Sant Julià de Vilatorta - Vilalleons (Osona)

Caramelles del Roser
fotografia de
 https://i.ytimg.com/vi/G2x_zL8JFt8/hqdefault.jpg


Casa Modernista
fotografia de
http://turismesantjulia.com/wp-content/uploads/2014/04/IMG_2738_1.jpg

Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons, formen una sola entitat municipals des de l'any 1946, malgrat aquesta fusió (purament d'efectes administratius), continuen essent dues entitats d'un passat i característiques totalment diferents. 
La part est del municipi constitueix una frontera natural de la Plana de Vic i Les Guilleries. Tot aquest sector s'estén per una petita serra amb altures que oscil·len entre els 750 i els 850 metres d'altitud. Des d'aquesta serra cap a ponent, el terme s'allarga per petites valls i terrasses entre els 570 i 690 metres. 
La part alta del terme és poblada per boscos de pins i alguns d'alzinars, amb racons de gran bellesa, indrets com Sant Llorenç del Munt, Romegats i Puig-l'Agulla, mentre que la part planera forma extenses i grans planes de conreu. 
El poble de Sant Julià, es troba a la ratlla de la frontera amb el municipi de Calldetenes, a la vall de la riera de Sant Julià o la Noguera, en un indret que te aigua i nombroses fonts.

Història
Durant molts anys el poble va ser conegut com Sant Julià de les Olles, per la quantitat d'obradors de terrissa que hi havia. Fins i tot de l'entranyable tupí, avui gairebé en desús, en derivà el mot tupinot, a vegades aplicat alt vilatortins com a sobrenom en sentit irònic i divertit. 
La població es forma a l'entorn del temple de Sant Julià, que fou erigit i consagrat per el bisbe Idalguer entorn l'any 910. El nom de Vilatorta apareix per primera vegada en la documentació l'any 926. 
El creixement de la vila es pot seguir força bé per les llindes de les cases que tenen gravat el nom del propietari, l'any de la construcció, algun emblema religiós, o alguna indicació de l'ofici del propietari, com unes tisores o paleta. 
A principis del segle XX, Sant Julià es convertí en lloc d'estiueig de famílies benestants de Barcelona i sorgiren nombroses cases de segona residència d'estil modernista. 

Llocs d'interès
Església de Sant Julià, d'origen romànic, amb retaules barrocs. Actualment resta el campanar, la part baixa de l'absis i l'ampit de la nau central. Apareix documentada l'any 910. Encara es conserva fotografiada l'acta de consagració, que data de l'any 1050.
Sagrera i nucli antic,
Cases senyorials, d'estil modernista.
Obres de Miquel Pallàs, Miquel Pallàs i Sala (1876-1943). Mestre d'obres autodidacte. El bast patrimoni arquitectònic es va veure enriquit durant el segle passar amb obres d'aquest mestre.
Casal de Bellpuig, segle XII. 
Monestir o Castell de Sant Llorenç del Munt, segle X. al segle XII es fundà un monestir agustinià al mateix castell. D'aquest segle data l'església romànica, que conserva l'absis central i dues àbsides laterals. 
Serrat de Sant Ponç,
Col·legi del Roser, de finals del segle XIX, d'estil modernista. 
Església de Santa Maria de Vilalleons, d'estil romànic, amb retaules barrocs. 
Santuari de Puig-l'Agulla, d'estil renaixentista, fou consagrat l'any 1775 i es troba situat a la falda del Puig-Agut a poc més d' 1 kilòmetre de Vilalleons. A finals de l'any 1654 l'exercit francès incendià l'església i cremà el valuós arxiu parroquial, els retaules i la talla de la Mare de Déu. Davant l'adversitat, el poble enlloc d'abandonar el culte a la Verge, passar a venerar l'indret, on la llegenda situa el trobament de la imatge. És un santuari de pelegrinatge Marià. 
Font de les 7 fonts, construït per Miquel Pallàs, on hi havia la font de la Noguera, al 1933 (els seus origens es poden remuntar a l'any 1723). Les dones del poble hi anaven a rentar la roba i per això hi ha dos safareigs. Al costat de la font hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat l'any 1964. 

Fires i Festes
Diada de Pasqua Florida
Fira del Tupí
Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta, Van néixer a finals del segle XVI, a Sant Julià han perdurat en la seva forma original. Gràcies a la indumentària, la intervenció instrumental i una música popular molt pròpia. Així com haver-se tramés de generació en generació, de forma ininterrompuda. Foren declarades Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional al març de 2015. El Concurs de Caramelles del poble coincideix amb la celebració de Pasqua. 
Santa Maria de Vilalleons
fotografia de : http://www.cataloniasacra.cat/data/llocs/fotos/637_9.jpg




Font de les 7 fonts
fotografia de
www.osonaturisme.cat

Santuari de Pug-l'Agulla
fotografia de
http://turismesantjulia.com/

informació extreta de 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Vallfogona de Ripollès

Imatge
Vallfogona de Ripollès fotografia de  http://www.descobrir.cat/ca/img2/2011/05/_dsc2298-6391.jpg Tradicionalment i genuïnament Vallfogona de Ripoll, vila i municipi de la comarca del Ripollès, es un poble amagat amb el qual només comunica amb la carretera N-260 des de Ripoll o Olot. Per pista forestal, s'hi pot accedir des de Sant Joan de les Abadesses pel nord i pel sud des de Vidrà. El municipi està format per les entitats de població de la Baga Amunt, la Baga Avall, Les Domes, Puigsec, Vallfogona de Ripollès, Solana Amunt, Solana Avall i La Taverna. Història És un conjunt que forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Antigament enmurellat, el seu interior només era accessible mitjançant tres portals, El portal de la muralla a tramuntana, el de ponent, que donava accès a l'antic camí de Ripoll i el de mitjorn, d'on arrencava el camí de Milany, passant pel pont medieval. El conjunt arquitectònic, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qua
Més informació

Castell de Vernet - Sant Martí del Canigó (El Conflent)

Imatge
És un municipi català de la comarca del Conflent, a la Catalunya Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals dins el cantó de Prada. Aquest municipi que compren la Vall de Cadí (amb les valls afluents de la Llipodera i de Jou) al sector nord-oest del massis del Canigó, des del pic de Gasamir, la pica del Canigó i els pics de Tretzevents i Sethomes, fins a prop de Vernet. El nom de la Comuna ve de la presència del castell senyorial homònim, del qual no en resta res més que pocs vestigis prop de l'església de Sant Martí Vell. Una bona part del terme es boscada (bosc i casa forestal de Merialles); al fons de la vall hi ha conreus (principalment pomeres). Hi ha estat tradicional la indústria cistellera (vímet). El poble és sota el monestir del Canigó (al qual pertanyé la jurisdicció senyorial), a la dreta del riu de Cadí. Abans havia pertangut a la jurisdicció de Vernet. A la seva església parroquial de Sant Martí fou traslladat el 1786 el
Més informació

Sant Martí de Llémena (Gironès)

Imatge
Sant Martí de Llémena fotografia de  www.codigopostal.org Granollers de Rocacoba fotografia de  es.wikiloc.com El terme municipal té una extensió de km2, s'estén per la vall mitjana de la Llémena a l'extrem nord-oest del Gironès. Compren quatre unitats geogràfiques, que corresponen als quatre pobles històrics que constitueixen el municipi.  Al nord hi ha Granollers de Rocacorba, al centre Sant Martí de Llémena, a l'est Llorà i al sud Les Serres. Entre Llorà i Sant Martí es troba el veïnat del Pla de Sant Joan. Llorà fotografia de  calaix.gencat.cat Història Els pobladors més antics vivien en coves neolítiques situades en els cingles i les alçades abruptes que dominen la vall.  Fins el segle XI, no es tenen notícies sobre les quatre parròquies. Durant l'edat mitjana, la seu de Girona dominava la zona que acabà sent reial, però Granollers no, ja que constituí la baronia de Granollers, centrada en el castell del mateix nom. A la segona meitat del
Més informació