Queralbs (El Ripollès)

fotografia de
https://c1.staticflickr.com/1/142/359923945_a04c32f445_z.jpg?zz=1

Queralbs, forma part de la comarca del Ripollès, amb una extensió del terme municipal de 94 km2, situat a 1236 mt d'altitud, limita al nord amb Montlluís, a l'est amb Setcases, al sud amb Ribes de Freser i a l'oest amb Sallagosa. Té agregats els nuclis de Fustanya, La Farga, Núria, Rialb, Serrat i Vilamanya.
Història
La primera menció històrica del municipi es produeix en l'acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell al 836. Durant els segles XI i XII les zones de pastura del municipi estaven sota el senyoriu de dos principals monestirs de l'època, el de Les Coma de vaca i el de Coma de Freser, que van ser cedides pel comte Oliva Cabreta l'any 966 al monestir de Sant Joan de les Abadesses. El 1087, Guillem Ramon de Cerdanya va cedir la zona de la Vall de Núria al monestir de Ripoll.
L'església Romànica de Queralbs, es remunta al segle X, construïda per substituïr l'anterior, consagrada l'any 978. Està dedicada a Sant Jaume.
fotografia de
https://c8.staticflickr.com/8/7254/7084703671_f4e9932552_b.jpg
És de nau única amb absis i volta lleugerament apuntada que es creu va ser afegida al segle XV. 
El seu nàrtex està compost per sis arcades suportades per columnes rematades per capitells. Al seu interior es conserva un retaule gòtic del segle XIV, actualment exposat en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. El campanar es de torre i se situa a la zona nord del temple.
A l'agregat de Fustanyà, hi trobarem un altre església romànica, erigida el segle XII de nau única amb absis i volta puntada, la porta encara conserva els ferratges originals. Durant una de les múltiples restauracions se li va afegir un nàrtex. L'any 1982 es van descobrir sota l'església nombroses tombes que formaven part d'un antic cementiri de l'Edat Mitjana
fotografia de
http://www.artmedieval.net/images/imageC7060.jpg

Queden encara algunes restes de l'antic castell de Queralbs, apareix documentat en una ordre dictada per Pere III el 17 de març de 1375, en la qual concedia un privilegi real per preservar la fortalesa. En realitat va ser una torre de defensa construïda en els segles XIV o XV.

fotografia de 

festes i fires
Festa Major, 25 de juliol 

informació extreta de 



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Vallfogona de Ripollès

Imatge
Vallfogona de Ripollès fotografia de  http://www.descobrir.cat/ca/img2/2011/05/_dsc2298-6391.jpg Tradicionalment i genuïnament Vallfogona de Ripoll, vila i municipi de la comarca del Ripollès, es un poble amagat amb el qual només comunica amb la carretera N-260 des de Ripoll o Olot. Per pista forestal, s'hi pot accedir des de Sant Joan de les Abadesses pel nord i pel sud des de Vidrà. El municipi està format per les entitats de població de la Baga Amunt, la Baga Avall, Les Domes, Puigsec, Vallfogona de Ripollès, Solana Amunt, Solana Avall i La Taverna. Història És un conjunt que forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Antigament enmurellat, el seu interior només era accessible mitjançant tres portals, El portal de la muralla a tramuntana, el de ponent, que donava accès a l'antic camí de Ripoll i el de mitjorn, d'on arrencava el camí de Milany, passant pel pont medieval. El conjunt arquitectònic, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qua
Més informació

Castell de Vernet - Sant Martí del Canigó (El Conflent)

Imatge
És un municipi català de la comarca del Conflent, a la Catalunya Nord. Administrativament és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals dins el cantó de Prada. Aquest municipi que compren la Vall de Cadí (amb les valls afluents de la Llipodera i de Jou) al sector nord-oest del massis del Canigó, des del pic de Gasamir, la pica del Canigó i els pics de Tretzevents i Sethomes, fins a prop de Vernet. El nom de la Comuna ve de la presència del castell senyorial homònim, del qual no en resta res més que pocs vestigis prop de l'església de Sant Martí Vell. Una bona part del terme es boscada (bosc i casa forestal de Merialles); al fons de la vall hi ha conreus (principalment pomeres). Hi ha estat tradicional la indústria cistellera (vímet). El poble és sota el monestir del Canigó (al qual pertanyé la jurisdicció senyorial), a la dreta del riu de Cadí. Abans havia pertangut a la jurisdicció de Vernet. A la seva església parroquial de Sant Martí fou traslladat el 1786 el
Més informació

Sant Martí de Llémena (Gironès)

Imatge
Sant Martí de Llémena fotografia de  www.codigopostal.org Granollers de Rocacoba fotografia de  es.wikiloc.com El terme municipal té una extensió de km2, s'estén per la vall mitjana de la Llémena a l'extrem nord-oest del Gironès. Compren quatre unitats geogràfiques, que corresponen als quatre pobles històrics que constitueixen el municipi.  Al nord hi ha Granollers de Rocacorba, al centre Sant Martí de Llémena, a l'est Llorà i al sud Les Serres. Entre Llorà i Sant Martí es troba el veïnat del Pla de Sant Joan. Llorà fotografia de  calaix.gencat.cat Història Els pobladors més antics vivien en coves neolítiques situades en els cingles i les alçades abruptes que dominen la vall.  Fins el segle XI, no es tenen notícies sobre les quatre parròquies. Durant l'edat mitjana, la seu de Girona dominava la zona que acabà sent reial, però Granollers no, ja que constituí la baronia de Granollers, centrada en el castell del mateix nom. A la segona meitat del
Més informació