Arties (Naut Aran - Val d'Aran)

fotografia de

Entitat de població del municipi de Naut Aran, del terçó d'Arties e Garòs, a la comarca de la Vall d'Aran. A la confluència entre el riu Garona i el seu afluent Valarties, situat 1144m d'altitud, el seu nom es d'origen basc i significa "pla entre dues aigües".
L'entitat de població forma part de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Història
La seva església parroquial de Santa Maria, declarada Monument Historicoartístic, formava part de l'antic castell d'Estransaigoes, És una construcció romànica dels segles XII-XIII. Entre els edificis de la vila destaquem la casa des Portolà, actualment convertida en parador de turisme, la casa Paulet, renaixentista (segle XVI), i a la dreta de La Garona, a l'altre costat de la carretera, l'antiga església parroquial de Sant Joan, gòtica (segle XIV). A ponent de la vila, vora La Garona, hi ha els banys termals, ja coneguts en època romana, com ho constaten diverses troballes arqueològiques.

Festes
24 de juny, Festa Major
25 de juny, Romeria a Sant Pelegrí
25 de juliol, Romeria a Sant Jaume



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Castell de Vernet - Sant Martí del Canigó (El Conflent)

Imatge
És un municipi català de la comarca del Conflent, a la Catalunya Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals dins el cantó de Prada. Aquest municipi que compren la Vall de Cadí (amb les valls afluents de la Llipodera i de Jou) al sector nord-oest del massis del Canigó, des del pic de Gasamir, la pica del Canigó i els pics de Tretzevents i Sethomes, fins a prop de Vernet. El nom de la Comuna ve de la presència del castell senyorial homònim, del qual no en resta res més que pocs vestigis prop de l'església de Sant Martí Vell. Una bona part del terme es boscada (bosc i casa forestal de Merialles); al fons de la vall hi ha conreus (principalment pomeres). Hi ha estat tradicional la indústria cistellera (vímet). El poble és sota el monestir del Canigó (al qual pertanyé la jurisdicció senyorial), a la dreta del riu de Cadí. Abans havia pertangut a la jurisdicció de Vernet. A la seva església parroquial de Sant Martí fou traslladat el 1786 el
Més informació

Vallfogona de Ripollès

Imatge
Vallfogona de Ripollès fotografia de  http://www.descobrir.cat/ca/img2/2011/05/_dsc2298-6391.jpg Tradicionalment i genuïnament Vallfogona de Ripoll, vila i municipi de la comarca del Ripollès, es un poble amagat amb el qual només comunica amb la carretera N-260 des de Ripoll o Olot. Per pista forestal, s'hi pot accedir des de Sant Joan de les Abadesses pel nord i pel sud des de Vidrà. El municipi està format per les entitats de població de la Baga Amunt, la Baga Avall, Les Domes, Puigsec, Vallfogona de Ripollès, Solana Amunt, Solana Avall i La Taverna. Història És un conjunt que forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Antigament enmurellat, el seu interior només era accessible mitjançant tres portals, El portal de la muralla a tramuntana, el de ponent, que donava accès a l'antic camí de Ripoll i el de mitjorn, d'on arrencava el camí de Milany, passant pel pont medieval. El conjunt arquitectònic, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qua
Més informació

Sant Martí de Llémena (Gironès)

Imatge
Sant Martí de Llémena fotografia de  www.codigopostal.org Granollers de Rocacoba fotografia de  es.wikiloc.com El terme municipal té una extensió de km2, s'estén per la vall mitjana de la Llémena a l'extrem nord-oest del Gironès. Compren quatre unitats geogràfiques, que corresponen als quatre pobles històrics que constitueixen el municipi.  Al nord hi ha Granollers de Rocacorba, al centre Sant Martí de Llémena, a l'est Llorà i al sud Les Serres. Entre Llorà i Sant Martí es troba el veïnat del Pla de Sant Joan. Llorà fotografia de  calaix.gencat.cat Història Els pobladors més antics vivien en coves neolítiques situades en els cingles i les alçades abruptes que dominen la vall.  Fins el segle XI, no es tenen notícies sobre les quatre parròquies. Durant l'edat mitjana, la seu de Girona dominava la zona que acabà sent reial, però Granollers no, ja que constituí la baronia de Granollers, centrada en el castell del mateix nom. A la segona meitat del
Més informació