Miravet (Ribera d'Ebre)
 |
| Fotografia de patrimoni.gencat.cat |
Situat a la Ribera d'Ebre, a la depressió de la cubeta de Móra, tancada pel congost de Miravet o Pas de les Barrufemes, al límit amb el Baix Ebre. La part nord té els contraforts de la Serra de Cavalls. La vila està situada a la dreta del riu, al peu d'un turó on s'alça el castell de Miravet.
El poble es compon de dues parts ben diferenciades, les cases del nucli antic s'enfilen des del riu per la paret rocosa de la muntanya, a recer del castell. Aquí es troba un antic embarcador, el molí medieval, els porxos, l'antiga aljama morisca-jueva, el carrer de la jueria, les muralles de tancament i talaia i l'església vella. antiga església parroquial. Davant l'església podrem trobar la plaça-mirador de la Sanaqueta.
Hi ha una sèrie de cases penjades i terrasses enjardinades, fins el penya-segat del castell. Al peu del cingle rocós hi ha una bifurcació cap a la costa de Riago, un camí costerut i empedrat que baixa fins al riu i continua per la vora fins l'antic molí àrab, i un altre que s'endinsa per les restes arqueològiques al darrera del castell.
El nucli urbà modern, es troba al llarg de la plana esquerra del Galatxo, un antic canal, natural del riu. En aquesta part s'hi troba l'ajuntament, la part comercial i de serveis.
L'economia del municipi bàsicament agrícola (cirerers, presseguers, pruneres, vinyes, ametllers, i oliveres), però també hi ha un sector turístic afavorit pel castell, les vistes a l'Ebre, el pas de la barca (un pas del riu Ebre de manera tradicional aprofitant el corrent de l'aigua), i sobretot la terrisseria tradicional que gairebé es conserva a la vila, amb càntirs i altres objectes típics, hi podem trobar set tallers actius al seu barri a les afores de la població.
Al poble hi ha petits comerços, sobretot d'alimentació, una cooperativa agrícola on s'elabora oli verge extra de Miravet i algunes famílies elaboren el seu propi vi i derivats.
Història
Possiblement d'origen ibèric, s'han trobat restes romanes i després al segle VIII fpu ocupada pels Alarbs i amb el temps fou castell defensiu i un dels darrers reductes musulmans a Catalunya. Fou llavors quan prengué el nom de Murâvit del que deriva Miravet,
L'any 1153 fou conquerit per Ramon Berenguer IV, segons un document datat el dia 24 d'agost, el comte fa donació del castell, amb tots els seus termes i pertinences, a l'Ordre del Temple, concretament al mestre de Provença i Hispània Pere Rovira. Aquesta donació juntament amb la d'altres fortaleses secundàries, convertiren els Templers en gairebé els únics senyors de tota la zona compresa entre l'Ebre i l'Algars.
La repoblació s'efectua uns quants anys més tard, sense excloure la població sarraïna, convivint en la vila les comunitats morisca, jueva i cristiana.
En el fogatge després de 1497, després l'expulsió dels jueus, hi havia un 97% de població morisca a Miravet.
Els Templers van reconvertir una part del recinte fortificat en castell-monestir, seguint l'estil romànic-cistercenc, que es convertí unes dècades més tard en la seu de l'Ordre a la Corona d'Aragó, amb l'Arxiu i el Tresor Provincial. Des de Miravet es van planejar les conquestes de Mallorca i València. El 13 de desembre de 1307, Jaume II, ordena la detenció dels templers al seu regne segons el desig del Papa Climent V i Felip IV de França. Durant dotze mesos els templers refugiats a Miravet varen patir el setge més llarg que va conèixer l'Ordre, convertint-se en l'últim reducte a la Corona, capitanejats per Fra Ramon de Saguàrdia i Fra Berenguer de Sant Just. El 12 de desembre de 1308 es produeix la rendició pacífica. El 1312, l'Ordre de la Milícia del Temple de Salomó "Els pobres Cavallers de Crist", s'extingeix.
L'any 1317, amb la caiguda del Temple, el castell i nombroses possessions passen a mans de l?Ordre de l'Hospital, depenent de la Castellania d'Amposta. Els Hospitalers ordenaren la compilació del Llibre de Costums de Miravet (1319), en versió llatina i catalana que otorgava una certa autonomia als pobles de la castellania. Miravet continua donant nom a la batllia, pràcticament fins a l'extinció de l'Ordre el 1835. Però la pujada d'impostos, les plagues i les pestes que es produïren, provocà una notable baixa demogràfica i decadència econòmica que el fa perdre protagonisme, fins que es produeix l'expulsió dels moriscs l'any 1610, malgrat això, el castell continua tenint importància sobretot durant les successives guerres que tingueren lloc al Principat i en especial la de l'any 1640, que comportà un augment considerable de la població, en bona part la mateixa que havia fugit abans cap a València i l'Aragó. La recuperació de la indústria artesana, sobretot els canterers i la venda dels seus productes per tot l'Aragó, dóna un nou caire a la població, que no es veu afectada fins a la Guerra de Successió , el 1714. Encara es fa servir el castell durant les guerres Carlines al segle XIX. Després la desamortització de Mendizaval, els Carlins el reconstruïren en part i l'ocuparen fins 1875, quan el general Martínez Campos el bombardeja i el conquesta.
La vila i el castell tornaven a patir les conseqüències durant la Guerra Civil espanyola l'any 1936, sobretot l'any 1938 a la Batalla de l'Ebre.
Llocs d'interès
Castell de Miravet
Església Vella i el cap de la Vila, l'església està situada al centre del poble vell de Miravet, es un temple renaixentista construït entre els segles XVI i segle XVII per l'Ordre de l'hospital, sobre un espai on es podia ubicar l'antiga mesquita, fou redecorada amb pintures barroques al segle XVIII festes per autors locals.
El cap de la Vila, nucli històric de Miravet, pujant pels seus carrers podem trobar els típics porxats, cases antigues, bonics racons i bones vistes sobre el riu i la seva vegetació. També destaca la desolació creada per la Batalla de l'Ebre, que encara es pot veure en les nombroses cases caigudes i abandonades.
El Raval dels canterers, anomenat així tradicionalment pel fet d'elaborar càntirs, tot i que fan moltes més peces. Sempre han viscut separats de la resta de la població, pel fum que produeixen els forn. A més preferien estar prop de les matèries primes, com el fang, la terra i altres materials que es trobaven a les afores del poble. L'ofici està documentat a Miravet des de l'any 1650 on a l'Arxiu parroquial anomena l'ofici. Actualment es conserven set tallers en actiu i restes d'antics forns i tallers que van ser abandonats.
La vora de l'Ebre, Un gran gir fa que el riu entri de cara cap al poble creant un magnífic espectacle entre els meandres i els penya-segats.
L'embarcador, construcció situada a la vora del riu des d'on surten i arriben les embarcacions.
La drassana també es coneix amb el nom de Molí Salat ja que es descarregaven les mercaderies procedents del comerç a l'entorn del riu, com per exemple, la sal.
Al seu entorn les dones hi anaven a rentar la roba.
Hi ha dues hipòtesis en quant al seu origen, àrab o templer.
El Molinot, on hi havia el molí d'oli i de vernís, tot i que va ser durant molt de temps un hostal on s'allotjaven els llaguters, donat que el riu ha estat, fins el segle passat, un dels principals mitjans de comunicació.
Portal del Motxo, portal d'entrada al nucli medieval.
La Sanaqueta, petita plaça davant de l'església vella, magnífic mirador sobre el riu Ebre. Es un punt d'observació privilegiat sobre el meandre del Tamarigar, un espai protegit d'interès natural.
Costa de Riago, Antiga via d'accès al poble que encara conserva trams de l'empedrat original. Aquest espai comunicava amb l'antic pas de barca i l'antic molí medieval. En una paret hi trobem el poema de Roc Lluc (poeta i escriptor miravetà que visqué l'horror dels camps d'extermini nazi).
Poblat de Blores, zona habitada des de l'Edat Mitjana i que durant el setge contra els Templers (1307-1308) fou atacada des del castell per evitar que s'hi amaguessin tropes enemigues.
Meandre de Tamarigar i bosc de la Ribera, Al seu pas per Miravet, el riu fa un capritxós doble gir de 90º deixant un meandre d'unes 6,7ha de superfície. El seu nom, Tamarigar, ve donat per l'abundant presència d'arbres i arbusts dels quals destaca destaca el tamariu. Aquest meandre conforma un ecosistema fluvial, ple de canyissars, jonqueres, arbres i arbusts varis. Actualment està protegit i té un alt valor botànic i ornitològic.
Festes i tradicions
Història
Possiblement d'origen ibèric, s'han trobat restes romanes i després al segle VIII fpu ocupada pels Alarbs i amb el temps fou castell defensiu i un dels darrers reductes musulmans a Catalunya. Fou llavors quan prengué el nom de Murâvit del que deriva Miravet,
L'any 1153 fou conquerit per Ramon Berenguer IV, segons un document datat el dia 24 d'agost, el comte fa donació del castell, amb tots els seus termes i pertinences, a l'Ordre del Temple, concretament al mestre de Provença i Hispània Pere Rovira. Aquesta donació juntament amb la d'altres fortaleses secundàries, convertiren els Templers en gairebé els únics senyors de tota la zona compresa entre l'Ebre i l'Algars.
La repoblació s'efectua uns quants anys més tard, sense excloure la població sarraïna, convivint en la vila les comunitats morisca, jueva i cristiana.
En el fogatge després de 1497, després l'expulsió dels jueus, hi havia un 97% de població morisca a Miravet.
Els Templers van reconvertir una part del recinte fortificat en castell-monestir, seguint l'estil romànic-cistercenc, que es convertí unes dècades més tard en la seu de l'Ordre a la Corona d'Aragó, amb l'Arxiu i el Tresor Provincial. Des de Miravet es van planejar les conquestes de Mallorca i València. El 13 de desembre de 1307, Jaume II, ordena la detenció dels templers al seu regne segons el desig del Papa Climent V i Felip IV de França. Durant dotze mesos els templers refugiats a Miravet varen patir el setge més llarg que va conèixer l'Ordre, convertint-se en l'últim reducte a la Corona, capitanejats per Fra Ramon de Saguàrdia i Fra Berenguer de Sant Just. El 12 de desembre de 1308 es produeix la rendició pacífica. El 1312, l'Ordre de la Milícia del Temple de Salomó "Els pobres Cavallers de Crist", s'extingeix.
L'any 1317, amb la caiguda del Temple, el castell i nombroses possessions passen a mans de l?Ordre de l'Hospital, depenent de la Castellania d'Amposta. Els Hospitalers ordenaren la compilació del Llibre de Costums de Miravet (1319), en versió llatina i catalana que otorgava una certa autonomia als pobles de la castellania. Miravet continua donant nom a la batllia, pràcticament fins a l'extinció de l'Ordre el 1835. Però la pujada d'impostos, les plagues i les pestes que es produïren, provocà una notable baixa demogràfica i decadència econòmica que el fa perdre protagonisme, fins que es produeix l'expulsió dels moriscs l'any 1610, malgrat això, el castell continua tenint importància sobretot durant les successives guerres que tingueren lloc al Principat i en especial la de l'any 1640, que comportà un augment considerable de la població, en bona part la mateixa que havia fugit abans cap a València i l'Aragó. La recuperació de la indústria artesana, sobretot els canterers i la venda dels seus productes per tot l'Aragó, dóna un nou caire a la població, que no es veu afectada fins a la Guerra de Successió , el 1714. Encara es fa servir el castell durant les guerres Carlines al segle XIX. Després la desamortització de Mendizaval, els Carlins el reconstruïren en part i l'ocuparen fins 1875, quan el general Martínez Campos el bombardeja i el conquesta.
La vila i el castell tornaven a patir les conseqüències durant la Guerra Civil espanyola l'any 1936, sobretot l'any 1938 a la Batalla de l'Ebre.
 |
| Castell de MIravet www.turismeriberaebre.org |
Castell de Miravet
Església Vella i el cap de la Vila, l'església està situada al centre del poble vell de Miravet, es un temple renaixentista construït entre els segles XVI i segle XVII per l'Ordre de l'hospital, sobre un espai on es podia ubicar l'antiga mesquita, fou redecorada amb pintures barroques al segle XVIII festes per autors locals.
El cap de la Vila, nucli històric de Miravet, pujant pels seus carrers podem trobar els típics porxats, cases antigues, bonics racons i bones vistes sobre el riu i la seva vegetació. També destaca la desolació creada per la Batalla de l'Ebre, que encara es pot veure en les nombroses cases caigudes i abandonades.
 |
| Església Vella de Miravet fotografia de www.turismemiravet.cat |
 |
| fotografia de miravet.info |
L'embarcador, construcció situada a la vora del riu des d'on surten i arriben les embarcacions.
La drassana també es coneix amb el nom de Molí Salat ja que es descarregaven les mercaderies procedents del comerç a l'entorn del riu, com per exemple, la sal.
Al seu entorn les dones hi anaven a rentar la roba.
Hi ha dues hipòtesis en quant al seu origen, àrab o templer.
El Molinot, on hi havia el molí d'oli i de vernís, tot i que va ser durant molt de temps un hostal on s'allotjaven els llaguters, donat que el riu ha estat, fins el segle passat, un dels principals mitjans de comunicació.
Portal del Motxo, portal d'entrada al nucli medieval.
| fotografia de ca.wikipedia.org |
Costa de Riago, Antiga via d'accès al poble que encara conserva trams de l'empedrat original. Aquest espai comunicava amb l'antic pas de barca i l'antic molí medieval. En una paret hi trobem el poema de Roc Lluc (poeta i escriptor miravetà que visqué l'horror dels camps d'extermini nazi).
 |
| fotografia de escolademiravet.blogspot.com |
Meandre de Tamarigar i bosc de la Ribera, Al seu pas per Miravet, el riu fa un capritxós doble gir de 90º deixant un meandre d'unes 6,7ha de superfície. El seu nom, Tamarigar, ve donat per l'abundant presència d'arbres i arbusts dels quals destaca destaca el tamariu. Aquest meandre conforma un ecosistema fluvial, ple de canyissars, jonqueres, arbres i arbusts varis. Actualment està protegit i té un alt valor botànic i ornitològic.
 |
| fotografia de miravet.info |
Festes i tradicions
Festa de la cirera, durant el mes de juny, es fan exposicions de noves varietats, conferències, xerrades, dinar popular i concurs de llançament de pinyol de cirera i concurs de pastissos de cirera, hi han grups d'animació durant tot el dia i per acabar ball popular.
Festa Major d'estiu, en honor a Sant Domènec, patró dels terrissers. es celebra a principis d'agost.
Festa Major de tardor, pel pont del Pilar, a l'octubre, en honor a la verge de Gràcia.
Festa de Sant Antoni, 17 de gener.
 |
| fotografia de www.miravet.altanet.org |
Informació extreta de
http://www.turismemiravet.cat/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada