Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)
 |
| http://mapio.net/a/34062333/ |
El terme comprèn la capçalera del Ripoll.El riu enriqueix el seu cabal, molt irregular, amb les aigües de diversos torrents que neixen dels contraforts de Sant Llorenç del Munt i de les serres de la riba esquerra del Ripoll. Entre els seus afluents en destaca el torrent de la Vall d'Horta, que es forma als vessants de la Mola. Les aigües del Ripoll i de la Vall d'Horta són aprofitades per als conreus de les seves vores i per proveir la població. El municipi forma part d'una mancomunitat juntament amb Sabadell, Barberà del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Castellar del Vallès, creada el 1987 amb objectiu de depurar . les aigües dels rius Ripoll i Sec.
El terme comprèn la vila de Sant Llorenç Savall, cap de municipi, les urbanitzacions de Comabella i les Marines i l'antiga caseria de la Vall d'Horta. El 1937 el municipi canvià el seu nom pel de Ripoll del Vallès.
ECONOMIA
Les primeres dates sobre la població daten del segle XIV.
El territori és cobert en una gran part del bosc de tipus mediterrani i de pasturatges; l'explotació forestal complementa l'agricultura, que era el recurs econòmic tradicional.
A la fi del segle XIX s'instal·laren diversos vapors del tèxtil que vers el 1950 foren substituïts per petits tallers menestrals.
El sector industrial és, desprès dels serveis, la segona activitat amb major pes dins l'economia municipal. La sector dels serveis és la base econòmica del terme amb gairebé la meitat de població ocupada. Té també força importància per a l'economia del terme l'establiment de segones residències i estiueig.
HISTÒRIA
S'han trobat fragments ceràmics i eines de sílex del període neolític a les coves de Simanya i de la Canal i restes d'un possible dolmen megalític a la carena de la Creu Vermella.
Es troben vestigis de la civilització ibera en el possible poblat de Coll d'Eres i també una guaita situada dalt del turó de Montcau.
La romanització portà el conreu de la vinya l'olivera i els cereals, juntament amb la carn d'animals d'estable i pastura.
D'aquesta presència se n'han trobat poques mostres: peces de ceràmica a la cova Simanya i unes monedes entorn la Creu de Ricó.
De l'època Visigoda, al segle V, el nom de Lacera va començar a dominar el territori al qual pertany l'actual Sant Llorenç, que pertanyia al bisbat d'Egara. D'aquesta presència visigoda es conserven les necròpolis del cingle del Marquet i del coll de la Descàrrega, on s'exhumaren sengles sivelles o fermalls de bronze, una tercera necròpolis, situada en un promontori de Vallcàrcara, i que data probablement de la mateixa època no ha estat encara estudiada.
Durant la guerra de Successió, els homes d'Antoni Desvalls i de Vergós hi van passar pel municipi el dia 14 d'agost de 1714.
LLOCS D'INTERÈS
El castell de Pera
Fortalesa medieval, situat a 743m d'altitud dalt d'un turó entre la roca Sereny i el puig de Baiarols. El seu origen es remunta al segle X. Passà a mans de diferents propietaris fins que la família Sentmenat els posseí fins al segle XIX. Les ruïnes del castell, permeten observar-ne l'estructura. La seva forma allargassada de nord a sud, ocupa al màxim la plataforma rocosa on està emplaçat. Part del mur de ponent encara es manté força sencer amb dues filades d'espitlleres davant d'on se suposa que hi havia el pati d'armes. La part central del mur de llevant és ocupada per l'absis d'un reduït temple romànic, en el que es venera la imatge de la verge del Castell de Pera. A la part occidental hi ha unes restes d'una nau amb volta, adossades a una mena de torre, que conté una cavitat de dalt a baix i de base quadrada, que pot donar lloc a diverses interpretacions del que havia pogut ser una cisterna, masmorra o sitja.
El marquet de les Roques
Aixecat sobre un antic mas del començament del segle XIII. El conjunt d'edificis incorpora també una capella accessible des de dos nivells: el pati i el carrer. La masoveria, a la banda dreta, està lligada i connectada a l'edifici principal. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb una torre, tot ell de totxo vermell. Al primer pis s'hi troben els dormitoris i lavabos, amb la peculiaritat que estan interconnectats els uns amb els altres sense necessitat de passar pel distribuïdor central. El marquet de les Roques està lligat a la família Oliver. La casa va ser encarregada a l'arquitecte Juli Batllevell per Antoni Olivé i Buxé, avi de l'escriptor sabadellenc Joan Oliver. Aquest hi passà llargues temporades i sovint hi organitzava vetllades literàries amb un grup d'escriptors, conegut com la Colla de Sabadell.
Sant Jaume de Vallverd
Església romànica, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Queda molt poc de l'original del segle XII. La façana sud amb una part de la volta de canó i part de l'absis. Com a elements decoratius de l'esglesiola s'hi poden destacar un petit campanar, sense campana, i les arcuacions cegues a l'absis.
Amb una sola nau, amb absis semicircular, i la porta al mur de ponent. La nau es coberta mig amb volta i mig amb embigat de fusta. La façana principal té la porta amb una llinda monolítica amb un arc de descarrega a sobre; coronant la façana hi ha un campanar de cadireta d'un sol ull.
Alzina de la Serra
Arbre, exemple d'alzina forcada. Es troba en bon estat de conservació i les dues enormes besses que arrenquen a poc més d'un metre i mig de terra li atorguen l'aspecte d'un mandró gegantí.
Pinassa del Dalmau
És un altre arbre gegant que s'alça a la vall del mur. L'escorça té l'impacte de diverses perdigonades que va rebre fa molts anys. Es tracta de l'exemplar de pinassa més gran de tot el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Til·ler del Molí de la Roca
És un dels més gruixuts de Catalunya. L'interior de la seva escorça és buit i fa uns anys va perdre una de les branques per un cop fort de vent. Se suposa que els propietaris de la masia de la Roca degueren plantar-lo per tal d'aprofitar les virtuts medicinals de les seves flors.
Casalot de Vallcàrquera
Antiga masia. Les seves restes són a
metres d'altitud, a l'extrem nord del terme i a la dreta de la capçalera del Torrent de Vallcàrquera i a l'esquerra del Torrent de l'Ermengol. És al nord-oest de Can Salvi i de Salallacera.
FIRES I FESTA
Festa Major
Per Sant Climent, mes de novembre
Festa del Pi
Primer de Maig
informació
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Lloren%C3%A7_Savall
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0060207.xml
http://www.viulafesta.cat/activitat/festa-del-pi-de-sant-llorenc-savall/
La romanització portà el conreu de la vinya l'olivera i els cereals, juntament amb la carn d'animals d'estable i pastura.
D'aquesta presència se n'han trobat poques mostres: peces de ceràmica a la cova Simanya i unes monedes entorn la Creu de Ricó.
De l'època Visigoda, al segle V, el nom de Lacera va començar a dominar el territori al qual pertany l'actual Sant Llorenç, que pertanyia al bisbat d'Egara. D'aquesta presència visigoda es conserven les necròpolis del cingle del Marquet i del coll de la Descàrrega, on s'exhumaren sengles sivelles o fermalls de bronze, una tercera necròpolis, situada en un promontori de Vallcàrcara, i que data probablement de la mateixa època no ha estat encara estudiada.
Durant la guerra de Successió, els homes d'Antoni Desvalls i de Vergós hi van passar pel municipi el dia 14 d'agost de 1714.
LLOCS D'INTERÈS
El castell de Pera
Fortalesa medieval, situat a 743m d'altitud dalt d'un turó entre la roca Sereny i el puig de Baiarols. El seu origen es remunta al segle X. Passà a mans de diferents propietaris fins que la família Sentmenat els posseí fins al segle XIX. Les ruïnes del castell, permeten observar-ne l'estructura. La seva forma allargassada de nord a sud, ocupa al màxim la plataforma rocosa on està emplaçat. Part del mur de ponent encara es manté força sencer amb dues filades d'espitlleres davant d'on se suposa que hi havia el pati d'armes. La part central del mur de llevant és ocupada per l'absis d'un reduït temple romànic, en el que es venera la imatge de la verge del Castell de Pera. A la part occidental hi ha unes restes d'una nau amb volta, adossades a una mena de torre, que conté una cavitat de dalt a baix i de base quadrada, que pot donar lloc a diverses interpretacions del que havia pogut ser una cisterna, masmorra o sitja.
_-_1.jpg) |
| https://commons.wikimedia.org |
El marquet de les Roques
Aixecat sobre un antic mas del començament del segle XIII. El conjunt d'edificis incorpora també una capella accessible des de dos nivells: el pati i el carrer. La masoveria, a la banda dreta, està lligada i connectada a l'edifici principal. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb una torre, tot ell de totxo vermell. Al primer pis s'hi troben els dormitoris i lavabos, amb la peculiaritat que estan interconnectats els uns amb els altres sense necessitat de passar pel distribuïdor central. El marquet de les Roques està lligat a la família Oliver. La casa va ser encarregada a l'arquitecte Juli Batllevell per Antoni Olivé i Buxé, avi de l'escriptor sabadellenc Joan Oliver. Aquest hi passà llargues temporades i sovint hi organitzava vetllades literàries amb un grup d'escriptors, conegut com la Colla de Sabadell.
 |
| http://mapio.net/o/5204175/ |
Sant Jaume de Vallverd
Església romànica, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Queda molt poc de l'original del segle XII. La façana sud amb una part de la volta de canó i part de l'absis. Com a elements decoratius de l'esglesiola s'hi poden destacar un petit campanar, sense campana, i les arcuacions cegues a l'absis.
Amb una sola nau, amb absis semicircular, i la porta al mur de ponent. La nau es coberta mig amb volta i mig amb embigat de fusta. La façana principal té la porta amb una llinda monolítica amb un arc de descarrega a sobre; coronant la façana hi ha un campanar de cadireta d'un sol ull.
 |
| https://es.wikiloc.com/wikiloc/imgServer.do?id=886557 |
Alzina de la Serra
Arbre, exemple d'alzina forcada. Es troba en bon estat de conservació i les dues enormes besses que arrenquen a poc més d'un metre i mig de terra li atorguen l'aspecte d'un mandró gegantí.
Pinassa del Dalmau
És un altre arbre gegant que s'alça a la vall del mur. L'escorça té l'impacte de diverses perdigonades que va rebre fa molts anys. Es tracta de l'exemplar de pinassa més gran de tot el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
 |
| http://trailsantllorenc.blogspot.com.es/2010/12/pinassa-de-la-castellassa-del-dalmau.html |
Til·ler del Molí de la Roca
És un dels més gruixuts de Catalunya. L'interior de la seva escorça és buit i fa uns anys va perdre una de les branques per un cop fort de vent. Se suposa que els propietaris de la masia de la Roca degueren plantar-lo per tal d'aprofitar les virtuts medicinals de les seves flors.
Casalot de Vallcàrquera
Antiga masia. Les seves restes són a
metres d'altitud, a l'extrem nord del terme i a la dreta de la capçalera del Torrent de Vallcàrquera i a l'esquerra del Torrent de l'Ermengol. És al nord-oest de Can Salvi i de Salallacera.
FIRES I FESTA
Festa Major
Per Sant Climent, mes de novembre
Festa del Pi
Primer de Maig
informació
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Lloren%C3%A7_Savall
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0060207.xml
http://www.viulafesta.cat/activitat/festa-del-pi-de-sant-llorenc-savall/
,
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada