Montpeller-Montpelhièr (Occitània)
 |
| Montpeller-Montpelhièr Plaça de la Comèdia Montserrat Anento |
La ciutat se situa en un terreny aturonat a10 km dela costa mediterrània, vora el riu Lez. Al nom de la ciutat, originàriament Monspessulanus segons el llatí del segle XII, seli han volgut donar diverses etimologies: "mont pelat" (vegetació pobre), "el mont del turó", "mont pedrós", "el mont de les espècies", etc. És un important centre industrial on destaquen els productes tèxtils, metal·lúrgics, alimentaris (vi), editorials i químics, i recentment, les bioquímiques i la informàtica.
Montpeller, és una de les poques ciutats de la part occitana que no té un origen romà. A l'alta edat mitjana la veïna ciutat episcopal de Magalona era la població principal de la zona, però els atacs dels pirates probablement van afavorir un assentament més cap a l'interior. La ciutat es va fundar al segle VIII (a partir d'una hisenda agrícola anomenada monspeslelarius, citada en un tex l'any 985, però no fou fins el segle X que va adquirir una certa importància com a centre comercial en poder dels comtes de Tolosa. Va esdevenir una possessió dels reis de la corona d'Aragó mitjançant el casament de Pere el Catòlic amb Maria de Montpeller el 1204, pares del Rei Jaume I el Conqueridor nascut el 2 de febrer de 1208 a Montpeller, Senyoria de Montpeller. fou sobirà de la Corona d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell i senyor de Montpeller (1213-1276), comença a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí als 68. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. El 1349 Jaume III de Mallorca va vendre la senyoria de Montpeller al rei francès Felip el Bell per recaptar fons per la seva lluita amb Pere el Cerimoniós.
L'any 1283, Ramon Llull durant la seva estada a la ciutat hi va escriure el Llibre d'Evast e Aloma e de Blanquerna son fill, més conegut com a "Blanquerna".
Durant l'època de la reforma, molts dels seus habitants es van fer protestants (o hugonots, tal i com foren coneguts a França) i va esdevenir un feu de la resistència protestant a la Corona francesa, amb domini majoritàriament catòlic. el 1622, el rei Lluís XIII va prendre la ciutat després d'un setge de vuit mesos. Durant el segle XIX el desenvolupament de la ciutat la va convertir en un centre industrial. A la dècada de 1960, la seva població va experimentar un fort creixement a causa de l'arribada dels antics colons francesos que van haver de marxar d' Algèria arran de la independència del país magrebí.
Durant l'època de la reforma, molts dels seus habitants es van fer protestants (o hugonots, tal i com foren coneguts a França) i va esdevenir un feu de la resistència protestant a la Corona francesa, amb domini majoritàriament catòlic. el 1622, el rei Lluís XIII va prendre la ciutat després d'un setge de vuit mesos. Durant el segle XIX el desenvolupament de la ciutat la va convertir en un centre industrial. A la dècada de 1960, la seva població va experimentar un fort creixement a causa de l'arribada dels antics colons francesos que van haver de marxar d' Algèria arran de la independència del país magrebí.
El centre històric de Montpeller s'anomena l'Écusson, a causa de la seva forma d'escut medieval. Era envoltat per puixants muralles que van ser desmantellades per ordre de Richelieu. D'aquestes fortificacions sols resten tres elements notables:
La Torre Babòta, que constitueix un dels darrers vestigis de la muralla de la ciutat alçada durant l'edat mitjana (segle XIV). Sobre l'estructura medieval, La Societat Reial de Ciències de Montpeller construí un observatori astronòmic entre el 1738 i 1745, el qual esdevingué un centre astronòmic reputat fins a la dissolució de La Societat durant la Revolució Francesa. Des de principis dels anys 1980, la torre és la seu de la Societat Astronòmica de Montpeller.
La Torre dels Pins, és també, junt a la torre de la Babòta, un vestigi del recinte fortificat a l'edat mitjana. La base de la torre data del segle XII, mentre la seva corona fou construïda al segle XIV. També fou utilitzada com a presó per a dones. El seu nom prové de dos pins que creixeren al cim de la torre.
Portal de la Saunarià, (El Portal dels Saliners) a l'eixida del carrer de la Universitat. Serví com a porta a un barri de nombroses congregacions religioses. Així mateix, era l'accés privilegiat per als negociants de sal.
Universitat de Montpeller, és una de les més antigues de l'estat francès, ja que fou fundaa el 1220 pel cardenal Conrad i confirmada pel papa Nicolau IV en una butlla de 1289. Fou suprimida durant la Revolució Francesa però es va restablir el 1896.
Facultat de Medicina de Montpeller, és la més antiga en activitat del món (la de Salerno va desaparèixer a començaments del segle XIX). Existeix a la pràctica des del segle XII, encara que el seu primer marc institucional el va obtenir l'any 1220. Avui en dia pertany a la universitat de Montpeller, anomenada l'Université Montpellier I. Hi van estudiar personatges il·lustrs tals com Nostradamus, Ramon Llull entre d'altres.
Catedral de Sant Pere de Montpeller, segle XIV, caracteritzada sobretot pel seu pòrtic poc usual, aguantat per dues altes torres que fan pensar en dos coets.
Arc de Trionf, el portal de Peiron, 1691, dissenyada en estil dòric amb relleus posteriors que glorifiquen el rei Lluís XIV de França.
Jardí botànic de Montpeller, el primer de França fundat l'any 1593.
Aqüeducte de Sant Miquel, segle XVII, té una allargada de 880 metres i dos ordres d'arcades, corre pel barri de Los Arcèus i es feia servir per dur l'aigua des de la font de Sant Climent, a 14 km de la ciutat, L'aqüeducte anava a parar a un gran dipòsit situat prop de l'arc triomfal, des d'on l'aigua era distribuïda turó avall cap a les fonts i safareigs públics.
Museu Fabre, El museu d'art més important de la ciutat. A Montpeller hi ha diversos projectes arquitectònics dissenyats per l'arquitecte Ricard Bofill, com l'anomenat Barri Antígona.
informació extreta
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
La Torre Babòta, que constitueix un dels darrers vestigis de la muralla de la ciutat alçada durant l'edat mitjana (segle XIV). Sobre l'estructura medieval, La Societat Reial de Ciències de Montpeller construí un observatori astronòmic entre el 1738 i 1745, el qual esdevingué un centre astronòmic reputat fins a la dissolució de La Societat durant la Revolució Francesa. Des de principis dels anys 1980, la torre és la seu de la Societat Astronòmica de Montpeller.
La Torre dels Pins, és també, junt a la torre de la Babòta, un vestigi del recinte fortificat a l'edat mitjana. La base de la torre data del segle XII, mentre la seva corona fou construïda al segle XIV. També fou utilitzada com a presó per a dones. El seu nom prové de dos pins que creixeren al cim de la torre.
Portal de la Saunarià, (El Portal dels Saliners) a l'eixida del carrer de la Universitat. Serví com a porta a un barri de nombroses congregacions religioses. Així mateix, era l'accés privilegiat per als negociants de sal.
Universitat de Montpeller, és una de les més antigues de l'estat francès, ja que fou fundaa el 1220 pel cardenal Conrad i confirmada pel papa Nicolau IV en una butlla de 1289. Fou suprimida durant la Revolució Francesa però es va restablir el 1896.
Facultat de Medicina de Montpeller, és la més antiga en activitat del món (la de Salerno va desaparèixer a començaments del segle XIX). Existeix a la pràctica des del segle XII, encara que el seu primer marc institucional el va obtenir l'any 1220. Avui en dia pertany a la universitat de Montpeller, anomenada l'Université Montpellier I. Hi van estudiar personatges il·lustrs tals com Nostradamus, Ramon Llull entre d'altres.
Catedral de Sant Pere de Montpeller, segle XIV, caracteritzada sobretot pel seu pòrtic poc usual, aguantat per dues altes torres que fan pensar en dos coets.
Arc de Trionf, el portal de Peiron, 1691, dissenyada en estil dòric amb relleus posteriors que glorifiquen el rei Lluís XIV de França.
Jardí botànic de Montpeller, el primer de França fundat l'any 1593.
Aqüeducte de Sant Miquel, segle XVII, té una allargada de 880 metres i dos ordres d'arcades, corre pel barri de Los Arcèus i es feia servir per dur l'aigua des de la font de Sant Climent, a 14 km de la ciutat, L'aqüeducte anava a parar a un gran dipòsit situat prop de l'arc triomfal, des d'on l'aigua era distribuïda turó avall cap a les fonts i safareigs públics.
Museu Fabre, El museu d'art més important de la ciutat. A Montpeller hi ha diversos projectes arquitectònics dissenyats per l'arquitecte Ricard Bofill, com l'anomenat Barri Antígona.
informació extreta
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada