Cabrera de Mar (Maresme)
 |
| fotografia de www.escapadarural.com |
A 104 metres sobre el nivell del mar, en una petita vall entre les muntanyes de Burriac i Montcabrer.
L'àrea més propera al mar presenta un perfil pla, la línia de costa està formada per una platja de sorra daurada i fina de 1200 metres d'allargada. Per la seva banda l'interior presenta un relleu molt accidentat per la presència de la Serra de Sant Mateu i part de la Serralada Litoral
Història
Els antics habitants de Cabrera pertanyien al poble iber dels Laietans, els quals controlaven el territori delimitat pel massís del Garraf al sud, el delta de la Tordera pel nord i la serralada Litoral per l'interior. El poblat de Burriac feia de capital d'aquest territori, tot i que es va començar a ocupar al segle VI aC, fou vers els segle IV aC quan va assolir les seves muralles i el seu entremat de carrers.
Fins a la fi del segle III aC, el poblat de Burriac va conservar la seva hegemonia política i el seu poder econòmic basat en el control dels centres productors de blat de la plana del Vallès. Durant el segle III aC, es construeix una imponent torre de guaita i defensa al turó dels Dos Pins.
Després de la segona guerra Púnica (218-216 aC) aquesta estructura política i econòmica de la Laietana, canvia radicalment (els Laietans participen en la revolta), ja que els poblats ibers dependents de Burriac que hi havia al Vallès s'abandonen, així com també es deixen d'utilitzar les velles necròpolis de la vall de Cabrera de Mar. També es desmunta la torre de defensa que hi havia l turó dels Dos Pins.
A partir d'aquest moment, l'estat romà promou la construcció d'un nou assentament urbà al centre de la vall. Aquest nucli va encunyar una moneda amb llegenda ibèrica "ILTURO".
L'existència d'questa mena de ciutat i també un periode de manca de conflictes armats en el territori, va propiciar un desenvolupament de l'economia en el territori. A més de propiciar el conreu de la vinya per a obtenir excedents de vi que poguessin ser exportats.
Aquest motor econòmic va ser especialment important en tota la regió fins la fi del segle I dC, però ja no va coincidir amb el nucli urbà, ja que Ilturo fou abandonat intencionadament els anys 80-70 aC segurament coincidint amb la fundació de la nova ciutat Iluro (actual Mataró), però durant els dos segles següents, es van instal·lar indústries relacionades amb la producció i comercialització del vi, com és el cas dels forn de fabricació d'àmfores de Ca l'Arnau.
Després del periode en que la producció d'àmfores i la conseqüent exportació de vi fou el motor econòmic de la Laietana, el territori fou ocupat per nombroses viles que tenien un funcionament similar al de les masies de l'època moderna, que depenien administrativament d'Iluro, però el rècord d'importància de la vall, queda palès en la instal·lació prop de l'antic poblat ibèric d'un temple dedicat al déu Mitra que v funcionar fins l'adveniment del cristianisme.
Patrimoni arqueolègic
És molt extens i remarcable, sobretot pel que fa als períodes ibèric i romà. A la muntanya que presideix el castell de Burriac, es troba el poblat ibèric més extens de la Laietana.
Aquest poblat va conviure en la seva darrera etapa amb un assentament itàlic situat a la plana.
Els diversos closos arqueològics responen als noms de Ca l'Arnau, Can Mateu, Can Benet, i Can Rodon de l'Hort.
El que més destaca del període alt-imperial, es el jaciment de Can Modollell, interpretat com a centre cultural d'àmbit regional.
Llocs d'interès
Castell de Burriac o de Sant Vicenç, Castell medieval, es troba en un enclavament estratègic des d'on es controla visualment la costa i la plana del Maresme.
Es tracta d'un recinte murat de planta irregular que s'adapta al terreny escarpat. la part jussana presenta un bastió al costat de la porta principal i un recorregut de muralla que clou en un pati interior. La part sobirana o de residència, dominada per la torre d'homenatge, de planta circular, on és també la cisterna d'època romana reutilitzada i la zona de sales nobles en la part central i de llevant amb la capella de Sant Vicenç, flanquejada per la gran sala d'armes gòtica al costat de la nau sud i un altre sala al nord.
De la capella de Sant Vicenç queden restes de les voltes del temple. S'hi accedia des de dins el clos del castell i l'absis principal forma part del primer enmurellat. La part que resta es la més primitiva, com la base de la torre i algunes parets del segle XII.
El castell va ser construït sobre una torre de defensa anterior, la primera documentació que ens mostra l'existència data de l'any 1017, un document que Berenguer I va rebre de la comtessa Ermesenda, la seva mare.
Ruta arqueològica, recorregut a peu pels jaciments arqueològics de Can Benet, Ca l'Arnau, amb els seus forns i Can Madollell, conjunt arquitectònic amb restes de l'època ibèrica, romana i medieval.
Ruta Cabrera, pagesos i senyors, l'organització de Cabrera està plenament influenciada per l'època medieval, el castell de Burriac, era el centre de poder de l'època i al seu entorn es van anar articulant una sèrie de petits nuclis que buscaven la protecció. Cabrera basava la seva subsistència en la producció agrícola i ramadera, per el que la vida s'articulava entorn les masies, entre les més importants, Cal Conde, el Mas Català i Can Bartomeu.
Agell, petit nucli urbà on trobem masies i edificis de singular notorietat. Situat a l'esquerra de la riera d'Agell. Sòn principalment cases d'estiueig.
Fires i festes
Fira Iberoromana, es celebra bianualment per la primavera amb motiu del rerafons històric de Cabrera de Mar. És tradició per a tots els que hi participen dur vestimentes relacionades amb la temàtica.
Festa Major de Sant Feliu, a principis d'agost
Festa jove la cabronada
Festa Major d'hivern, 22 de gener per Sant Vicenç
Festival Laietana
Fira de la pagesia i Medi ambient
Festa Major de Santa Helena d'Agell, 18 i 19 d'agost
Festa de la Verema, 20 de setembre.
informació extreta de
http://www.cabrerademar.cat/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
Llocs d'interès
Castell de Burriac o de Sant Vicenç, Castell medieval, es troba en un enclavament estratègic des d'on es controla visualment la costa i la plana del Maresme.
Es tracta d'un recinte murat de planta irregular que s'adapta al terreny escarpat. la part jussana presenta un bastió al costat de la porta principal i un recorregut de muralla que clou en un pati interior. La part sobirana o de residència, dominada per la torre d'homenatge, de planta circular, on és també la cisterna d'època romana reutilitzada i la zona de sales nobles en la part central i de llevant amb la capella de Sant Vicenç, flanquejada per la gran sala d'armes gòtica al costat de la nau sud i un altre sala al nord.
De la capella de Sant Vicenç queden restes de les voltes del temple. S'hi accedia des de dins el clos del castell i l'absis principal forma part del primer enmurellat. La part que resta es la més primitiva, com la base de la torre i algunes parets del segle XII.
El castell va ser construït sobre una torre de defensa anterior, la primera documentació que ens mostra l'existència data de l'any 1017, un document que Berenguer I va rebre de la comtessa Ermesenda, la seva mare.
 |
| fotografia de http://www.cabrerademarpatrimoni.cat/images/mb_f03.jpg |
Ruta Cabrera, pagesos i senyors, l'organització de Cabrera està plenament influenciada per l'època medieval, el castell de Burriac, era el centre de poder de l'època i al seu entorn es van anar articulant una sèrie de petits nuclis que buscaven la protecció. Cabrera basava la seva subsistència en la producció agrícola i ramadera, per el que la vida s'articulava entorn les masies, entre les més importants, Cal Conde, el Mas Català i Can Bartomeu.
Agell, petit nucli urbà on trobem masies i edificis de singular notorietat. Situat a l'esquerra de la riera d'Agell. Sòn principalment cases d'estiueig.
 |
| Masia al veïnat d'Agell fotografia de http://www.festacatalunya.cat/img/45058-950-700-ESCALA-cabrera_de_mar_can_vivy_al_veynat_drsquoagell.jpg |
Fires i festes
Fira Iberoromana, es celebra bianualment per la primavera amb motiu del rerafons històric de Cabrera de Mar. És tradició per a tots els que hi participen dur vestimentes relacionades amb la temàtica.
 |
| fotografia de http://www.cabrerademar.cat/imatge/5303/_MG_1561.jpg?amplada-maxima=400 |
Festa jove la cabronada
Festa Major d'hivern, 22 de gener per Sant Vicenç
Festival Laietana
Fira de la pagesia i Medi ambient
Festa Major de Santa Helena d'Agell, 18 i 19 d'agost
Festa de la Verema, 20 de setembre.
informació extreta de
http://www.cabrerademar.cat/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada