Collbató (Baix Llobregat)
 |
| http://www.collbato.cat/ |
Tota la meitat septentrional del municipi és ocupada pels vessants i els contraforts meridionals de la muntanya de Montserrat, que gaudeixen de protecció dins el parc natural.
Collbató és un dels indrets per on es puja a Montserrat. Els camins que hi porten són el camí Vell i el Camí Nou.
Tota la zona, a part de contenir testimonis d'un poblament ben antic i ser rica en toponímia, ho es també en llegendes, com la de la font Seca i la font del Miracle, que ja és recollida el 1677 i altres que transcriu Joan Amades.
El terme comprèn el poble de Collbató, cap municipal, el raval de la Font de Còdol i un bon nombre d'urbanitzacions, com Can Dalmases, l'Oller, els Clots, la Fumada i les Illes.
El nom de Collbató prové de Colle Betonis, és a dir, del nom geogràfic de coll més un antropònim germànic. És probable que aquest nom hagués passat a la toponímia durant el repoblament següent a la conquesta carolíngia.
ECONOMIA
L'economia del municipi ha estat basada tradicionalment en l'agricultura. A la meitat del segle XIX els productes agrícoles principals eren el blat i els llegums, com també el vi i l'oli de qualitat. A la primeria del segle XX hi havia els mateixos conreus. En l'actualitat els més importants són els ametllers i les oliveres. En l'economia del municipi ja obtingut cert impuls la indústria de la construcció, lligada al gran nombre d'urbanitzacions que s'han edificat al terme en les darreres dècades. També ha crescut el sector de serveis, relacionat amb l'increment de la població i amb el turisme centrat a Montserrat.
Des del 1925 s'ha desenvolupat al poble una artesania musical ben peculiar, la fabricació d'orgues.
HISTÒRIA
El lloc de Collbató pertanyia des d'abans del 1065 als vescomtes de Barcelona, que posseïen també el castell de la Guàrdia de Montserrat. Probablement, des de molt aviat el lloc fou fortificat per encàrrec dels comtes de Barcelona, per causa de la seva situació estratègica, vigilant la via pública (documentada el 991) que duia cap a les valls altes de l'Anoia i el Gaià, en terres de la Marca. Els comtes posseïen béns a la contrada. El 1113 el vescomte Guislabert II cedí el castell de Collbató i el seu terme a la seva filla Ermessenda. Aleshores els límits del terme eren, a llevant, el Llobregat i el terme d'Esparraguera; a migdia, el terme de Pierola; a ponent, el de Santa Maria del Bruc, i a tramuntana el torrent de Vallmall. En endavant el castell de Collbató fou posseït pels descendents d'Ermessenda i el seu marit Bartomeu, que prengueren el cognom de Montserrat per tal com posseïen els castells montserratins de la Guàrdia i el de Collbató. Posteriorment, al segle XIII la senyoria de Collbató passà al Durfort; el darrer personatge d'aquest llinatge que posseí el castell fou Guillem Durfort. Pel seu testament, del 1376, el castell i el lloc de Collbató, com també la quadra de les Amenolelles, passaren a la senyoria del monestir de Montserrat, el qual, el 1380, adquirí dels comtes reis tota la jurisdicció de Collbató.
L'església de Sant Corneli, juntament amb la de les Amenolelles i la de Sant Miquel, va ser donada a la canònica de la seu de Barcelona el 1061 per Guislabert, bisbe de Barcelona, que durant uns quants anys (1014-41) havia regit el vescomtat a la mort del seu pare, el vescomte Udalard, i el seu germà Bernat. El 1067 Ermengol Joan féu donació a la canònica d'aquestes esglésies que havia donat Guislabert.
LLOCS D'INTERÈS
Coves del Salnitre
També anomenades coves de Collbató o coves de Montserrat. Pertanyen al massís de Montserrat i són de sistema càrstic, en conglomerat, principalment calcaris. Són riques en minerals fosfatats i antigament hi va haver explotacions de salnitre. En el seu interior alberguen el conjunt de sales més grans de Catalunya. Es diu que les seves formes orgàniques i ondulants van inspirar a Gaudí per a obres com la Sagrada Família.
La longitud visitable de les coves és de 549 metres amb un desnivell de 20 metres i una temperatura interior de 14ºC. La superior de la cova no està adaptada per a la visita turística (és l'única zona que no és possible recórrer), però la resta s'il·lumina a mesura que el grup de visitants va avançant pel seu interior.
La tradició diu que s'hi refugiava el guerriller Mansuet, que fou descobert i assetjat pels francesos.
Durant la guerra Civil, les coves van servir de refugi a la gent del poble.
La tradició diu que s'hi refugiava el guerriller Mansuet, que fou descobert i assetjat pels francesos.
Durant la guerra Civil, les coves van servir de refugi a la gent del poble.
 |
| commons.wikimedia.org |
Sala de la Catedral
D'uns metres de llarg i fins a 35 metres d'altura, és la sala més gran de la cova. El seu nom es deu al fet que antigament s'havia dit que en el seu interior hi hauria la Catedral de Barcelona. A l'estiu s'hi realitzen concerts de música. Grans blocs de pedra despresos en conformen el sòl.
Pou del Diable
De 16 metres de profunditat i molt estret, és l'únic camí disponible per endinsar-se en l'interior de la cova. Actualment 66 graons faciliten els descens i inicien els recorregut per la resta de sales i passadissos naturals.
Interior
Un cop passada la "cova dels Ratpenats" s'arriba a una de les cavitats més belles, la que popularment es coneix com la "cova del Cambril". Al costat d'aquesta hi ha la "cova de l'Elefant" i, a través de la "boca de l'infern", es passa per un conjunt conegut com "els Ous fregits" (nom popularment donat per la seva semblança als ous) fins arribar a una galeria. A continuació es creua per la "sala de la Verge", "la sala dels Elefants" i la "sala de les Barricades", fins arribar al "pavelló de la Verge", a uns 20 metres de profunditat respecte al nivell de l'entrada de la cova.
Prop de la Cova del Salnitre, hi ha la Cova Gran i la Cova Freda, que han proporcionat material de ceràmica del neolític antic decorat amb incisions de la petxina Cardium edule, per la qual cosa aquesta ceràmica s'anomena cardial o, també, montserratina, ja que fou el primer lloc on se'n trobà. Al Museu del Monestir de Montserrat se'n conserven mostres d'un gran interès.
Prop de la Cova del Salnitre, hi ha la Cova Gran i la Cova Freda, que han proporcionat material de ceràmica del neolític antic decorat amb incisions de la petxina Cardium edule, per la qual cosa aquesta ceràmica s'anomena cardial o, també, montserratina, ja que fou el primer lloc on se'n trobà. Al Museu del Monestir de Montserrat se'n conserven mostres d'un gran interès.
Castell de Collbató
És bastit dalt d'un turó cònic sobre el poble de Collbató, amb vistes a la muntanya de Montserrat.
És documentat per primer cop l'any 1113 quan el vescomte Guislabert Udalard el cedí a la seva filla Ermessenda.
Les restes anteriors al 1113 són escasses però permeten deduir quina era la seva estructura. Una torre envoltada d'una muralla rectangular. La torre era semicircular i estava situada al punt més alt del turó. Se'n conserva només la meitat però té la base sencera. No s'hi veu l'arrencament de cap volta. Era revestida de carreus i el recobriment interior del mur és format per llits de pedres travats amb morter. A l'exterior els carreus formen filades regulars, amb els trencajunts a mitja peça.
Entre la torre i la muralla hi ha restes de dos murs quasi paral·lels al traçat dels murs de llevant i de tramuntana de la muralla i distants respectivament, que devien delimitar unes cambres, essent un dels murs la mateixa muralla exterior. La muralla, tancava un recinte rectangular d'uns 228 m2.
 |
| https://ca.wikipedia.org |
Sant Corneli de Collbató
Bé Cultural d'Interès Local. Es tracta d'un edifici bastit amb pedres irregulars i maó. La portada està realitzada en pedra bona. La façana està culminada per una forma ondulada, amb una cobertura circular al centre. S'hi observa una escultura de sant Corneli situada sobre un pedestal dins un nínxol obert sobre la porta d'entrada a l'església. El sant és representat com a bisbe, assegut, vestit amb una llarg hàbit, barbat i amb una de les mans obertes, possiblement per sostenir la palma. És del segle XVIII, o potser del XVII. És coetània a la construcció barroca.
Hi ha un relleu que sembla representar l'escena de la pietat amb la Verge sosteniment Crist. Pot ser un dels elements reaprofitats en la construcció de l'església. Així ho fa sospitar la seva ubicació.
S'hi observa una dovella clau d'un arc de portal, segurament del segle XVII i possiblement estaria situada a l'accés a l'església. Té una fornícula amb una petxina dins la qual hi ha un relleu de sant Corneli amb la tiara papal. Als carcanyols hi ha uns caps d'angelets i sota la peanya que sosté el sant hi ha un altre cap major, a manera de permòdol, que sembla també d'un àngel.
També destaca una talla de la Mare de Déu del Roser, policromada barroca dels segles XVII-XVIII situada a la capella lateral del Roser.
L'església és documentada des del segle XI.
Ermita de la Mare de Déu de la Salut
El santuari de la Mare de Déu de la Salut és emplaçat al capdamunt del poble, sota la Codolosa i els Graus, vora el camí que per les coves del Salnitre i per la Santa Cova, porta a Montserrat. Prop seu hi ha la font de la Salut, d'aigües sulfuroses.
Els Masos
Entre els masos d'interès del terme es destaca l'antiga granja de la Vinya Nova, adquirida per Montserrat l'any 1566. Hi ha una gran casa i una capella perquè els monjos hi anaven periòdicament a descansar.
Altres masos són Can Guineu i Can Perellong, a les Rovires i una mica més amunt Can Dolcet.
Can Perellong és un antic mas que va ser reformat al segle XIX.
Vora la carretera es conserva també l'Hostal de la Cova Fumada, que en realitat són dos masos, als quals s'ha afegit petits habitatges entremig. Aquests masos serviren en una bona part del segle XIX com a hostal i com a quadres i cotxeres per als viatgers que anaven ver Igualada procedents de Martorell o Barcelona.
Església de Sant Miquel
A llevant de les ermites de Tebes s'aixeca l'església de Sant Miquel. L'edifici actual és una reconstrucció de l'abat Muntades, del 1870.
Arc d'en Bros
Porta sud d'entrada al recinte medieval. Construcció del segle XIII amb un arc de volta de canó estil romànic i un altre de volta de mig punt d'estil gòtic. A sobre l'arc es troba construïda la casa on residia la família Bros.
Cal Tutor
Casa senyorial del segle XIII, d'estil gòtic. Conserva encara dues finestres coronelles i les dues arcades de mig punt rebaixat. Va ser l'edifici civil més important de l'època medieval, ja que hi residia el Tutor (representant de l'Abadia de Montserrat). És molt probable que l'edifici abracés totes les actuals cases en una sola. Per ponent tancava el recinte amb un altre porta adossada a la paret de l'església, coronada amb una torre de defensa quadrangular.
Can Rogent
Casa pairal datada al segle XVIII, construïda en planta rectangular. La façana està decorada amb esgrafiats, que la converteixen en l'edifici més singular del poble. A l'interior de la casa trobem una biblioteca amb 12.000 volums i grans sales amb col·leccions familiars.
Casa Amadeu Vives
Casa natal del músic i compositor, fundador de l'Orfeó Català i autor de diverses sarsueles i cançons catalanes com l'Emigrant, o Doña Francisquita.
Molí d'Oli
El Trull és l'establiment on s'elabora l'oli. Entre els segles XV i XX a Collbató s'han comptabilitzat vint-i-dos trulls. Fins el 1920 es van fer servir els molins de pedra moguts per un animal que feia voltar la mola vertical, que girava i esclafava les olives que eren aviades damunt del jaç; i les premses de cargol o de racó, que eren màquines petites, de fusta, que exerceixen la pressió mitjançant un cargol que baixava per dalt i aixafava els cofins.
El 1932 el Sindicato Agrícola de Collbató, va comprar l'edifici de l'actual molí, que havia estat un corral de bestiar amb una pallissa a la part superior, va electrificar l'antic molí de pedra i hi va instal·lar una premsa hidràulica.
Ara el Molí d'Oli, ha estat reconvertit en un Centre d'Interpretació on, mitjançant plafons, fotografies i peces diverses, moltes d'elles cedides pels pagesos del poble, explica la tradició de l'olivarera i oliera de Collbató des de l'edat mitjana fins els nostres dies.
Plaça de l'església
Actualment està totalment reformada, però va constituir un espai molt important durant l'època medieval, ja que era on el Tutor reunia als seus vasalls per exigir-los el pagament de censos, delmes i altres càrregues fiscals. La plaça configura el nucli central dels casc antic de la població.
Sala de Baix, antic casino o casinet
Antic edifici del casino, construït entre la segona meitat, finals del segle XIX.
Actualment és un espai dedicat a activitats lúdiques i juvenils. De planta rectangular i sostre a dos vessants, té una distribució simètrica: dues portes a cada costat i un arc de mig punt i sostre, a l'interior el sostre presenta un fustam de suspensió espectacular.
Taller d'Orgues Blancafort
Fou construït per desenvolupar-hi activitats socials. Al primer pis s'ubicava l'antic cafè del poble (anomenat Sala de Salt o Cal Vicentó), al mateix temps, a la sala de baix es feien activitats de ferreria. A partir de l'any 1991 s'hi trasllada el Taller d'Orgues Blancafort. La construcció artesana d'orgues és l'activitat que més renom dóna a Collbató. El taller ha restaurat entre molts instruments l'Orgue de la Basílica de Montserrat i el de la Sagrada Família.
FIRES I FESTES
Mercat de la tradició
Mercat de brocanters i artesania. Cada 3r diumenge de mes
Festival Gong
Les Coves del Salnitre acullen anualment el Festival Gong de Noves sonoritats, música, dansa i cant. Els dos últims caps de setmana del mes de juliol.
Fira de Nadal
Parades d'artesania, objectes de regal, decoració nadalenca, cantada de nadales, pessebre vivent. Últim cap de setmana abans de les festes de Nadal.
Festa Major
Darrera setmana d'agost
Concerts a l'església
Concerts d'orgue, de cant coral i de música clàssica. Dissabtes i diumenges durant tot l'any.
Sant Corneli
Festes en honor al patró de Collbató. És celebra el 16 de setembre.
Aplec de la Salut
Se celebra el dilluns de Pasqua, dinar popular i ball per la tarda.
Festa dels Tres Tombs
Desfilada de cavalls i carros guarnits. Se celebra a finals de març.
informació
https://ca.wikipedia.org/wiki/Collbat%C3%B3
http://www.xn--enciclopdia-59a.cat/EC-GEC-0018659.xml
http://www.collbato.cat/
També destaca una talla de la Mare de Déu del Roser, policromada barroca dels segles XVII-XVIII situada a la capella lateral del Roser.
L'església és documentada des del segle XI.
 |
| ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Corneli_de_Collbató |
Ermita de la Mare de Déu de la Salut
El santuari de la Mare de Déu de la Salut és emplaçat al capdamunt del poble, sota la Codolosa i els Graus, vora el camí que per les coves del Salnitre i per la Santa Cova, porta a Montserrat. Prop seu hi ha la font de la Salut, d'aigües sulfuroses.
 |
| http://www.collbato.cat |
Els Masos
Entre els masos d'interès del terme es destaca l'antiga granja de la Vinya Nova, adquirida per Montserrat l'any 1566. Hi ha una gran casa i una capella perquè els monjos hi anaven periòdicament a descansar.
Altres masos són Can Guineu i Can Perellong, a les Rovires i una mica més amunt Can Dolcet.
Can Perellong és un antic mas que va ser reformat al segle XIX.
Vora la carretera es conserva també l'Hostal de la Cova Fumada, que en realitat són dos masos, als quals s'ha afegit petits habitatges entremig. Aquests masos serviren en una bona part del segle XIX com a hostal i com a quadres i cotxeres per als viatgers que anaven ver Igualada procedents de Martorell o Barcelona.
Església de Sant Miquel
A llevant de les ermites de Tebes s'aixeca l'església de Sant Miquel. L'edifici actual és una reconstrucció de l'abat Muntades, del 1870.
Arc d'en Bros
Porta sud d'entrada al recinte medieval. Construcció del segle XIII amb un arc de volta de canó estil romànic i un altre de volta de mig punt d'estil gòtic. A sobre l'arc es troba construïda la casa on residia la família Bros.
 |
| http://www.festacatalunya.cat |
Cal Tutor
Casa senyorial del segle XIII, d'estil gòtic. Conserva encara dues finestres coronelles i les dues arcades de mig punt rebaixat. Va ser l'edifici civil més important de l'època medieval, ja que hi residia el Tutor (representant de l'Abadia de Montserrat). És molt probable que l'edifici abracés totes les actuals cases en una sola. Per ponent tancava el recinte amb un altre porta adossada a la paret de l'església, coronada amb una torre de defensa quadrangular.
 |
| http://www.collbato.cat |
Can Rogent
Casa pairal datada al segle XVIII, construïda en planta rectangular. La façana està decorada amb esgrafiats, que la converteixen en l'edifici més singular del poble. A l'interior de la casa trobem una biblioteca amb 12.000 volums i grans sales amb col·leccions familiars.
 |
| www.panoramio.com |
Casa Amadeu Vives
Casa natal del músic i compositor, fundador de l'Orfeó Català i autor de diverses sarsueles i cançons catalanes com l'Emigrant, o Doña Francisquita.
 |
| https://municipiscatalans.com |
Molí d'Oli
El Trull és l'establiment on s'elabora l'oli. Entre els segles XV i XX a Collbató s'han comptabilitzat vint-i-dos trulls. Fins el 1920 es van fer servir els molins de pedra moguts per un animal que feia voltar la mola vertical, que girava i esclafava les olives que eren aviades damunt del jaç; i les premses de cargol o de racó, que eren màquines petites, de fusta, que exerceixen la pressió mitjançant un cargol que baixava per dalt i aixafava els cofins.
El 1932 el Sindicato Agrícola de Collbató, va comprar l'edifici de l'actual molí, que havia estat un corral de bestiar amb una pallissa a la part superior, va electrificar l'antic molí de pedra i hi va instal·lar una premsa hidràulica.
Ara el Molí d'Oli, ha estat reconvertit en un Centre d'Interpretació on, mitjançant plafons, fotografies i peces diverses, moltes d'elles cedides pels pagesos del poble, explica la tradició de l'olivarera i oliera de Collbató des de l'edat mitjana fins els nostres dies.
 |
| https://ca.wikipedia.org |
 |
| http://www.festacatalunya.cat |
Plaça de l'església
Actualment està totalment reformada, però va constituir un espai molt important durant l'època medieval, ja que era on el Tutor reunia als seus vasalls per exigir-los el pagament de censos, delmes i altres càrregues fiscals. La plaça configura el nucli central dels casc antic de la població.
 |
| http://www.collbato.cat |
Sala de Baix, antic casino o casinet
Antic edifici del casino, construït entre la segona meitat, finals del segle XIX.
Actualment és un espai dedicat a activitats lúdiques i juvenils. De planta rectangular i sostre a dos vessants, té una distribució simètrica: dues portes a cada costat i un arc de mig punt i sostre, a l'interior el sostre presenta un fustam de suspensió espectacular.
 |
| http://www.festacatalunya.cat |
Taller d'Orgues Blancafort
Fou construït per desenvolupar-hi activitats socials. Al primer pis s'ubicava l'antic cafè del poble (anomenat Sala de Salt o Cal Vicentó), al mateix temps, a la sala de baix es feien activitats de ferreria. A partir de l'any 1991 s'hi trasllada el Taller d'Orgues Blancafort. La construcció artesana d'orgues és l'activitat que més renom dóna a Collbató. El taller ha restaurat entre molts instruments l'Orgue de la Basílica de Montserrat i el de la Sagrada Família.
 |
| http://turisme.elbaixllobregat.cat |
FIRES I FESTES
Mercat de la tradició
Mercat de brocanters i artesania. Cada 3r diumenge de mes
 |
| https://allevents.in |
Festival Gong
Les Coves del Salnitre acullen anualment el Festival Gong de Noves sonoritats, música, dansa i cant. Els dos últims caps de setmana del mes de juliol.
 |
| http://www.vilaweb.cat |
Fira de Nadal
Parades d'artesania, objectes de regal, decoració nadalenca, cantada de nadales, pessebre vivent. Últim cap de setmana abans de les festes de Nadal.
 |
| http://www.mapamundi.cat |
Festa Major
Darrera setmana d'agost
 |
| http://www.collbato.cat |
Concerts a l'església
Concerts d'orgue, de cant coral i de música clàssica. Dissabtes i diumenges durant tot l'any.
 |
| http://www.collbato.cat |
Sant Corneli
Festes en honor al patró de Collbató. És celebra el 16 de setembre.
Aplec de la Salut
Se celebra el dilluns de Pasqua, dinar popular i ball per la tarda.
Festa dels Tres Tombs
Desfilada de cavalls i carros guarnits. Se celebra a finals de març.
 |
| http://www.collbato.cat |
informació
https://ca.wikipedia.org/wiki/Collbat%C3%B3
http://www.xn--enciclopdia-59a.cat/EC-GEC-0018659.xml
http://www.collbato.cat/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada