Sant Julià de Vilatorta - Vilalleons (Osona)
 |
| Caramelles del Roser fotografia de https://i.ytimg.com/vi/G2x_zL8JFt8/hqdefault.jpg |
 |
| Casa Modernista fotografia de http://turismesantjulia.com/wp-content/uploads/2014/04/IMG_2738_1.jpg |
Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons, formen una sola entitat municipals des de l'any 1946, malgrat aquesta fusió (purament d'efectes administratius), continuen essent dues entitats d'un passat i característiques totalment diferents.
La part est del municipi constitueix una frontera natural de la Plana de Vic i Les Guilleries. Tot aquest sector s'estén per una petita serra amb altures que oscil·len entre els 750 i els 850 metres d'altitud. Des d'aquesta serra cap a ponent, el terme s'allarga per petites valls i terrasses entre els 570 i 690 metres.
La part alta del terme és poblada per boscos de pins i alguns d'alzinars, amb racons de gran bellesa, indrets com Sant Llorenç del Munt, Romegats i Puig-l'Agulla, mentre que la part planera forma extenses i grans planes de conreu.
El poble de Sant Julià, es troba a la ratlla de la frontera amb el municipi de Calldetenes, a la vall de la riera de Sant Julià o la Noguera, en un indret que te aigua i nombroses fonts.
Història
Durant molts anys el poble va ser conegut com Sant Julià de les Olles, per la quantitat d'obradors de terrissa que hi havia. Fins i tot de l'entranyable tupí, avui gairebé en desús, en derivà el mot tupinot, a vegades aplicat alt vilatortins com a sobrenom en sentit irònic i divertit.
La població es forma a l'entorn del temple de Sant Julià, que fou erigit i consagrat per el bisbe Idalguer entorn l'any 910. El nom de Vilatorta apareix per primera vegada en la documentació l'any 926.
El creixement de la vila es pot seguir força bé per les llindes de les cases que tenen gravat el nom del propietari, l'any de la construcció, algun emblema religiós, o alguna indicació de l'ofici del propietari, com unes tisores o paleta.
A principis del segle XX, Sant Julià es convertí en lloc d'estiueig de famílies benestants de Barcelona i sorgiren nombroses cases de segona residència d'estil modernista.
Llocs d'interès
Església de Sant Julià, d'origen romànic, amb retaules barrocs. Actualment resta el campanar, la part baixa de l'absis i l'ampit de la nau central. Apareix documentada l'any 910. Encara es conserva fotografiada l'acta de consagració, que data de l'any 1050.
Sagrera i nucli antic,
Cases senyorials, d'estil modernista.
Obres de Miquel Pallàs, Miquel Pallàs i Sala (1876-1943). Mestre d'obres autodidacte. El bast patrimoni arquitectònic es va veure enriquit durant el segle passar amb obres d'aquest mestre.
Casal de Bellpuig, segle XII.
Monestir o Castell de Sant Llorenç del Munt, segle X. al segle XII es fundà un monestir agustinià al mateix castell. D'aquest segle data l'església romànica, que conserva l'absis central i dues àbsides laterals.
Serrat de Sant Ponç,
Col·legi del Roser, de finals del segle XIX, d'estil modernista.
Església de Santa Maria de Vilalleons, d'estil romànic, amb retaules barrocs.
Santuari de Puig-l'Agulla, d'estil renaixentista, fou consagrat l'any 1775 i es troba situat a la falda del Puig-Agut a poc més d' 1 kilòmetre de Vilalleons. A finals de l'any 1654 l'exercit francès incendià l'església i cremà el valuós arxiu parroquial, els retaules i la talla de la Mare de Déu. Davant l'adversitat, el poble enlloc d'abandonar el culte a la Verge, passar a venerar l'indret, on la llegenda situa el trobament de la imatge. És un santuari de pelegrinatge Marià.
Font de les 7 fonts, construït per Miquel Pallàs, on hi havia la font de la Noguera, al 1933 (els seus origens es poden remuntar a l'any 1723). Les dones del poble hi anaven a rentar la roba i per això hi ha dos safareigs. Al costat de la font hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat l'any 1964.
Fires i Festes
Diada de Pasqua Florida
Fira del Tupí
Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta, Van néixer a finals del segle XVI, a Sant Julià han perdurat en la seva forma original. Gràcies a la indumentària, la intervenció instrumental i una música popular molt pròpia. Així com haver-se tramés de generació en generació, de forma ininterrompuda. Foren declarades Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional al març de 2015. El Concurs de Caramelles del poble coincideix amb la celebració de Pasqua.
 |
| Santa Maria de Vilalleons fotografia de : http://www.cataloniasacra.cat/data/llocs/fotos/637_9.jpg |
|
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada