Olot (Garrotxa)
 |
| http://www.turismeolot.com/ |
El municipi comprèn la ciutat d'Olot, cap de comarca, antics pobles i veïnats (Sant Roc d'Olot, Sant Cristòfol les Fonts, Sant Andreu del Coll, Closells), que formen una conurbació al voltant de la ciutat, com també diverses urbanitzacions (les Fonts, el Mas Bernat, les Planoles) i l'antic terme i veïnat de Batet de la Serra. Aquest s'estenia al sector de llevant de la plana d'Olot pels vessants de l'anomenada serra de Batet, en un terreny de materials basàltics puntejat de petits antics volcans, com el Pujolàs (o Puig Alòs), el Puig Astrol i els vessants nord del Croscat, cobert en una bona part per una àmplia extensió forestal, poblada de boscos de roures i alzines.
Olot va patir greument les conseqüències dels terratrèmols dels anys 1427-1428, que, a més d'enderrocar una bona part dels edificis de la ciutat, van produir la pèrdua de nombroses vides humanes.
ECONOMIA
L'agricultura i la ramaderia
Els conreus de la trilogia mediterrània (blat, olivera i vinya) van deixar d'ésser els principals, amb la introducció d'altres produccions com el blat de moro, les patates o els naps. Fins la dècada del 1960 els conreus típics eren el blat, el sègol, la civada, el blat de moro, el fajol, els naps etc. La progressiva especialització cap el boví de llet, determinà un canvi en els conreus, i avui hom troba sobretot farratge i cereals.
El desenvolupament industrial i el creixement urbà han ocasionat que el camp hagi reduït de forma apreciable el percentatge d'ocupats i també les terres de conreus. Les explotacions agràries es localitzen principalment a la zona de Batet i al pla de Dalt. El més freqüent, però, es l'agricultura a temps parcial, representada pels horts de la perifèria i de la falda Montsacopa.
Pel que fa a la ramaderia, han desaparegut les explotacions d'autoabastament; les masies s'han especialitzat i la producció té sortida al mercat. Els sectors ramaders més importants són el boví, tant de carn com de llet, el d'engreix de porcs, l'oví.
La indústria
La base econòmica és la indústria d'iniciativa autòctona, molt lligada a l'aprofitament dels recursos hidràulics del Fluvià.
Durant l'edat mitjana és present l'activitat artesanal. Va ser però, al segle XVI que el sector de la llana esdevingué important. Al segle XVIII, Olot donà nom a un tipus de llit barroc, daurat i policromat, de gran capçalera elaborat pels seus menestrals, Llits d'Olot.
Des del segle XIX ha tingut una importància notable, la indústria de la imatgeria religiosa. La primera empresa fou l'anomenada l'Art Cristià, creada i dirigida per Joaquim Vayreda i l'escultor i pintor Josep Berga i Boix. Els tallers olotins van idear un tipus de pasta-cartró o pasta-fusta, material considerat prou noble per a permetre la seva benedicció i exposició al culte. Actualment la producció s'ha orientat majoritàriament cap a l'exportació.
A principis del segle XX la indústria es recuperà, en bona part gràcies a l'electrificació, l'arribada del tren iles millores de la xarxa de comunicacions, fets que posaren les bases de la diversificació industrial d'Olot.
En l'estructura industrial predomina la petita i mitjana empresa amb seu central local.
El comerç, serveis i turisme
Per la majoria d'habitants de la comarca és el principal centre d'assortiment pel que fa als sectors del vestit, calçat, automoció, alimentació, parament de la llar, cultura, oci i salut.
Actualment, la ciutat ha donat impuls al comerç incidint en la promoció dels seus productes més tradicionals (embotits, ratafia, tortells, figures de pessebre etc). El centre de la ciutat concentra una gran quantitat de comerços especialitzats.
Durant el darrer quart del segle XIX i al principi del XX es fundaren els diferents bancs amb capital local (Banca Fills de J. Montsalvatge, la Banca Llosas, Escubós i Puigmitjà, la Banca Saderra, Prat i cia, Banca Busquets). Agunes desaàregueren i d'altres foren absorbides per altres entitats. A finals del segle XIX és creà la Banca Barcons i cia, que passà a anomenar-se Banca Dorca. El 1959 fou venuda a un grup privat que establí una sucursal a Barcelona, la qual el 1961 esdevingué Banca Catalana.
LA CIUTAT D'OLOT
Situada a la vall del Fluvià, a 443m d'altitud, al centre de la Garrotxa, emmarcada per tres antics volcans, el Montsacopa, Montolivet i la Garrinada, que li donen una silueta especial i graonen els seus barris.
El nucli primitiu d'Olot és formà al segle IX, a l'esquerra del Fluvià, entorn de l'església de Santa Maria del Tura, en un sector arrecerat del vent del nord.
A part d'aquesta agrupació de cases que formaran la Vila Vella, sorgí el burg de Sant Esteve entorn l'església existent ja el 977, dalt d'un petit turonet. Els primers elements urbans foren, a més de les esglésies esmentades, algunes cases vora el camí que els unia (actualment carrer Major) i per la zona del carrer de Clivillers. A mitjans segle XIV es pot parlar d'unes dues-centes cases al clos de la vila vella i d'una cinquantena al nucli de Sant Esteve. Un fet de molta transcendència en el desenvolupament urbà de la població, va ser l'acció destructiva dels terratrèmols de 1427-28, que deixaren arruïnats la majoria dels edificis.
El mateix any de la catàstrofe, el rei Alfons IV concedí el permís de reedificar la vila en un lloc diferent, que era propietat de l'Almoina del Pa. Aquest nou emplaçament se situa entre el nucli antic actual i el de Sant Esteve, format per un sistema de carrers en angle recte.
Al segle XVI, es construí al carrer Major, Sant Rafael i voltants del Firal i a la plaça Major.
Al principi del segle XX començà un creixement al voltant del nucli antic i de les principals vies de comunicació i el 1907 assolí la condició de ciutat. El 1916-25 és creà l'eixample Maladriga. Fruit del creixement urbà d'Olot, són els barris de Sant Pere Màrtir, Bonavista, Sant Miquel, Benavent, el pla de Dalt i l'Hostal del Sol o la Caixa.
Dins el nucli antic sobresurten una sèrie de cases senyorials molt notables ( Can Solà Morales, casa Gaietà Vila, can Trinxeria, Museu Comarcal de la Garrotxa, can Bolòs i can Vallgornera).
A l'eixample residencial Maladriga, són especialment mereixedores d'esment, les cases Vayreda, Masramon, Maladriga, Pons i Tusquests, Juncosa i la Torre de la Riba.
 |
| plaça Major http://mapio.net/pic/p-33696202/ |
HISTÒRIA
La primera notícia històrica que es coneix d'Olot (Olotis) amb la seva antiga església de Santa Maria, situat al territori de Bas, surt en un precepte de confirmació de béns que el rei Carles el Calb va fer el 872 a favor de l'abat Ramir de Sant Aniol d'Aguja. El 977, el comte bisbe Miró va donar al monestir de Camprodon i al monestir de Besalú uns alous situats a la parròquia de Sant Esteve d'Olot.
Més important per a la història d'Olot, és la donació que el 1097 va fer el comte Bernat de Besalú al monestir de Ripoll d'un important alou situat a la parròquia de Sant Esteve Olotensis que anava del Fluvià a Sant Andreu del Coll i de la parròquia de Santa Maria de la Pinya a la de Sant Pere de les Preses. A partir d'aquest moment la vila d'Olot va quedar sota el domini dels abats del monestir de Ripoll.
La població estigué emmurallada. El 1251 entrà a formar part de la vegueria de Camprodon.
El 1315, el rei Jaume II, a petició de l'abat de Ripoll, concedí a la vila el privilegi de fira per Pasqua Granada i per Sant Lluc. Olot esdevenia així un centre comercial d'importància com a conseqüència de les fires i mercats als quals acudien els veïns de les valls de la contrada. L'any 1362, l'abat del monestir de Ripoll concedí encara noves franqueses que ajudaven a la concurrència mercantil de la vila.
Quan el rei Martí fou anomenat comte de Besalú, ressuscitant l'antic títol, no tardà a reclamar tota la jurisdicció que tenia sobre Olot, a la seva mare, la reina Elionor. Li foren concedides la jurisdicció civil i criminal, el mer i mixt imperi. El rei tingué atencions per a la vila en forma de privilegis i exempcions.
La universitat de la vila d'Olot havia fundat del Pa amb donacions que feren uns rics botiguers de la vila, però els estatuts no acabaren de fer funcionar l'establiment i el rei Martí el reformà el 1404.
Una data sinistre per Olot i tota la comarca fou el 15 de maig de 1427, amb el primer terratrèmol. L'any següent per la Candelera, el cataclisme fou encara més aterrador, perquè assolà totes les cases, esglésies i edificis de la vila i comarca. Aquell mateix any el rei Alfons, manava als cònsols de la vila que reedifiquessin els edificis al mateix lloc, o en un altre, amb el mateix nom d'Olot. Els vilatans que temien continuades dissensions amb els abats de Ripoll per qüestions de règim i autonomia municipal, aprofitaren per a bastir una nova ciutat dintre dels terrenys de l'Almoina del Pa.
A la fi del conflicte dels Remences, Olot tingué un temps de relativa calma que li permeté una certa prosperitat, un creixement del comerç i de la indústria.
Al segle XVII, Olot aconseguí del rei Felip III de Castella, l'encunyació de moneda, cosa que fa patent la puixança que tenia la ciutat.
En les guerres de França de la segona meitat del segle XVII, els olotins defensaren aferrissadament la seva vila i comarca, s'hi distingiren especialment les partides de miquelets de Josep de la Trinxeria.
Tot just encetat el segle XVIII, esclatà la guerra de Successió. Olot es declarà fidel a l'arxiduc Carles d'Austria, tot i que molt aviat la vila fou ocupada pel duc de Noailles, que comandava l'exèrcit felipista, el qual imposà nombroses càrregues als seus habitants. Des d'aleshores Olot, amb tota la Garrotxa, restà integrada al nou corregiment de Girona.
Un cop superats els primers anys de la postguerra, Olot inicià una recuperació en el camp de l'economia i la demografia que la convertí en la ciutat més puixant de les comarques gironines, superant fins i tot Girona en nombre d'habitants i de fàbriques.
La vida cultural prengué una nova empenta quan el 1783 es va inaugurar l'Escola Pública de Dibuix. A més a més, la municipalitat olotina mantenia dues escoles de primeres lletres i la de llatí, també se'n parlava de l'escola de primeres lletres dels religiosos carmelites i d'una conferència de moral.
Aquest panorama tan falaguer es trencà amb l'esclat de la guerra Gran (1793-95). Olot esdevingué una mena de quarter general de les tropes espanyoles i calgué habilitar l'hospici com a caserna, el mateix es féu amb l'antiga caserna del firal.
La invasió francesa del 1808 a l'inici de la guerra del Francès, que també afectà en gran manera la vila garrotxina.
El moviment obrer fou principalment notable els anys 1918 i 1919, després de la crisi post-bèl·lica hagués originat uns moviments vaguistes força notables.
Durant els fets d'octubre de 1934, l'Aliança Obrera decretà la vaga i una comissió gestora desplaçà momentàniament la corporació de dreta. Els principals responsables foren tot seguit processats i hom procedí a tancar algunes entitats.
El 7 de febrer de 1939, Olot fou ocupat per les tropes feixistes del general Alonso Vega, acte que fou procedit pel pas de la riuada de derrotats cap a la frontera. Durant la repressió feixista els afusellaments afectaren a una vintena d'olotins, vinculats principalment a la CNT. Després de la guerra, algunes famílies s'enriquiren gràcies al contraban.
LLOCS D'INTERÈS
Volcà Montsacopa
(mont i copa, a causa de la seva forma), es troba a l'interior de la ciutat d'Olot, al barri de Sant Francesc, alineat entre els volcans de la Garrinada i de Montolivet, damunt una mateixa fractura. Al costat del seu cràter hi ha l'ermita de Sant Francesc, construïda durant el segle XVII, cosa que fa que se'l conegui també amb el nom de volvà de Sant Francesc.
Es l'últim volcà que es va formar a Olot, va esclatar fa uns 100.000 anys i el seu cràter arrodonit és producte d'una erupció estromboliana poc explosiva primer i d'una més explosiva, freatomagmàtica, després. Aquest cràter és únic al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que no ha estat deformat per cap colada de lava al final de l'erupció.
De les grederes que hi ha al vessant sud-oest, es va obtenir bona part del material amb el qual es van fer diverses construccions de la ciutat.
Durant l'ocupació francesa del 1812, es va emmurallar l'ermita i es va construir les dues torres de defensa que encara s'hi conserven.
 |
| http://www.turismeolot.com/ |
Nucli antic
Al segle IX la vila medieval d'Olot es va desenvolupar al voltant d'una església romànica ubicada on actualment hi ha el santuari del Tura. Després dels terratrèmols es va procedir a reconstruir-la fora de la muralla amb tots els carrers que convergien a la plaça Major. Actualment, el nucli antic de la ciutat acull l'eix comercial.
 |
| http://www.citytoursbarcelona.com/photos-olot |
Hospici
Edifici projectat per Ventura Rodríguez a finals del segle XVIII destinat a beneficència. Cal destacar el claustre neoclàssic de tres pisos d'alçada.
 |
| http://visitmuseum.gencat.cat/ |
Mare de Déu del Tura
Església d'Olot, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. La Mare de Déu del Tura és la patrona d'Olot, la imatge de Maria amb el Nen que es venera actualment al santuari olotí és una bella talla de fusta d'estil romànic, del tipus ripollès, feta de noguera i àlber, segurament durant el segle XII.
Edifici de façana simètrica, consta de dues parts. La inferior, que presenta una pasta amb un escrit a la part superior i dues columnes estriades a cada cantó que sostenen un fris amb una inscripció. La part superior presenta una rosassa al mig i a cada cantó dues escultures posades dins unes capelles decorades amb pilastres, la decoració interior s'inspira en el barroc. Presenta pilastres amb capitells policromats, darrera l'altar hi ha la Verge, dins un element arquitectònic de columnes i capitells decorats. El sostre està molt decorat amb pintures al fresc.
Al mur est de la nau, pel costat del carrer Proa, es pot veure una bonica porta amb àmplies dovelles, avui cegada. Al mig hi ha una clau de volta molt desgastada que representa la Mare de Déu amb el Nen. Al seu interior es conserva la talla romànica de la Mare de Déu del Tura i l'escultura de l'Ecce Homo, així com pintures del segle XIX i el retaule de l'altar major del segle XIX.
El santuari de la Mare de Déu del Tura, ja citat en un document del 872.
L'origen del topònim Tura es vincula a una tradició del segle XV. Segons la qual un bou anava cada dia a rascar el terra, prop del mas caritat, encara existent a la vora d'Olot, fins que un dia el llaurador, amo del bou, estranyat de la insistència de l'animal va cavar al lloc i va trobar la imatge de la Mare de Déu (en català antic, tura, significa bou i d'aquí el nom de Verge del Bou, Verge del Tura). Des del segle XVI, el nom de Tura és comú entre les dones a Olot i rodalia.
Després de segles d'haver estat venerada com una verge bruna, la restauració de la policromia de la imatge feta l'any 1988, va mostrar que el seu color original no era negre, sinó que s'havia enfosquit degut al fum de les llànties i ciris que havien cremat al seu costat durant segles. A la base del tron de la imatge hi ha pintades les quatre barres que corresponen a l'antiga casa comtal de Barcelona.
 |
| https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Tura |
 |
| https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Tura |
Claustre de l'antic convent del Carme
Del 1603, de dos pisos i planta quadrada irregular. Segueix l'ordre clàssic dels capitells i frisos, les galeries cobertes amb volta de quatre arestes. Exemple d'arquitectura renaixentista.
Actualment forma part de l'Escola d'Art d'Olot.
Consta de quatre galeries de dues plantes cada una. Les de la planta baixa, fetes de pedra i cobertes amb volta d'aresta, formades per arcs de mig punt sobre columnes toscanes de fust llis amb els capitells dòrics, rematades per un fris de mèlopes i tríglips que envolta tot el pati. Les galeries altes, en canvi, només la del costat oest es de pedra. Els seus arcs i columnes toscanes de fust llis amb els capitells jònics són d'una gran finesa, la resta de galeries altes, segurament posteriors, són fetes de maçoneria, els arcs són més toscs i sense motllures i les columnes de fust prismàtic.
El convent del Carme, fundat l'any 1565 per frares carmelitans procedents de Girona. L'església iniciada entre 1569 i 1572, fou restaurada posteriorment en època barroca i ampliada amb la capella del Crist, paral·lela a la nau principal.
 |
| http://www.monestirs.cat/monst/garrot/gt08carm.htm |
Sant Esteve d'Olot
Església parroquial, de planta de creu llatina, amb una sola nau. La façana es construí l'any 1800, originàriament estava destinada a constituir tres cossos: el central o frontis i els dos campanars, l'obra va restar inacabada.
La porta dels morts està ubicada a la façana sud i està formada per un arc rebaixat, adornat amb volutes a les impostes. A la clau de l'arc hi ha l'escut d'Olot i diversos fullatges, la part més remarcable és la superior, decorada amb rajoles vidriades de colors groc i bla. Al centre hi ha un gran òcul amb el signe de la creu a la reixa de ferro. La cornisa és ondulada, amb teules vidriades de color verd i dos pinacles als costats. A l'interior de la porta hi ha una fornícula amb la imatge de Crist i la data 1843.
A la façana del carrer Major hi ha encastades tres claus de volta, a la primera es poden veure dos àngels portant una gran custòdia, a la segona hi ha una gran mà que sosté unes balances i a la tercera hi ha la figura d'un sant tocant un instrument musical.
La pila baptismal situada a la capella de la part de l'epístola. Les sis piques d'aigua beneïda conservades a l'església són del segle XVIII i estan decorades amb tres caps d'àngels i diferents motius florals, altres estan decorades amb petxines.
Hi ha tres làpides sepulcrals situades a la capella dels Santíssim Sagrament dels anys 1348 i 1393, però s'ignoren l'origen, corresponen a Pere Oruga (prevere i diaca), Antoni Costa d'Olot i la tercera del capellà setmaner Pere de Busquets.
A més s'han conservat dues làpides sepulcrals de gran valor artístic, la de Sant Andreu del Coll i la de Santa Bàrbara de Primeres (les dues foren destruïdes durant la Guerra Civil), se'n conserva una còpia de guix.
 |
| https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_d'Olot |
Obres destacades
Retaule del Roser
Fusta tallada i policromada dels anys 1704-1707.
Sant Crist
Talla policromada i orfebreria de principis de segle XIX.
Àngels de la Verònica
Talla policromada de principis del segle XIX, conjunt de 8 pintures en oli sobre tela de principis de segle XIX.
Combregador
De ferro forjat i daurat de principis del segle XIX.
Escultura de Sant Esteve
D'alabastre de l'any 1949.
Àngel
Escultura d'un àngel amb garlandes, fusta tallada i policromada dels anys 1828-1837.
Mare de Déu de Montserrat
Relleu de fusta tallada i policromada del segle XVII-XVIII.
Sant Francesc d'Assís
Talla de fusta policromada segles XIX-XX.
La Pietat
Talla de fusta policromada de principis del segle XIX.
Tabernacle
De fusta tallada i policromada.
Retaule de Sant Josep
Fusta tallada i policromada de 1707-1728.
Altar de Sant Antoni
De fusta tallada i policromada de 1727.
Relleu de la Verge del Tura
De fusta tallada i policromada dels segles XVII-XVIII.
Altar del Sagrat Cor
Fusta tallada i policromada de principis del segle XX.
A les parets laterals de la capella dels Dolors hi ha una sèrie de pintures representant els set Dolors de la Verge, del segle XX. Al baptisteri hi ha una pintura del Baptisme de Jesús per Sant Joan del segle XIX. Als jardins de la parròquia hi ha l'escultura del rector Esteve Ferrer i Casadevall de l'any 1983.
Les primeres notícies que es tenen de l'església de Sant Esteve daten de l'any 846 dins un document de Carles II el Calb, dirigit a l'abat Racimir.
EL MODERNISME
Casa Pujador
De façana de pedra picada i presenta un xamfrà arrodonit per una torre cilíndrica. Té una ornamentació floral i les corbes de la forja dels balcons realitzades a "coup de fouet". A l'interior d'aquesta centenària botiga, és pot admirar el magnífic sostre empostissat.
 |
| http://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/212/ |
Casa Escribós
Destaquen les ornamentacions que emmarquen les obertures, de tres façanes de color verd pàl·lid. Les obertures dels balcons i finestres van ser embellides en la seva part superior amb més composicions de les línies tortuoses, on s'aplica ceràmica vidriada de tipus floral.
Casa Gaietà Vila
Destaquen els capitells florals, el ferro forjat i la ceràmica amb decoracions.
 |
| http://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/210/ |
Casa Solà Morales
 |
| http://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/214/ |
Casa Gassiot
La façana principal llueix una ornamentació "coup de fouet" als balcons i una gran escultura al·legòrica que recorda l'especialitat del propietari de la casa.
 |
| http://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/211/ |
Museus
Museu Parroquial
És un dels museus més antics de les comarques gironines. La seva col·lecció consta d'objectes d'orfebreria, pintures, una antiga làpida amb inscripció jueva, roba d'ús litúrgic, tantes i restes de retaules antics, fragments de l'antiga creu monumental gòtica d'Olot, llibres vells de cor i imatges religioses. També compte amb peces procedents de les parròquies de Sant Cristòfol de les Fonts i Santa Maria de Batet.
Entre les obres destaquen el Crist abraçat a la Creu d'El Greco. El retaule de la Pietat, atribuït a Miquel Torell i el retaule de sant Eloi. del que es conserven cinc relleus.
 |
| http://www.naciodigital.cat/garrotxa |
Segle XVIII, reviure l'ambient que es vivia en una casa senyorial d'Olot, conté un pessebre monumental.
 |
| http://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/195/ |
 |
| pessebre monumental http://fotosolot.blogspot.com.es/ |
Museu Comarcal de la Garrotxa
Col·leccions de quadres de l'Escola d'Olot amb autors com Joaquim i Marian Vayreda i Josep Berga i Boix, obres d'escultors com Clarà, Blay o Leonci Quera, destaca també el cèlebre quadre de Ramon Casas, La Càrrega, així com la col·lecció de cartells modernistes de la marca "Cigarrilos París".
 |
| http://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/244/ |
Museu dels Sants d'Olot
Aprendre el procés de producció artesana i el funcionament d'un taller d'imatgeria creat l'any 1880.
 |
| http://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/239/ |
Museu dels Volcans
Descobrir perquè a la Garrotxa hi ha volcans i de quin tipus són, a més de reviure els terratrèmols que van enderrocar la vila d'Olot al segle XV amb simuladors de terratrèmols.
 |
| http://www.turismeolot.com/ |
Col·lecció Bartomeu Pairó i Pont,
Font de la Moixina i de Bufaganyes
Béns Culturals d'Interès Local pel seu valor històric, paisatgístic i popular.
Aiguamolls de la Moixina.
 |
| http://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/247/ |
Capella de Nostra Senyora de la Salut
Bé Cultural d'Interès Local, d'una sola nau, capçalera quadrada i teulat a dues aigües, té un petit campanar de cadireta damunt la façana principal.
Batet i Fageda
La colada de lava provinent del volcà Croscat, on creix la Fageda d'en Jordà i l'altiplà basàltic de Batet. El camí vell de Batet creua un paisatge que l'home ha modelat amb murs de pedra volcànica i feixes on conrear. Com a teló de fons, els Pirineus ofereixen les millors panoràmiques. La Fageda d'en Jordà amb els seus tossols, petits turons formats quan la colada de la lava del volcà Croscat va escolar-se per una zona d'aiguamolls i l'aigua va deformar la seva crosta.
 |
| https://fr.wikiloc.com |
Via verda d'Olot a Girona
Una de les rutes més destacades per passejar i fer en bicicleta, traçat que aprofita el recorregut de l'antic tren d'Olot a Girona.
 |
| https://ca.wikipedia.org/wiki/Via_Verda |
Estació del carrilet d'Olot
Terminal de l'antiga carrilet de Girona a Olot que ha estat protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Edifici de planta rectangular amb teulat a quatre aigües. Disposa de baixos, primer pis i golfes. L'ordenació de la façana és amb sentit totalment funcional i d'estructura simètrica. Els baixos estan fets amb un sòcol de pedra volcànica i té cinc portes emmarcades amb estuc imitant la pedra que donen accès a l'edifici. Una sanefa de rajoles i pedra del país separen els baixos del pis superior, on hi ha cinc finestres amb la mateixa decoració que les obertures dels baixos. La cornisa està decorada amb una sanefa d'estuc amb motius vegetals estilitzats i cinc finestres, que donen ventilació a les golfes.
 |
| https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_estaci%C3%B3_del_tren_d'Olot |
Fonts de Sant Roc
Indret de natura dins la ciutat, l'aigua de la font i el riu fluvià tenen tot el protagonisme.
Els Tossols
Protuberàncies que es formen en els corrents de lava i que en refredar-se es converteixen en petits turons. A la Fageda d'en Jordà (Zona Volcànica de la Garrotxa), hi ha més de 50 tossols formats per la interacció entre les colades de lava i uns aiguamolls preexistents que en ser coberts per la lava a més de 1000 graus van bullir amb grans bombolles que varen aixecar i deformar la colada formant-los.
 |
| http://www.ojodigital.com/ |
FESTES I FIRES
Fira de sant Lluc
La més important i coneguda, que data de 1314, és d'origen ramader. És l'aparador de l'activitat econòmica i social de la comarca, que es completa amb la fira ramadera i la fira del dibuix. Es celebra al mes d'octubre.
 |
| http://www.naciodigital.cat/garrotxa |
Fira de Primer de Maig
Coneguda també com a Fira de la Primavera, és complementària a la Fira de Sant Lluc amb mercats de l'automòvil, roba, artesania, andròmines i del disc.
 |
| http://www.olot.tv/ |
Fira de l'Embotit
Al mes de març, amb activitats relacionades amb l'embotit i altres productes alimentaris.
 |
| http://www.naciodigital.cat/garrotxa |
Mercat de Nadal i d'Artesania
pont del 8 de desembre.
 |
| http://www.olot.tv/ |
Aplec del Roser
Dilluns de Pasqua Florida, es balla el Ball del Triai, documentat al segle XVIII amb molt concurrència de gent de la rodalia, que formaven una àmplia rodona amb els carros i enmig de la qual restava una plaça on feien el ball. Era punt de reunió del jovent que desitjava trobar promès i s'hi concertaven molts prometatges i casaments. El nom del ball prové segurament del verb triar, en el qual es triava la promesa. El ballador es declarava oferint la ma al final del ball.
Mercat de dilluns
Es el mercat setmanal, te els seus origens al segle XIII.
 |
| http://www.olot.tv/ |
Fira Origens
On els productes agroalimentaris i els seus productors són els protagonistes. Es tracta d'un espai per aprendre en sessions de cuina en directe, tastar productes i comprar directament al productor.
 |
| http://www.naciodigital.cat/garrotxa |
Festes del Tura
Són les festes Majors d'Olot, se celebren pels volts del dia 8 de setembre en honor de la Mare de Déu del Tura, patrona de la ciutat. Documentades al segle XIV.
És una de les festes majors estivals més concorreguda de Catalunya i es caracteritza pel gran nombre d'actes i concerts a l'aire lliure. Es desenvolupen íntegrament dins de la ciutat, sobretot al nucli antic. Un dels actes més destacats és el ball de gegants, nans i cavallets a la plaça de la Vila. Els gegants d'Olot, el Gegant i la Geganta, encapçalats pel Cap de Lligamosques són les figures més representatives. Són veritables obres escultòriques d'artistes com Miquel Blay i Celestí Devesa. Van acompanyats del famós lligamosques, un capgròs dels més antics documentals a Catalunya. El conjunt de Capgrossos, tots amb testes diferents, té un aspecte molt arcaic i són dels únics que porten llances com era comú al segle XIX. Els cavallins enamoren sobretot per les evolucions de la seva dansa.
L'acte central es celebra al migdia de la Mare de Déu del Tura, on els nans, els gegants i els cavallets, per aquest ordre, executen la seva dansaal so de la cobla, en un ritus repetitiu que tothom coneix i que es desenvolupa amb la màxima sobrietat i solemnitat.
Pel que fa a les activitats nocturnes, destaca la Turinada que està esdevenint la festa nocturna més multitudinària, esbojarrada i popular.
Altres actes són els concerts de música, la Batalla de les Flors (desfilada de carrosses i batalla de confeti).
L'any 1996, es va declarar com a Festa Tradicional d'Interès Nacional i l'any 2010 la van declarar Festa Patrimonial d'Interès Nacional.
 |
| http://www.laxarxa.com/ |
Ball de Nans
GASTRONOMIA
La cuina volcànica
El Grup Cuina Volcànica (restauradors de la comarca associats), s'han unit per representar, defensar i promocionar el territori i tota la seva àrea agroalimentària, per això utilitzen en la seva cuina, productes conreats, criats i elaborats de manera artesana a la comarca de la Garrotxa.
 |
| http://www.cuinavolcanica.cat/ |
 |
| http://ca.turismegarrotxa.com/ |
El mes de novembre es poden degustar els tradicionals "Menús de la Mostra" a diferents restaurants de la comarca. Aquests menús es caracteritzen per l'ús del producte de la terra en les seves elaboracions: fajols, fesols de Santa Pau, iogurt de la Fageda, bolets, embotits, ratafia. Amés a més, es pot gaudir del tradicional Sopar de la Mostra, on s'uneixen diversos restaurants en un mateix espai de la ciutat i ofereixen un menú format pels plats creats especialment per l'ocasió.
El mes de juny diversos establiments de la ciutat s'organitzen per portar a terme un recorregut gastronòmic a través de tapes elaborades, principalment, amb productes de proximitat.
 |
| http://www.turismeolot.com/ |
Ratafia d'Olot
Licor elaborat amb aiguardent, nous verdes, herbes i espècies. Una beguda dolça i amb propietats digestives.
 |
| http://www.benbedolot.cat/ |
Coca de llardons
Tortell de Matafaluga d'Olot
L'origen d'aquest tortell prové de l'empremta que els jueus van deixar a la ciutat d'Olot. Malgrat que no es coneix la recepta original, el tortell d'anís d'Olot s'elabora amb farina, ous i sucre i es presenta trenat. L'anís és el que li dona el gust tant peculiar. És un tortell dens que se sol menjar acompanyat d'alguna beguda espirituosa, com la ratafia o el moscatell entre altres.
 |
| http://www.gastroteca.cat/ recepta http://paamboliisucre.blogspot.com.es/2011/02/tortell-dolot.html |
Embotits d'Olot
Llonganissa, la baiona o la botifarra d'ou. Tot elaborat amb carn de porc.
 |
| http://www.benbedolot.cat/ |
Patates d'Olot
S'han convertit en un dels plats més coneguts i reconeguts de la cuina volcànica que es fa a la Garrotxa. És tracta de patates laminades farcides amb carn i arrebossades amb ou i farina.
En forma de farina és utilitzat per flequers i restauradors. El producte més conegut fet amb fajol són farinetes que es poden elaborar fregides amb oli i endolcides amb sucre, mel o reducció de ratafia.
 |
| recepta: http://www.cuinavolcanica.cat/ca/receptes/farinetes-de-fajol-cruixent-de-ratafia-i-mel |
informació
http://www.olot.cat/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Olot
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0047268.xml
http://ca.turismegarrotxa.com/municipi/olot/
http://www.turismeolot.com/
http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-productes/tortell_d__olot/
http://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/olot/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada