L'Estany (El Moianès)

l'Estany
Fotografia de
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

Trobarem aquest poble al nord de la comarca del Moianès, al límit amb la comarca d'Osona pel costat nord-est.

La major part del terme municipal, està format per la plana on hi havia hagut l'estany que va donar nom al poble, que està arrecerat al nord pel serrat del Puig de la Caritat,s'alça a la vora on hi era l'estany (avui desaparegut) que havia estat un bon lloc de caça des de temps prehistòrics. En èpoques de sequera, les aigües de l'estany baixaven de nivell i creaven aiguamolls que constituïen un bon entorn per diverses aus, com els ànecs.

El 1554 l'Abat Carles Cardona, manà ampliar el sistema de recs i canals existents, per tal d'escorre les aigües de l'estany. La mina tal i com la coneixem actualment va ser construïda l'any 1734 i 1737, per decisió dels canonges que administraven el poble i el seu terme. 

A ponent de la conca de l'Estany hi ha una zona orogràficament molt accidentada a partir de les valls que formen el Torrent del Gomis i el riu Sec, afluents de la riera Malrubí i a través seu del Llobregat. Al nord hi ha la conca de la riera de l'Estany i a llevant la de la riera d' Oló, afluent de la Gavarresa, també de la conca del Llobregat.

El poble de l'Estany i el Raval del Prat són les dues úniques entitats de població agrupada del terme. El Raval, es de fet, una agrupació de masies arrenglerades al llarg de l'antic camí. 

Al lloc més baix de l'Estany hi ha el monestir de Santa Maria de l'Estany, amb la plaça del monestir al davant de la porta d'accès , on hi ha l'església, el claustre, el museu arxiu i la casa de la Vila. En aquest sector pla s'han obert diversos carrers amples. 

Prenent com a referència el monestir, el poble vell s'enfila pels costers que estan entre el nord i sud del poble. El carrer Major surt de la plaça cap a ponent, recorre la part central del poble vell i acaba al carrer de Rodors, antic camí que comunicava amb Moià. A la zona on deixa de ser carrer Major per passar a ser carrer Rodors, hi havia l'antiga església parroquial de Santa Coloma, al voltat de la qual es trobava la Sagrera. 

De la mateixa plaça del monestir, s'enfila cap al nord el carrer Sant Pere, que mena al Collet de Sant Pere, on hi havia hagut la capella de Sant Pere del Coll de Crosa, per on sortia el camí cap a Oló.

Història

La història del municipi va associada al Monestir. La primera referència que trobem es un document de l'any 927. El 990 Senfred de Gurb, dóna l'església de l'Estany a la seu de Vic, però es el 1080 quan s'hi fundà la congregació de clergues o canonges de l'Ordre de Sant Agustí, el 3 de novembre de 1133 consagra l'església l'arquebisbe de Tarragona, Sant Oleguer de Barcelona, acompanyat per el bisbe de Vic, Ramon Gaufred i el de Girona Berenguer de Dalmau. El 1264 ek monestir es erigit abadia i en va ser el primer abat, Ferrer de Calaf. L'Estany també va ser sacsejat pel terratrèmol de l'any 1448 que enderrocà les voltes i el campanar, el 1451 feren les tasques de restauració.

El 1595, per ordre de Felip II de Castella, el papa Climent VIII extingeix les canòniques agustinianes a Espanya i el 1603 la comunitat torna a l'Estany amb caràcter de col·legiata, el 1775 es produeix l'extinció de la comunitat definitivament i l'església passa a ser parròquia. Tot i que fins ben modernament ha conservat un caràcter especial, amb títol d'arxiprestat. 
El poble va néixer a la vora del monestir, encara que la seva gent seguia de prop els afers del monestir, feia vida a part, i tenia l'església de Santa Cecília per el seu servei religiós. 
La seva dedicació ha estat tradicionalment l'agricultura i la ramaderia, fins que a principis del segle XX començaren a arribar petites fàbriques tèxtils. 

Llocs d'interès
La Mina, es troba en la proximitat del monestir i del nucli urbà. Consisteix en una canalització soterrada construïda en pendent, per tal de facilitar el desguàs per gravetat de l'aigua acumulable als terrenys adjacents i evitar-ne l'estancament. 
La galeria de la mina forma par d'un sistema més extens de drenatge de les aigües del prat de l'estany. Una xarxa de sèquies o canals artificials excavats en terreny, que conflueixen en les boques d'entrada de la mina. 
Creu de terme, d'estil gòtic, s'atribueix al segle XIV, situada al costat del Raval del Prat, antic camí de transhumància que comunicava el Pirineu amb el Vallès Oriental. Mostra molt digna de creu ornamental, amb detalls de gran bellesa.
Les Fonts, Dins del bosc o a peu de carretera hi podem trobar una colla de fonts; Font Vella, Font de la Mare de Déu, Font de Mig del Prat, Font de la Canaleta i Font de l'Avi Ferreret. 
El pontarró i el seu pedró, situat al carrer de la Serreta, a l'antic camí que comunicava amb Vic. Mostra digna d'obra medieval (hi han hagut diverses reconstruccions que han malmès el seu estil inicial), a la vora d'un entorn natural de gran bellesa, com és el naixement de la riera de l'Estany.

Pontarró
fotografia de http://www.festacatalunya.cat/img/33781-950-700-ESCALA-estany_lrsquo_la_mina_el_pontarry_i_el_pedry.jpg

Monestir de Santa Maria de l'Estany, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, amb un claustre ubicat a la part meridional del monestir, en destaquen 72 capitells amb iconografia amb temàtica vegetal, heràldica i d'escenes bíbliques i profanes. Adosats a les parets hi trobem sarcòfags amb les despulles d'abats i nobles (família Peguera 1335), els abats Jaume de Rocabruna, Berenguer Desvall i Berenguer de Riuperes (sege XIV). Cal destacar la seva església romànica amb planta de creu llatina, formada per una nau àmplia i llarga creuada per un transsepte i acabada amb 3 absis. Cal destacar l'escultura d'alabastre del segle XIV, obra gòtica esculpida en un sol bloc.

Claustre del Monestir de Santa Maria de l'Estany
fotografia de https://c3.staticflickr.com/9/8159/7406545282_0949f6d62c_b.jpg

Museu del monestir, ubicat a les antigues dependències dels monjos. Guarda un seguit de col·leccions d'art religiós i popular, aplegades pel qui fou rector i impulsor de les reformes del monestir Mn. Aureli Pou.

Podem trobar-hi, la Creu Processional de Santa Maria de l'Estany (segle XVII) d'argent, la Becina de la Mare de Déu de la Llet (segle XVIII), el relicari de la Vera Cruz (XVII), una col·lecció de maresdedéu procedents de cases particulars, col·lecció d'utensilis per elaborar sagrades formes, làpides sepulcrals gòtiques, l'ossera de la família Centelles (XI-XII), tombes antropomòrfes (segles XI-XII), conjunt de claus de volta barroques procedents de l'església del monestir (XVII), hi han de pedre i de guix, una esplèndida calaixera de sagristia, de fusta de noguera, any 1733, recipients de eràmica per a us domèstic i mostrari de rajoles de revestiment (segles XVII a XX).

A l'arxiu del museu, s'hi conserva diversa documentació de l'antic monestir,-compres, vendes, testaments, capbreus-, pergamins dels segles XII,XIII i XIV, llibres sagramentals -batejos, casaments, defuncions-, així com diversos llibres notarials.

fons documental Biblioteca del Monestir de Santa Maria de l'Estany
fotografia de http://www.cataloniasacra.cat/data/llocs/fotos/254_12.jpg

Carrer Fosc, "carrer dels monjos" el més antic, estret i costerut, s'enfila cap el camí vell d'Oló i l'ermita de Sant Pere del Coll de la Crosa. Les cases, a banda i banda, conserven pedres antigues, parets, voltes i arcades. Can Valeri del segle XVII és la més antiga i conservada. 

Can Valeri, carrer Fosc l'Estany
fotografia de http://www.photoblog.com/mpaytubi/2008/10/21/

La biblioteca, situada dins les dependències del monestir. 

Ajuntament, Casa de la Vila, ubicat dins les dependències del monestir, llueix la seva façana de pedre. Una de les seves portes hi mostra el rellotge de sol, obra del ceramista Josep Roig i Ginestós. 

informació extreta de 
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
http://www.estany.cat/public/