Montblanc (Conca de Barberà)
 |
| Fotografia de www.nationalgeographic.com.es |
El territori del seu terme municipal, està format per tres zones ben diferenciades, la serra de Miramar a l'extrem est i sud-est, les muntanyes de Prades al límit oest sud-oest i els terrenys baixos de la conca que va de l'extrem nord a l'extrem sud del terme.
Precisament aquestes serralades contenen dues zones PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) protegides per la legislació catalana pel seu alt valor natural.
La vila deu el seu nom al turó que està situat al centre del nucli antic, conegut com el Pla de Santa Bàrbara, en aquest turonet (mont) no s'hi conreava i es consederava erm (albis) blanc en català medieval, així va sorgir el topònim de Montis Albis (Montblanc)
Història
S'han trobat pintures i restes paleolítiques a la zona de muntanya del terme municipal, en total són 11 conjunts de pintures rupestres d'estil naturista i esquemàtic, i de l'edat de bronze.
Entre els segles IV aC i el II aC hi havia un poblat de la tribu ibera dels cossetans al Pla de Santa Bàrbara, al turó que dona nom a Montblanc. També s'han trobat assentaments romans (vil·les) dels segles posteriors. Les restes del període visigot i dels sarraïns són molt escasses. Des de mitjans de segle IX fins a principis del segle XI la zona nord de la província de Tarraco es converteix en terra de ningú, frontera entre àrabs i cristians. D'aquesta manera la zona de Montblanc resta inhabitada durant molt de temps.
L'any 978 sarraí Almansor fa una ràtzia contra el comtat de Barcelona, segons les cròniques, el primer enfrontament es va produir al castell d' Al-Daliya, que s'ha identificat com el de Lilla, al límit dels termes de Montblanc i Valls. L'avenç cristià continuava i l'any 1076 el comte de Barcelona Ramon Berenguer II ordena crear el poble de Duesaigües a l'aigua barreig dels rius Anguera i Francolí per tant d'afavorir la població de la Catalunya nova. Ramon Berenguer IV va atorgar exempcions d'impostos a algunes poblacions entre elles Duesaigües, l'any 1155 la població va passar a anomenar-se Vilasalva (vila salvada d'impostos).
Les contínues inundacions i la necessitat d'instal·lar una plaça forta a mig camí de Tarragona i Lleida van fer decidir al rei Alfons I ordenar el trasllat de la població a un petit turó erm situat a prop i li va atorgar la nova carta de població a Pere Berenguer de Vilafranca, així va néixer Montblanc el febrer de 1163.
L'any 1170 estan documentats el castell i una església romànica dedicada a Santa Maria. Va aparèixer el mercadal amb activitats comercials.
Al segle XIII gràcies als nous privilegis reials i a la concessió de mercats i fires de bestiar, Montblanc creix ràpidament. Es constitueix el municipi per ordre de Pere el Gran el 1284, la vegueria de Montblanc i es funden les Escrivanies Reials i l'Estudi Major.
A València hi podem trobar el carrer anomenat Montblanc, regal del rei Jaume I a la vila en agraïment a un grup de nobles montblanquins que van anar a la conquesta del Regne de València.
La màxima esplendor s'assoleix al segle XIV quan arriba a ser la setena ciutat de Catalunya darrera de Barcelona, Lleida, Tortosa, Tarragona i Puigcerdà. El rei Joan el Caçador atorga al seu germà i futur rei Martí, el títol de Duc de Montblanc.
A Montblanc es van celebrar Corts Catalanes diverses vegades els anys, 1307 (Jaume I), 1333 (Alfons III), 1370-1371 (Pere III), 1410 (Parlament General de Catalunya), 1414 (Ferran I). L'any 1640 Felip V va projectar-ne unes que no van arribar a celebrar-se.
A principis del segle XV el rector de Santa Maria rep el tractament de plebà. Actualment només existeixen dues més a Oliva (La Safor) i Ontinyent (Vall d'Albaida).
A finals de segle va patir un seguit d'anys de males cullites, epidèmies i la Guerra Civil Catalana, que van acabar amb el creixement espectacular de la vila ducal. Les muralles van resultar afectades, així com moltes cases i ponts.
Als segles XVI i XVII la Guerra dels Segadors va significar un cop duríssim, es va destruir part de la muralla, es van cremar els arxius i durant la retirada de les tropes castellanes, el general Palavicino va fer manar bombardejar la façana de l'església gòtica de Santa Maria. Es van patir múltiples assalts, saqueigs i incendis que van acabar ambla seva grandesa, tant política com econòmica. Aquest episodi es coneix com la "La General Crema".
Amb la Guerra de Successió la vila va perdre privilegis així com la Vegueria que es transformà en "Alcaldia Major del Corregiment de Tarragona". La Guerra del Francès i les lluites entre Liberals i Absolutistes van fer la resta.
A mitjans de segle XIX la població es va anar recuperant amb artesans i agricultors del conreu de la vinya. Es va produir una crescuda demogràfica i comercial quan es van millorar les comunicacions i sobretot amb l'arribada l'any 1863 del ferrocarril.
Després de la plaga de la fil·loxera, no es fins a la segona meitat del segle XX quan es va començar a dinamitzar la vila, amb la creació del Casal Montblanquí i l'arribada d'indústries i la construcció de l'autopista de peatge AP-2.
Llocs d'interès
Vila de Montblanc, declarada Conjunt Monumental i Artístic. Vila medieval de referència pel nombre d'edificis conservats (segles XIII-XIV). Sobresurt el clos emmurallat que encercla tot el nucli històric.
Església de Santa Maria La Major, coneguda com la catedral de la muntanya, resta inacabada degut a l'epidèmia de pesta negra. D'estil gòtic ogival, d'una sola nau amb capelles laterals i volta de creuaria. La portalada de proporcions renaixentistes i ornamentació d'estil barroc va substituir l'anterior gòtica destruïda l'any 1651.
Convent de Sant Francesc, dels més antics de Catalunya. L'església del convent és un edifici del primitiu gòtic català amb cobertura de fusta policromada, capelles laterals i absis amb volta de creuaria. L'any 1414 es reunires les Corts Catalanes. El convent va ser destruït al segle XX.
Església de Sant Miquel, l'enteixinat policromat del segle XIV és d'un gran valor artístic.
Església-Hospital de Santa Magdalena, fora murs, edifici on coexisteixen els models de la darrera arquitectura gòtica amb renaixentista.
Santuari de la Mare de Déu dels Prats, a la pedània de la Guàrdia dels Prats.
Convent de la Mercè
Ermites de : Sant Joan, Sant Josep i Santa Anna, aquesta última a la pedània de Prenafeta.
La Font de la Ceba
Recinte emmurallat, construït en temps del rei Pere el Cerimoniós a partir de l'any 1366, amb un perímetre de 1500 metres, amb els portals, el de Sant Francesc (enderrocat), el de Sant Jordi, el de Sant Antoni (reconstruït), el de Bové i del Castlà. Els portalets de Sant Marçal i del Foradot i 28 torres.
Podem destacar diversos casals o immobles, la casa senyorial del Palau Reial (residència ocasional dels reis de la Corona d'Aragó), els palaus dels Josa, dels Castellví, dels Alenyà i Castlà, el casal dels Desclergue i al casa de la Vila.
Call jueu, va tenir cementiri i sinagoga, però avui només queden restes de la trama urbana.
Plaça Major, amb la font Major, construcció de l'any 1804 i els porxos de Can Malet, on s'han ubicat les antigues quarteres per mesurar el gra. Per sota la plaça passa el torrent cobert del Riuot.
Pont romànic, segle XII, manté la seva estructura romànica dels pilars-contraforts, cos central i arcs.
Celler cooperatiu, obra modernista de Cèsar Martinell, considerat una de les catedrals del vi de Catalunya.
Museu Comarcal de la Conca de Barberà, conjunt arquitectònic format per dos molins fariners d'època.
Centre d'interpretació d'Art Rupestre de les muntanyes de Prades.
Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà.
Festes i tradicions
Macers i abanderats, les maces daten de 1693, porten gramalla vermella i gorgera blanca, acompanyen les autoritats en les sortides oficials, antigament oferien aigua a l'entrada de l'església a les autoritats.
Timbalers, com els macers, acompanyen les autoritats, però van a cavall i porten una boina amb tira de passamaneria.
Armats, soldats romans, surten divendres Sant, són 33 els mateixos que l'edat de Crist. formen grups de cornetes, timbalers i llancers amb els seus respectius capitans.
Llegenda de Sant Jordi, la tradició catalana la situa a Montblanc, diu la tradició qie Sant Jordi va matar el drac davant el portal que porta el seu nom.
Llegenda de la Mare de Déu de la Serra, conta la fundació del Santuari de la Serra.
gener, Sant Antoni (matança del porc i Tres Tombs)
febrer, fira de la ganga
març, calçotades
Abril, festa dels Traginers i
Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi, on com a acte central d'aquesta setmana, aprofitant l'incomparable marc de les muralles, es realitza una representació teatral amb llums, so, focs i efectes especials que mostren la vida de la vila, l'arribada del Drac, el sorteig de la princesa, l'entrega de la princesa, l'arribada de Sant Jordi i la mort de la fera.
Corts Catalanes, es representa teatralment les Corts dels anys 1414 i 1307 en el lloc real on es van celebrar, les esglésies de Santa Maria i de Sant Miquel.
maig, Festes de Sant Maties.
juny, aplec de Sardanes.
setembre, Festa Major en honor a la Mare de Déu de la Serra.
octubre, Terrània, fira internacional de ceràmica.
novembre, fira de Sant Martí.
informació extreta de
http://www.montblanc.cat/
http://www.montblancmedieval.cat/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
L'any 978 sarraí Almansor fa una ràtzia contra el comtat de Barcelona, segons les cròniques, el primer enfrontament es va produir al castell d' Al-Daliya, que s'ha identificat com el de Lilla, al límit dels termes de Montblanc i Valls. L'avenç cristià continuava i l'any 1076 el comte de Barcelona Ramon Berenguer II ordena crear el poble de Duesaigües a l'aigua barreig dels rius Anguera i Francolí per tant d'afavorir la població de la Catalunya nova. Ramon Berenguer IV va atorgar exempcions d'impostos a algunes poblacions entre elles Duesaigües, l'any 1155 la població va passar a anomenar-se Vilasalva (vila salvada d'impostos).
Les contínues inundacions i la necessitat d'instal·lar una plaça forta a mig camí de Tarragona i Lleida van fer decidir al rei Alfons I ordenar el trasllat de la població a un petit turó erm situat a prop i li va atorgar la nova carta de població a Pere Berenguer de Vilafranca, així va néixer Montblanc el febrer de 1163.
L'any 1170 estan documentats el castell i una església romànica dedicada a Santa Maria. Va aparèixer el mercadal amb activitats comercials.
Al segle XIII gràcies als nous privilegis reials i a la concessió de mercats i fires de bestiar, Montblanc creix ràpidament. Es constitueix el municipi per ordre de Pere el Gran el 1284, la vegueria de Montblanc i es funden les Escrivanies Reials i l'Estudi Major.
A València hi podem trobar el carrer anomenat Montblanc, regal del rei Jaume I a la vila en agraïment a un grup de nobles montblanquins que van anar a la conquesta del Regne de València.
La màxima esplendor s'assoleix al segle XIV quan arriba a ser la setena ciutat de Catalunya darrera de Barcelona, Lleida, Tortosa, Tarragona i Puigcerdà. El rei Joan el Caçador atorga al seu germà i futur rei Martí, el títol de Duc de Montblanc.
A Montblanc es van celebrar Corts Catalanes diverses vegades els anys, 1307 (Jaume I), 1333 (Alfons III), 1370-1371 (Pere III), 1410 (Parlament General de Catalunya), 1414 (Ferran I). L'any 1640 Felip V va projectar-ne unes que no van arribar a celebrar-se.
A principis del segle XV el rector de Santa Maria rep el tractament de plebà. Actualment només existeixen dues més a Oliva (La Safor) i Ontinyent (Vall d'Albaida).
A finals de segle va patir un seguit d'anys de males cullites, epidèmies i la Guerra Civil Catalana, que van acabar amb el creixement espectacular de la vila ducal. Les muralles van resultar afectades, així com moltes cases i ponts.
Als segles XVI i XVII la Guerra dels Segadors va significar un cop duríssim, es va destruir part de la muralla, es van cremar els arxius i durant la retirada de les tropes castellanes, el general Palavicino va fer manar bombardejar la façana de l'església gòtica de Santa Maria. Es van patir múltiples assalts, saqueigs i incendis que van acabar ambla seva grandesa, tant política com econòmica. Aquest episodi es coneix com la "La General Crema".
Amb la Guerra de Successió la vila va perdre privilegis així com la Vegueria que es transformà en "Alcaldia Major del Corregiment de Tarragona". La Guerra del Francès i les lluites entre Liberals i Absolutistes van fer la resta.
A mitjans de segle XIX la població es va anar recuperant amb artesans i agricultors del conreu de la vinya. Es va produir una crescuda demogràfica i comercial quan es van millorar les comunicacions i sobretot amb l'arribada l'any 1863 del ferrocarril.
Després de la plaga de la fil·loxera, no es fins a la segona meitat del segle XX quan es va començar a dinamitzar la vila, amb la creació del Casal Montblanquí i l'arribada d'indústries i la construcció de l'autopista de peatge AP-2.
Llocs d'interès
Vila de Montblanc, declarada Conjunt Monumental i Artístic. Vila medieval de referència pel nombre d'edificis conservats (segles XIII-XIV). Sobresurt el clos emmurallat que encercla tot el nucli històric.
Església de Santa Maria La Major, coneguda com la catedral de la muntanya, resta inacabada degut a l'epidèmia de pesta negra. D'estil gòtic ogival, d'una sola nau amb capelles laterals i volta de creuaria. La portalada de proporcions renaixentistes i ornamentació d'estil barroc va substituir l'anterior gòtica destruïda l'any 1651.
 |
| es.wikipedia.org |
 |
| www.monestirs.cat |
 |
| www.enciclopedia.cat |
 |
| www.montblancmedieval.cat |
Convent de la Mercè
Ermites de : Sant Joan, Sant Josep i Santa Anna, aquesta última a la pedània de Prenafeta.
La Font de la Ceba
 |
| gl.wikiloc.com |
Podem destacar diversos casals o immobles, la casa senyorial del Palau Reial (residència ocasional dels reis de la Corona d'Aragó), els palaus dels Josa, dels Castellví, dels Alenyà i Castlà, el casal dels Desclergue i al casa de la Vila.
 |
| Torre-Portal de Sant Jordi milerenda.blogspot.com |
 |
| Palau-fortalesa de Castlà www.montblancmedieval.cat |
Call jueu, va tenir cementiri i sinagoga, però avui només queden restes de la trama urbana.
 |
| carrer dels Jueus www.montblancmedieval.cat |
 |
| ca.wikipedia.org |
Celler cooperatiu, obra modernista de Cèsar Martinell, considerat una de les catedrals del vi de Catalunya.
 |
| www.montblancmedieval.cat |
Centre d'interpretació d'Art Rupestre de les muntanyes de Prades.
Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà.
Festes i tradicions
Macers i abanderats, les maces daten de 1693, porten gramalla vermella i gorgera blanca, acompanyen les autoritats en les sortides oficials, antigament oferien aigua a l'entrada de l'església a les autoritats.
 |
| http://www.montblanc.cat/ |
 |
| http://www.montblanc.cat/ |
Llegenda de Sant Jordi, la tradició catalana la situa a Montblanc, diu la tradició qie Sant Jordi va matar el drac davant el portal que porta el seu nom.
Llegenda de la Mare de Déu de la Serra, conta la fundació del Santuari de la Serra.
 |
| http://www.montblanc.cat/ |
febrer, fira de la ganga
març, calçotades
Abril, festa dels Traginers i
Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi, on com a acte central d'aquesta setmana, aprofitant l'incomparable marc de les muralles, es realitza una representació teatral amb llums, so, focs i efectes especials que mostren la vida de la vila, l'arribada del Drac, el sorteig de la princesa, l'entrega de la princesa, l'arribada de Sant Jordi i la mort de la fera.
| blocs.xtec.cat |
 |
| www.porteugeni.com |
 |
| www.setmanamedieval.cat |
juny, aplec de Sardanes.
setembre, Festa Major en honor a la Mare de Déu de la Serra.
octubre, Terrània, fira internacional de ceràmica.
novembre, fira de Sant Martí.
informació extreta de
http://www.montblanc.cat/
http://www.montblancmedieval.cat/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada