Llanars (Ripollès)
 |
| fotografia de www.enciclopedia.cat |
L'església parroquial de Sant Esteve ocupa el centre del nucli urbà. Els habitatges més antics, establerts al costat nord de l'església, s'alcen en uns carrer estrets i de poca allargada.
En el barri de Feitús i en zones pròximes hi ha la majoria de fonts del muncipi.
La vegetació d'aquesta zona de Llanars està diferenciada envers la Vall de Camprodon per l'altitud geogràfica, hi trobem diferents estrats arboris, el pi negre, avets. A les zones desforestades hi trobem, folgueres, ginestell, bruguerola i ginesta.
Història
Els primers assentaments daten de l'edat de bronze. Dels dos vestigis prehistòrics que hi ha al municipi, el més important es la Cova de la Rendilla, la Cova de les Salines i les baumes que es troben a la finca del Mas de Belladriga. prop de 1100m d'altitud.
La primera menció del topònim Llanars, data de l'any 876, llavors l'indret es coneixia com a Laudaris. En documents dels anys 1027 al 1251, apareix la forma Landars, mentre que del 1265 al 1379 hi trobem el mot Lanars, segons Joan Coromines el nom de Llanars és el resultat de l'evolució Landar, grup o conjunt de laudes, extensió de terra plana on creixen solament plantes silvestres.
Les primeres referències escrites indiquen que Llanars era un territori pertanyent, al menys des de 1027, a la jurisdicció del comte de Barcelona. Ramon Berenguer III, el 17 de desembre de 1118, cedí al monestir de Santa Maria de Ripoll un alou situat a Llanars. Més tard, el comte , per mitjà de testament, llegà el cenobi ripollès a aquest domini. Tot i el canvi, la propietat continuà essent reial, i n'exercia la jurisdicció el veguer de Camprodon. El príncep Felip I, per un privilegi del 1547, concedí als llanencs un reglament provisional per regular l'aprofitament dels terrenys comunals.
Amb la desamortització de Mendizabal, Llanars va perdre les forest comunals que es van recuperar després d'arribar a un acord el 15 de gener de 1865.
L'economia durant els segles XVIII fins a principis del XIX, fou majoritàriament en l'explotació de boscos comunals i ramaderia. També es tractava la llana i el llí, activitats desenvolupades per paraires i teixidors.
L'entrada del segle XX va comportar la modernització de diversos serveis, fins la dècada dels anys 60 els habitants de Llanars vivien majoritàriament de l'agricultura i la ramaderia, la situació canvia quan, juntament, amb altres municipis de la Vall de Camprodon, s'autoritza la instal·lació d'una estació d'hivern al paratge d'Ull de Ter, el complex Vallter 2000, que va ser element clau en el desenvolupament de la zona.
Llocs d'interès
Església parroquial de Sant Esteve, presideix una espaiosa plaça situada prop de la carretera, d'estil romànic, fou consagrada per Guillem de Perellada, bisbe de Girona el 10 de novembre de 1168.
Es una construcció d'una sola nau, coberta amb volta de canó i amb absis semicircular a l'est. A cada ala del creuer hi ha una capella afegida a l'estructura original, per vessant sud hi ha la sagristia d'època posterior. La capella de ma dreta acull el valuós frontal d'altar.
Frontal de Sant Esteve, única peça artística d'època romànica de la comarca del Ripollès que es conserva en el seu lloc original, data de la segona meitat del segle XII.
El frontal presenta com a particularitat un fons estucat , també es conserva en bastant bon estat la superfície pintada.
Te unes mides de 105 x 165 cmts. A la part central hi ha una màndorla que a l'interior conté la imatge del Pantocràtor. La màndorla està envoltada per tetramorf o representació dels quatre evangelistes, l'àliga i l'àngel a sobre, i el brau i el lleó a la part inferior. A banda i banda hi ha dos compartiments amb escenes de la vida de Sant Esteve.
Cooperativa, espai per a ús social inaugurat l'any 2009.
Veïnat de Feitús, els primers testimonis escrits daten en un document de l'any 1249 i en un pergamí de 1563.
La majoria de cases que l'integren són masos de segona residència.
Abans d'arribar al veïnat, hi podem trobar l'Oratori de Sant Pere, situat al paratge anomenat El Puig.
Veïnat d'Espinalva, els anys 1250 i 1255 apareix esmentat el topònim .
Les cases no constitueixen un nucli urbà agrupat i estan disperses, són de grans dimensions. la subsistència ve donada, principalment, per la cria de vacum i el conreu de blat, patates i alfàs.
Hem de destacar un pilar de pedra, conegut com l'Assenció i l'Oratori de Sant Isidre.
Festes i tradicions
Festa Major de Llanars, quart cap de setmana de setembre
Festa petita, dia de Sant Esteve, 26 de desembre
Fira de pagès
informació extreta de
http://www.llanars.cat/
https://ca.wikipedia.org
L'economia durant els segles XVIII fins a principis del XIX, fou majoritàriament en l'explotació de boscos comunals i ramaderia. També es tractava la llana i el llí, activitats desenvolupades per paraires i teixidors.
L'entrada del segle XX va comportar la modernització de diversos serveis, fins la dècada dels anys 60 els habitants de Llanars vivien majoritàriament de l'agricultura i la ramaderia, la situació canvia quan, juntament, amb altres municipis de la Vall de Camprodon, s'autoritza la instal·lació d'una estació d'hivern al paratge d'Ull de Ter, el complex Vallter 2000, que va ser element clau en el desenvolupament de la zona.
Llocs d'interès
Església parroquial de Sant Esteve, presideix una espaiosa plaça situada prop de la carretera, d'estil romànic, fou consagrada per Guillem de Perellada, bisbe de Girona el 10 de novembre de 1168.
Es una construcció d'una sola nau, coberta amb volta de canó i amb absis semicircular a l'est. A cada ala del creuer hi ha una capella afegida a l'estructura original, per vessant sud hi ha la sagristia d'època posterior. La capella de ma dreta acull el valuós frontal d'altar.
 |
| www.cataloniasacra.cat |
El frontal presenta com a particularitat un fons estucat , també es conserva en bastant bon estat la superfície pintada.
Te unes mides de 105 x 165 cmts. A la part central hi ha una màndorla que a l'interior conté la imatge del Pantocràtor. La màndorla està envoltada per tetramorf o representació dels quatre evangelistes, l'àliga i l'àngel a sobre, i el brau i el lleó a la part inferior. A banda i banda hi ha dos compartiments amb escenes de la vida de Sant Esteve.
| www.llanars.cat |
Veïnat de Feitús, els primers testimonis escrits daten en un document de l'any 1249 i en un pergamí de 1563.
La majoria de cases que l'integren són masos de segona residència.
Abans d'arribar al veïnat, hi podem trobar l'Oratori de Sant Pere, situat al paratge anomenat El Puig.
 |
| www.geocaching.com |
Les cases no constitueixen un nucli urbà agrupat i estan disperses, són de grans dimensions. la subsistència ve donada, principalment, per la cria de vacum i el conreu de blat, patates i alfàs.
Hem de destacar un pilar de pedra, conegut com l'Assenció i l'Oratori de Sant Isidre.
 |
| www.llanars.cat |
Festa Major de Llanars, quart cap de setmana de setembre
Festa petita, dia de Sant Esteve, 26 de desembre
Fira de pagès
informació extreta de
http://www.llanars.cat/
https://ca.wikipedia.org
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada