Àger (La Noguera)
 |
| Àger fotografia de http://www.diputaciolleida.cat/municipi/ager-5/ |
El municipi es compost per els següents pobles, Àger, Agulló, Corçà, Fontdepou, Masos de Millà, Millà, La Règola, Sant Josep de Fontdepou i Vilamajor.
El terme d' Àger ja apareix en documents des del segle XI. Probablement prové del llatí Aggere que significa "terraplé.
L'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura i en la ramaderia, tot i que en els darrers anys el sector turístic n'està agafant una certa rellevància, sobretot pel que fa a la pràctica dels esports d'aventura (parapent, escalada...).
Història
La Vall d' Àger fou habitada almenys des de l'època neolítica i es problable que la vida urbana es formés a partir d'un poblat ibéric. Alguns vestigis, com la necròpolis trobada al costat de l'actual cementiri, donen fe d'un passat visigòtic.
La toponímia, les restes arqueològiques, el sarcòfeg romà del segle III i el camí romà, testimonien una intensa romanització que va ser seguida per la dominació islàmica durant els segles VIII, IX i X, període en que Ayera era base militar musulmana a la línia fronterera Àger-Artesa.
El 1402 Arnau Mir de Tost, conquerí la Vall i es convertí en senyor de tota la frontera cristiana, esdevenint el tronc de la nova nissaga del vescomtat d' Àger i més tard Comtat d' Urgell.
A començaments del segle XV, amb la caiguda del comtat d' Urgell, es clou el capítol més brillant de la història d' Àger, que restarà com a senyoriu, juntament amb la resta de la Vall, sota l'arquebisbat de Tarragona fins a la desamortització de Mendizabal.
Llocs d'interés
Conjunt Monumental de Sant Pere, Àger. Col·legiata i castell, recinte fortificat d'estil romànic - neogòtic promogut per Arnau Mir de Tost el segle XI en el context de la reconquesta de la Vall d' Àger, i a l'entorn del qual sorgí la vila. S'aixecà sobre les ruïnes de l'antic castell romà i posteriorment àrab entre el 1304 i 1047.
Església de Sant Vicenç, Àger, d'estil romànic-gòtic-neoclàssic. És l'actual parròquia de la vila, d'una sola nau. el seu origen es remunta al segle XI.
Via Romana d'Àger
Muralla de la vila d'Àger
Pintures murals de la capella del calvari d'Àger, segles XVIII-XIX, d'estil popular rural.
Santuari de la Mare de Déu de Colobor, Àger, Gran hostal i casalici que acollia els pelegrins que creuaven el Pallars.
Ermita de la Mare de Déu de Pedra, segle XI, resta la petita església romànica castral adossada al llevant de l'actual temple del segle XVII.
Ermita de Santa Helena, segle XV.
Torre de Fontdepou, torre de guaita del segle X - XI
Ermita de Sant Josep de Fontdepou
Ermita de Sant Jaume de Cas, Fontdepou, romànica dels segles XI i XII, el camí que hi passava formava part de la ruta del Montsec que els pelegrins agafaven cap a Compostel·la.
Torre de Cas, Fontdepou, torres de guaita cristianes dels segles XI - XII
Ermita de Sant Josep, Vilamajor, del segle XVIII
Església de Sant Romà, Masos de Millà, segle XVIII
Torre Islàmica de guaita, Masos de Millà, segle X
Església de Sant Pere, Millà, segles XVII - XVIII, d'estil barroc i de grans mesures.
Santuari de Sant Llobí, Millà, segle XVIII, lloc de guariment i benedicció dels ramats.
Ermita de Sant Pere Màrtir, Agulló, segles XVII i XVIII
Església de Sant Mateu d'Agulló
Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, Corçà, dels segles XI i XIII, es troba dins les restes d'una fortalesa de defensa avançada del castell de Sant Lloreç.
Restes del Castell de Sant Llorenç, Corçà
Fortalesa de les Conclues o Torre de les Tinyoses, Corçà
Mare de Déu del Roses, Corçà.
Ermita de la Santíssima Trinitat, Règola, del segle XIII d'estil romànic
Sant Julià, Règola
Ermita de Santa Eugènia, Règola, d'estil romànic del segle XII
Congost de Mont-Rebei, Es tracta d'un indret d'indubtable valor ecològic per la forma salvatge que alberga, entre la qual cal destacar les aus rapinyaires i per la bellesa del seu paisatge agrest.
Ermita de la Mare de Déu de Pedra, segle XI, resta la petita església romànica castral adossada al llevant de l'actual temple del segle XVII.
Ermita de Santa Helena, segle XV.
Torre de Fontdepou, torre de guaita del segle X - XI
Ermita de Sant Josep de Fontdepou
Ermita de Sant Jaume de Cas, Fontdepou, romànica dels segles XI i XII, el camí que hi passava formava part de la ruta del Montsec que els pelegrins agafaven cap a Compostel·la.
Torre de Cas, Fontdepou, torres de guaita cristianes dels segles XI - XII
Ermita de Sant Josep, Vilamajor, del segle XVIII
Església de Sant Romà, Masos de Millà, segle XVIII
Torre Islàmica de guaita, Masos de Millà, segle X
Església de Sant Pere, Millà, segles XVII - XVIII, d'estil barroc i de grans mesures.
Santuari de Sant Llobí, Millà, segle XVIII, lloc de guariment i benedicció dels ramats.
Ermita de Sant Pere Màrtir, Agulló, segles XVII i XVIII
Església de Sant Mateu d'Agulló
Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, Corçà, dels segles XI i XIII, es troba dins les restes d'una fortalesa de defensa avançada del castell de Sant Lloreç.
Restes del Castell de Sant Llorenç, Corçà
Fortalesa de les Conclues o Torre de les Tinyoses, Corçà
Mare de Déu del Roses, Corçà.
Ermita de la Santíssima Trinitat, Règola, del segle XIII d'estil romànic
Sant Julià, Règola
Ermita de Santa Eugènia, Règola, d'estil romànic del segle XII
 |
| Via Romana d'Àger fotografia de http://www.ccnoguera.cat/ager/images/viaromana.jpeg |
El pas pel Congost es fa íntegrament per un camí excavat en la roca i en alguns trams per túnel. Aquest camí es situa a gran altitud i no disposa de barana. Al sud, el camí guanya altitud i recorre les faldes de la muntanya fins albirar l'embassament.
El Congost de Mont-Rebei constitueix, sense cap mena de dubte, un dels espais naturals més singulars dels Prepirineus, tant des del punt de vista paisatgístic, en ser l'únic gran congost lliure d'infraestructures, com per la seva gran biodiversitat.
Embassament de Canelles
Serra del Montsec
Serra de Montclús
 |
| Congost de Mont-Rebei fotografia de http://www.ccnoguera.cat/ager/images/conmont.jpg |
 |
| Embassament de Canelles fotografia de http://www.ccnoguera.cat/ager/images/Panorama1_Canelles.jpg |
Informació extreta de
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada