Prades (Baix Camp)
 |
| http://www.prades.cat/ |
Les muntanyes de Prades, que han estat declarades Espai d'Interès Natural, ocupen pràcticament tot el terme, el qual és, doncs, molt esquerp, entre els 900 i els 1000m d'altitud. El massís forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, s'alça majestuós entre la Conca de Berberà i la cubeta del Priorat, separant les conques del riu de Siurana, afluent de l'Ebre, i del riu Brugent, afluent del Francolí per la dreta, que neix al SE del terme, format per la unió del barranc de l'Abellera amb els de Marçana i de Rams, que drenen els vessants sud-orientals del massís. Al S de la vila hi ha el coll de Prades (947m), punt d'unió de les dues branques en què es troba subdividit. L'amfiteatre que formen les muntanyes de Prades al voltant de la vila és drenat per diversos barrancs (de la Font, de Tillans, dels Rossinyols, de Rius), que aflueixen per la dreta al riu de Prades (capçalera del riu de Montsant, afluent del de Siurana per l'esquerra); localment hi té la capçalera, al vessant septentrional, el Francolí.
ECONOMIA
El 1849, Prades produïa blat, llegums, vi i patates i criava també ramats d'ovelles i porcs.
D'altres fonts hi afegien mines de plom, or i coure, explotades nomñes les primeres, una pedrera de pedra d'esmolar i la venda de taulons de pi i rovellons. Gran part del terme és ocupat per garrigues i boscos de pins, roures i alzines. Les terres de conreu es dediquen principalment a cereals, patates (molt apreciades, han obtingut la denominació de qualitat), avellaners, ametllers i castanyers. La Cooperativa Agrícola funciona des del 1946. Pel que fa a la ramaderia, hi ha la cria d'aviram i bestiar oví. N'és tradicional l'apicultura.
La indústria no s'hi ha desenvolupat, però sí ho ha fet el sector dels serveis, impulsat pel turisme. Hi ha mercat setmanal el dimarts i el divendres. Antigament s'havia celebrat la fira de sant Bartomeu, de bestiar a l'agost. Prades disposa d'oferta d'allotjament i restauració.
LA VILA DE PRADES
És al centre de l'altiplà del cim de les muntanyes de Prades, a 950m d'altitud, perfectament comunicada amb camins directes, d'origen medieval, amb tots els pobles de la rodalia.
De les seves antigues fortificacions resten només alguns trossos de muralla, basaments de torre i dos notables portals adovellats, a part d'alguns vestigis de la seva antiga església romànica. Davant la porta lateral que s'obre vora el portal de la muralla hi ha una creu de terme.
Els edificis són de pedra vermella (pedra esmoladora), això ha fet que Prades sigui coneguda com la Vila Vermella.
El nucli vell de la vila de Prades ha estat declarat conjunt històric-artístic.
Prades disposa de dues curioses exposicions permanents: una col·lecció de soperes i l'anomenat Racó d'en Manelic, que conté, a més d'una col·lecció de porrons, objectes d'etnografia popular local.
HISTÒRIA
Se suposa que els àrabs hi edificaren un castell, que hauria estat especialment fortificat cap al 1090 a causa de l'avanç de Ramon Berenguer III pel Gaià i el Penedès, i s'hauria retut abans del 1153, quan totes les muntanyes de Prades eren ja en poder dels comtes catalans.
En un principi Prades hauria estat inclòs en la carta de poblament de Siurana de 1153.
La carta de poblament atorgada per Ramon Berenguer IV és del 1159 i cedia als habitants el lloc de Pratis per construir les cases i les terres per al correu, amb la lliure utilització i possessió dels prats i boscos de tota la muntanya de Siurana, entre altres drets. Cap el 1170 els sarraïns que es trobaven a les muntanyes i a Siurana es revoltaren i foren expulsats del territori per Ramon Berenguer IV. El 1193 s'hi refugià Alfons I fugint de la pesta. Alfons I, que volia lligada a la corona, en nomenà batlle Pere de Déu, tot i cedir-la després a la seva muller Maria en esponsalici. La butlla de Celestí III del 1194 parla ja de la seva església parroquial, que dóna com a dependent de la pabordia.
D'altres fets corroboren la importància creixent de Prades. El 1200 s'esmenta ja el seu mercat i s'anomena la mesuram de Pratis.
El 1280 Pere II ordenava al veguer i els batlles de Prades que admetessin lliurement tots els qui volguessin anar-hi a viure per tal de facilitar-hi la immigració.
L'economia anava també en alça; tenia el dret de batre moneda. El comerç, basat en l'explotació del bosc i la ramaderia i en una important indústria productora de draps, força a eixamplar el camí de Tarragona el 1399.
La senyoria comtal incloïa, a més de l'extensa baronia d'Entença, pervinguda a la corona, Prades, Cornudella, Ulldemolins, l'Aleixar, Capafons, Albarca, Vilanova de Prades, Vilaplana, Arbolí, la Mussara, Farena, Samuntà i Plana, la Riba, la Febró, Siurana, Maspujols, el Mas d'Angles i Mont-ral i drets damunt altres localitats pertanyents a Poblet i Escaladei.
El 1414, pel matrimoni de la comtessa Joana, el comtat s'uní amb el ducat de Cardona i esprés amb els d'Empúries-Sogorb i, finalment, el 1663, pel casament de la pubilla Caterina d'Aragó amb Juan de la Cerda, amb el ducat de Medinaceli, fet que implicarà la castellanització total dels titulars i el trasllat de l'arxiu a Sevilla. Cal recordar que a la mort del rei Martí I el comte Joan de Prades fou un dels aspirants a la corona catalana. Els pobles del comtat es reuniren en el Consell General de la Terra, possiblement molt paral·lel a la Comuna del Camp.
Abans de ser vila senyorial, el 1280, Pere II concedí al rector el privilegi de redactar escriptures públiques i privades. El 1325 el comte Ramon Berenguer donà a Ramon de Torroella i als seus l'escrivania de la batllia general del comtat, que aquest vengué a Berenguer Cerdà el 1326.Al juny del 1342 el comte Pere concedí a la vila el dret de tenir pesos i mesures propis a Falset. Durant tot el segle XIV hi és documentada una activa comunitat jueva. El 1413, la darrera reminiscència càtara, aparegué a Prades un home que es feia dir l'apòstol, el qual, tot i ser laic, predicava de nit i aconseguia molta audiència. Juntament amb un company fou empresonat per ordre de l'arquebisbe Sagarriga. El 1581 el duc de Cardona vengué tots els seus drets damunt les aigües de Prades al comú d'Alcover.
En l'enfrontament de la Generalitat amb en Joan II, Prades estigué al costat del rei i es convertí en el quarter general del Bord de Cardona, motiu pel qual el comte fou declarat enemic del país i el poble atacat el 1462 per la gent de la comarca. El 1645 els síndics del comtat, junt amb els dels pobles del Camp, es queixaren dels maltractaments rebuts dels soldats francesos. Aprofitant la situació, el governador castellà de Lleida recorregué el comtat prometent armes i tropes i incitant a la revolta contra els francesos. Per combatre aquesta propaganda al juliol de 1650 és presentà a Prades el governador de Catalunya Josep Margarit, incitant, inútilment, a la fidelitat al rei de França, ja que per l'agost, molts pobles, excepte Prades, s'havien passat als castellans. A l'agost de 1651 el governador castellà de Tarragona, amb el suport dels pobles de la comarca, atacà Prades; ocupada la vila, foren enderrocades les muralles.
El 1718 el seu castell estava totalment enderrocat i l'audiència de Barcelona ordenava que, per a impossibilitar-ne la defensa, s'obrissin les portes de la muralla fins a fer-les de 30 a 40 pams d'amplada. Fins entrats els anys trenta persistiren en les muntanyes de l'entorn grups armats i actius en defensa dels drets del rei arxiduc Carles III. A llarg el segle XVIII Prades anà perdent el seu paper de capital comarcal ben comunicada amb el seu districte.
Prades fou refugi dels reialistes revoltats el 1823, com les muntanyes del seu entorn, d'on foren foragitats cap a l'Ebre pel general Manso. El 1827, a la fi de la guerra dels Malcontents, de nou es lliuraren combats pels seus voltants . Durant la primera guerra Carlina, fou el quarter general del carlí Tristany, en ser ocupada pel general Gurrea, fou lliurada al saqueig i incendiada i tots els seus defensors afusellats després d'haver-los fet cavar la pròpia fossa. En la tercera guerra Carlina un dels caps de més anomenada fou el Nen de Prades, un adolescent que es deia Balcells, amb una gran intuïció estratègica que sense saber de lletra formà una partida al davant de la qual morí als vint anys. Al maig i agost de 1873 hi entraren els carlins, i el 19 d'octubre, a les envistes del poble, les partides del capellà de Flix i de Cercós exterminaren reforços que feren aixecar el setge i donaren als carlins una altra important victòria. Els federals guanyaren les eleccions del 1871 i el 1872. A mitjan segle XIX, junt amb altres pobles, és negà a pagar els drets senyorials; promogut judici pel duc de Medinaceli el 1851, el tribunal de Falset decretà el 1859 a favor del duc afirmant que les terres continuaven essent de senyoria, sentència que fou confirmada a Barcelona el 1863 i pel tribunal suprem el 1867 (els pobles, però, continuaren negant-se a continuar pagant).
