Mura (Bages)
 |
| http://www.acer-associacio.org/WEB_PARCS_NATURALS_ACER |
El terme és format per un seguit de carenes i fondalades per on corren diversos torrents, que es concentren en tres rieres tributàries del Llobregat.
Comprèn, a més del poble de Mura, cap administratiu, el Raval de la Mata, el Peric i el Marquet Paradís, que depèn administrativament del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort.
POBLACIÓ I ECONOMIA
La població (muretans) es va formar a l'entorn de l'església de Sant Martí, a tocar de la riera de Nespres, o de Mura, i el peu del Puig Gili (662m). Hi hagué un petit nucli als segles XIII i XIV, però va desaparèixer amb el despoblament de la fi del segle XIV.
El terme de Mura és trencat i en una bona part escabrós, un sector és dintre el Parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i hi predominen extensos boscos. En les poques terres conreades hi dominen l'ordi, els tubercles, les oliveres, la vinya i els ametllers. La ramaderia es poc destacada. Se sap que el 1782 la població tenia una fàbrica o institució benèfica anomenada hospici, amb torns i cardes per filar.
El poble de Mura a 454m d'altitud és molt pintoresc, amb carrerons i cases, moltes d'elles renovades per a l'estiueig.
HISTÒRIA
El terme es conegut per la documentació de Sant Llorenç del Munt i de Sant Benet de Bages a partir dels anys 954 i 978, que apareixen les mencions "Valle de Nespola o in Valle de Nespole" , bé que el nom de Mura ja surt el mateix any 978. El primer és el nom de la vall i el segon el del castell.
El castell de Mura fou posseït per molts llinatges, el primer senyor conegut és Guitard de Murezine, documentat a partir del 978, i ell i els seus successors foren també castlans del castell de Manresa. Des del principi del segle XIII, el castell apareix en poder dels Santa Fe, més tard el rei el vengué a Hug de Montcada i a la ciutat de Manresa, el 1375 fou venut a Pere Planella, el 1400, el vengueren a Ramon Sescomes i per successió passà als Cordelles, anomenats marquesos de Mura el 1707 per el rei arxiduc Carles III.
Durant la Guerra de Successió, Antoni Desvalls i de Vegós, va presentar batalla als borbònics el 7 de maig de 1713 en el combat de Mura, derrotant el la columna de Diego Gonzàlez, després de fer una incursió sobre Manresa en la que va derrotar el regiment borbònic napolità de Felix de la Escalera, dirigint-se posteriorment a Terrassa, sent atacat el dia 9 a Esparraguera per un destacament sortit de Martorell.
LLOCS D'INTERÈS
Casa Museu el Puig de la Balma
inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
A 541,2m d'altitud, a la part central del terme. És a llevant del paratge de la Queberca i al nord-est del de la font del Puig, al sud-est dels Corrals de la Quebeca.
Els murs d'aquest mas es troben encabits i penjats en els replans escarpats d'un cingle, tot aprofitant les cornises d'època pre-romànica, però s'hi han fet afegits al llarg dels segles. El casal és força irregular en alçada, amplària i profunditat, en destaca el caràcter defensiu i fortificat que tindria anteriorment, que es pot deduir per la presència d'una espitllera tocant el sostre de la roca, des d'on es pot vigilar tot el camí d'accès a la casa. A la part més inaccessible del cingle, hi ha una dependència coneguda amb el nom de la presó. Al peu del camí, hi ha una altra balma amb un tancament de pedra seca. El sector més arcaic queda completat per unes arcades de caràcter medieval.
Tot i que el seu origen deu ser anterior, la notícia més antiga a l'entorn el poblament del mas Puig de la Balma prové de l'arxiu de la casa i data de l'any 1278.
L'època de més creixement del mas, fou entre els segles XIV i XV. Des de finals del segle XVII fins a la primera meitat del segle XIX, foren anys d'expansió a causa de l'explotació de les vinyes i fou quan s'amplià la balma i es renovà la capella de Santa Margarida.
 |
| http://www.mura.cat/ |
Coves de Mura
Creades per l'erosió de l'aigua sobre la pedra, s'endinsen en les entranyes de la roca on trobarem estalactites, estalagmites i columnes de roca.
Casa Museu Molí del Mig
Protegit com a Bé Cultual d'Interès Local. Es troba al peu del camí que va de Mura a Rocafort, a 400m d'altitud al costat de la riera de Nespres. Consta de diferents edificacions que s'han anat constituint al llarg del temps a banda i banda del molí. Es distingeixen diferents espais segons l'ús, una zona d'habitatge, el molí, la bassa i el canal.
Els edificis són fets de pedra, amb planta allargada, tenen teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la riera.
A la planta baixa hi ha el carcabà, al primer pis hi ha el trull d'oli i al segon pis el molí i l'habitatge actual. Les finestres són petites i donen cap a la riera, ja que a l'altre costat hi trobem la bassa.
El primer pis acull les diferents dependències del molí. El segon pis conserva al costat de ponent l'antic molí fariner, la resta fa funcions d'habitatge. Algunes de les portes que trobem en l'edifici porten data gravada i així es pot saber en quin moment van ser fetes.
Es conserva la premsa que s'utilitzava tant per fer vi com oli i també els cups d'oli que estan per sota el nivell del paviment. La maquinària del molí tal vegada és el més antic, també hi ha el trull d'oli (recipient fondo amb parets de lloses de pedra i una mola al centre). Es conserven els engranatges que mouen el molí fariner.
La bassa, es fa servir i el molí funciona per fer demostracions, també es conserva el canal i diferents comportes que donen pas a l'aigua procedent de la riera Nespres.
El molí del mig, conté el molí de farina, molí escairador de blat de moro i trull d'olives, dinamo productora d'electricitat, cups per l'oli, premsa per a vi i oli, tot en bon estat de conservació i funcionament.
És un dels edificis més antic de Mura, el trobem documentat a principis del segle XI. No es conserven, però, elements d'aquesta època, ja que ha patit destruccions a causa dels aiguats i ha estat transformat al llarg del temps.
A més d'una important col·lecció d'objectes etnogràfics i estris propis del molí, conserva un arxiu documental des del segle XIV. El molí ha anat passant de pares a fills sense que s'hagi trencat la línia generacional.
 |
| http://www.mura.cat/ |
Església de Sant Martí de Mura
Inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església romànica, està ben conservada, tot i les múltiples transformacions que ha patit, de la qual en destaca el portal. Poc abans del segle XI existia una petita església es conserva el capçal i una paret exterior. L'església fou remodelada allargant cap a ponent la nau primitiva i afegint-hi un portal de pedra tosca.
Edifici d'estructura complexa en el qual es distingeixen diferents etapes constructives fruit de les remodelacions i ampliacions que ha sofert al llarg del temps. La capçalera orientada a llevant té forma rectangular i acaba en un frontis triangular. El mur de la tramuntana és ornamentat amb arcuacions cegues i bandes llombardes. La nau coberta amb volta de canó, que actualment és la principal, a llevant hi ha un absis semicircular ornamentat amb sis arcades recolzades sobre capitells i basaments. En el timpà destaca la figura de la Verge que sosté a la fada el Nen en actitud de beneir, a banda i banda dos àngels amb encensers els honoren, al costat esquerra apareixen els Reis Mags seguint l'estel. A l'altre cantó apareix Sant Josep recolzat en un bastó acompanyat d'una altra figura que podria ser un àngel que l'avisa. Els capitells recullen escenes de la vida de Sant Martí.
L'Ara de l'altar, és un bloc de pedra rectangular sostingut per quatre columnes amb base i capitell, presenta motius ornamentals tant a la part frontal com a les laterals.
Aquesta església va dependre dels senyors dels castell de Mura, que la compraren als comtes de Barcelona.
Ermita de Sant Antoni de Pàdua
Inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Capella rural dedicada a Sant Antoni de Pàdua, amb una única nau, compta amb un absis a la capçalera desproveïda de decoració i al seu damunt una petita finestra. La façana ve rematada per un campanar de torre petit, coronat amb un cos piramidal, les obertures són poques i petites.
Apareix documentada des de l'any 1716, però hi ha notícies d'una anterior del 1680.
Cap el 1818 s'edificà el porxo a l'entrada que va esfondrar-se i es va reconstruir fa poc.
Castell de Mura
Bé Cultural d'Interès Nacional.
El tros de la muralla conservat té una llargària de 7,30m encara que pel cantó de tramuntana va pendent alçada fins a quedar colgat a terra. L'obra està feta de grossos carreus tallats toscament, però col·locats en fileres i units amb morter.
Els basaments de la torre assoleixen 1,95m al punt més alt. Els murs presenten unes espitlleres quadrades. La construcció està realitzada amb blocs de pedra mitjans i petits, toscament escairats i amb tendència a formar fileres.
El nom etimològic de Mura sembla que ve de "murus", i no fora estrany que aquesta denominació provingués del fet que hi havia un "castrum" o lloc emmurallat, ibèric o romà.
El castell formava part d'un conjunt de castells adjudicats a la comtessa Ermessenda de Carcassona. Es tracta d'un castell comtal, però que l'any 978 va acabar aquest domini, el comte Borrell i la seva dona Ledgarda se'l vengueren juntament amb altres possessions a Riculp. Aquest, va fer una donació poc després a Sant Benet de Bages. El 1023 quan semblava que els comtes haurien perdut el domini sobre el castell, tornem a trobar que la comtessa Ermessenda empenyora al seu fill, Ramon Berenguer I diversos castells, entre aquests hi trobem el de Mura.
Al segle XII la castellania radicà en la família Santa Coloma. Al segle XIII el castell entra en el joc de venda per part del rei i de redempció per part de la ciutat de Manresa.
Passar a ser propietat de la família Guàrdia, que van engrandir i reedificar la fortalesa. Posteriorment, passà als Ponçs i Aemengou de Banyeres i a mitjans del segle XIII passa a ser propietat de la corona, i el rei en Jaume en feu donació, primer, el 1223 a en Guillem de Santa Fe i després, el 1228 a Pere Ponç de Banyeres. El 1293, la Corona, havent recobrat el castell, l'encomanà al veguer de Manresa. El 1316, el rei Jaume II, el va vendre a la comtessa de Pallars. Més tard, en ple segle XIV, la corona el ven a Hug de Montcada, però a la mort d'aquest, el rei Pere III el Cerimoniós revoca l'antiga donació i el passa a Pere de Planella, camarlenc reial.
Al començament del segle XV, Martí I l'Humà adquireix de nou el castell per vendre'l a Ramon Sescomes, aquesta família el regenta i el passa per successió a la família Cordelles.
L'arxiduc Carles III d'Austria, volent premiar els serveis de Felicià de Cordelles en la guerra contra els francesos, li atorgà el títol de marquès de Mura el 1707.
En aquest segle, el castell queda abandonat i es va anar enderrocant. Vendes i recaudacions successives fins al 1400, any en que el rei Martí I el vengué a Martí de Comes, de qui va passar per matrimoni a la família Peguera i a la família Cortadelles fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
El Ermitanets
En aquest sector hi ha set o vuit antics cups cilíndrics de vi abandonats, que indignen la gran importància que tingué antigament la producció de vi al terme i que justifica que el 1782 el terme tingués dues destil·leries d'aiguardent.
FIRES I FESTES
Festa de Sant Marc
El seu origen és molt antic, el motiu és demanar al sant protecció contra llamps i temporals. De sempre els muretans han tingut interès a guardar un panellet de sant Marc durant tot l'any per assegurar-se la protecció i menjar-se'n un altre tot recitant abans una pregària.
"Pa beneït en menjo
ni per fam, ni per talent
si la mort ve de repent
valga'm de sagrament"
Coincidint amb aquesta festa també es celebra la Fira d'Artesans de Mura i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, amb presència d'artesans i comerciants de la zona.
Es celebra el mes de març.
Pelegrinatge Mura-Montserrat
Té el seu origen l'any 1500, any en el que els senyors d'algunes cases pairals van fer la prometença de pujar a venerar la Verge de Montserrat descalços, vestits amb camisa i barret blanc a més del seu bastó de romeu. La finalitat era lliurar a la població de les malalties que assolaven el municipi. Té lloc el dissabte següent al de la festa de Sant Marc.
Es celebra el mes de maig
Viu el Parc
Activitats lúdiques i de lleure als municipis que formen part del Parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Té una durada del mes d'abril al mes de juliol.
Aplec de Sant Antoni
El dissabte més proper a Sant Antoni de Pàdua (13 de juny), a l'ermita de Sant Antoni. En acabat de missa s'ofereix coca i mistela.
Aplec de Santa Margarida
Dissabte més proper a santa Margarida (20 de juliol), a l'ermita de santa Margarida, al Puig de la Bauma.
Aplec de Sant Lleïr
El darrer dissabte d'agost a l'ermita de sant Lleïr.
Festa del Batre el cigronet
Se celebra per recordar les feines i tasques agrícoles que s'han anat perdent amb els anys però que eren ben vives a mitjans del segle passat. A Mura el record del cigronet és ben significatiu ja que el cigronet (petit, sense pell i de fàcil cocció), és especialment valorat en la gastronomia del nostre país i en els darrers anys se n'ha anat recuperant el seu cultiu. A banda de la demostració de les tasques de batre el cigronet, també se'n fa la degustació i els restaurants fan una mostra amb el cigronet com a ingredient principal.
Coincidint amb la festa es realitza una exhibició d'oficis antics pels carrers del poble, tallers i jocs infantils. Es celebra el diumenge abans de l'11 de setembre.
Festa Major
En honor a Sant Martí (11 de novembre), patró del poble
Caminada Popular de Mura
El darrer diumenge de novembre, és una excursió per conèixer l'entorn de Mura, el seu patrimoni paisatgístic natural i cultural.
Festa del Tió
Els tions apareixen als carrers, finestres, balcons, teulades... imitant oficis i activitats diverses. Els visitants poden passejar pel poble tot observant-los, també podran participar en l'elecció del millor tió de l'any, votant en les urnes situades per tot el poble.
Durant el cicle nadalenc també s'organitza la pujada del pessebre al Montcau.
informació
L'Ara de l'altar, és un bloc de pedra rectangular sostingut per quatre columnes amb base i capitell, presenta motius ornamentals tant a la part frontal com a les laterals.
Aquesta església va dependre dels senyors dels castell de Mura, que la compraren als comtes de Barcelona.
 |
| https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_de_Mura |
Ermita de Sant Antoni de Pàdua
Inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Capella rural dedicada a Sant Antoni de Pàdua, amb una única nau, compta amb un absis a la capçalera desproveïda de decoració i al seu damunt una petita finestra. La façana ve rematada per un campanar de torre petit, coronat amb un cos piramidal, les obertures són poques i petites.
Apareix documentada des de l'any 1716, però hi ha notícies d'una anterior del 1680.
Cap el 1818 s'edificà el porxo a l'entrada que va esfondrar-se i es va reconstruir fa poc.
 |
| https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Antoni_de_P%C3%A0dua_(Mura) |
Castell de Mura
Bé Cultural d'Interès Nacional.
El tros de la muralla conservat té una llargària de 7,30m encara que pel cantó de tramuntana va pendent alçada fins a quedar colgat a terra. L'obra està feta de grossos carreus tallats toscament, però col·locats en fileres i units amb morter.
Els basaments de la torre assoleixen 1,95m al punt més alt. Els murs presenten unes espitlleres quadrades. La construcció està realitzada amb blocs de pedra mitjans i petits, toscament escairats i amb tendència a formar fileres.
El nom etimològic de Mura sembla que ve de "murus", i no fora estrany que aquesta denominació provingués del fet que hi havia un "castrum" o lloc emmurallat, ibèric o romà.
El castell formava part d'un conjunt de castells adjudicats a la comtessa Ermessenda de Carcassona. Es tracta d'un castell comtal, però que l'any 978 va acabar aquest domini, el comte Borrell i la seva dona Ledgarda se'l vengueren juntament amb altres possessions a Riculp. Aquest, va fer una donació poc després a Sant Benet de Bages. El 1023 quan semblava que els comtes haurien perdut el domini sobre el castell, tornem a trobar que la comtessa Ermessenda empenyora al seu fill, Ramon Berenguer I diversos castells, entre aquests hi trobem el de Mura.
Al segle XII la castellania radicà en la família Santa Coloma. Al segle XIII el castell entra en el joc de venda per part del rei i de redempció per part de la ciutat de Manresa.
Passar a ser propietat de la família Guàrdia, que van engrandir i reedificar la fortalesa. Posteriorment, passà als Ponçs i Aemengou de Banyeres i a mitjans del segle XIII passa a ser propietat de la corona, i el rei en Jaume en feu donació, primer, el 1223 a en Guillem de Santa Fe i després, el 1228 a Pere Ponç de Banyeres. El 1293, la Corona, havent recobrat el castell, l'encomanà al veguer de Manresa. El 1316, el rei Jaume II, el va vendre a la comtessa de Pallars. Més tard, en ple segle XIV, la corona el ven a Hug de Montcada, però a la mort d'aquest, el rei Pere III el Cerimoniós revoca l'antiga donació i el passa a Pere de Planella, camarlenc reial.
Al començament del segle XV, Martí I l'Humà adquireix de nou el castell per vendre'l a Ramon Sescomes, aquesta família el regenta i el passa per successió a la família Cordelles.
L'arxiduc Carles III d'Austria, volent premiar els serveis de Felicià de Cordelles en la guerra contra els francesos, li atorgà el títol de marquès de Mura el 1707.
En aquest segle, el castell queda abandonat i es va anar enderrocant. Vendes i recaudacions successives fins al 1400, any en que el rei Martí I el vengué a Martí de Comes, de qui va passar per matrimoni a la família Peguera i a la família Cortadelles fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
 |
| http://www.mura.cat/ |
El Ermitanets
En aquest sector hi ha set o vuit antics cups cilíndrics de vi abandonats, que indignen la gran importància que tingué antigament la producció de vi al terme i que justifica que el 1782 el terme tingués dues destil·leries d'aiguardent.
 |
| https://muredine.wordpress.com/2008/12/07/la-font-de-canelles-i-els-ermitanets-pel-coll-de-la-creueta/ |
FIRES I FESTES
Festa de Sant Marc
El seu origen és molt antic, el motiu és demanar al sant protecció contra llamps i temporals. De sempre els muretans han tingut interès a guardar un panellet de sant Marc durant tot l'any per assegurar-se la protecció i menjar-se'n un altre tot recitant abans una pregària.
"Pa beneït en menjo
ni per fam, ni per talent
si la mort ve de repent
valga'm de sagrament"
Coincidint amb aquesta festa també es celebra la Fira d'Artesans de Mura i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, amb presència d'artesans i comerciants de la zona.
Es celebra el mes de març.
Pelegrinatge Mura-Montserrat
Té el seu origen l'any 1500, any en el que els senyors d'algunes cases pairals van fer la prometença de pujar a venerar la Verge de Montserrat descalços, vestits amb camisa i barret blanc a més del seu bastó de romeu. La finalitat era lliurar a la població de les malalties que assolaven el municipi. Té lloc el dissabte següent al de la festa de Sant Marc.
Es celebra el mes de maig
Viu el Parc
Activitats lúdiques i de lleure als municipis que formen part del Parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Té una durada del mes d'abril al mes de juliol.
Aplec de Sant Antoni
El dissabte més proper a Sant Antoni de Pàdua (13 de juny), a l'ermita de Sant Antoni. En acabat de missa s'ofereix coca i mistela.
Aplec de Santa Margarida
Dissabte més proper a santa Margarida (20 de juliol), a l'ermita de santa Margarida, al Puig de la Bauma.
Aplec de Sant Lleïr
El darrer dissabte d'agost a l'ermita de sant Lleïr.
Festa del Batre el cigronet
Se celebra per recordar les feines i tasques agrícoles que s'han anat perdent amb els anys però que eren ben vives a mitjans del segle passat. A Mura el record del cigronet és ben significatiu ja que el cigronet (petit, sense pell i de fàcil cocció), és especialment valorat en la gastronomia del nostre país i en els darrers anys se n'ha anat recuperant el seu cultiu. A banda de la demostració de les tasques de batre el cigronet, també se'n fa la degustació i els restaurants fan una mostra amb el cigronet com a ingredient principal.
Coincidint amb la festa es realitza una exhibició d'oficis antics pels carrers del poble, tallers i jocs infantils. Es celebra el diumenge abans de l'11 de setembre.
 |
| https://twicopy.org/Cal_Carter/ |
Festa Major
En honor a Sant Martí (11 de novembre), patró del poble
Caminada Popular de Mura
El darrer diumenge de novembre, és una excursió per conèixer l'entorn de Mura, el seu patrimoni paisatgístic natural i cultural.
Festa del Tió
Els tions apareixen als carrers, finestres, balcons, teulades... imitant oficis i activitats diverses. Els visitants poden passejar pel poble tot observant-los, també podran participar en l'elecció del millor tió de l'any, votant en les urnes situades per tot el poble.
Durant el cicle nadalenc també s'organitza la pujada del pessebre al Montcau.
 |
| http://www.mura.cat/ |
 |
| http://www.imgrum.net/tag/Tions |
informació
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada