Avinyó (Provença-Occitània)
 |
| Fotografia de whc.unesco.org |
L'emplaçament d'Avinyó influí considerablement en la seva història. El rocam que li donà origen ja era conegut pels fenicis i sobretot per les colònies massaliotes. Aliada dels romans i romanitzada ben d'hora, la petita Avennio adquirí una gran importància en temps de les invasions germàniques per la seva situació privilegiada, fàcilment fortificable. En declinar l'imperi d'Occident, passà al domini dels burgundis (413). Quan, el 733, Provença fou envaïda pels sarraïns, els lloctinents de Carles Martell provaren d'emparar-se d'Avinyó, però l'hostilitat dels naturals del país en contra dels francs, i el tractat que els avinyonesos concertaren amb els musulmans, feren lliurar la ciutat a YBusuf, governador de Narbona(736). Aviat, Carles Martell se n'emparà, la perdé tres vegades consecutives i a l'últim la conservà. successivament pertangué als reis de la Borgonya Cisjurana, d'Arle, de les Dues Borgonyes i finalment, als comtes de Provença; amb la família dels Bosó conegué un període de pau i de prosperitat. al 1125 fou repartida entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, marit de l'hereva de Provença, i Alfons Jordà, comte de Tolosa.
Centre comercial pròsper, que pactava i negociava amb les grans ciutats-república del nord d'itàlia, i que fou capaç d'alçar (1177-85) el pont de pedra de Sant Beneset, la ciutat desenvolupà aviat una classe burgesa poderosa i conscient dels seus drets que, des del 1198, la portà a un govern àmpliament autònom. En temps de croada albigesa, Avinyó prengué partit del casal de Tolosa. El 1226, després d'un setge de curta durada, el rei de França Lluís VIII se n'emparà i féu matar tots els seus defensors, mentre que el legat del papa Honori III, el cardenal de Sant'Angelo, condemnava els avinyonesos a destruir ells mateixos les muralles, a arrasar tres-centes cases, a enderrocar les torres, a lliurar al rei de França tots els ginys de guerra i a pagar-li un rescat important. El 1290, la sobirania total de la ciutat passà a Carles d'Anjou, nou comte de Provença, de nissaga francesa i ja no catalana. Joana de Nàpols vengué la ciutat (1348) per vuitanta mil florins d'or al papa Climent VI, que, com els seus predecessors havia establert la seva residència.
El 1363 s'hi reuniren els representants de Carles V de França i de Pere III de Catalunya-Aragó, que convingueren, amb el beneplàcit del papa, el matrimoni entre el futur Joan I i Joana de Valois, i una expedició per a entronitzar Enric de Trastàmara a Castella.
En temps de Benet XIII, les tropes catalanes-aragoneses intervingueren diverses vegades a favor d'ell, i de resultes de les guerres, així com dels estralls ocasionats per la pesta i les inundacions, vingué un estat general de conflictes socials i de misèria.
Els esdeveniments de la Revolució Francesa tingueren ressonància a Avinyó, fins que un decret de l'Assemblea Nacional (1791)promulgà l'annexió a França del Comtat Venaissí i de la ciutat. Durant el segle XIX anà en declivi.
Llocs d'interès
Muralles, Van ser construïdes pels papes en els anys immediatament posteriors a la seva vinguda a la ciutat per residir-hi (segle XIV)
 |
| fotografia de www.flickr.com |
Palau dels Papes, De grans proporcions, (15000 metres quadrats). Es compon de dues parts, el palau vell, construït per Benet XII (1334-42), d'austeritat cistercenca, i el nou, de Cliement VI (1342 -52), d'estil gòtic més decoratiu.
 |
| fotografia de ca.wikipedia.org |
Catedral de Nostra Dona dels Doms, del segle XII, que representa les característiques del romànic classicitzant típic de la Provença.
Pont de Sant Beneset, cantat per una famosa cançó popular "Sur le pont d'Avignon". Unia la ciutat amb Vilanova d'Avinyó per damunt del Roine (900m d'allargada). Va ser construït entre el 1171 i 1185. En resten només quatre arcs dels 22 que inicialment en tenia.
 |
| fotografia de mapio.net |
Illa de Bartelassa, illa fluvial més gran de França.
Ciutat, podem trobar un bon conjunt de palauets del segle XV i XVIII.
Museu Calvet, té importants col·leccions de ferros forjats i de pintures de l'escola francesa, així com una bona col·lecció de còdexs. Els arxius papals d'Avinyó passaren al Vaticà.
informació extreta de
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada