Sant Guim de Freixenet ( Segarra)
 |
| http://pieraedicions.com/stguim.html |
El municipi comprèn, a més del poble de Sant Guim de Freixenet, que n'és el cap, els pobles de la Rabassa, Freixenet de Segarra, la Tallada i Sant Domí, els llogarets de Sant Guim de la Rabassa, el Castell de Santa Maria, Altadill i Amorós, el masos de Melió, l'antiga quadra i despoblat de Palamós, i l'indret de Vilaltes.
ECONOMIA
Tradicionalment el terme ha estat agrari, tot i que en les darreres dècades del segle XX va perdre part de la seva població a favor de la indústria i dels serveis. L'agricultura, bàsicament de secà, és dedica amb caràcter de monocultiu, al conreu de cereals, sobretot ordi i blat, mentre que la ramaderia se centra en la cria de bestiar porcí, boví i conills.
En quant a la indústria el sector més representatiu és el metall, el de fabricació d'aparells i dispositius elèctrics i el de l'alimentació.
ALTRES INDRETS DEL TERME
Amorós
El llogaret d'Amorós, format per una agrupació de cases amb una torre a l'interior i la capella de Sant Cosme i Sant Damià, que des de l'època medieval pertanyia al comtat i col·legiata de Cardona.
 |
| http://www.santguim.cat/ |
Sant Domí
Unes quantes cases es troben més o menys agrupades a pocs metres de l'església dedicada a sant Pere. El lloc era propietat de l'abadessa de Valldaura (Berguedà).
 |
| http://www.santguim.cat/ |
Castell de Santa Maria
A la costa dreta de la vall de Gàver i Estaràs.
Freixenet de Segarra
Al sector occidental del municipi. El principal grup del poble s'estén per la costa dreta de la vall, formant carrerons, alguns amb graons o trossos coberts per les cases. L'església és al capdamunt, prop del turó on hi devia haver el castellot.
 |
| http://www.santguim.cat/ |
Sant Guim de la Rabassa
Conforma un grup de cases situades vora la línia de ferrocarril. Al segle XVII fou renovada l'estructura del poble, quan els jesuïtes adquirien la casa senyorial i l'eixamplaren per fer-hi una residència. Al seu costat edificaren una gran església de tipus barroc amb un pòrtic espaiós, però la façana austera.
 |
| http://www.santguim.cat/ |
Rabassa
A ponent de Sant Guim de la Segarra, vers la vall del riu Ondara, al capdamunt de Briançó. Poble de cases i famílies molt antigues. No hi manca el carreró cobert i una petita església romànica, dedicada a Sant Cristòfol. Fou del domini dels Queralt i després pertangué a Ramon d'Oluja. El 1486 era infeudat als Sacosta de Claravalls, i el 1515 s'hi troba un altre Galeran d'Oluja.
 |
| http://www.santguim.cat/ |
Palamós
Al sur de la Rabassa, hi ha el petit grup de cases anomenat Palamós. Hi ha la capella de Sant Joan, primitiva, tot i que fou retocada i actualment està en ruïnes. Al segle XIV en tenia la senyoria Bernat Riquer, i el 1515 era de Comalada, ciutadà de Cervera; una de les cases encara en conserva el nom. Al segle XVIII tant a la Rabassa com Palamós eren dels Meca residents a Cervera.
Hi havia hagut els molins d'en Riera de la Rabassa i d'en Segura, tot i que avui és deshabitat.
 |
| http://www.santguim.cat/ |
La Tallada
A l'extrem meridional del terme municipal. Format per un carreró i algunes masies. Del castell de La Tallada, que es troba al punt més alterós, resta una casa que té uns murs primitius. En començar el carrer hi ha l'església de Sant Martí de la Tallada, d'origen romànic, si bé ha estat totalment reformada i engrandida a l'estil neoclàssic.
El 1486 n'era senyor el cavaller Joan Pere Beda. La senyoria fou dels Calders fins al segle XV, el 1554 era del cavaller Asferri de Soldevila, i el 1830, dels Queraltó. Tenia adjunt el lloc de Vilaltes.
 |
| http://www.santguim.cat/ |
Vilaltes
De l'antic castell resten unes parets enderrocades, prop d'algunes masies. Hi ha també una necròpoli medieval de cistes, tot anomenada "el cementiri dels Moros".
Al Nord-Oest del municipi hi ha els llogarets d'Altadill, despoblat i Melió. La capella romànica de sant Salvador d'Altadill, és en ruïnes, però n'hi ha una altra de posterior, dedicada també a sant Salvador. Limitant el terme d'Estaràs hi ha les ruïnes de l'antic Mas Colom, que pertanyia als Vilallonga d'Estaràs.
HISTÒRIA
Els origens de les poblacions que configuren l'actual municipi de Sant Guim de Freixenet (llevat del nucli central), cal situar-los als volts del segle XI, període en que aquest territori fou ocupat per famílies que procedien del nord i de l'est.
La historia del nucli central és molt curta. El poble va néixer a mitjans del segle XIX, quan es va fer la línia de tren que enllaça Barcelona amb Lleida passant per Manresa.
Aquella estació nascuda enmig dels camps i inaugurada l'any 1860, es va convertir en un centre clau de transports per a la zona. Hi feien cap les càrregues de gra i de palla de poblacions com Santa Coloma de Queralt o Igualada. Una de les primeres cases que es va edificar va ser un hostal, i de mica en mica s'hi va començar a instal·lar gent dels pobles del voltant.
La zona de la Segarra va ser l'escenari d'activitats militars al temps del Front de Lleida. El dia 5 d'abril de 1938, els avions de les forces feixistes varen bombardejar l'estació de tren de Sant Guim de Freixenet, segurament per intentar aturar el tren hospital nº 20 del govern republicà.
Aleshores Snt Guim es deia Pineda de Segarra. Durant aquells anys, l'ajuntament va editar paper moneda. Aquesta pràctica va ser el resultat de la iniciativa d'alguns ajuntaments i comerciants de la comarca per generar liquiditat. Els bitllets i vals havien d'estar garantits amb un dipòsit equivalent al valor editat en una entitat bancària o caixa d'estalvi.
LLOCS D'INTERÈS
En el paisatge de Sant Guim de Freixenet podem trobar diferents elements de patrimoni popular com cabanes de volta, fonts i abeuradors i parets de marge, entre altres, enmig dels boscos, principalment de pi i zones d'antic alzinar i els conreus de cereals.
Església de sant Pere de Domí
d'origen romànic, ha estat transformada a l'estil neoclàssic, conservant elements anteriors. Depenien d'aquesta antiga parròquia la sufragània del Castell de Santa Maria i el lloc d'Amorós, i ja consta en les llistes de parròquies del bisbat de Vic de l'inici del segle XII.
Sagrat Cor de Jesús
Inaugurada per festa major, concretament el dia 27 de setembre de 1928, des de 1943 és parròquia. El 1965 es va instal·lar el rellotge al campanar.
L'absis està estructurat en cinc apartats i decorat amb diverses escenes obra de F. Vidal Gomà fetes l'any 1956 i que representen a Sant Damià, la multiplicació dels pans i peixos, la transfiguració del Senyor, la resurrecció de Llàtzer i Sant Cosme. En una de les capelles laterals destaca un petit altar tipus sepulcre fet d'alabastre.
Castell de Santa Maria
Aquest lloc fou edificat als primer temps de la conquesta. El domini senyorial d'aquest castell des d'abans del segle XIV era dels senyors d'Oluja Sobirana, com el lloc veí de Gàver.
Santa Maria de Freixenet de Segarra
Al capdamunt d'un carreró. amb trets primitius i retocada. Era sufragània de Sant Pere de Domí.
Església parroquial, moderna però conserva, com a capella lateral, la nau romànica llombarda amb absis central i restes dels dos laterals. S'hi veneren a sant Llucià i santa Llúcia en dues talles modernes, obra de l'escultor de Manresa Ramon Majà.
Jardins de l'Estació
Separen el barri del mig i el de baix, paral·lels a la via del tren i al carrer Major.
Sant Guim de Freixenet disposa de nombroses fonts arreu del municipi, moltes d'elles poc conegudes perquè es troben en llocs recòndits del terme.
Magatzem del Blat del Sindicat
La zona de la Segarra va ser l'escenari d'activitats militars al temps del Front de Lleida. El dia 5 d'abril de 1938, els avions de les forces feixistes varen bombardejar l'estació de tren de Sant Guim de Freixenet, segurament per intentar aturar el tren hospital nº 20 del govern republicà.
Aleshores Snt Guim es deia Pineda de Segarra. Durant aquells anys, l'ajuntament va editar paper moneda. Aquesta pràctica va ser el resultat de la iniciativa d'alguns ajuntaments i comerciants de la comarca per generar liquiditat. Els bitllets i vals havien d'estar garantits amb un dipòsit equivalent al valor editat en una entitat bancària o caixa d'estalvi.
LLOCS D'INTERÈS
En el paisatge de Sant Guim de Freixenet podem trobar diferents elements de patrimoni popular com cabanes de volta, fonts i abeuradors i parets de marge, entre altres, enmig dels boscos, principalment de pi i zones d'antic alzinar i els conreus de cereals.
Església de sant Pere de Domí
d'origen romànic, ha estat transformada a l'estil neoclàssic, conservant elements anteriors. Depenien d'aquesta antiga parròquia la sufragània del Castell de Santa Maria i el lloc d'Amorós, i ja consta en les llistes de parròquies del bisbat de Vic de l'inici del segle XII.
 |
| http://www.catalunyamedieval.es/ |
Inaugurada per festa major, concretament el dia 27 de setembre de 1928, des de 1943 és parròquia. El 1965 es va instal·lar el rellotge al campanar.
L'absis està estructurat en cinc apartats i decorat amb diverses escenes obra de F. Vidal Gomà fetes l'any 1956 i que representen a Sant Damià, la multiplicació dels pans i peixos, la transfiguració del Senyor, la resurrecció de Llàtzer i Sant Cosme. En una de les capelles laterals destaca un petit altar tipus sepulcre fet d'alabastre.
 |
| http://www.santguim.cat/ |
Castell de Santa Maria
Aquest lloc fou edificat als primer temps de la conquesta. El domini senyorial d'aquest castell des d'abans del segle XIV era dels senyors d'Oluja Sobirana, com el lloc veí de Gàver.
 |
| http://www.santguim.cat/ |
Santa Maria de Freixenet de Segarra
Al capdamunt d'un carreró. amb trets primitius i retocada. Era sufragània de Sant Pere de Domí.
Església parroquial, moderna però conserva, com a capella lateral, la nau romànica llombarda amb absis central i restes dels dos laterals. S'hi veneren a sant Llucià i santa Llúcia en dues talles modernes, obra de l'escultor de Manresa Ramon Majà.
 |
| http://www.santguim.cat/ |
Jardins de l'Estació
Separen el barri del mig i el de baix, paral·lels a la via del tren i al carrer Major.
Sant Guim de Freixenet disposa de nombroses fonts arreu del municipi, moltes d'elles poc conegudes perquè es troben en llocs recòndits del terme.
 |
| http://www.poblesdecatalunya.cat/ |
Magatzem al costat de l'estació de 20 metres per 34,50 metres de llarg, a més d'una petita part amb dues plantes destinades a oficina i a casa per l'encarregat i serveis.
El magnífic edifici modernista de tres naus fou encarregat a l'insigne arquitecte Cèsar Martinell. Destaca pels seus volums, amb grans arcs parabòlics de maó vist.
 |
| http://www.festacatalunya.cat/ |
 |
| http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0059857.xml |
Font de les Branques, Font del Filat de la Rabassa (amb els seus safareigs), La font de Freixenet (a prop seu es troben els safareigs del poble), La font de Palamós, La font de Sant Salvador, font i abeuradors de sant Domí, font de la Torre.
FIRES I FESTES
Fira de l'Ou de Sant Guim de Freixenet
Mes de Juny. Es començà a celebrar l'any 1996. El nom de la fira es deu al fet que en aquesta localitat hi ha una gran quantitat de granges de gallines ponedores, fet que la converteix en una de les màximes poblacions productores d'ous de tot Catalunya.
Hi podem trobar un mercat amb productes i serveis del municipi, un mercat de productes artesans i alimentaris d'arreu dels Països Catalans, activitats i tallers relacionats amb l'ou, esmorzar popular, mostra de tot tipus d'ous, activitats i tallers relacionats amb la cultura popular i tradicional catalana i activitats i demostracions de les entitats locals del municipi.
 |
| http://www.festacatalunya.cat/ |
Festa major
El primer cap de setmana d'agost.
Mercat setmanal
Els dijous.
Informació
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Guim_de_Freixenet
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada