Llessuí (Pallars Sobirà)

fotografia de
http://www.descobrir.cat/ca/img2/2011/05/vall-d-asua002-7010.jpg

Terme municipal de Sort, comarca del Pallars Sobirà. Fins l'any 1976 fou cap d'un municipi independent, aquest mateix any fou annexionat a Sort. 
Comprenia també el veïnat de La Torre i el Monestir de Saurí.
Situat a la Vall d'Àssua a 1417,3 metres d'altitud, entre el tossal de Torena (1677 mts) i la riba esquerra del barranc de Pamano, a la falda del massís de Montsent. 
El poble juntament amb altres indrets de la vall i el batlliu de Sort, van inspirar a l'escriptor Jaume Cabré per escriure la novel·la "Les veus del Pamano" (Proa 2004)
Barranc de Pamano
fotografia de
http://muntanyisme.cat/thumbnails/timthumb.php?src=https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVzxu_dznq5ph2yiy5OqRev4eef7g1H0Idr70CfdSibMRXuW8RVTVLfLm1UebvtEBnjiQTDpU4mRn-8-62DVDIep5LKGDyijtpXpSLdSD8CIKP6C_vcmEdvb4fvb276yg7gEfpW8BzJMLc/s400/01+-+copia.jpg&w=320&h=180&zc=1

El topònim Llessuí es d'origen iberobasc, Prové del mot "leçoi" que vol dir: fossat, precipici, cleda o caverna.
El nucli antic es presidit per l'església parroquial de Sant Pere, de la qual només queda únicament la façana, el campanar , els murs perimetrals del costat sud i el cos de l'absis. El campanar es dels pocs de Catalunya que te entrada de l'església sota mateix.

La Torre
Més a llevant, es format per un grup de cases presidides per l'església de Sant Julià. A migdia dels dos nuclis es troben les ruïnes de l'ermita de Sant Salvador. 
Es tracta d'un topònim romànic d'origen medieval i de caràcter descriptiu, en aquest lloc hi havia hagut el castell de la Torre contemporani i complementari del castell de Torena. 

Llocs d'interès 
Església de Sant Pere de Llessuí església parroquial, només queden dempeus el campanar i els peus de la nau.
Església de Sant Julià de la Torre romànica, d'una sola nau d'espadanya, al capdamunt del mur de ponent. La porta d'entrada dona a migdia, mentre que tota la capçalera roman exteriorment amagada per les cases que es construïren en aquell espai. 
Ermita de Sant Salvador actualment queden poques restes. 
Museu del pastor centre temàtic que pretén retre homenatge a l'activitat ramadera del Pallars i del Pirineu en general. 
A l'entorn del poble es poden observar les restes d'algunes bordes, edificis de pedra on el, astors tancaven el ramat a les nits.


Festes 
Festa Major, 24 de setembre. 


informació extreta de 
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llessui

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Vallfogona de Ripollès

Imatge
Vallfogona de Ripollès fotografia de  http://www.descobrir.cat/ca/img2/2011/05/_dsc2298-6391.jpg Tradicionalment i genuïnament Vallfogona de Ripoll, vila i municipi de la comarca del Ripollès, es un poble amagat amb el qual només comunica amb la carretera N-260 des de Ripoll o Olot. Per pista forestal, s'hi pot accedir des de Sant Joan de les Abadesses pel nord i pel sud des de Vidrà. El municipi està format per les entitats de població de la Baga Amunt, la Baga Avall, Les Domes, Puigsec, Vallfogona de Ripollès, Solana Amunt, Solana Avall i La Taverna. Història És un conjunt que forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Antigament enmurellat, el seu interior només era accessible mitjançant tres portals, El portal de la muralla a tramuntana, el de ponent, que donava accès a l'antic camí de Ripoll i el de mitjorn, d'on arrencava el camí de Milany, passant pel pont medieval. El conjunt arquitectònic, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qua
Més informació

Castell de Vernet - Sant Martí del Canigó (El Conflent)

Imatge
És un municipi català de la comarca del Conflent, a la Catalunya Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals dins el cantó de Prada. Aquest municipi que compren la Vall de Cadí (amb les valls afluents de la Llipodera i de Jou) al sector nord-oest del massis del Canigó, des del pic de Gasamir, la pica del Canigó i els pics de Tretzevents i Sethomes, fins a prop de Vernet. El nom de la Comuna ve de la presència del castell senyorial homònim, del qual no en resta res més que pocs vestigis prop de l'església de Sant Martí Vell. Una bona part del terme es boscada (bosc i casa forestal de Merialles); al fons de la vall hi ha conreus (principalment pomeres). Hi ha estat tradicional la indústria cistellera (vímet). El poble és sota el monestir del Canigó (al qual pertanyé la jurisdicció senyorial), a la dreta del riu de Cadí. Abans havia pertangut a la jurisdicció de Vernet. A la seva església parroquial de Sant Martí fou traslladat el 1786 el
Més informació

Sant Martí de Llémena (Gironès)

Imatge
Sant Martí de Llémena fotografia de  www.codigopostal.org Granollers de Rocacoba fotografia de  es.wikiloc.com El terme municipal té una extensió de km2, s'estén per la vall mitjana de la Llémena a l'extrem nord-oest del Gironès. Compren quatre unitats geogràfiques, que corresponen als quatre pobles històrics que constitueixen el municipi.  Al nord hi ha Granollers de Rocacorba, al centre Sant Martí de Llémena, a l'est Llorà i al sud Les Serres. Entre Llorà i Sant Martí es troba el veïnat del Pla de Sant Joan. Llorà fotografia de  calaix.gencat.cat Història Els pobladors més antics vivien en coves neolítiques situades en els cingles i les alçades abruptes que dominen la vall.  Fins el segle XI, no es tenen notícies sobre les quatre parròquies. Durant l'edat mitjana, la seu de Girona dominava la zona que acabà sent reial, però Granollers no, ja que constituí la baronia de Granollers, centrada en el castell del mateix nom. A la segona meitat del
Més informació