Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell)

de gener 20, 2017

http://www.diputaciolleida.cat/

A llevant del pla de Lleida i al límit del Pla d'Urgell. El terme, molt plener, és solcat per diverses sèquies derivades del Canal Auxiliar d'Urgell, que han transformat en terres de regadiu les diverses partides.

Comprèn el poble de Bell-lloc, únic nucli de població agrupada del municipi . És troba a 196m d'altitud.

ECONOMIA

Cal destacar el Canal Auxiliar d'Urgell, que rega gairebé tot el territori i la superfície conreada representa el 83% de la superfície municipal, tota de regadiu. Destaca el conreu del blat, seguit per l'alfals, el blat de moro i els arbres fruiters, principalment pomeres i pereres. Entre les partides destaquen les de Tinguda, el Pou, Vinquin i Pelagalls, a migdia del poble, i les Vinyes de Mig, les Vinyes Velles, L'Espartar i el Secanet, al nord del poble. Pel que fa a la ramaderia destaca el bestiar porcí, l'oví i el boví. El terme a més compta amb una cooperativa agrària anomenada Cooperativa del Camp, que comercialitza el blat i el panís i disposa d'una secció d'adobs i productes fitosanitaris.

La situació de la població i les excel·lents comunicacions han afavorit la industrialització del terme, cal destacar les empreses derivades de l'agricultura, com les que es dediquen a la comercialització de la fruita, les de transformació d'ordi per l'elaboració de malta i les dedicades a la construcció de maquinària agrícola i manipulats d'acer.

HISTÒRIA

El lloc té origen en la repoblació efectuada després de la conquesta de Lleida en terres donades a Arnau de Bell-lloc, cavaller procedent del Vallès que acompanyà els comtes Ramon Berenguer VI i Ermengol VI d'Urgell i que fou un dels signants de la carta de poblament de Lleida. Aquestes terres formaven part de l'assignació (una tercera part) concedida al comte d'Urgell. La repoblació va ser feta per Bernat de Bell-lloc, potser fill de l'anterior, quan ambdós comtes, d'acord amb els templers de Gardeny, li concediren l'any 1153 una honor entre Vensilló i Pedrillons, encomanant-li la seva colonització (els templers també tingueren drets i honor en el terme). Ermengol VII d'Urgell tenia la la senyoria alta de la població (com consta en el testament del 1177), que en temps de la seva néta Aurembiaix i en virtut dels pactes amb Jaume I (1228) passà a la corona catalana-aragonesa.

El castell de Bell-lloc es trobava al costat de l'església i el 1254 Jaume I n'atorgà la meitat al ciutadà Ramon Pere Sassala, important llinatge lleidatà.

La població fou incorporada a Lleida a petició dels seus veïns en temps d'Alfons II (1285-91).

Jaume II donà el 1320 des de Calataiud el privilegi d'incorporació del poble sota la jurisdicció del veguer i els paers de Lleida, ciutat de la qual formà un carrer i poble de contribució.

Durant la guerra contra Joan II, el mestre de Calatrava, al servei del monarca, s'apoderà del Bell-lloc el 1462 al 1481, i com a poble de contribució hagué de col·laborar després a la lluita contra la invasió del Pallars per part de Lluís XI de França. Vers el 1525 la població rebé el privilegi de regir-se comunalment segons el fur de Lleid, amb un consell general i quatre paers, però les qüestions de regatges eren administrades des de la Prohomenia de Segrià i Fontanet.. Desprès de la guerra dels Segadors, i com altres poblacions veïnes, restà abandonat del tot i erm, i encara hi romania el 1665, tot i que els paers de Lleida nomenaven batlles per regular conreus i terres. A l'inici del segle XVIII ja havien retornat alguns dels seus habitants que s'havien refugiat a Lleida, part dels quals es dedicaven a la cria del cuc de seda. Des del 1719 formà ajuntament independent de Lleida, dins el corregiment de la ciutat, però l'església continuava depenent de la parròquia lleidatana de Sant Joan. L'any 1745 establiren un acord amb l'ajuntament de la ciutat que atorgava al poble antigues prerrogatives, com el dret de pontatge.

La política agrària del baró de Maials, sobretot l'extensió de l'olivera, beneficià el poble, que d'altra banda patí fortes imposicions de les tropes napoleòniques en la guerra del Francès (1810-1814) i també les conseqüències de la primera guerra Carlina.

LLOCS D'INTERÈS

Església Sant Miquel Arcàngel

D'estil colonial renaixentista, molt semblant al neoclàssic. Té forma de creu llatina, amb tres naus i una gran cúpula. Les columnes estan reduïdes al mínim per tal d'obtenir el màxim de visibilitat i per donar cabuda a més feligresos en els bancs de les dues naus laterals. Beneïda el 18 de maig de 1952, fou tota bastida amb totxos, llevat dels tres metres inferiors, que són de formació i pedra.

http://peregrinandoentredosmares.blogspot.com.es/

Portal de l'església antiga

És un portal romànic, que s'aixeca on anteriorment hi havia hagut, possiblement, la muralla i abans una antiga mesquita, de la qual ja es tenen notícies l'any 1168 i que fou incendiada l'estiu del 1936.

Creu de Terme

Del segle XIII, enmig de la plaça de la Creu del Terme.