Vallfogona de Ripollès

Vallfogona de Ripollès
fotografia de http://www.descobrir.cat/ca/img2/2011/05/_dsc2298-6391.jpg

Tradicionalment i genuïnament Vallfogona de Ripoll, vila i municipi de la comarca del Ripollès, es un poble amagat amb el qual només comunica amb la carretera N-260 des de Ripoll o Olot. Per pista forestal, s'hi pot accedir des de Sant Joan de les Abadesses pel nord i pel sud des de Vidrà.
El municipi està format per les entitats de població de la Baga Amunt, la Baga Avall, Les Domes, Puigsec, Vallfogona de Ripollès, Solana Amunt, Solana Avall i La Taverna.

Història
És un conjunt que forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Antigament enmurellat, el seu interior només era accessible mitjançant tres portals, El portal de la muralla a tramuntana, el de ponent, que donava accès a l'antic camí de Ripoll i el de mitjorn, d'on arrencava el camí de Milany, passant pel pont medieval. El conjunt arquitectònic, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qual s'hi construïren les cases, algunes porxades, i es desenvoluparen els carrers fins a unir-se amb el recinte del castell.
Hi ha testimonis d'hàbitats prehistòrics, i foren trobades destrals neolítiques.
Posteriorment les notícies del terme, daten del 896, quan el veí monestir de Sant Joan de les Abadesses posseïa alous i dominis a Vallfogona. El monestir santjoanenc augmentà el seu patrimoni amb noves deixes i compres al llarg del segle X, fins arribar a ésser senyor directe i aldial de la major part del terme. Aquestes propietats foren reconegudes i ampliades pel comte de Besalú i bisbe de Girona Miró II Bonfill, que el 970 cedí a Sant Joan els drets que tenia al sector sud-oest del terme i a la veïna parròquia de Llaès.
El domini de Sant Joan, es reduïa a la percepció de tributs i drets inherents a la propietat dels seus dominis i a la tutela i protecció de la parròquia. Per això el 960 l'abadessa Ranlo féu erigir i consagrar una nova església dedicada a Sant Julià, en substitució d'una anterior documentada ll'any 919.
La jurisdicció i l'alt domini del terme era dels senyors del castell de Milany, que s'alça a 1533m dalt la serra de Milany. Esmentat des del 962, sembla que fou domini inicial o principal dels vescomtes de Besalú (després dits de Bas) i així els vescomtes Bernat Isarn i Udalard Bernat s'intitularen de Milany en 1050-1115, però l'allunyament d'aquesta família del castell féu destacar el llinatge dels cavallers cognominats ilany, castalns del castell.
Un descendent d'aquest llinatge cognominat també Palou és casà amb Eliarda de Torroja, regent dels vescomtat de Bas ( 1222-31) i el seu fill Simó de Milany o de Palou (mort el 1274) fou reconegut vescomte de Bas per Pere III de Catalunya-Aragó. La seva filla Sibil·la, casada amb Hug V d'Ampúries, vengué el castell i tots els seus bens annexos el 1280 al seu parent Dalmau de Palou.
Aquest inicià la segona dinastia de Milany i reedificà el castell entorn del 1295, vers l'any 1330 féu construir una notable residència, dita Sala, prop de l'església de Vallfogona, al centre de la vall, en un puig on ja hi havia una antiga fortalesa, base de l'actual castell de Vallfogona. Completà la sala el seu fill que el 1335 concedí privilegis a tothom qui anés a habitar la vila o poble que ja en temps del seu pare havia començat a crear-se a sota.
El castell es mantingué com a centre Jurisdiccional i simbòlic fins que els terratrèmols del segle XV l'arruïnaren, i passaren a residir a la sala.
Els Milany es refongueren el 1374 amb els Pinós, vescomtes d'Illa i de Canet, que foren creats el 1599 comtes de Vallfogona. Al principi del segle XVII s'uniren a la casa ducal d'Híxar, pel casament de Francesca de Pinós-Fenollet amb Joan Ferrandis d'Híxar.

Llocs d'interès
Campanar de Pòpul, és el que resta d-e l'església del segle XI denominada Mare de Déu del Pòpul, edificada pels senyors del castell, cal destacar la imatge de la Mare de Déu de la primera meitat del segle XIII, tant la imatge com l'altar van ser traslladats l'any 1778 a l'església de la Salut, on va romandre fins la seva destrucció l'any 1936

Campanar del Pòpul
fotografia de http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Castell o la Sala, Es va construir per residir-hi la família Milany al segle XIII. es de pedra de bons carreus amb murs de gruix d'uns 2 metres, a la base la planta es rectangular amb 3 pisos i un torre amb teulat d'una sola vessant de planta i 7 pisos d'alçada.

Restes del Castell de Milanys
fotografia de http://sergiofarre.blogspot.com.es/

Col·lecció Josep Maria Jubells, s'hi pot veure una selecció (uns 400) dels millors exemplars de fòssils, closques i minerals

Comunidor o Reliquier, al replà de l'antic temple de Sant Julià, servia antigament per conjurar les tempestes i els mals esperits.

fotografia de http://www.joanarimanyjuventeny.cat/

Conjunt Medieval del nucli urbà

carreró de Vallfogona
fotografia de http://www.vegueries.com/reportatges/vallfogona1.jpg

Pont medieval, sembla que va ser construït al segle XIV, pels senyors de Milany. La seva funciño era travessar la riera de Vallfogona, el camí que unia el poble amb el castell i Vidrà.

fotografia de http://www.catalunyamedieval.es/

Ermita de Santa Cecília, segle XI

Ermita de Santa Magdalena de Cambrils, segle XIII

Església de la Salut, actual església parroquial, te el seu origen en un antic oratori existent l'any 1646.

Església de Sant Julià
fotografia de www.elripolles.com

Font de la Tosca (cova dels encantats, o Encantats), formació rocollosa de vàries desenes de metres de gruix que s'ha format a partir de la lenta i contínua deposició al llarg dels segles, el carbonat de calci dissolt en l'aigua de la font de la Tosca.

Segons la llegenda a la font se l'anomena "Les Encantades" ja que hi tenen els seus amagatalls i se les sent cantar, riure i rentar la roba ja entrada la nit.

Font de la Tosca
fotografia de http://www.alt-ter.org/Imatges/Font-de-la-Tosca-del-Pineta.gif

Torrent de laa Massica, dins l'espai natural Serres de Milany-Santa Magdalena-Puigsacalm-Bellpuig. Hi trobarem l'era de batre d'en Paixana, la Bauma del Boer i dins el mateix torrent el gorg de Dalt, el gorg de Baix i el saltant d'aigua de la Llatanosa. Tot en mig de la flora i fauna pròpia dels torrents prepirinencs