profunditat, és llis i al centre presenta un medalló vegetal dins una sanefa estelada.
Beneitera 2 Realitzada en pedra d'una sola peça. Molt robusta i austera. Té tres parts: el peu o base quadrangular i decorat amb fines motllures incises al contorn. Li segueix un cos circular amb un diàmetre de gran amplada i profunditat. Presenta una gruixuda anella girada que rodeja tota la cara exterior de la pica.
Beneitera 3 De peu quadrangular i llis, molt esvelta. El fust s'amplia a la part central i la decoració estriada és la típica de l'època. A la part mitjana inferior de la pica es troba una decoració a base de gallons allargats i units entre ells. A la part superior de la pica es veu un registre seriat amb decoració geomètrica i entremig la data de construcció (1568). La part inferior és gallonada. A l'interior, de poca profunditat, hi ha una decoració en forma de venera, la qual acaba amb un medalló al centre de la pica que porta incís un motiu vegetal dins una estrella.
Beneitera 4 De base quadrada amb els extrem arrodonits. A sobre hi ha una columna de fust estriat de motius florals. La pica, amb la part inferior gallonada i la superior decorat amb motius geomètrics amb la data 1687. L'interior de poca profunditat hi ha la decoració en forma de petxina que es concentra en un medalló central decorat amb una creu incisa.
A la primera capella de l'esquerra hi ha el Retaule de la Mare de Déu del Roser, de la primera meitat del segle XVII. Està fet amb fusta policromada.
És destacable el cadiratge de l'església, realitzat el 1532 en fusta de roure cisellada.
 |
| http://refugisantiaerisdebarcelona.blogspot.com.es |
Refugi antiaeri
Sota l'església hi ha un refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola. El refugi segueix la nau central i el creuer del temple, amb una galeria llarga de 34 metres i una transversal de 28,4 metres. Inclou una mostra permanent sobre la via quotidiana de la població abans de la guerra i els bombardeigs que va patir la població entre l'abril del 1938 i el gener del 1939.
 |
| http://refugisantiaerisdebarcelona.blogspot.com.es |
 |
| http://refugisantiaerisdebarcelona.blogspot.com.es |
Ajuntament d'Agramunt
A la cara sud de la plaça e l'Església, bastit a la segona meitat del segle XVIII. A la llinda de la porta d'accés hi ha gravada la data 1761. És un immoble fet de pedra, sobri, d'estil barroc, que encaixa molt bé en el conjunt de l'entorn sobretot pels porxos de l'entrada. A la part central hi destaca una llarga balconada. Damunt de la porta del balcó central hi apareix en relleu un escut d'Agramunt servat per dos àngels que porta la data 1703. A banda i banda hi ha les restes de pintura de dos escuts reials, un dels quals fou dedicat a la reina Isabel II. La part superior està rematada amb vuit finestres acabades amb un arc de mig punt, talment els porxos de la plaça.
 |
| http://agramunt.ddl.net |
Vestits medievals
Considerades les restes tèxtils civils trobades més antigues de Catalunya.
Durant les obres de restauració de la façana nord de l'església de Santa Maria, es va obrir el sarcòfag ubicat a la part baixa del campanar. A dins s'hi van trobar dos cossos (un home i una dona d'entre uns 20 a 30 anys) parcialment momificats, un home i una dona que conservaven restes indumentàries.
Totes les peces (una gonela, una calça i una lligadura pertanyents a la dona i una còfia i una peça rectangular que podia ser un mantell de l'home) són de lli, la majoria teixides a la plana (1 fil d'ordit/1 fil de trama), cap de les peces té decoració, però la còfia presenta una petita sanefa de repunts en la zona frontal.
No es tracta d'indumentària funerària, sinó de peces portades en vida amb les quals van ser enterrats.
 |
| http://agendaurgell.cat |
 |
| http://agendaurgell.cat |
Pou de gel
Al vessant nord-oest del turó del Convent es troba soterrat el pou del gel. És un recinte cilíndric d'uns onze metres de fondària i uns nou metres de diàmetre cobert amb un casquet esfèric, tot de pedra picada. Un corredor subterrani situat a la part nord comunica amb l'exterior i és per on es posava i es treia el gel. Al fons una estreta mina que sortia a la base del tossal li feia de desguàs.
Els geladors es trobaven al peu de la muralla per la part de tramuntana.
Pont Romànic.
 |
| http://www.caloliva.cat |
Pont Romànic.
O pont Vell, data del segle XII-XIII. És una construcció de pedra picada amb dos amplis arcs apuntats. Actualment només un d'ells és practicable i hi passa canalitzat el riu Sió. Aquest pont és el més antic de la població, ha aguantat totes les riuades que han afectat el riu Sió al llarg dels segles. Ha estat modificat per la seva part superior amb una barana de pedra afegida temps després de la seva construcció.Quan fou bastit, era situat a les afores de la muralla, en el camí que portava a Tèrrega. Actualment enllaça la Plaça del Pou i l'avinguda de Catalunya. Declarat Bé d'Interès Local.
Pont de Ferro
Es troba a les afores del poble, en una zona d'horts, en la confluència entre el riu Sió i el Canal d'Urgell. La primera construcció es va realitzar l'any 1857, amb set arcs rebaixats de pedra i maçoneria.
Les puges del dia de santa Tecla (23 de setembre de 1874) elevaren les aigües fins a 9 metres, de manera que varen començar a ultrapassar l'obra en cascada, soscavant la fomentació fins el punt de provocar la ruïna total del pont, que va acabar ensorrant-se en la seva totalitat.
La necessitat de construir ràpidament l'aqüeducte perquè quedava tallat el subministrament d'aigua a la resta de l'Urgell esdevingué la raó principal de la nova situació. Declarat Bé Cultural d'Interès Local.
Plaça del Mercadal
A les darreries de l'any 1700, ja no es podia edificar muralles endins. El recinte que voltava la vila seguint les muralles que l'encerclaven, en tots aquells trossos sobre els quals no pesava la servitud de llum, d'airejar o accés d'un adjacent, havia estat ja ocupat per noves edificacions, calia doncs, pensar en espais muralles enfora si volia eixamplar-se la població. Així sorgí la idea del Mercadal.
Es tracta d'una plaça quadrada, simètrica i porticada, a cada una de les cares corresponen vuit arcades dels coberts de davant les cases, les quals totes tenen el mateix aspecte visual. Bé Cultural d'Interès Nacional.
Safareig Municipal
Agramunt estava protegida pel castell i la muralla. La vila estava dividida en quatre sectors: Barri del Castell, Barri de Sió, Barri de la Plaça i de Sant Joan. En uns principis el castell no era res més que una torre de defensa que més tard, els comtes d'Urgell van ampliar fins a convertir-la en castell.
Al costat d'aquest hi havia una capella, a l'interior de la qual hi havia una imatge de la Verge Maria, la Mare de Déu del Castell que va desaparèixer l'any 1936. El castell va ser derruït a mig segle XVII pels francesos. L'únic llenç de muralla que resta visible és el que es troba al carrer del mateix nom.
Passeig Joan Brufau
Conegut com a Passeig del Sió, conforma una llarga i extensa zona verda paral·lela al riu Sió. La part més antiga d'aquest Passeig s'allarga des del Pont Romànic fins a la zona esportiva de les piscines, on s'enllaça amb el Parc de Riella.
Parc del Convent
Altrament anomenat Zona dels Dipòsits, es troba situat a sobre del convent, a la part més alta del nucli urbà de la vila. Antigament s'hi havia bastit el Convent de Sant Francesc, del qual únicament en queda el Pou de Gel, actualment visitable, i la Cisterna de l'antic claustre del convent.
Des de la pineda del parc és pot gaudir d'unes magnífiques vistes del Bosc del Ciscar i de les serres de Montclar i del Montsec.
Plaça del Mercat
Aquest espai situat al bell centre de la vila s'anomena Plaça del Mercat perquè és on hi ha l'edifici de l'antic mercat municipal, bastit per l'arquitecte Domènec i Torres.
Actualment l'edifici del mercat acull l'actual Espai Guinovart.
Plaça del Torronaire
Situada just al costat del Pont Romànic i del Passeig Josep Brufau, acull el Monument al Torronaire en homenatge a aquest ofici tan arrelat a la vila d'Agramunt. Cada any, en el marc de la inauguració de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra, que se celebra el segon cap de setmana d'octubre, els menestrals torronaires celebren una ofrena floral en honor als torronaires.
Museu etnològic
Situat als baixos del Mercat Municipal, compta amb una nombrosa col·lecció d'eines agrícoles i d'antics oficis artesans, objectes casolans, material arquitectònic i fotografies antigues de a vila cedides per vilatans.
Carrer Sabateria de Baix
Aquest carrer es troba documentat de principis del segle XIV. Probablement el nom del carrer fa referència als obradors de sabateria establerts en aquest indret en temps antics. Els porxos o coberts més antics de la vila es troben en aquest carrer, concretament a Cal Vidrier, una casa construïda a finals del segle XVII. Són els coberts més antics i representatius de la vila.
Plaça del Pou
És un dels punts més cèntrics de la vila, on conflueixen els vials més importants. Fins fa pocs anys hi havia la boca del pou públic. Actualment és al voltant d'aquesta plaça on s'hi desenvolupa la major part d'activitat comercial i de serveis de la vila. Durant molts anys hi hagué la bàscula municipal, l'edifici de la qual actualment és l'oficina de turisme del municipi.
Refugi dels Salats i Antic Camp d'aviació
L'any 1938, en plena guerra Civil, Agramunt va disposar d'un camp d'aviació que ocupava tot el pla dels Salats, des del Canal d'Urgell fins prop de les Puelles.
Els treballs de recuperació han permès rehabilitar una cambra d'uns 9 metres quadrats de superfície sota on s'hi accedeix a través d'unes escales de pedra treballada, per fer-la visitable. Els punts d'entrada i sortida es van construir de forma desalineada amb l'objectiu de protegir la cambra dels bombardeigs i de les ones expansives.
Parc de Riella
Acull un recorregut a través d'obres de gran format de l'artista i poeta Guillem Viladot. És tracta d'una gran zona lúdica i paisatgística i és considerat el primer parc de poesia visual a l'aire lliure. El parc porta el nom de Riella perquè és així com Guillem Viladot anomenava la vila d'Agramunt en els seus articles i llibres.
Escorxador Municipal
Forma par d'un conjunt d'edificacions construïdes després de la guerra Civil, entre les quals una casa-residència dels antics veterinaris titulars de l'època.
FIRES I FESTES
Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra
L'inici de la fira es remunta a l'any 1988 quan a iniciativa del Foment Pro-Mercat d'Agramunt i Comarca es va organitzar un mercat dedicat al torró. La bona acollida que va tenir la iniciativa i va animar als organitzadors a obrir la participació a altres sectors, així es va celebrar l'any següent la primera Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra. Actualment és un punt de referència dins el calendari firal de les Terres de Lleida. Actualment es celebra la segona quinzena d'octubre.
Carnaval d'Agramunt
Actualment, a part del concurs de carrosses i comparses s'ha anat introduint diferents categories com els concursos com el concurs de disfresses casolanes, el concurs d'establiments o el concurs de balcons.
L'any 2011 es va celebrar el 25è aniversari de la recuperació del carnaval. Per aquest motiu es va crear el símbol de la Xurripampi, una ceba que passarà a ser mascota del carnaval. Aquesta va ser creada per l'artista d'Agramunt Olga Cortadellas.
Fira del Vehicle d'Ocasió Agr'Auto
Té com a objectiu la potenciació del mercat de vehicles usats. Normalment se celebra a finals del mes de febrer.
Malacatum
És la festa de la diversitat a Agramunt. La festa té lloc al passeig Brufau on els diferents col·lectius munten unes carpes on hi ha una mostra de gastronomia típica del seu país, a més a més i ha demostracions de balls típics de cada zona dels que hi participen.
Paella Popular de Sant Joan
Festa popular que se celebra al Passeig del Sió el dia 24 de juny, on tothom que vulgui i per un mòdic preu pot degustar un plat de paella.
Festa Major
Se celebra el primer cap de setmana de setembre
Mercat de Nadal
Pel Pont de la Puríssima, al centre històric de la vila. s'ofereix guarniments per a l'arbre, figures de pessebre, caves, formatges i els torrons i xocolates autòctons. Complementa el mercat una mostra d'animals que solen ser els protagonistes de la taula de Nadal, com el gall dindi, pollastre, faisans, conills, perdius, ànecs i oques.
informació
https://ca.wikipedia.org/wiki/Agramunt
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0001035.xml
http://www.agramunt.cat/
 |
| http://agramunt.ddl.net |
Pont de Ferro
Es troba a les afores del poble, en una zona d'horts, en la confluència entre el riu Sió i el Canal d'Urgell. La primera construcció es va realitzar l'any 1857, amb set arcs rebaixats de pedra i maçoneria.
Les puges del dia de santa Tecla (23 de setembre de 1874) elevaren les aigües fins a 9 metres, de manera que varen començar a ultrapassar l'obra en cascada, soscavant la fomentació fins el punt de provocar la ruïna total del pont, que va acabar ensorrant-se en la seva totalitat.
La necessitat de construir ràpidament l'aqüeducte perquè quedava tallat el subministrament d'aigua a la resta de l'Urgell esdevingué la raó principal de la nova situació. Declarat Bé Cultural d'Interès Local.
| https://commons.wikimedia.org |
Plaça del Mercadal
A les darreries de l'any 1700, ja no es podia edificar muralles endins. El recinte que voltava la vila seguint les muralles que l'encerclaven, en tots aquells trossos sobre els quals no pesava la servitud de llum, d'airejar o accés d'un adjacent, havia estat ja ocupat per noves edificacions, calia doncs, pensar en espais muralles enfora si volia eixamplar-se la població. Així sorgí la idea del Mercadal.
Es tracta d'una plaça quadrada, simètrica i porticada, a cada una de les cares corresponen vuit arcades dels coberts de davant les cases, les quals totes tenen el mateix aspecte visual. Bé Cultural d'Interès Nacional.
 |
| http://www.ua1.cat |
Safareig Municipal
Agramunt estava protegida pel castell i la muralla. La vila estava dividida en quatre sectors: Barri del Castell, Barri de Sió, Barri de la Plaça i de Sant Joan. En uns principis el castell no era res més que una torre de defensa que més tard, els comtes d'Urgell van ampliar fins a convertir-la en castell.
Al costat d'aquest hi havia una capella, a l'interior de la qual hi havia una imatge de la Verge Maria, la Mare de Déu del Castell que va desaparèixer l'any 1936. El castell va ser derruït a mig segle XVII pels francesos. L'únic llenç de muralla que resta visible és el que es troba al carrer del mateix nom.
 |
| http://agramunt.ddl.net |
Passeig Joan Brufau
Conegut com a Passeig del Sió, conforma una llarga i extensa zona verda paral·lela al riu Sió. La part més antiga d'aquest Passeig s'allarga des del Pont Romànic fins a la zona esportiva de les piscines, on s'enllaça amb el Parc de Riella.
 |
| http://agramunt.ddl.net |
Parc del Convent
Altrament anomenat Zona dels Dipòsits, es troba situat a sobre del convent, a la part més alta del nucli urbà de la vila. Antigament s'hi havia bastit el Convent de Sant Francesc, del qual únicament en queda el Pou de Gel, actualment visitable, i la Cisterna de l'antic claustre del convent.
Des de la pineda del parc és pot gaudir d'unes magnífiques vistes del Bosc del Ciscar i de les serres de Montclar i del Montsec.
 |
| http://agramunt.ddl.net |
Plaça del Mercat
Aquest espai situat al bell centre de la vila s'anomena Plaça del Mercat perquè és on hi ha l'edifici de l'antic mercat municipal, bastit per l'arquitecte Domènec i Torres.
Actualment l'edifici del mercat acull l'actual Espai Guinovart.
 |
| http://mapio.net/s/38361564/ |
Plaça del Torronaire
Situada just al costat del Pont Romànic i del Passeig Josep Brufau, acull el Monument al Torronaire en homenatge a aquest ofici tan arrelat a la vila d'Agramunt. Cada any, en el marc de la inauguració de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra, que se celebra el segon cap de setmana d'octubre, els menestrals torronaires celebren una ofrena floral en honor als torronaires.
 |
| http://www.esagramunt.com |
Museu etnològic
Situat als baixos del Mercat Municipal, compta amb una nombrosa col·lecció d'eines agrícoles i d'antics oficis artesans, objectes casolans, material arquitectònic i fotografies antigues de a vila cedides per vilatans.
 |
| http://www.7accents.cat |
Carrer Sabateria de Baix
Aquest carrer es troba documentat de principis del segle XIV. Probablement el nom del carrer fa referència als obradors de sabateria establerts en aquest indret en temps antics. Els porxos o coberts més antics de la vila es troben en aquest carrer, concretament a Cal Vidrier, una casa construïda a finals del segle XVII. Són els coberts més antics i representatius de la vila.
 |
| http://www.panoramio.com |
Plaça del Pou
És un dels punts més cèntrics de la vila, on conflueixen els vials més importants. Fins fa pocs anys hi havia la boca del pou públic. Actualment és al voltant d'aquesta plaça on s'hi desenvolupa la major part d'activitat comercial i de serveis de la vila. Durant molts anys hi hagué la bàscula municipal, l'edifici de la qual actualment és l'oficina de turisme del municipi.
 |
| http://agramunt.ddl.net |
Refugi dels Salats i Antic Camp d'aviació
L'any 1938, en plena guerra Civil, Agramunt va disposar d'un camp d'aviació que ocupava tot el pla dels Salats, des del Canal d'Urgell fins prop de les Puelles.
Els treballs de recuperació han permès rehabilitar una cambra d'uns 9 metres quadrats de superfície sota on s'hi accedeix a través d'unes escales de pedra treballada, per fer-la visitable. Els punts d'entrada i sortida es van construir de forma desalineada amb l'objectiu de protegir la cambra dels bombardeigs i de les ones expansives.
 |
| http://www.festacatalunya.cat |
Parc de Riella
Acull un recorregut a través d'obres de gran format de l'artista i poeta Guillem Viladot. És tracta d'una gran zona lúdica i paisatgística i és considerat el primer parc de poesia visual a l'aire lliure. El parc porta el nom de Riella perquè és així com Guillem Viladot anomenava la vila d'Agramunt en els seus articles i llibres.
 |
| http://parcderiella.cat |
Escorxador Municipal
Forma par d'un conjunt d'edificacions construïdes després de la guerra Civil, entre les quals una casa-residència dels antics veterinaris titulars de l'època.
 |
| ttps://commons.wikimedia.org |
FIRES I FESTES
Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra
L'inici de la fira es remunta a l'any 1988 quan a iniciativa del Foment Pro-Mercat d'Agramunt i Comarca es va organitzar un mercat dedicat al torró. La bona acollida que va tenir la iniciativa i va animar als organitzadors a obrir la participació a altres sectors, així es va celebrar l'any següent la primera Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra. Actualment és un punt de referència dins el calendari firal de les Terres de Lleida. Actualment es celebra la segona quinzena d'octubre.
 |
| http://www.catalunya.com |
Carnaval d'Agramunt
Actualment, a part del concurs de carrosses i comparses s'ha anat introduint diferents categories com els concursos com el concurs de disfresses casolanes, el concurs d'establiments o el concurs de balcons.
L'any 2011 es va celebrar el 25è aniversari de la recuperació del carnaval. Per aquest motiu es va crear el símbol de la Xurripampi, una ceba que passarà a ser mascota del carnaval. Aquesta va ser creada per l'artista d'Agramunt Olga Cortadellas.
 |
| http://www.lleidatur.com |
Fira del Vehicle d'Ocasió Agr'Auto
Té com a objectiu la potenciació del mercat de vehicles usats. Normalment se celebra a finals del mes de febrer.
Malacatum
És la festa de la diversitat a Agramunt. La festa té lloc al passeig Brufau on els diferents col·lectius munten unes carpes on hi ha una mostra de gastronomia típica del seu país, a més a més i ha demostracions de balls típics de cada zona dels que hi participen.
Paella Popular de Sant Joan
Festa popular que se celebra al Passeig del Sió el dia 24 de juny, on tothom que vulgui i per un mòdic preu pot degustar un plat de paella.
 |
| http://www.agramuntenxarxa.cat |
Festa Major
Se celebra el primer cap de setmana de setembre
 |
| http://agramunt.ddl.net |
Mercat de Nadal
Pel Pont de la Puríssima, al centre històric de la vila. s'ofereix guarniments per a l'arbre, figures de pessebre, caves, formatges i els torrons i xocolates autòctons. Complementa el mercat una mostra d'animals que solen ser els protagonistes de la taula de Nadal, com el gall dindi, pollastre, faisans, conills, perdius, ànecs i oques.
 |
| http://www.viulafesta.cat |
informació
https://ca.wikipedia.org/wiki/Agramunt
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0001035.xml
http://www.agramunt.cat/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada