Verges (Baix Empordà)

Verges
fotografia de http://static.panoramio.com/photos/original/6367999.jpg

Municipi de la comarca del Baix Empordà, situat a la riba esquerra del riu Ter.

Història

A l'època medieval es construeix la part més antiga del poble, la que queda limitada al nord per la Plaça Major, al sud pel carrer del Rec del Molí, a l'est pel carrer Valls i a l'oest per la part final del carrer Bous. De la muralla que encerclava tot aquest nucli en queden magnífiques mostres, sobretot a la Plaça Major, on hi ha una porta d'entrada i dues torres, una de quadrada (S XIII-XIV) i l'altre de circular (SXV-XVI).

Dins el murallat hi trobem l'església, restes de l'antic castell (SXII), que ocupava el lloc on actualment es troba l'ajuntament., la placeta que es troba al davant i els carrer de Ribossà o el de l'església, que conduïen a la porta oest de la muralla i que són mostres supervivents de la vila medieval.

L' únic vestigi que queda del castell, es un mur d'uns 10 mts que actualment està integrat a la paret posterior de la Casa de la Vila.

L'església de Sant Julià, també dedicada a Santa Basilisa, conserva l'absis semicircular i la meitat oriental de la nau de l'antiga església romànica.

L'Eixample, dels segles XVII i XVIII es deu a la relativa tranquil·litat que va viure l'Empordà en aquests temps, sobretot a la primera meitat del segle XVIII, la qual va permetre un important creixement del poble.

Llocs d'interès

Castell, declarat Bé d'Interès Nacional. La primera referència que en tenim apareix en un document del segle XI, també entre el albergs que en el segle XII tenia el comte de Rosselló dins el comtat d'Empúries. A finals del segle XIX senderrocà i es construí un nou edifici que avui acull l'ajuntament. Del castell original es conserva una paret a la part nord davant l'absis de l'església .

Església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, consta d'un absis semicircular i la meitat de la nau d'estil romànic (S XII-XIII), el campanar es d'estil neoclàssic (S XIX).

Portal de la Mare de Déu, rep aquest nom per la imatge que hi ha sobre una fornícula a la part superior. Era la principal via d'accés a la vila medieval.
Recinte fortificat, El recinte que envoltava la població a l'edat mitjana, estava format per llenços de muralla amb espitlleres i merlets que s'alternaven amb torres. D'aquestes se'n conserven sis, d'època medieval (S XII-XVI)
Torre quadrada, (S XIII-XIV) s'anomena també "Torre de les hores" pel rellotge que hi havia hagut a la part superior. Es de planta quadrada, amb espitlleres allargades, adeqüades per a armes llancívoles. Té una alçada de 15 metres.
Torre Rodona, (S XV-XVI) de planta circular amb base lleugerament atalussada, conserva les espitlleres circulars, apropiades per l'ús d'armes de foc. Té una alçada de 12 metres.
Abeurador, Fins a principis de segle XX, en aquest lloc hi havia hagut una platja petita que permetia accedir al bestiar a l'aigua de rec del Molé. Hi trobem un portal d'entrada al barri vell.
Rentador públic, Fins ben entrat el segle XX. les dones encara hi anaven a fer la bugada. Actualment s'hi cuina cada any la sopa del dimarts de carnaval.
Fossat històric de les muralles medievals, El tram del Rec del Molí que transcorre paral·lelament al carrer del mateix nom. Correspon a l'antic fossar de les muralles.
Safareigs, Estan situats dins el Rec, al peu de l'antiga muralla. Per poder-hi entrar, les dones s'havien de posar dins l'aigua, damunt un petit repeu, que es pot observar quan el rec va baix. Es un sistema que només es veu a Verges, i en algun indret prop de Flaçà i al Euskadi.
Molí, ha tingut diverses reformes durant els segles XVIII, XIX i XX, va ser un molí arrosser i fariner i fins no fa gaire funcionava com central hidroelèctrica. Aquí s'obria el Portal del Molí, que era l'entrada sud al clos emmurallat de la vila.
Can Punton, casa familiar per via paterna de Víctor Català (Caterina Albert). Edifici de quatre plantes amb façana d'estil neoclàssic i de decoració interior pompeià. El vessant sud, amb una eixida, pati, porxo i un pont fet per dos contraforts que travessa el rec, va ser bastit sobre antigues construccions recolzades sobre la muralla del segle XVI, es a tocar d'una de les antigues portes d'entrada a la vila.
Capella de Sant Pere de la Vall (S X-XII), Hi ha qui diu que aquesta capella romànica d'absis semicircular era la parròquia de tot el terme de Verges.
Rectoria de Sant Pere de la Vall (S XVI), Cal destacar aquest edifici i l'escut de la llinda d'una finestra de migdia, que es relaciona amb la mateixa família noble que trobem en diferents edificacions de la població.

Recinte fortificat Verges
fotografia de http://static.panoramio.com/photos/medium/47062439.jpg

Rec del Molí
fotografia de https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia_en_catal%C3%A0

Fires, festes i tradicions

Sopa de Verges, dimarts abans de carnaval

Fira i Festa de les Labors, mes de juny

Vespres sota el campanar, mesos de juliol i agost

Festa del Roser, Festa Major d'estiu, mes de setembre

Festa Major de Sant Julià, primer cap de setmana de l'any

Processó de Verges, Dijous Sant. La processó de Verges és la representació teatral de la vida i passió de Jesucrist. Els actes comencen a la tarda amb una desfilada de les Manages (soldats romans) que fan un recorregut per anar a buscar les imatges a diferents punts del poble i les acompanyen en formació fins l'església. El marc propi de la processó, és l' entremat urbà del poble, el casc històric medieval facilita l'ambientació de la festa i s'aprofita l'espai escènic de la plaça Major i el decorat natural de les muralles i torres de fortificació de la vila medieval.
La Dansa de la Mort, Es un quadre amb molta simbologia de característiques ancestrals i úniques, integrat dins la processó de Verges. El cos principal del grup l'integren, La Dalla, capdanser del grup amb una dalla amb la inscripció "Nemini Parco", La Bandera, és el portador d'una bandera negre amb la inscripció "Lo temps és breu", Els Palets, dos esquelets infants que porten un platet amb cendra i el rellotge, i un altre esquelet infant porta un rellotge sense busques. Ballen al só d'un tabal col·locats en forma de creu i amb un seguici de quatre personatges més, els quals amb torxes il·luminen el quadre i aporten l'aire tètric que li dona sentit.
És una veritable joia de la cultura popular. Verges és l'única població que conserva viva una tipologia de Dansa de la Mort, reminiscència de ritus ancestrals de culte als difunts. Aquest tipus de dansa està molt associat a les epidèmies de pesta negre que van assolar Europa entre els segles XIV i XVIII. Indica el pas inexorable d'un temps que mena tots els homes a la mort, una mort a la qual la pesta, les guerres i la mortalitat infantil, ajudaren a adquirir una personalitat real entre els habitants europeus d'aquell període, per a ells, el cristianisme era el triomf sobre la mort.