Talamanca (Bages)
 |
| http://www.lleidaitu.com |
El terme format per una carena central, en mig de la qual, a l'anomenada serra del Rossinyol, hi ha la població de Talamanca. la banda nord i est del terme és drenada per la riera de Talamanca i la sur pel torrent del Güell.
tot l'extens sector meridional del sur del terme és format per un seguit de puigs i muntanyes com la d'Ametllers (537m), Matacàs (502m), Comasada (478m), puig de Sant Esteve (368m) o puig Sant Benet (332m). El municipi comprèn, a més del poble de Talamanca, cap administratiu, la urbanització la Quintana.
ECONOMIA
Bona part del terme és formada per boscos de vegetació natural, pins i alzines. El sector que encara es conrea és dedicat a blat i fruiters. La vinya i l'olivera, abans predominants, han desaparegut. La ramaderia tampoc és gaire desenvolupada.
EL POBLE
A 500 metres d'altitud. És llarg i estret, format per velles cases amb portals adovellats amb rústiques llindes de pedra amb dates que van del 1621 al 1861, algunes de les quals han estat restaurades a causa de l'estiueig. El nucli té racons que conserven el caràcter rústic de l'indret.
HISTÒRIA
Tot i que s'han trobat restes d'un jaciment ibèric, la primera notícia documentada és de l'any 960, quan el comte Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, féu donació d'unes terres, cases i terrenys en el terme del castell de Talamanca.
El castell i l'església de Santa Maria són esmentats l'any 1038. entre l'església i el castell s'edificaren cases que passarien a formar el poble.
A finals del segle XI el domini feudal del castell passà a mans dels Talamanca, nissaga que va lligada a la història del poble durant tota l'edat mitjana i que s'inicià amb Bernat de Talamanca i la seva muller Dolça. Els Talamanca foren amos i senyors de tot el terme. Compraren, vengueren, atorgaren masos i alous com a senyors, no només de la terra sinó també dels homes, que eren venuts tots en un mateix lot.
A partir de mitjan segle XIV, amb la gran crisi del feudalisme, començà la decadència dels Talamanca, coincidint amb els estralls de la pesta negra i els mals usos al camp. Els Talamanca s'entroncaren llavors amb altres famílies, com els Planelles (1675), els Eimeric o Aymerich, i finalment el castell passà a mans dels marquesos de Castellbell.
A l'àrea del municipi compresa entre el poble i el serrat de Mussarra tingué lloc, entre els dies 13 i 14 d'agost de 1714, la batalla de Talamanca, entre els austriacistes, a les ordres del marquès de Poal, i els borbònics, dirigits pel conde de Montemar. Aquest episodi de la Guerra de Successió fou l'últim èxit dels austriacistes a Catalunya, abans de les capitulacions finals de Barcelona i Cardona durant el mes de setembre.
LLOCS D'INTERÈS
Església de Santa Maria
Edifici romànic de finals de segle XII. La seva planta originàriament era d'una única nau de creu llatina. s'amplià amb dues capelles de forma que l'església prengué un pla basilical de tres naus. Un absis semicircular tanca pel cantó oriental la construcció. La nau principal és coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera i ornamentat amb arcuacions cegues i finestral de triple arcada.
El campanar és de tipus torre, tot i originàriament era d'espadanya. La decoració exterior és molt simple. Cal destacar la portalada, amb capitell decorats amb motiu vegetals i l'absis. La portalada és senzilla, sòbria i elegant.
A l'interior destaca la coberta de volta de mig punt reforçada amb dos arcs torals de la nau central. El sepulcre de Berenguer de Talamanca, que la seva muller Blanca li va fer erigir al 1325. Està situat dins un arcosoli al creuer del temple. Cal diferenciar dues parts: el vas on es troben les despulles i la tapa. El primer presenta en la part frontal sis escuts gòtics penjats per la corretja, amb els símbols de la família excepte en el mig on hi ha una inscripció funerària.
A la tapa de doble vessant, trobem l'estàtua jacent. Recolza el cap sobre un coixí i els peus sobre un petit animal. Porta túnica fina a mitja cama i cota de malla lleugerament més curta. Té braços creuats sobre l'estomac i aquests embolcallen l'espasa de cavaller amb l'escut al pom. Només queda al descobert una cara ovalada d'ulls tancats en actitud d'etern repòs.
L'edifici ctual és de finals del segle XII i fou consagrat cap el 1183.
 |
| https://www.flickr.com/photos/pemisera/4477445952 |
 |
| http://flickriver.com/places/Spain/Catalonia/El+Sepulcre/search/ |
Capella de Santa Magdalena
Romànica tardana, possiblement de la primera meitat del segle XIII. L'estructura és senzilla, d'una única nau. Un absis semicircular a orient fa de capçalera. Al centre d'aquest hi ha una finestra de mig punt dovellada.
L'església ha estat bastant reformada i reestructurada. En una època posterior, possiblement al segle XIV, s'afegí a la capella un porxo amb estructura de torre fortificada. Aquest recinte és cobert amb volta de canó i s'hi accedeix per una porta amb un arc escarser situada a ponent.
Fou una capella rural, que donava servei al sector ponent del terme. Aquesta situació és documentada el 1553 i el 1686 dins el mas Escayola, que tenia cura del temple.
 |
| http://www.catalunyamedieval.es/ |
Castell de Talamanca
Romànic, situat al nucli antic de Talamanca. Data del segle X, constitueix un element de referència de la zona. Obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
De l'antic castell en resten sols un tros de torre molt restaurada i modificada i algunes restes de murs arrapats al penyal on s'alça la torre. Aquesta presenta una forma circular coronada amb merlets que respon a l'estructura antiga.
Sota la torre i el penyal s'aixeca un edifici conegut amb el nom del castell, fortament emmurallat. L'edifici del castell va ser construït pels marquesos de Castellbell al segle XVIII. Per alçar-lo s'aprofitaren els materials dels murs i finestres que restaven de l'antic castell, que havia quedat destruït a la Guerra de Successió.
 |
| http://www.turismetalamanca.com/imatges/ |
Mirador de la Batalla
Situat als peus del castell, hi ha una visió panoràmica completa dels terrenys on es va produir la batalla pròxim a la riera de Talamanca. Les vistes són magnífiques i permeten distingir les zones que ocupaven cada un dels exèrcits, a banda i banda de la riera. Més enllà, estenent-se fins a dos quilòmetres en una franja de terreny muntanyós, hi ha l'espai, on tingueren lloc la majoria dels combats i on es troba la casa de Mussarra, lloc en el qual es van instal·lar les tropes borbòniques. al mirador mateix hi ha un monument en memòria a l'exercit català que lluità en la batalla.
Centre d'interpretació de la Batalla de Talamanca
Situat a la sala gòtica del castell. Cal recordar que aquest encontre bèlic s'ha convertit en l'únic de Catalunya on s'ha fet una excavació científica del camp de batalla.
L'espai acull les restes trobades a les excavacions i es complementa amb una sèrie de materials audiovisuals i interactius. També s'ofereix la possibilitat de visionar un curtmetratge en que l'actor Luís Soler, interpreta el coronel Armengol Amill (un dels oficials més destacats de l'exercit català), recordant la batalla des d'una presó de Bòsnia. L'espai també conté una reproducció del vestuari dels miquelets, que era el nom pel qual es coneixen els soldats de l'exercit català
La sagrera i els morts de la pesta
La sagrera té una especial importància perquè no només va facilitar la creació del poble, sinó que en el darrer segle també ha permès conèixer una mica més la història dels seus habitants.
L'any 1986, durant unes obres de rehabilitació de la plaça de l'església s'hi va localitzar una fossa allargada amb les restes cadavèriques d'un centenar d'individus. En un primer moment, es va creure que serien les restes dels soldats abatuts durant la batalla de Talamanca, però, es va demostrar que la majoria de cadàvers eren de les pestes negres que hi va haver als segles XIV i XV, que va provocar estralls a la població
Plaça dels Saldoners
Era l'antiga pedrera que s'usava per construir les cases del poble des de l'any 1700.
Aquesta plaça s'ha convertit en un excel·lent mirador des del qual es pot observar el perfil de la muntanya de Montserrat.
| http://bages1714.cat/municipis-clau/talamanca/ |
Centre d'interpretació de la Batalla de Talamanca
Situat a la sala gòtica del castell. Cal recordar que aquest encontre bèlic s'ha convertit en l'únic de Catalunya on s'ha fet una excavació científica del camp de batalla.
L'espai acull les restes trobades a les excavacions i es complementa amb una sèrie de materials audiovisuals i interactius. També s'ofereix la possibilitat de visionar un curtmetratge en que l'actor Luís Soler, interpreta el coronel Armengol Amill (un dels oficials més destacats de l'exercit català), recordant la batalla des d'una presó de Bòsnia. L'espai també conté una reproducció del vestuari dels miquelets, que era el nom pel qual es coneixen els soldats de l'exercit català
 |
| https://micalets.wordpress.com |
La sagrera i els morts de la pesta
La sagrera té una especial importància perquè no només va facilitar la creació del poble, sinó que en el darrer segle també ha permès conèixer una mica més la història dels seus habitants.
L'any 1986, durant unes obres de rehabilitació de la plaça de l'església s'hi va localitzar una fossa allargada amb les restes cadavèriques d'un centenar d'individus. En un primer moment, es va creure que serien les restes dels soldats abatuts durant la batalla de Talamanca, però, es va demostrar que la majoria de cadàvers eren de les pestes negres que hi va haver als segles XIV i XV, que va provocar estralls a la població
 |
| http://www.turismetalamanca.com/ |
Plaça dels Saldoners
Era l'antiga pedrera que s'usava per construir les cases del poble des de l'any 1700.
Aquesta plaça s'ha convertit en un excel·lent mirador des del qual es pot observar el perfil de la muntanya de Montserrat.
 |
| http://www.turismetalamanca.com/project |
Casa de les tines
Prop del camí que transcorre paral·lel al riu Llobregat i molt a prop dels Tres Salts o Ulls del Llobregat trobem aquest conjunt de tines molt ben conservades. Són set tines circulars alineades i una barraca, testimoni de les sis restants desaparegudes.
En aquesta zona del Bages aquestes tines estan situades enmig de les vinyes, molt a prop dels mateixos llocs on es desenvolupava el cultiu, possiblement per facilitar el difícil transport del raïm per vessants i turons escarpats.
La tècnica de construcció de les tines sempre segueix uns paràmetres comuns. S'aixequen arraconades als marges per aprofitar el desnivell. Són estructures circulars de parets de pedra lligada amb morter de calç recobertes a l'interior per cairons de ceràmica vidriada que les feien impermeables. A la part superior hi ha la lleixa per recolzar el brescat i xafar la verema i a la part inferior, la boixa per buidar-la. La tina es corona amb una estructura idèntica a la de les barraques de pedra seca que tant abunden al Bages, coronades amb una falsa cúpula que les protegeix de la pluja, i la boixa es protegeix amb una altra barraca que es pot tancar i que també es pot fer servir d'aixopluc.
Tres Salts o Ulls del Llobregat
El Llobregat ha deixat petjada al seu curs al llarg de la seva història. En aquest indret, el riu ha solcat amb força dins les entranyes de la roca calcària. L'aigua davalla amb força per canalons que brollen salvant el desnivell natural, provocant el ressorgiment d'una presa natural.
A redós d'aquest espai natural es conserven testimonis d'antigues edificacions que canalitzaven l'aigua per a usos humans.
Plaça de la Creu
A la part més alta del poble, en un espai que domina la fondalada amb una magnífica vista panoràmica. És una creu senzilla de ferro forjat. A redós de la creu es celebrava la festa de la benedicció del terme, la festa de la Santa Creu.
A la plaça hi ha una segona creu que es va comprar a Portugal i que sembla que correspon a una creu termenal del segle XIII.
FIRES I FESTES
Revetlla de Sant Jaume
Mes de juliol.
Festa Major
Mes d'agost.
Festa d'hivern
Mes de febrer.
El 23 de març de 2011 es va inaugurar el monument en memòria dels qui van lluitar en defensa de les llibertats catalanes a la Batalla de Talamanca, el 13 d'agost de 1714. Des de llavors, cada 13 d'agost Talamanca celebra una commemoració dels actes que van ocórrer al municipi per honorar l'exercit català i que, al mateix temps, es converteix en una diada d'afirmació per les llibertats nacionals. Aquest acte s'inclou en el programa de la Festa Major.
informació
http://www.turismetalamanca.com/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Talamanca
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0065023.xml
http://www.talamanca.cat/
http://www.festacatalunya.cat/poblacions-fitxa_poblacio-0827790004-cat-talamanca.htm
En aquesta zona del Bages aquestes tines estan situades enmig de les vinyes, molt a prop dels mateixos llocs on es desenvolupava el cultiu, possiblement per facilitar el difícil transport del raïm per vessants i turons escarpats.
La tècnica de construcció de les tines sempre segueix uns paràmetres comuns. S'aixequen arraconades als marges per aprofitar el desnivell. Són estructures circulars de parets de pedra lligada amb morter de calç recobertes a l'interior per cairons de ceràmica vidriada que les feien impermeables. A la part superior hi ha la lleixa per recolzar el brescat i xafar la verema i a la part inferior, la boixa per buidar-la. La tina es corona amb una estructura idèntica a la de les barraques de pedra seca que tant abunden al Bages, coronades amb una falsa cúpula que les protegeix de la pluja, i la boixa es protegeix amb una altra barraca que es pot tancar i que també es pot fer servir d'aixopluc.
Tres Salts o Ulls del Llobregat
El Llobregat ha deixat petjada al seu curs al llarg de la seva història. En aquest indret, el riu ha solcat amb força dins les entranyes de la roca calcària. L'aigua davalla amb força per canalons que brollen salvant el desnivell natural, provocant el ressorgiment d'una presa natural.
A redós d'aquest espai natural es conserven testimonis d'antigues edificacions que canalitzaven l'aigua per a usos humans.
 |
| http://www.festacatalunya.cat/ |
Plaça de la Creu
A la part més alta del poble, en un espai que domina la fondalada amb una magnífica vista panoràmica. És una creu senzilla de ferro forjat. A redós de la creu es celebrava la festa de la benedicció del terme, la festa de la Santa Creu.
A la plaça hi ha una segona creu que es va comprar a Portugal i que sembla que correspon a una creu termenal del segle XIII.
 |
| http://www.festacatalunya.cat/ |
FIRES I FESTES
Revetlla de Sant Jaume
Mes de juliol.
Festa Major
Mes d'agost.
Festa d'hivern
Mes de febrer.
El 23 de març de 2011 es va inaugurar el monument en memòria dels qui van lluitar en defensa de les llibertats catalanes a la Batalla de Talamanca, el 13 d'agost de 1714. Des de llavors, cada 13 d'agost Talamanca celebra una commemoració dels actes que van ocórrer al municipi per honorar l'exercit català i que, al mateix temps, es converteix en una diada d'afirmació per les llibertats nacionals. Aquest acte s'inclou en el programa de la Festa Major.
informació
http://www.turismetalamanca.com/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Talamanca
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0065023.xml
http://www.talamanca.cat/
http://www.festacatalunya.cat/poblacions-fitxa_poblacio-0827790004-cat-talamanca.htm
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada