Beget (Ripollès)

Beget
fotografia de http://www.portaldecatalunya.cat/
Beget, amb municipi propi fins l'any 1969 que fou agregat al terme municipal de Camprodon. Situat a la capçalera del riu Llierca, les seves cases de pedra s'grupen al voltant de la riera de Beget. 
El poble està inclòs en l' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 
El nucli format per tres sectors o barris, separats per dues rieres i connectats per dos ponts. L'edifici més destacat és l'església de Sant Cristòfol, al voltant de la qual es forma el sector més antic. Pel pont de Beget, possiblement del segle XIV, s'accedeix al segon sector del poble on s'uneixen el camí de França i el de la Font, en una petita plaça, en aquest sector cal destacar la torre del rellotge, un pont nou sobre la riera del Trull (any 1940, per substituir-ne un altre d'antic endut per una riuada) porta al sector més nou construït els segles XVIII i XIX.
Les cases de Baget estan, en general, assentades sobre la roca, amb parets de maçoneria de pedra i morter de calç i fang als edificis més antics i amb morter aglomerat hidràulic els refets el segle XIX, les façanes dels quals, eren arrebossades i pintades d'ocre, blanc i beix.
La majoria de brancals i llindes de portes i finestres son de fusta o pedra picada amb finestrons interiors, amb les taulades de teula àrab. 

Història 
La primera notícia documental referent al temple de Beget la trobem en el testament del comte-bisbe Miró otorgat l'any 979, en cedir al monestir de Sant Pere de Camprodon un alou a la Vall de Beget. Posteriorment surt repetides vegades en la documentació, sempre, però, com a una possessió del bisbat de Girona. Se sap que l'any 1013 el monestir de Sant Pere de Camprodon comprà l'alau de Beget i hi edificà una església. L'any 1160 l'església fou donada a Girona per Arnau de Lles i l'any 1168 es citada ja com a parròquia. 

Llocs d'interès
Església de Sant Cristòfor de Beget, d'estil romànic català, d'una sola nau amb arcs torals i absis semicircular. És coberta per volta de canó que arrenca d'una cornisa que ressegueix els murs. A banda i banda de la nau, al tram més proper al presbiteri, s'obren sengles petites capelles que sobresurten una mica a l'exterior. En aquest primer tram, les voltes i els arcs torals són decorats amb pintures de Vayreda (1890), que volen imitar pintures romàniques.
Adossat al costat sud hi ha la torre del campanar, magnífic exemplar de romànic llombard, de quatre pisos separats per frisos en dents de serra. Per alguns historiadors la planta baixa i el primer pis corresponen a un temple anterior, possiblement del segle X.
L'interior de l'església es conserva pràcticament intacte, la pila baptismal d'immersió, es d'època romànica. A l'interior del temple, s'hi pot contemplar la imatge de la Verge de la Salut, d'alabastre policromat, realitzada als segles XIV i XV i també la talla romànica del Crist Majestat.
Crist Majestat, talla romànica policromada d'uns dos metres d'alçada del segle XII, considerada una de les obres cabdals de l'escultura romànica catalana.
La imatge es troba presidint el retaule barroc de l'any 1862, col·locat al presbiteri de l'església de Sant Cristòfor.
Crist Majestat
fotografia de http://algunsgoigs.blogspot.com.es/
Cultura popular i tradicional, Baget ha aportat a la música tradicional catalana les seves populars corrandes, formes de cant improvisat, recuperades pel músic Jaume Arnella 


informació extreta de 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Castell de Vernet - Sant Martí del Canigó (El Conflent)

Vallfogona de Ripollès

Sant Martí de Llémena (Gironès)