LLOCS D'INTERÈS
Antiga Casa de la Vila
Antigues escoles i Casa de la Vila. Avui l'edifici rehabilitat és seu de diferents dependències de l'ajuntament: biblioteca, casal d'avis, consultori...
Arc del Pono
Es tracta d'un portalet gòtic que s'obrí quan es pretenien millorar els accessos a la vila, en un moment en què el sentit defensiu tenia cada cop menys importància.
Camí Natural de Prades
El camí circumval·la el el terme de Prades, donant a conèixer els nombrosos atractius de la zona, com ara les ermites, algunes fonts, pous de gel, miradors. Al mateix temps que ens permet gaudir de la rica biodiversitat i la varietat d'ambients forestals: castanyers, alzines, roures, reboll...
En la major part del camí està limitat l'accés motoritzat, excepte per als veïns propietaris de parcel·les agrícoles i forestals, per tant està pensat per a ús preferent a persones a peu, en bicicleta o a cavall.
Església Santa Maria la Major
El primer document conservat que parla de l'església de Prades, és una butlla del papa Celestí III de l'any 1194. L'edifici de l'església és una construcció eclèctica, de transició del romànic al gòtic i amb una façana principal amb elements renaixentistes.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular que es compon d'una gran nau central amb volta de canó i un absis sisavat i reforçat amb contraforts. Entre les capelles laterals, n'hi ha una dedicada a santa Florentina, patrona de la vila.
L'actual porta lateral, anomenada "porta falsa", és una de les restes més interessants que es conserven de la vila romànica i era la porta d'entrada principal a l'església, quan l'actual capella del Santíssim n'era encara l'altar major. En el moment en què la vila creix i la por de nous atacs disminueix, es trasllada l'orientació (de N-S a E-W) i l'església s'amplia tot sortint de la muralla i aprofitant-ne els carreus.
Espais Naturals
La quasi totalitat del terme de Prades, és veu afectat pel PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) i la Xarxa Natura 2000 de les muntanyes de Prades i també hi trobem part de la Reserva Natural Parcial del Barranc del Titllar i Tossal de Baltasana.
Molt propers, encara que en altres termes municipals, trobem el Parc Natural del Montsant, el PEIN de la Vall del Monestir de Poblet que limita al nord amb els Plans de l Pagès i la serra del Bosc, i la Reserva Natural Parcial de l'Altiplà dels Motllats al dus-est.
A la vila hi conflueixen dos senders GR, el 171 provinent de Montblanc per la Mola d'Estat, i el GR 65-5 variant del camí de Sant Jaume, que ve de l'Albiol pels Motllats.
Font d'en Grau
La seva aigua sempre ha estat molt apreciada, tant que se li atribueixen propietats medicinals.
Ermita Mare de Déu de l'Abellera
Possiblement data del 1570, tot i que s'han fet moltes reformes posteriors. S'assenta en una cova que havia servit d'aixopluc, la cova forma part d'una cinglera que assoleix els 1020m d'alçada, aquesta situació fa que la vista que s'albira des de l'indret sigui extraordinària.
Es diu que la imatge de la Mare de Déu de l'Abellera la va trobar un pastor a una alzina a la qual anava a buscar mel. Segons la llegenda, el pastor va endur-se la imatge dues vegades cap a casa i cada cop la marededéu retornava al seu lloc de descobriment. També es parla que va existir una ermita anterior a l'actual a on s'auria retirat la reina Margarida de Prades. A l'ermita hi va viure, cap al 1484, fra Bernat Boïl, primer vicari apostòlic de les Índies que va acompanyar Cristòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica.
La façana és força humil : un portal adovellat, dues finestres per banda i el campanar de doble espadanya, en són els elements més destacats, realçats en uns murs acabats en la pedra vermellosa de la zona. Disposa d'una sola nau amb un cambril. La Mare de Déu data de 1940 i és una còpia fidel de la seva antecessora. Va ser coronada el 12 d'agost de 1956 per l'arquebisbe de Tarragona. La corona consta de cinquanta abelles de plata amb la seva reina i també inclou l'escut de Prades. La imatge és la patrona dels apicultors catalans actuals.
Creu de Terme i Portal
Des del segle XII, aquesta creu dóna la benvinguda als visitants que arriben a la població. Com aquesta se n'han conservat dues més que es troben repartides per l'entramat de l'urbanisme més modern, traslladades del seu emplaçament original.
Abans d'entrar a la zona emmurallada trobarem les restes d'unes muralles que, amb el pas del temps s'han anat fonent amb les cases i el portal més impressionant del poble. Travessant l'arcada de grans dovelles ben escairades, i sense perdre de vista el notable matacà que s'hi afegí a sobre, s'accedeix al nucli antic per l'entrada principal, un espai declarat conjunt històric.
Des d'aquí podem gaudir d'unes de les vistes més característiques i atractives de la vila.
Plaça Major i fons renaixentista
Un cop sota el domini cristià (a mitjans segle XII), Prades esdevé un exemple clar de vila-mercat, àmplia i porxada, posa de manifest la importància que arribà a adquirir com a centre mercantil.
Quan l'edat mitjana deixà pas a l'època moderna, la plaça guanyà un nou element que n'ha estat el més característic, fins al punt de convertir-lo en el símbol de la vila, parlem de la font renaixentista, de pedra vermella, la seva morfologia fa recordar el globus terraqui i té quatre sortidors de bronze que indiquen els punts cardinals.
Perelloner del Sisteré
És un dels dos arbres catalogats com a monumental de les muntanyes de Prades, que per la seva grandària, edat i aspecte es reconegut pel seu valor simbòlic que forma part del patrimoni natura, cultural i històric de Catalunya.
És una reminiscència d'arbre de partió de conreu, és poc habitual trobar un arbre fruiter, d'aquestes dimensions. Presenta un tronc curt, amb un perímetre superior a 3,17m. que es bifurca en dos cimals que conformen una copa d'aspecte compacte de color verd clar, i que a la primavera s'omple de flors blanques que s'enlaira fins a 12m.
Plaça de la Pau
També anomenada plaça de l'Ou o plaça dels Alls.
Plaça Mossèn Josep Benet
Benet, vicari de Prades des de 1966 fins l'any de la seva mort 1985. Bicari molt proper als seus feligresos, de tarannà d'esquerra i independentista, gran amant de la música, va crear un cor de nens, va dirigir les caramelles i va obrir un espai al saló parroquial per ser utilitzat per la joventut local.
Planet del Pont
Un altre accès a la vila. Cal assenyalar de forma especial el darrer edifici que es veu des del pont a l'extrem dret, es tracta de la casa més antiga del poble, una construcció datada pels volts del segle XIII que ha aprofitat els carreus ben escairats de les muralles com a fonaments i parets exteriors.
Pous de gel
El gel era utilitzat bàsicament per a refrescar begudes i fruites en època de calor com article de refinament i luxe. També es destinava a la conversació d'aliments i en prescripcions terapèutiques, com analgèsic, antiinflamatori, per estroncar hemorràgies...
Al terme de Prades hi ha compatibilitzats cinc neveres situades entre els 950 i 1130 metres d'altitud, tres situades als Plans, un dels paratges més freds de la comarca, són el de la Roca del Grígol o del Mas de Pagès, de forma rectangular, s'aprecien dos inicis d'arc que sostenien el sostre, la part més ample es de 9 metres. L'altre és el pou del Dineral, a l'est dels Plans, és de forma circular d'uns 10 o 12 metres de diàmetre, on encara s'aprecien restes de les parets i dels carreus que la conformen. El pou del Celestino o del Sabucar, el clot està molt ple de vegetació, podia haver tingut un diàmetre de 8 o 10 metres i no se'n veu cap pedra.
Restes de la muralla
Del conjunt fortificat resten diversos fragments i encara és possible resseguir pràcticament tot el seu perímetre.
Restes del castell i l'església castral de Sant Miquel
Situat a l'extrem nord-oest de la població. El seu mal estat de conservació fa que sigui molt difícil la seva correcta interpretació. L'element del conjunt castral més ben conservat ha estat l'església de Sant Miquel, actualment són pocs els vestigis visibles que en resten, sols l'absis amb la volta enrunada, un tram de nau i una antiga capella lateral a l'extrem nord. S'havia de tractar d'una construcció relativament gran i sòlida. Aquesta capella devia ésser bastida juntament amb el castell en una data ara indeterminada, probablement a la segona meitat del segle XII.
Tossal de la Baltassana
També conegut localment com La Torre, és un pic geodèsic de primer ordre amb una altitud de 1201 metres. És el cim més alt de les muntanyes de Prades . Des de dalt del cim es pot gaudir d'una àmplia vista que s'estén des dels Pirineus fins al Mediterrani i des de les muntanyes de Barcelona fins als Ports, Maestrat i Aragó. Destinació popular per als amants de la natura. Hi han moltes rutes per als excursionistes.
FIRES I FESTES
Festa de la farigola
Últim diumenge de maig. Quan ha florit la farigola es celebra la arribada de la primavera. La plaça Major, les façanes de les cases i el portal del poble són guarnits amb herbes aromàtiques i ornaments florals. El dia comença amb un esmorzar popular a l'aire lliure mentre es munten les parades de productes artesans, s'ofereixen tisanes de farigola amb mel i es perfila una catifa de flors que sol representar un tema emblemàtic de la vila. Al migdia l'ajuntament lliura uns guardons del Concurs de Pintura Rapida i del Concurs de Guarniment de Façanes.
Festa del Cava
Durant el mes de juliol. Una celebració única, pels quatre gals de la font renaixentista, només durant una nit, raja cava en lloc d'aigua. Acudeix la joventut a ruixar-se de cava i passar la nit ballant fins entrada la matinada.
Festival Internacional de Música i Curs Internacional de Clarinet.
Es celebra durant l'última setmana de juliol. El curs de clarinet es desenvolupa en tres nivells al llarg d'una setmana i la convocatòria del mateix està oberta a alumnes de tot el món. Paral·lelament, durant tota la setmana es celebren cada nit concerts a l'església de Santa Maria la Major, dels quals els cinc primers són interpretats pels professors del curs i altres músics convidats i els quatre últims van a càrrec dels mateixos alumnes.
Festa de la Verge de l'Abellera
Primera setmana de setembre, el dissabte més proper al dia 8 d'aquest mes.
Festa inici campanya de la patata
Diumenge següent al dia 11 de setembre. Iniciada la recol·lecció de la patata, producte d'una qualitat especial que li ha valgut la denominació IGP (Indicació Geogràfica Protegida), té lloc la festa que comença de bon matí amb un esmorzar a l'aire lliure on la patata n'és un dels ingredients principal. És munten parades on es venen diferents productes de la terra i al migdia té lloc una mostra de truites i altres plats cuinats amb patates que es podran degustar un cop lliurats els premis als guanyadors d'aquesta mostra culinària.
Festa Major
Segona quinzena d'octubre, en honor a santa Florentina, patrona de la vila. Té una durada de quatre dies en els quals es celebren tota mena d'activitats lúdiques i culturals.
Prades Bosc
Pels voltants de Tot Sants. Aquesta festa, centrada en els boscos de les muntanyes de Prades, es celebra un sopar amb productes de cacera i castanyes i es fan activitats relacionades amb la natura i el bosc.
informació
https://ca.wikipedia.org/wiki/Prades
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0052520.xml
http://www.prades.cat/
Abans de ser vila senyorial, el 1280, Pere II concedí al rector el privilegi de redactar escriptures públiques i privades. El 1325 el comte Ramon Berenguer donà a Ramon de Torroella i als seus l'escrivania de la batllia general del comtat, que aquest vengué a Berenguer Cerdà el 1326.Al juny del 1342 el comte Pere concedí a la vila el dret de tenir pesos i mesures propis a Falset. Durant tot el segle XIV hi és documentada una activa comunitat jueva. El 1413, la darrera reminiscència càtara, aparegué a Prades un home que es feia dir l'apòstol, el qual, tot i ser laic, predicava de nit i aconseguia molta audiència. Juntament amb un company fou empresonat per ordre de l'arquebisbe Sagarriga. El 1581 el duc de Cardona vengué tots els seus drets damunt les aigües de Prades al comú d'Alcover.
En l'enfrontament de la Generalitat amb en Joan II, Prades estigué al costat del rei i es convertí en el quarter general del Bord de Cardona, motiu pel qual el comte fou declarat enemic del país i el poble atacat el 1462 per la gent de la comarca. El 1645 els síndics del comtat, junt amb els dels pobles del Camp, es queixaren dels maltractaments rebuts dels soldats francesos. Aprofitant la situació, el governador castellà de Lleida recorregué el comtat prometent armes i tropes i incitant a la revolta contra els francesos. Per combatre aquesta propaganda al juliol de 1650 és presentà a Prades el governador de Catalunya Josep Margarit, incitant, inútilment, a la fidelitat al rei de França, ja que per l'agost, molts pobles, excepte Prades, s'havien passat als castellans. A l'agost de 1651 el governador castellà de Tarragona, amb el suport dels pobles de la comarca, atacà Prades; ocupada la vila, foren enderrocades les muralles.
El 1718 el seu castell estava totalment enderrocat i l'audiència de Barcelona ordenava que, per a impossibilitar-ne la defensa, s'obrissin les portes de la muralla fins a fer-les de 30 a 40 pams d'amplada. Fins entrats els anys trenta persistiren en les muntanyes de l'entorn grups armats i actius en defensa dels drets del rei arxiduc Carles III. A llarg el segle XVIII Prades anà perdent el seu paper de capital comarcal ben comunicada amb el seu districte.
Prades fou refugi dels reialistes revoltats el 1823, com les muntanyes del seu entorn, d'on foren foragitats cap a l'Ebre pel general Manso. El 1827, a la fi de la guerra dels Malcontents, de nou es lliuraren combats pels seus voltants . Durant la primera guerra Carlina, fou el quarter general del carlí Tristany, en ser ocupada pel general Gurrea, fou lliurada al saqueig i incendiada i tots els seus defensors afusellats després d'haver-los fet cavar la pròpia fossa. En la tercera guerra Carlina un dels caps de més anomenada fou el Nen de Prades, un adolescent que es deia Balcells, amb una gran intuïció estratègica que sense saber de lletra formà una partida al davant de la qual morí als vint anys. Al maig i agost de 1873 hi entraren els carlins, i el 19 d'octubre, a les envistes del poble, les partides del capellà de Flix i de Cercós exterminaren reforços que feren aixecar el setge i donaren als carlins una altra important victòria. Els federals guanyaren les eleccions del 1871 i el 1872. A mitjan segle XIX, junt amb altres pobles, és negà a pagar els drets senyorials; promogut judici pel duc de Medinaceli el 1851, el tribunal de Falset decretà el 1859 a favor del duc afirmant que les terres continuaven essent de senyoria, sentència que fou confirmada a Barcelona el 1863 i pel tribunal suprem el 1867 (els pobles, però, continuaren negant-se a continuar pagant).
LLOCS D'INTERÈS
Antiga Casa de la Vila
Antigues escoles i Casa de la Vila. Avui l'edifici rehabilitat és seu de diferents dependències de l'ajuntament: biblioteca, casal d'avis, consultori...
 |
| http://librariesoftheworld.blogspot.com.es/ |
Arc del Pono
Es tracta d'un portalet gòtic que s'obrí quan es pretenien millorar els accessos a la vila, en un moment en què el sentit defensiu tenia cada cop menys importància.
 |
| http://www.prades.cat/ |
Camí Natural de Prades
El camí circumval·la el el terme de Prades, donant a conèixer els nombrosos atractius de la zona, com ara les ermites, algunes fonts, pous de gel, miradors. Al mateix temps que ens permet gaudir de la rica biodiversitat i la varietat d'ambients forestals: castanyers, alzines, roures, reboll...
En la major part del camí està limitat l'accés motoritzat, excepte per als veïns propietaris de parcel·les agrícoles i forestals, per tant està pensat per a ús preferent a persones a peu, en bicicleta o a cavall.
 |
| https://ca.wikiloc.com/wikiloc/imgServer.do?id=6891993 |
Església Santa Maria la Major
El primer document conservat que parla de l'església de Prades, és una butlla del papa Celestí III de l'any 1194. L'edifici de l'església és una construcció eclèctica, de transició del romànic al gòtic i amb una façana principal amb elements renaixentistes.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular que es compon d'una gran nau central amb volta de canó i un absis sisavat i reforçat amb contraforts. Entre les capelles laterals, n'hi ha una dedicada a santa Florentina, patrona de la vila.
L'actual porta lateral, anomenada "porta falsa", és una de les restes més interessants que es conserven de la vila romànica i era la porta d'entrada principal a l'església, quan l'actual capella del Santíssim n'era encara l'altar major. En el moment en què la vila creix i la por de nous atacs disminueix, es trasllada l'orientació (de N-S a E-W) i l'església s'amplia tot sortint de la muralla i aprofitant-ne els carreus.
 |
| http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=45417&ch=3 |
Espais Naturals
La quasi totalitat del terme de Prades, és veu afectat pel PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) i la Xarxa Natura 2000 de les muntanyes de Prades i també hi trobem part de la Reserva Natural Parcial del Barranc del Titllar i Tossal de Baltasana.
Molt propers, encara que en altres termes municipals, trobem el Parc Natural del Montsant, el PEIN de la Vall del Monestir de Poblet que limita al nord amb els Plans de l Pagès i la serra del Bosc, i la Reserva Natural Parcial de l'Altiplà dels Motllats al dus-est.
A la vila hi conflueixen dos senders GR, el 171 provinent de Montblanc per la Mola d'Estat, i el GR 65-5 variant del camí de Sant Jaume, que ve de l'Albiol pels Motllats.
 |
| http://www.serradeprades.com/ca/content/visita-els-espais-naturals |
Font d'en Grau
La seva aigua sempre ha estat molt apreciada, tant que se li atribueixen propietats medicinals.
 |
| http://www.prades.info/ |
Ermita Mare de Déu de l'Abellera
Possiblement data del 1570, tot i que s'han fet moltes reformes posteriors. S'assenta en una cova que havia servit d'aixopluc, la cova forma part d'una cinglera que assoleix els 1020m d'alçada, aquesta situació fa que la vista que s'albira des de l'indret sigui extraordinària.
Es diu que la imatge de la Mare de Déu de l'Abellera la va trobar un pastor a una alzina a la qual anava a buscar mel. Segons la llegenda, el pastor va endur-se la imatge dues vegades cap a casa i cada cop la marededéu retornava al seu lloc de descobriment. També es parla que va existir una ermita anterior a l'actual a on s'auria retirat la reina Margarida de Prades. A l'ermita hi va viure, cap al 1484, fra Bernat Boïl, primer vicari apostòlic de les Índies que va acompanyar Cristòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica.
La façana és força humil : un portal adovellat, dues finestres per banda i el campanar de doble espadanya, en són els elements més destacats, realçats en uns murs acabats en la pedra vermellosa de la zona. Disposa d'una sola nau amb un cambril. La Mare de Déu data de 1940 i és una còpia fidel de la seva antecessora. Va ser coronada el 12 d'agost de 1956 per l'arquebisbe de Tarragona. La corona consta de cinquanta abelles de plata amb la seva reina i també inclou l'escut de Prades. La imatge és la patrona dels apicultors catalans actuals.
 |
| http://www.muntanyescostadaurada.cat/ |
Creu de Terme i Portal
Des del segle XII, aquesta creu dóna la benvinguda als visitants que arriben a la població. Com aquesta se n'han conservat dues més que es troben repartides per l'entramat de l'urbanisme més modern, traslladades del seu emplaçament original.
Abans d'entrar a la zona emmurallada trobarem les restes d'unes muralles que, amb el pas del temps s'han anat fonent amb les cases i el portal més impressionant del poble. Travessant l'arcada de grans dovelles ben escairades, i sense perdre de vista el notable matacà que s'hi afegí a sobre, s'accedeix al nucli antic per l'entrada principal, un espai declarat conjunt històric.
Des d'aquí podem gaudir d'unes de les vistes més característiques i atractives de la vila.
 |
| http://www.prades.info/ |
Plaça Major i fons renaixentista
Un cop sota el domini cristià (a mitjans segle XII), Prades esdevé un exemple clar de vila-mercat, àmplia i porxada, posa de manifest la importància que arribà a adquirir com a centre mercantil.
Quan l'edat mitjana deixà pas a l'època moderna, la plaça guanyà un nou element que n'ha estat el més característic, fins al punt de convertir-lo en el símbol de la vila, parlem de la font renaixentista, de pedra vermella, la seva morfologia fa recordar el globus terraqui i té quatre sortidors de bronze que indiquen els punts cardinals.
 |
| http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0052520.xml |
Perelloner del Sisteré
És un dels dos arbres catalogats com a monumental de les muntanyes de Prades, que per la seva grandària, edat i aspecte es reconegut pel seu valor simbòlic que forma part del patrimoni natura, cultural i històric de Catalunya.
És una reminiscència d'arbre de partió de conreu, és poc habitual trobar un arbre fruiter, d'aquestes dimensions. Presenta un tronc curt, amb un perímetre superior a 3,17m. que es bifurca en dos cimals que conformen una copa d'aspecte compacte de color verd clar, i que a la primavera s'omple de flors blanques que s'enlaira fins a 12m.
 |
| http://www.prades.cat/ |
Plaça de la Pau
També anomenada plaça de l'Ou o plaça dels Alls.
 |
| http://www.prades.cat/ |
Plaça Mossèn Josep Benet
Benet, vicari de Prades des de 1966 fins l'any de la seva mort 1985. Bicari molt proper als seus feligresos, de tarannà d'esquerra i independentista, gran amant de la música, va crear un cor de nens, va dirigir les caramelles i va obrir un espai al saló parroquial per ser utilitzat per la joventut local.
 |
| https://pradesonline.wordpress.com |
Planet del Pont
Un altre accès a la vila. Cal assenyalar de forma especial el darrer edifici que es veu des del pont a l'extrem dret, es tracta de la casa més antiga del poble, una construcció datada pels volts del segle XIII que ha aprofitat els carreus ben escairats de les muralles com a fonaments i parets exteriors.
 |
| http://www.femturisme.cat/ca/rutes/ruta-per-prades |
Pous de gel
El gel era utilitzat bàsicament per a refrescar begudes i fruites en època de calor com article de refinament i luxe. També es destinava a la conversació d'aliments i en prescripcions terapèutiques, com analgèsic, antiinflamatori, per estroncar hemorràgies...
Al terme de Prades hi ha compatibilitzats cinc neveres situades entre els 950 i 1130 metres d'altitud, tres situades als Plans, un dels paratges més freds de la comarca, són el de la Roca del Grígol o del Mas de Pagès, de forma rectangular, s'aprecien dos inicis d'arc que sostenien el sostre, la part més ample es de 9 metres. L'altre és el pou del Dineral, a l'est dels Plans, és de forma circular d'uns 10 o 12 metres de diàmetre, on encara s'aprecien restes de les parets i dels carreus que la conformen. El pou del Celestino o del Sabucar, el clot està molt ple de vegetació, podia haver tingut un diàmetre de 8 o 10 metres i no se'n veu cap pedra.
 |
| Roca de Grígol https://es.wikiloc.com/wikiloc/imgServer.do?id=6020085 |
Restes de la muralla
Del conjunt fortificat resten diversos fragments i encara és possible resseguir pràcticament tot el seu perímetre.
 |
| http://www.prades.cat/ |
Restes del castell i l'església castral de Sant Miquel
Situat a l'extrem nord-oest de la població. El seu mal estat de conservació fa que sigui molt difícil la seva correcta interpretació. L'element del conjunt castral més ben conservat ha estat l'església de Sant Miquel, actualment són pocs els vestigis visibles que en resten, sols l'absis amb la volta enrunada, un tram de nau i una antiga capella lateral a l'extrem nord. S'havia de tractar d'una construcció relativament gran i sòlida. Aquesta capella devia ésser bastida juntament amb el castell en una data ara indeterminada, probablement a la segona meitat del segle XII.
 |
| Restes del castell de Prades https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Prades |
Tossal de la Baltassana
També conegut localment com La Torre, és un pic geodèsic de primer ordre amb una altitud de 1201 metres. És el cim més alt de les muntanyes de Prades . Des de dalt del cim es pot gaudir d'una àmplia vista que s'estén des dels Pirineus fins al Mediterrani i des de les muntanyes de Barcelona fins als Ports, Maestrat i Aragó. Destinació popular per als amants de la natura. Hi han moltes rutes per als excursionistes.
 |
| https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Cim_del_Tossal_de_la_Baltasana_o_de_la_Torre.JPG |
FIRES I FESTES
Festa de la farigola
Últim diumenge de maig. Quan ha florit la farigola es celebra la arribada de la primavera. La plaça Major, les façanes de les cases i el portal del poble són guarnits amb herbes aromàtiques i ornaments florals. El dia comença amb un esmorzar popular a l'aire lliure mentre es munten les parades de productes artesans, s'ofereixen tisanes de farigola amb mel i es perfila una catifa de flors que sol representar un tema emblemàtic de la vila. Al migdia l'ajuntament lliura uns guardons del Concurs de Pintura Rapida i del Concurs de Guarniment de Façanes.
 |
| http://www.naciodigital.cat/reus/noticia/1096/festa/farigola/prades |
Festa del Cava
Durant el mes de juliol. Una celebració única, pels quatre gals de la font renaixentista, només durant una nit, raja cava en lloc d'aigua. Acudeix la joventut a ruixar-se de cava i passar la nit ballant fins entrada la matinada.
 |
| http://paisdevins.com/ |
Festival Internacional de Música i Curs Internacional de Clarinet.
Es celebra durant l'última setmana de juliol. El curs de clarinet es desenvolupa en tres nivells al llarg d'una setmana i la convocatòria del mateix està oberta a alumnes de tot el món. Paral·lelament, durant tota la setmana es celebren cada nit concerts a l'església de Santa Maria la Major, dels quals els cinc primers són interpretats pels professors del curs i altres músics convidats i els quatre últims van a càrrec dels mateixos alumnes.
 |
| http://www.prades.info/ |
Festa de la Verge de l'Abellera
Primera setmana de setembre, el dissabte més proper al dia 8 d'aquest mes.
 |
| http://www.prades.info/ |
Festa inici campanya de la patata
Diumenge següent al dia 11 de setembre. Iniciada la recol·lecció de la patata, producte d'una qualitat especial que li ha valgut la denominació IGP (Indicació Geogràfica Protegida), té lloc la festa que comença de bon matí amb un esmorzar a l'aire lliure on la patata n'és un dels ingredients principal. És munten parades on es venen diferents productes de la terra i al migdia té lloc una mostra de truites i altres plats cuinats amb patates que es podran degustar un cop lliurats els premis als guanyadors d'aquesta mostra culinària.
 |
| http://reusdigital.cat/ |
Festa Major
Segona quinzena d'octubre, en honor a santa Florentina, patrona de la vila. Té una durada de quatre dies en els quals es celebren tota mena d'activitats lúdiques i culturals.
 |
| http://www.prades.cat/ |
Prades Bosc
Pels voltants de Tot Sants. Aquesta festa, centrada en els boscos de les muntanyes de Prades, es celebra un sopar amb productes de cacera i castanyes i es fan activitats relacionades amb la natura i el bosc.
 |
| http://delcamp.cat/ |
informació
https://ca.wikipedia.org/wiki/Prades
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0052520.xml
http://www.prades.cat/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada